Merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan into lp:ubuntu-keyboard

Proposed by David Planella
Status: Merged
Approved by: Michael Sheldon
Approved revision: 238
Merged at revision: 248
Proposed branch: lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan
Merge into: lp:ubuntu-keyboard
Diff against target: 6826 lines (+6598/-21)
18 files modified
debian/control (+9/-0)
debian/server.conf (+1/-0)
debian/ubuntu-keyboard-catalan.install (+1/-0)
plugins/ca/ (+9/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml (+93/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml (+94/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml (+93/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml (+94/-0)
plugins/ca/qml/ (+20/-0)
plugins/ca/src/catalanplugin.h (+25/-0)
plugins/ca/src/catalanplugin.json (+7/-0)
plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt (+6073/-0)
plugins/ca/src/ (+47/-0)
plugins/ (+1/-0)
po/ubuntu-keyboard.pot (+25/-21)
qml/KeyboardContainer.qml (+3/-0)
qml/keys/LanguageMenu.qml (+1/-0)
src/lib/logic/wordengine.cpp (+2/-0)
To merge this branch: bzr merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan
Reviewer Review Type Date Requested Status
Łukasz Zemczak packaging Approve
Michael Sheldon (community) Approve
PS Jenkins bot continuous-integration Approve
Review via email:

Commit message

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Description of the change

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Q. Are there any related MPs required for this MP to build/function as expected? Please list.
A. No, but this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work.

Q. Is your branch in sync with latest trunk (e.g. bzr pull lp:trunk -> no changes)
A. Yes.

Q. Did you perform an exploratory manual test run of your code change and any related functionality on device or emulator?
A. Yes, I built the package, installed it and tested it on a device (mako) on the ubuntu-rtm/devel-proposed channel

Q. Did you successfully run all tests found in your component's Test Plan ( on device or emulator?
A. Yes.

Q. If you changed the UI, was the change specified/approved by design?
A. No UI changes, just the addition of a new layout.

Q. If you changed UI labels, did you update the pot file?
A. No UI label changes.

Q.If you changed the packaging (debian), did you add a core-dev as a reviewer to this MP?

To post a comment you must log in.
Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Overall looks good, but could you add entries for Catalan in the languageIdToName function in qml/keys/LanguageMenu.qml and in the freeTextLanguageKeyboard and languageIsSupported functions in qml/KeyboardContainer.qml (these should really be redesigned to avoid the need for that, but that's currently fairly low on the priority list I'm afraid).

If you could also add the submission checklist from here: that'd help speed along acceptance as well.


review: Needs Fixing
Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Oh, I see, I was wondering why the keyboard wasn't actually working for me, that was why. It now works on my device, thanks!

Regarging fixing the need to modify languageIdToName & Co., the fix to languageIdToName() should be quite easy using Qt.locale(code).nativeLanguageName, the other ones, not so much.

Let me update the MP with the requested submission checklist when I get back home.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Looks good, one last small thing since"Catalan") is a new translatable string could you update the POT file by running "qmake && make pot" in the po directory.

Thanks for the pointer on "Qt.locale(code).nativeLanguageName", will keep that in mind when we refactor that stuff.

Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Ok, updated the .pot file, thanks for the heads up.

I'm not sure how the release workflow of ubuntu-keyboard is, but I'll mention again the comment on "this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work." I.e. before the ubuntu-keyboard-catalan package is uploaded, it will require having myspell-ca available on the RTM archive.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Needs Fixing (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Sorry! Looks like there was one further entry I forgot to mention, you'll need to add an entry to WordEngine::onLanguageChanged in src/lib/logic/wordengine.cpp as well.

Redesigning this is rapidly going up my priority list the more layout plugin MRs I review ;)

I've made a note to double check that myspell-ca is added to RTM before we land this one.

review: Needs Fixing
Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Ok, pushed that change. I also had requested a sync of myspell-ca to rtm, and that has been done now. So this branch should be ready to go.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Did you perform an exploratory manual test run of the code change and any related functionality on device or emulator?

 * Yes

Did CI run pass? If not, please explain why.

 * Yes

Have you checked that submitter has accurately filled out the submitter checklist and has taken no shortcut?

 * Yes

review: Approve
Revision history for this message
Łukasz Zemczak (sil2100) wrote :

+1 on the packaging

review: Approve (packaging)

Preview Diff

[H/L] Next/Prev Comment, [J/K] Next/Prev File, [N/P] Next/Prev Hunk
=== modified file 'debian/control'
--- debian/control 2014-08-13 22:17:53 +0000
+++ debian/control 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -92,6 +92,15 @@
92Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic92Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic
93 Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic93 Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic
95Package: ubuntu-keyboard-catalan
96Architecture: any
97Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
98 myspell-ca,
99 ${misc:Depends},
100 ${shlibs:Depends},
101Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Catalan
102 Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Catalan
95Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin104Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin
96Architecture: any105Architecture: any
97Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),106Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
=== modified file 'debian/server.conf'
--- debian/server.conf 2013-08-22 02:03:04 +0000
+++ debian/server.conf 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -8,6 +8,7 @@, \, \, \, \, \, \, \, \, \, \, \,,
=== added file 'debian/ubuntu-keyboard-catalan.install'
--- debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,1 @@
=== added directory 'plugins/ca'
=== added file 'plugins/ca/'
--- plugins/ca/ 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/ 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,9 @@
1CONFIG += ordered
2TEMPLATE = subdirs
4 src \
5 qml
7QMAKE_EXTRA_TARGETS += check = check
9check.CONFIG = recursive
=== added directory 'plugins/ca/qml'
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
2 * Copyright 2013 Canonical Ltd.
3 *
4 * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
5 * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
6 * the Free Software Foundation; version 3.
7 *
8 * This program is distributed in the hope that it will be useful,
9 * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
11 * GNU Lesser General Public License for more details.
12 *
13 * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
14 * along with this program. If not, see <>.
15 */
17import QtQuick 2.0
18import "../../keys"
19import "../../keys/key_constants.js" as UI
21KeyPad {
22 anchors.fill: parent
24 content: c1
25 symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
27 Column {
28 id: c1
29 anchors.fill: parent
30 spacing: 0
32 Row {
33 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
34 spacing: 0
36 CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
37 CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
38 CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
39 CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
40 CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
41 CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
42 CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
43 CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
44 CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
45 CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
46 }
48 Row {
49 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
50 spacing: 0
52 CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
53 CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
54 CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
55 CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
56 CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
57 CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
58 CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
59 CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
60 CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
61 CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
62 }
64 Row {
65 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
66 spacing: 0
68 ShiftKey {}
69 CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
70 CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
71 CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
72 CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
73 CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
74 CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
75 CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
76 BackspaceKey {}
77 }
79 Item {
80 anchors.left: parent.left
81 anchors.right: parent.right
83 height: panel.keyHeight +;
85 SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
86 LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
87 CharKey { id: commaKey; label: ","; shifted: "/"; extended: ["'","-",";",":"]; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
88 SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: commaKey.right; anchors.right: dotKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
89 CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
90 ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
91 }
92 } // column
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
2 * Copyright 2013 Canonical Ltd.
3 *
4 * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
5 * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
6 * the Free Software Foundation; version 3.
7 *
8 * This program is distributed in the hope that it will be useful,
9 * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
11 * GNU Lesser General Public License for more details.
12 *
13 * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
14 * along with this program. If not, see <>.
15 */
17import QtQuick 2.0
18import "../../keys"
19import "../../keys/key_constants.js" as UI
21KeyPad {
22 anchors.fill: parent
24 content: c1
25 symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
27 Column {
28 id: c1
29 anchors.fill: parent
30 spacing: 0
32 Row {
33 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
34 spacing: 0
36 CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
37 CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
38 CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
39 CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
40 CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
41 CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
42 CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
43 CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
44 CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
45 CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
46 }
48 Row {
49 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
50 spacing: 0
52 CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
53 CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
54 CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
55 CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
56 CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
57 CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
58 CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
59 CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
60 CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
61 CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
62 }
64 Row {
65 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
66 spacing: 0
68 ShiftKey {}
69 CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
70 CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
71 CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
72 CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
73 CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
74 CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
75 CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
76 BackspaceKey {}
77 }
79 Item {
80 anchors.left: parent.left
81 anchors.right: parent.right
83 height: panel.keyHeight +;
85 SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
86 LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
87 CharKey { id: atKey; label: "@"; shifted: "@"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
88 SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: atKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
89 UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
90 CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
91 ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
92 }
93 } // column
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
2 * Copyright 2013 Canonical Ltd.
3 *
4 * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
5 * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
6 * the Free Software Foundation; version 3.
7 *
8 * This program is distributed in the hope that it will be useful,
9 * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
11 * GNU Lesser General Public License for more details.
12 *
13 * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
14 * along with this program. If not, see <>.
15 */
17import QtQuick 2.0
18import "../../keys"
19import "../../keys/key_constants.js" as UI
21KeyPad {
22 anchors.fill: parent
24 content: c1
25 symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
27 Column {
28 id: c1
29 anchors.fill: parent
30 spacing: 0
32 Row {
33 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
34 spacing: 0
36 CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
37 CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
38 CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
39 CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
40 CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
41 CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
42 CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
43 CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
44 CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
45 CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
46 }
48 Row {
49 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
50 spacing: 0
52 CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
53 CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
54 CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
55 CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
56 CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
57 CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
58 CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
59 CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
60 CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
61 CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
62 }
64 Row {
65 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
66 spacing: 0
68 ShiftKey {}
69 CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
70 CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
71 CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
72 CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
73 CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
74 CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
75 CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
76 BackspaceKey {}
77 }
79 Item {
80 anchors.left: parent.left
81 anchors.right: parent.right
83 height: panel.keyHeight +;
85 SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
86 LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
87 CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
88 UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
89 CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
90 ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
91 }
92 } // column
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
2 * Copyright 2013 Canonical Ltd.
3 *
4 * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
5 * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
6 * the Free Software Foundation; version 3.
7 *
8 * This program is distributed in the hope that it will be useful,
9 * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
11 * GNU Lesser General Public License for more details.
12 *
13 * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
14 * along with this program. If not, see <>.
15 */
17import QtQuick 2.0
18import "../../keys"
19import "../../keys/key_constants.js" as UI
21KeyPad {
22 anchors.fill: parent
24 content: c1
25 symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
27 Column {
28 id: c1
29 anchors.fill: parent
30 spacing: 0
32 Row {
33 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
34 spacing: 0
36 CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
37 CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
38 CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
39 CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
40 CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
41 CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
42 CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
43 CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
44 CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
45 CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
46 }
48 Row {
49 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
50 spacing: 0
52 CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
53 CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
54 CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
55 CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
56 CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
57 CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
58 CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
59 CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
60 CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
61 CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
62 }
64 Row {
65 anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
66 spacing: 0
68 ShiftKey {}
69 CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
70 CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
71 CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
72 CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
73 CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
74 CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
75 CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
76 BackspaceKey {}
77 }
79 Item {
80 anchors.left: parent.left
81 anchors.right: parent.right
83 height: panel.keyHeight +;
85 SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
86 LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
87 CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
88 SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: slashKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
89 UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
90 CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
91 ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
92 }
93 } // column
=== added file 'plugins/ca/qml/'
--- plugins/ca/qml/ 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/ 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,20 @@
1TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../..
2TOP_SRCDIR = $$PWD/../../..
6TARGET = dummy
9lang_ca.path = "$${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/"
10lang_ca.files = *.qml *.js
12INSTALLS += lang_ca
14# for QtCreator
16 Keyboard_ca.qml \
17 Keyboard_ca_email.qml \
18 Keyboard_ca_url.qml \
19 Keyboard_ca_url_search.qml
=== added directory 'plugins/ca/src'
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.h'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.h 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.h 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,25 @@
4#include <QObject>
5#include "languageplugininterface.h"
6#include "westernlanguagesplugin.h"
8class CatalanPlugin : public WesternLanguagesPlugin
11 Q_INTERFACES(LanguagePluginInterface)
12 Q_PLUGIN_METADATA(IID "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin" FILE "catalanplugin.json")
15 explicit CatalanPlugin(QObject* parent = 0)
16 : WesternLanguagesPlugin(parent)
17 {
18 }
20 virtual ~CatalanPlugin()
21 {
22 }
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.json'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.json 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.json 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,7 @@
2 "IID": "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin",
3 "MetaData": {
4 },
5 "className": "CatalanPlugin",
6 "debug": true
=== added file 'plugins/ca/src/database_ca.db'
1Binary files plugins/ca/src/database_ca.db 1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db 2014-10-29 13:12:57 +0000 differ9Binary files plugins/ca/src/database_ca.db 1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db 2014-10-29 13:12:57 +0000 differ
=== added file 'plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt'
--- plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,6073 @@
1The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
3This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
4almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
5re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
6with this eBook or online at
9Title: Paulina Buxareu
11Author: Josep Maria Sagarra
13Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729]
15Language: Catalan
28PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra
38Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de
39muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius.
41En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una
42llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap
43interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu
44record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el
45presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases
46que no fineix mai la paret del galliner.
48Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir
49cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però,
50sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per
51falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot
52això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al
53contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes
54colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de
55tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les
56trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en
59Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el
60poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall
61pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una
62cançó d'aigua que no s'acaba mai.
64La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema
65guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castellà barroer
66d'alguna dama, ni els paperots que hi ha vora les fonts, entre els
67blauets i les campanetes, greixosos d'acariciar la xocolata i la
70Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós
71encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo
72d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del
73dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada
74víctima del boll.
76En els llocs on el nombre d'estiuejants és reduït, té una
77importància capital el saber (quan encara no apreta la calor) qui
78són els novells, quina casta de gent anirà a raure a tal casa o a
79tal altra; perquè, naturalment, en els poblets d'estiueig hi ha
80sempre els emigrants i els ocells de pas; com que els que se'n van
81per tornar l'any vinent ja es coneixen i ja s'ho han dit tot, els
82ocells de pas vénen a ser en definitiva l'èxit o el fracàs de
85No costarà gaire imaginar-nos els salts que fa el cor quan es
86veuen venir per la carretera les tartanes que duen als nous
87estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela
88decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de
89gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on deliren els
90pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores.
92I no hi ha dubte que és la tafaneria més justificada la del
93jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una mirada violenta
94(quan encara no s'ha descongestionat la càrrega humana del
95vehicle) descobreix un ample barret i una lleu ombrel·la, i sent
96el cascavell d'unes rialles molt fresques que delaten una joveneta
97de divuit anys.
99Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri
100que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit.
101¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les
102aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de
103tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror
104dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum,
105esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu
106en el repòs discret d'una pollancreda!
108Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no
109oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el
110vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré
111que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu
112va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van
113ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.
115Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que
116comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre
117brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire
118prim, també diré que era deliciosa.
120L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi
121hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.
123Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una
124caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però
125situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats
126(un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits
127per estar massa prop de la Riera.
129Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb
130la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit,
131atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i
132cercant les claus dels baguls.
134És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar
135en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una
136setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió
137plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades,
138perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat
139de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit
140encara a calçar les espardenyes camperoles.
142En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de
143l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la
144mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar
145d'ell, com totes les persones ben intencionades.
147Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és
148d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim,
149tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera
150impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats
151de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril.
153Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és
154extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort.
156El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i
157grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són
158dues llenquetes de cel tremoladís.
160És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès
161capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera
162d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i
163honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen
164sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó
165repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la
166deixen viure.
168Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor
169Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i
170educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà
171meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu
172pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per
173l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser
174una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el
175festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre
176infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha
177emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de
178tota honor.
180Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana
181d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta
182fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que
183més endavant han de ser comentades en aquesta història.
185La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara
186simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat;
187té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt
188dolces que a ella li escauen bé
190La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al
191començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu.
192Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una
193lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un
194gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita
195virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de
196complir divuit anys.
198Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la
199Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen
200caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to
201correcte, descolorit i vulgar.
203...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla.
204La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té
205deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de
206grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon.
208Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara
209la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i
210només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet,
211feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les
212consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven
213per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que
214guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon:
215l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí
216més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar
217anissos en una tenda que venen de tot.
219Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els
220qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena:
221passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de
222confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en
223moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a
224la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu
225negoci amb dos o tres senyors estiuejants.
227Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les
228senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits
229assentien prudentment; la canalla demostraven un goig
230extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de
231cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans.
232La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb
233tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de
234blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova
235família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la
236blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços;
237encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És
238una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa
239sinó que era molt simpàtic.
241Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un
242do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar
243la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia
244mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser
247La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia
248per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a
249sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si
250fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més
251insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest
252estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de
253la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances.
255Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor
256Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió
257dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me
258en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
260Però no havia arreplegat encara el _moment sentimental_ del meu
261nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava
262segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia
263trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest
264estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a
265trobar l'hora de les confidències.
267Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda.
268Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la
269Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són
270del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a
271la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes
272vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit,
273aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor
274Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha
275tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara
276recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté,
277una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i
278amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç
279d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia
280repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de
281bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb
282una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de
283comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història.
285En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no
286trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va
287decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava,
290-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.
292Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que
293més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com
294vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit
295entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien
296una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es
297diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si
298el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu
301Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em
302parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta
303d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la
304meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més
305o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per
306altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull
307dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a
308vint-i-un anys.
310En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la
311indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau
312de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món
313sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el
314negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germà com a mi, en
315sortint del col·legi, ens va col·locar l'un a la fàbrica, l'altre
316al despatx: jo era aquest últim. I el meu pare no concebia que
317nosaltres tinguéssim altres aspiracions, ni que veiéssim més enllà
318d'aquell límit que ell ens havia marcat. Si jo li hagués proposat
319de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que
320m'hauria tret de casa.
322Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu
323pare, desitjós de completar la meva educació, de fer-me una mica
324home, va decidir enviar-me a Anglaterra; però després es repensà,
325i va enviar-me a Brussel·les. A mi això em féu molta il·lusió.
326Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor català,
327resident a Bèlgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb
328tota felicitat. Però, miri, jo sóc com els gats: vull dir que
329m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes
330d'entusiasme. Després el meu pare, que em coneixia bastant bé, va
331notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona,
332molt més ho era allà, entre les meves noves relacions. Tenia dos
333companys, a la pensió on m'estava, que em semblaven intolerables.
334En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva
335malaltia era nerviosa, produïda per una debilitat general. Em
336recomanaren repòs. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va
337enviar a Sitges, a una casa on havíem passat algun istiu, amb
338l'única missió de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos
339anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell
340m'ha donat tantes voltes com en aquell temps.
342Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va
343passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués
344que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que
345ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com
346embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no
347sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps
348d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la
349naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà
350pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de
351treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i,
352aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera
353irresistible, la necessitat d'estimar una dona.
355Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el
356temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de
357companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se...
358allí la vaig veure per primera vegada.
360Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el
361seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu.
362Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys
363de passeig, i apretàrem el pas en silenci.
365De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís
366s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva
367nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament
368avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor
369Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula,
370que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses:
372-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho
373perquè ella comprengués que jo l'estimava; només de veure-la
374quedava desconcertat. Però, cregui'm, la meva dona, si vostè
375l'hagués coneguda aleshores (no és per dir-ho, ni perquè sigui la
376meva dona)...
378 A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria
379de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el
380meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En
381Víctor continuà:
383-Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços
384sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri,
385jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules
386la sorpendrien. Doncs tot al contrari escoltà la meva declaració,
387muda, una mica vermella. Després em digué, per tota resposta: «-Ja
388m'ho pensava: jo també l'estimo a vostè.» I els seus ulls
389s'omplien de llàgrimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir.
390Erem en una pujada. Posà un moment la seva mà damunt de la meva
391espatlla i exclamà, molt convençut:
393-Ja li ho he dit, amic meu: això del matrimoni és qüestió
394d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi
395arribàrem a la font desitjada. Ens vàrem barrejar amb els altres.
396Jo vaig tenir ocasió de dir tres o quatre coses a la Lluïseta, de
397complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la
400La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu
401costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una
402mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat,
403una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però
404content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i,
405sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la
406llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat
407primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.
413No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era
414superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va
415fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a
416arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en
417les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la
418rapidesa màxima.
420Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la
421fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la
422dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora
423Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els
424trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és
425natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia
426aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i
427procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell
428l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a
429cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es
430reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família.
432Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n,
433en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó
434molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la
435Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les
436meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se
437me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li
438arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal.
440En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre
441amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules
442restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva
443història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo
444tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.
446No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En
447parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una
448justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres
449cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència
450a la Lluïseta.
452Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne
453una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú
454pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la
457Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una
458barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res
459extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que
460coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.
462Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada
463psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit
464de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que
465passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint
466el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han
467passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.
469La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de
470ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres
471donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de
472mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins
473podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la
474cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien
475superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara
476que un no volgués, solament veia la Lluïseta.
478D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se
479n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves
480amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines),
481suposo que s'ho callaria prudentment.
483Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva
484figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast
485violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera
488Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no
489vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a
490vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant.
491Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà
492entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo
493un fet, i el contaré tan bé com sàpiga.
495Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres,
496sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i
497aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta
498companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de
499col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc
500podia desplegar les paraules de cap manera. Altres cops ens
501entreteniem dient coses sense cap substància, repetint
502combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments
503completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem
504purament i simple el que pensàvem.
506I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen
507sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i
508d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell.
509Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica
510pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar
511una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res,
512que absolutament res de particular va veure en les meves paraules
513d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que
514són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia
515vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si
516em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia
517enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava
518en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En
519fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no
520sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a
521_iniciar-me_. Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari
522al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig
523apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic
524ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un
525gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la
526meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de
527l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no
528veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan
529útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La
530Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va
531riure per tot el succeït, i a mi no em quedà altre remei que
532riure, també, i ponderar l'horror que em produïen aquesta mena de
533bestioles. No cal dir que, després d'això, era ja inútil tota la
534preparació d'abans. Quan vaig trobar-me sol vaig meditar una mica
535sobre els fets d'aquella tarda, i em vaig esgarrifar pensant que
536jo hauria pogut _iniciar-me_, és a dir, que, cedint a una lleu
537emoció epidèrmica, hagués pogut jugar amb les nostres vides.
538Perquè veia, aleshores, que allò no podia ser, que jo no estimava
539la Lluïseta; que no podia estimar-la. El motiu d'aquesta
540apreciació tampoc puc dir-lo. Són coses que no es raonen: se
541senten com aquestes punxades que et sembla que et fiblen el cor,
542que són molt vives, però que no saps com ni per què t'han vingut.
543Tot això vaig pensar-ho ràpidament. Jo estava salvat, i dintre meu
544beneïa el grotesc incident, i estava contentíssim de pensar que la
545Lluïseta no s'havia informat de res.
547Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta.
548No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una
549manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat
550transparent i sereníssima.
552Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el
553màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable.
554En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la
555seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure;
556encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes
559Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu
560no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves
561simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia:
562aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables
563persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut
564pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent
565desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les
566misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que
567sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa
568escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li
569varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa
570lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest _massa_, que en
571les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions
572incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals
573converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i
574violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la
575seva grolleria.
577Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En
578Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva
579germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un
580abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva
581cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels
582primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi
583gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em
584vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia
585l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional.
587La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com
588solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger
589de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire
590d'adonar-me que tota la seva aureola física obeïa a un miracle i
591que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una
592enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt
593parlar de certs drames familiars, de certes relliscades femenines
594i li agradava parlar-ne amb l'egoisme, una mica repugnant,
595d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a
596la vora d'una estufa. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està
597segura del seu prestigi, s'entreté en aquests inofensius
598refinaments. Li agradava també matisar les seves converses amb
599alguna figura de les que estan a l'altra banda del pont: diguem
600l'amiga de _fulano_, diguem la dansarina tal... La seva flaca era
601parlar de vestits. Jo confesso (no és que m'en gloriegi) posseir
602una dosi de tranquil·litat inexpugnable per a sostenir tots els
603atacs sumptuaris: això m'ha fet ser simpàtic, sens dubte, a
604algunes dames que quan no saben què dir es desboquen pel pendent
605de la roba, i, si troben qui les escolti, es banyen en aigua de
606roses. Quan la senyora Buxareu parlava de vestits, dubto que
607trobés una víctima més pacient que jo. Era tan pacient, que no
608semblava víctima i això, la senyora Buxareu, estic segur que m'ho
609agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la
610canalla; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor
611a apreciar i judicar els seus nens. Raríssimes vegades parlava del
612seu marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan
613satisfeta, tan cofoia i tan intolerable, que venien ganes de
614dir-li que en Víctor Buxareu era un criminal.
616Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la
617Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era
618una cosa més forta que totes les seves ficcions.
620Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però
621procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la
622seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al
623punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era,
624procurà rodejar-la de tota llei d'atencions.
626Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor;
627però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor
628manera possible.
630Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves
631suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren
632infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li
633pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig
634procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot
635el que s'havia pensat de mi.
637La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i
638la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia
639ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne
640al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que
641els seus sogres el molestaven intensament.
643Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els
644millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els
645animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc
646barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien
647uns tips de riure que refrescaven el cor.
649Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era
650l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de
651festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés
652d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja
653desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella
654efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la
655muntanya una mica velada per la pluja.
661Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i
662la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu,
663generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila
664i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb
665un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et
666va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit
667estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et
668coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana,
669han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes
670i les rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud
671mútua de les famílies.
673Jo em temia que amb els Buxareu passés una cosa semblant, encara
674que, en despedir-nos, en Víctor va obrir-me el seu domicili
675barceloní, que era a l'Avinguda de la República Argentina. No cal
676dir que em pregaren molt, que hi anés; però els primers temps
677d'estar instal·lat a Barcelona, tenia altres coses que em
678distreien i m'interessaven més que el record d'unes hores
681Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb
682una amabilitat tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a
683casa seva.
685Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai
686arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada
687els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una
688senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles
689tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb
690el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.
692Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa:
693estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de
694l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent!
696Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos
697pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una
698cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una
699sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i
700confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els
701dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol
702dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n;
703tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les
704cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica
707La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que
708vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara
709de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la
710tranquil·litat perduda.
712-Què tal!... Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi
713hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que
714es fa.
716-No és veritat que pendria una tassa de cafè?
718A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren
719excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt.
721Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes
722ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada
723es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de
724cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè
725a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia
726fet alguna confidència alcohólica.
728No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i
729fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades,
730predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia
731de viure en les puntes de tots els nervis.
733Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia
734novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi
735em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la
736Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè
737eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo
738vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però
739havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra
740banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no
741em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments
742els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan
743poc temps que durava la visita... Es pot dir que tota l'estona
744l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa
745anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què
746se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que
747vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig
748continuar la conversa amb en Víctor.
750Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar
751temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo.
752Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure
753prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu
754propòsit, digué:
756-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de
757veure'l, i el _nano_ està ensopidet: fa dos dies que és al llit.
758No gran cosa: una mica d'indisposició.
760Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una
761lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós.
763En Víctor em féu passar per un _hall_; després pujàrem unes
764escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo
765vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca,
766lleugerament perfumada de paper d'Armènia.
768Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les
769persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat
770hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb
771una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat,
772respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que
773em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una
774dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben
775apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em
776mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació.
778El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em
779saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb
780aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el
781foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora
782inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es
783coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La
784dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer
785una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet.
787La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a
788anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una
789estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al
790costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia,
791per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de
792conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el
793meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot
794seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit,
795la tia Paulina era una admiradora meva.
797Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al
798col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser
799llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que
800aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i
801un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué
802la pensada de publicar-los a la _Revista Popular_. Aquells versos
803duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses
804divertides, n'hi havia una que deia:
806«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es
807veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el
808fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en
809conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho
810tot seguit.
812Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per
813aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me.
815Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva
816persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en
817Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una
818mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia:
820-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt.
822Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure
823els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència
824d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la
825família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que
826l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué
827el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo
828devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment
829felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a
830què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per
831mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració!
833La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una
834ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en
835Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava,
836se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa.
837-Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou
838sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa
839una afirmació com aquesta.
841Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de
842llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça
843dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell
844durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
846S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir
847guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que
848s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita;
849i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna
850d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el
851dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament
852desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués
853amb tots els cavalls de la seva fantasia.
855La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves
856lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible
857competència en una mena de _psicologia experimental_ que ella
858s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb
859els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la
860dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que
861la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella
862judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per
863a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir,
864cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer
865paleses les gràcies del seu cervell.
867Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara
868me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a
869conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del
872Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més
873que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats,
874encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la
875frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no
876distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls
877negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a
878tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta
879sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja
880bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un
881camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien
882les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els
883braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet
884d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de
885pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits
886diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
888En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les
889solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses
890pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de
891convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si
892obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que
893obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar
894la tia Paulina.
896La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no
897abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió
898de ser el director espiritual de totes les noies, i en
899notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la
900Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una
901grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me
902n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs.
904No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura.
905Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el
906_Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús_. Era una apassionada dels
907versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies
908d'En Cases i Amigó.
910Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què
911escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia
912estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de
913les Indies Orientals.
915Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer
916moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així
917mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva
918veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la
919impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.
921A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de
922directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna
923objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels
924somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la
927Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella
928em deia, va escarrassar-se encisadorament.
930Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a
931l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava
932un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria
933celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males
934bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que
935ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es
936calmà, i confessà que no volia dir tant.
938Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de
939conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels
940seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia
941decidit la sort d'una família.
943Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves
944observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai
945havia estat enamorada de cap home.
947Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i
948tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més.
950Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires
951minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva
952de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a
953acomiadar-me. La tia Paulina es manifestà molt joiosa de haver
954feta la meva coneixença. Jo, per part meva, vaig correspondre amb
955tota la cortesia de què disposava.
957En Víctor Buxareu m'acompanyà fins a la porta el reixat, i mentre
958baixàvem les escales jo li vaig dir:
960-Caram, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable?
962En Víctor somrigué, i contestà, amb resignació:
964-Pobra tia Paulina! És la germana petita de la mamà (al cel
967-I viu amb vostès?
969-No, encara que tot el dia se'l passa a casa nostra!
971I, després d'un silenci enutjós afegí:
973-És una mica especial, com haurà pogut veure; però ens estima
980Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de
981Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia
982passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una
983mica les orelles, i d'aleshores ençà la seva vida fou una mena de
984bassa d'oli. De molt jovenet festejà una noia fina com un
985rossinyol i s'hi casà de seguida que va poder arreplegar quatre
986quartets. La vida amb la seva muller li anava com una seda; però
987vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una
988mosseta espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa.
990Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu suportà la seva
991viduesa d'una manera tranquila; però (el que són les coses!) el
992trobar-se sol, i els consells d'un oncle beneficiat del Pi, i una
993ocasió que se, li presentà, li feren contraure de nou el Sagrament
994del matrimoni.
996L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una
997certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un
998casament per interés.
1000El fruit del nou matrimoni fou una altra nena, que no va fer gens
1001de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com
1002un rajolí de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre
1003mare, que suportava els enfonys casolans i les fredes carícies del
1004marit amb una santa resignació.
1006A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la
1007Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva
1008mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer
1009el 24 de setembre.
1011La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
1013A deu anys es quedà gairebé sola, perquè la seva germana Elisa,
1014que aleshores en tenia divuit, va contreure matrimoni amb un tal
1015Buxareu, fabricant, que, encara que duia el mateix cognom que
1016elles, no els era parent ni hi tenia res que veure.
1018Dos anys més tard Paulina perdé el seu pare; però aquesta dolor,
1019com que era molt criatura, no va trasvalsar-la gran cosa.
1021La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera
1022idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien
1023un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al
1024bell mig de la Riera de Sant Joan.
1026De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant
1027Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral. Es
1028vestia de pressa una mena d'uniforme morat que duien totes les
1029noies del col·legi. Feia bonic, amb les mítges ben estirades, la
1030cua de cabells a l'esquena, la boca com una cirereta i el nas
1031estarrufat, escorrent-se pel carreró de l'Infern amb una dona
1032vella que l'acompanyava.
1034La Paulina era molt bona minyona, i les monges li tenien tota mena
1035d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més eixerida
1036que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles
1037monges de la Sagrada Família donaven fins classes d'ornament; però
1038no eren com aquestes monges d'ara, que ensenyen a totes les noies
1039a fer una lletra igual, a dir les mateixes coses i a pensar de la
1040mateixa estúpida manera: les monges que educaren Paulina, sense
1041donar-se'n compte, tenien una especialíssima gràcia a no ofegar
1042les qualitats individuals.
1044El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè
1045el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de
1046trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li
1047feia perdre el seny. Les monges també n'estaven cofoies del jardí,
1048i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la
1049canalla, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la
1050disciplina, i eren una mena de duels, combats i combinacions
1051estratègiques les més absurdes i divertides, que de vegades tenien
1052per objecte apendre les taules de multiplicar o els rius
1053d'Espanya, i altres vegades tenien una veritable importància
1054apologètica i eren matisades i amenitzades per cançonetes com
1057«¡Fuera, fuera protestantes!
1058¡Fuera de nuestra nación,
1059que queremos ser amantes
1060del Sagrado Corazón!»
1062Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible
1063fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i
1064barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records
1065d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més
1066bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i
1067s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant
1068de les rodes de ganivets i les calderes bullents.
1070En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les
1071delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al
1072sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de
1073bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i
1074lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li
1075feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de
1076confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar
1077abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del
1078col·legi era un santet: només li donava una avemaria de
1081Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan
1082arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument
1083perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat
1084terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben
1085bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més
1086angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a
1087sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament
1088fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n
1089donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria
1090deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i
1091encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i
1094La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava
1095tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el
1096cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses
1097que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en
1098aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després
1099d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava,
1100i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig
1101eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una
1102son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir,
1103entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis
1104temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es
1105tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i
1106la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i,
1107quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu
1108de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan
1109dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de
1112Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan
1113amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia
1114a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada
1115al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt
1116delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un
1117esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I
1118era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un
1119paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot
1120petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes
1121carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la
1122finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva
1123germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu
1124cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots
1125els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu,
1126aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i
1127estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una
1128mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan
1129s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar
1130la processó de Corpus.
1132Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren
1133per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena
1134d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut
1135suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes
1136s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de
1137l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs
1138relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al
1139teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió
1140oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que
1141vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un
1142desig de ser com la seva germana.
1144Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia
1145complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per
1146tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni
1147diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell
1148llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i
1149vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada
1150cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de
1151commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça
1154Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva
1155mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva
1156alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era
1157al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia
1158poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un
1159transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia
1160un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a
1161Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i
1162aquella nit no pogué dormir.
1164L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que
1165l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan
1166tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor;
1167però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a
1168casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia
1169exposar-se a les converses del veïnat.
1171Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove
1172doctor, que era de Múrcia i es sabia les _Leyendas_ de Zorrilla
1173com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el
1174cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia
1175ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué
1176bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la
1177dominava, es posà a plorar com una magdalena.
1179La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà
1180molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta
1181com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa,
1182que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de
1183sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de
1184primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a
1185la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc,
1186sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.
1188Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de
1189dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant,
1190perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el
1191veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per
1192a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli
1193impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat:
1194Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir,
1195no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant
1196l'hauria calcigada per a sempre.
1198El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al
1199llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el
1200cervell voltes i voltes, arrencà un son profund.
1202L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi
1203l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu
1204vulgarment), creient-se l'heroïna de _El Collar de Perlas o El
1205Talismán del Pirata_, i desafiant la societat sense cor féu una
1206veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor
1207dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist,
1208després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas,
1209finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze
1210minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es
1211digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia
1212arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de
1213xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja,
1214i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que
1215ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus
1216de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà
1217la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés
1218i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant
1219una alegria o unes ganes de bromejar.
1221Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà
1222després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva
1223germana, li ho digué tot, però tot.
1225Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho
1226sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó
1227terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li
1228que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la
1229tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho
1230escoltà tot com qui sent ploure.
1232Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una
1233víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions
1234transcendentals i els sacrificis heroics.
1236El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà
1237informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El
1238metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la
1239Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra
1240donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més
1241que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit,
1242molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era
1243un minyó que no feia per a la casa.
1245Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de
1246creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué
1247que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que
1248s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia
1249com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el
1250procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els
1251dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò.
1253En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el
1254cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera
1255secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la
1256vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà
1257qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al
1258recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu
1259s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu
1260novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la
1261seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga,
1262esverada, sense saber què dir.
1264El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima
1265autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que
1266inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de
1267la deshonra de la família, de l'irreparable pecat i de la seva
1268mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense
1269descloure els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al
1270llit. La mare no es mogué del capçal fins que ja era de dia.
1272Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no
1273cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al
1274dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó,
1275i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu.
1276Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López
1279Li fulminà el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota
1280l'ànima: digué que Paulina l'havia regenerat, i que pel seu amor
1281escalaria la glòria.
1283A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castellà ben
1284parlat; i d'això en Mantecón en sabia, i a poc a poc guanyà el cor
1285de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un garbuix que
1286ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un
1287esdeveniment no ho hagués solucionat tot.
1289El vapor _El Cano_, en el qual estava de servei en Mantecón, se
1290n'anava a Cuba: en Mantecón era esclau dels seus deures. La
1291Paulina suplicà que se l'endugués amb ell, que sense ell no podria
1292viure. En Mantecón, que no deixava de calcular, li va treure del
1293cap com va saber. El comiat fou per a no ser descrit, i passaren
1294dies d'angúnia per a la pobra donzella.
1296Al cap de poc temps la vídua Buxareu llegí una notícia, al diari,
1297que li féu fer un xiscle agudíssim.
1299El vapor _El Cano_ se'n havia anat a fons, i no s'havia salvat
1302Va topar amb una d'aquestes monstruoses catedrals de glaç que es
1303passegen silenciosament pel Gran Oceà. La topada fou de nit i
1304entre boires, i l'enfonçament ràpid.
1306D'aquesta manera tràgica finí el primer amor de Paulina Buxareu.
1312Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria
1313volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra:
1315-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu!
1317Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada
1318l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista
1319veueta que no arribava enlloc.
1321Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les
1322jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria
1323desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en
1324fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.
1326En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella
1327ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure
1328tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com
1329l'anell al dit per als seus plans de glòria.
1331Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena
1332d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a
1333peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la
1334paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre
1335candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores
1336Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de
1337nervis! La tenien d'aguantar sis persones.
1339Aquesta situació no podia durar gaire temps. A poc a poc s'anà
1340calmant, i aleshores adoptà la calculada posició de donzella
1343Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava
1344d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de
1345viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en
1346tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li
1347entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava,
1348finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes.
1350Ella no parlava mai de la seva desgràcia ni del seu amor, però de
1351tant en tant hi feia al·lusions simbòliques que deixaven la gent
1352amb la boca oberta sense entendre'n un borrull, i, quan li
1353presentaven una nova amiga, la tenia per informada del seu cas: es
1354creia que tothom era obligat a saber-ho, a compadir-la, a
1355admirar-la, perquè el que li havia passat no deixava de ser una
1356cosa extraordinària.
1358La seva germana, dona eminentment pràctica i burgesa, procurà
1359domar-la tot el possible, treure-la de les parets de casa seva,
1360tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars
1361callats i tristos en companyia de la seva mare, que es resolien
1362amb quatre cullerades de sopa i amb un ou passat per aigua,
1363engolit amb mitja dotzena de sospirs i amb molt poca gana. Els
1364istius sobretot, la retenia una temporadeta al seu costat, i
1365Paulina s'anava distraient a poc a poc, i anava normalitzant la
1366seva ànima.
1368Aquella mena de tivantor que hi havia abans entre les dues
1369germanes anà desapareixent; perquè, si abans Paulina es creia
1370inferior a la seva germana per la seva posició social, després de
1371la mort d'en Mantecón, encara que la posició era la mateixa
1372d'abans, la inferioritat de Paulina quedava compensada per la
1373tragèdia, i la desfeta del seu amor era una cosa cotitzable, i
1374espiritualment Paulina s'havia enriquit no poc, i ella gaudint del
1375balanç del marit d'Elisa, es creia posseir aquella superioritat
1376que senten els genis tronats quan alternen amb els milionaris.
1378Paulina Buxareu tornà a ser una noia com totes; una mica trista,
1379perquè passaven els anys i l'amor no venia. Paulina feia uns grans
1380escarafalls dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra
1381banda, cap pretendent tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si
1382tenien raó aquelles ànimes xafarderes que aplicaven a Paulina allò
1383de la guineu: que quan no les pot haver diu que són verdes!
1385Naturalment que en aquestes coses no ens hi hem de ficar: tot el
1386que jo he pogut recollir sobre el passat de Paulina no revela sinó
1387que era una donzella dolça, piadosa, una mica esmorteïda,
1388senzillament amable, gran llegidora de literatura i excel·lent
1389dansarina de rigodons: no recordo ben bé si de rigodons o de
1392Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a
1393Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu,
1394després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El
1395seu gendre es portà com un home: es cuidà de tot amb una
1396sol·licitud digna d'elogi. Per a l'enterrament i els funerals no
1397s'hi estalvià res, i la parentela quedà admirada i satisfeta.
1399Encara que Paulina no s'havia estimat gran cosa la seva mare,
1400aquesta mort l'afectà molt, però molt. Com és natural, anà a viure
1401amb la seva germana, i les experiències que es varen fer per
1402animar-la i distreure-la no donaven un resultat plenament
1403satisfactori. Es reproduiren en els nervis de Paulina Buxareu
1404aquells fenòmens inquietants que l'alteraren per la mort del novi;
1405no tan aguts, naturalment, perquè Paulina ja no era cap criatura i
1406havia après a viure una mica.
1408Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor
1409reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella
1410abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament
1411que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell
1412carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de
1413color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al
1414Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li
1415destinà i se li empaperà de color blau cel, obraven com una
1416magnífica medicina sobre el seu sistema nerviós. Com que era d'un
1417natural diligent i tenia bastant de traça en tot això que saben
1418fer les dones, es dedicà a ajudar de ferm la seva germana, i no
1419parava en tot el dia, ja sia brodant mocadors, ja empescant-se un
1420camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la canalla.
1421Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora
1422l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries;
1423perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien
1424tant, i ella hi posava tanta afició, que no li donaven lloc a
1425pensar sobre el passat i el futur de la seva ànima.
1427Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una
1428vermellor de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per
1429una mena de borrissol invisible.
1431Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser
1432la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una
1433pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar
1434totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un
1435nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li
1436varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que
1437va disgustar-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia
1438varen fer entrar a l'habitació de Paulina un home que venia a
1439cobrar el gas, en el precís moment que la tia s'estava rissant els
1440cabells i no duia res més que un _refajo_ i un pentinador
1441descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de
1442la canalla; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan
1443bona que se li podia fer tot i no s'enfadava mai.
1445Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que
1446podríem dir-ne _angèlica_. És l'època en què la forma corporal
1447adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més
1448clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza
1449tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i
1450vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una
1451gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la
1452dolor i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si
1453mateix, i el buf diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per
1454un instant només, la pols terrenal que ens alimenta.
1456Paulina tingué el seu moment _angèlic_. Era a les nits d'hivern.
1457El marit d'Elisa, aclaparat per la feina, llegia el diari, i de
1458tant en tant aixecava els ulls i, amb una mirada només, restablia
1459la seva absoluta autoritat paternal. Els cinc nebots esperaven el
1460moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys,
1461i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses. La mare
1462seguia atentament tots els gestos del seu marit, sense dir res; i
1463la tia Paulina tenia a la falda la seva neboda petita, que només
1464s'estava quieta a la falda de la tia Paulina, i li agradava molt
1465reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta
1466tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que
1467aviat vindria de la cuina, tota coronada de vapor; i, després de
1468sopar, pensava la menuda que la tia Paulina la ficaria al llit
1469(perque només volia que la despullés la tia Paulina), i abans de
1470dormir li contaria una rondalla ben dolça, que no fes gens de por
1471i li fes venir la son a poc a poquet.
1473Paulina es cregué, un moment, que la seva via ja era signada; però
1474després de les nits angèliques vingueren les nits dels diables.
1475Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que
1476agonitzava, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de
1477restar per a sempre i no ser altra cosa que la tia Paulina, i
1478això, li arribà quan el rellotge de la seva vida marcà l'esclat
1479fatal dels trenta anys.
1481Aquest drama s'inicià de la següent manera. Ella havia assolit el
1482màximum de felicitat, complia els anys per la Candelera, i el fet
1483de complir-los no la inquietà el més mínim. Potser res hauria
1484succeït, si un fet de caràcter purament fisiològic no hi hagués
1485contribuït. Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en
1486sortir d'un concert, li perjudicà l'aparell respiratori, i va
1487jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que
1488els metges en dieuen una bronco-pneumònia. En sortir de la seva
1489malaltia li reconegueren un petit focus d'infecció al pulmó
1490esquerre. Això li donava una mica de temperatura; i, si el cas
1491s'hagués abandonat, hauria produït, sens dubte, fatals
1492conseqüencies. S'hi posà remei deseguida, li varen prescriure un
1493tractament, i a la vinguda de les primeres orenetes Paulina
1494Buxareu anà a passar una llarga convalescència en un lloc una mica
1495solitari i elevat, on l'aire puríssim li tornaria la salut
1498Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina
1499es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i
1500petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat
1501amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones
1502malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig
1503d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest
1504descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada;
1505i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia
1506dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que
1507la torturaven.
1509La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que
1510la condició de mare de família una mica egoista, també, i
1511interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta
1512de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha
1513de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per
1514ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa
1515vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per
1516les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els
1517corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però
1518ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de
1519Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca:
1520en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la
1521comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava
1522dintre seu el fred, la solitud i el desamor.
1524Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la
1525seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan
1526en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es
1527convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi
1528tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a
1529tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal
1530cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina
1531desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se
1532n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la
1533importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal
1534gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes
1535ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una
1536acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota
1537la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina
1538li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia
1539concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que
1540la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut,
1541sense que pogués substituir-la per una cosa més alta.
1543La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul;
1544el seu parlar afectat. Li vingué una febre per fer obres piadoses,
1545per anar a ensenyar la doctrina a la canalla, per visitar malalts,
1546per aconsolar vídues. Es confessava tres i quatre vegades al dia.
1547Li agafà una afició terrible per un cert frare agustí que
1548predicava molt bé i feia furor entre les devotes. Quan era l'hora
1549de dinar, exposava, a taula, les seves doctrines de fraternitat i
1550d'humilitat: era presa d'una filantropia malaltissa que no li
1551passava de la llengua, perquè tot allò ho tenia per fer alguna
1552cosa, i al fons cada dia es tornava més egoista.
1554El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava
1555bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava
1556fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i
1557suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les
1558estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un
1559abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors
1560que s'havien estimat, un dia.
1562La vida comuna de Paulina Buxareu amb els seus germans es feia
1563cada vegada més impossible. Paulina fruïa d'un petit capital que
1564li deixà la seva mare, i havia heretat, feia poc, d'un oncle
1565matern. Tots aquests béns els hi administrava el seu cunyat, i
1566ella en percebia puntualment la renda. No sé com fou que un dia la
1567mala humor de Paulina es decantà pel pendent dels interessos; i,
1568com que tenia molt poc tacte, digué algunes coses que molestaren
1569el seu cunyat. Aquest proferí alguna paraula dura, i, com a
1570conseqüencia, hi hagueren plors i un petit escàndol familiar, que
1571Elisa procurà finir de la millor manera.
1573Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots
1574els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per
1575una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt
1576seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir
1577de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això
1578signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat
1579de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a
1580fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots.
1582El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir
1583gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust.
1584Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia
1585Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les
1586estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch.
1588Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena
1589administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni
1590restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava
1591una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra.
1592Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia
1593atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el
1594fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia
1595res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus
1596germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li
1597pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina,
1598era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir
1599la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes
1600coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia
1601sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes
1602accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar
1603un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent
1604de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia
1605cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent
1606i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir
1607d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna.
1609Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de
1610la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella
1611volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als
1612balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei
1613li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona
1614arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina,
1615es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a
1616servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim;
1617s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la
1618minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella
1619sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges,
1620si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina
1621ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i
1622cinquanta violacions.
1624Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la
1625cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba;
1626inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que
1627poguessin servir d'amagatall.
1629La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú
1630hi aguantava, a casa seva.
1632Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es
1633deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai
1634cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els
1635convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un
1636assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se
1637les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només
1638podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi
1639venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina
1640li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es
1641deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte
1642que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la
1643Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint
1644en l'administració dels fregalls i la cassola.
1646En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb
1647la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica.
1648Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i
1649vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a
1650confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials;
1651i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa,
1652desinteressadament anava a prestar el seu concurs.
1654Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una
1655manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment
1656espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res
1657més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta
1658personalitat que li concedia el destí.
1660D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els
1661primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics
1662seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament
1663aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina
1664per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.
1666Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga
1667de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses.
1668A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li
1669referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li
1670havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia
1673Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves
1674nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de
1675reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien
1676dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i
1677vigilància de la tia Paulina.
1679A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de
1680relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser
1681imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple,
1682de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un
1683pendó destinat a una determinada confraria.
1685La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria.
1686Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del
1687nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li
1688concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació.
1690Els anys i els esdeveniments li modelaren el cos i l'ànima tan
1691bellament, tan característicament, que arribà a ser una dama
1692deliciosa. Perquè a Paulina Buxareu totes aquestes coses no li
1693entenebrien gens aquella bondat nítida i dolça que guardava dintre
1694seu, i no li llevaren una goteta tan sols d'aquella mel
1695d'innocència, que era ben bé la mateixa de quan tenia deu anys i
1696anava amb la trena penjant i les cames en l'aire.
1698La tia Paulina havia cridat, havia patit, havia fet
1699extravagàncies, bogeries, incorreccions; l'havia encesa l'amor i
1700l'havia ennegrida la desgràcia; però en el fons, en el fons de
1701tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica gerdor i graciosa
1704Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié
1705repetir-se les joies i les desgràcies. Contemplà com canviava la
1706fesomia de la família, i es prodigà, es multiplicà, cridà, plorà i
1707féu tot el que va saber per romandre sempre ella, colorida d'una
1708originalitat inconfusible. I, quan li arribaven a l'orella
1709aquestes dues paraules: «tia Paulina», tremolava tota d'una emoció
1710profunda, i sospirava tan deliciosament, convençuda que complia a
1711la terra un ministeri importantíssim que li havia confiat nostre
1712Senyor per premiar-la dignament més enllà de les estrelles i dels
1713móns visibles.
1719Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una
1720manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics
1721incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts;
1722s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les
1723seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el
1724suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi
1725anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden.
1726El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el
1727gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de
1728llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es
1729fruïen les nates del carrer de Petritxol.
1731Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb
1732aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no
1733hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar.
1735La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia
1736també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més
1739El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la
1740família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers
1741infants... Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire
1742a presentar-se la mort dels pares.
1744Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i
1745es féu la divisió de la família.
1747En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon
1748continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el
1749petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom.
1751Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt.
1753Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de
1754Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de
1755l'ull dret de la tia Paulina.
1757Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que
1758cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres,
1759units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en
1760gairebé totes les famílies.
1762La tia Paulina, després de la mort del seu cunyat i la seva
1763germana, mostrà una sol·licitud més intensa vers els seus nebots,
1764i el lloc d'acció predilecte per ella fou la casa d'en Víctor, que
1765per això era el més gran i el continuador del prestigi de la
1768La tia Paulina no simpatitzà mai amb la dona d'en Víctor. Ella ja
1769ho havia dit moltes vegades, entre les seves amigues, que el
1770casament del seu nebot era un desencert. Trobava els pares de la
1771Maria de la Mercè massa poc senyors i amb massa pretensions. Demés
1772estava segura que no tenien tants diners com feien veure.
1774El veritable motiu del seu disgust era el no haver pogut
1775manifassejar en aquest casament; perquè s'ha de confessar que tot
1776es va fer a espatlles de la tia Paulina, i ella no se n'adonà fins
1777poc temps abans de demanar la noia. I el més trist per a la tia
1778Paulina és que ja es tenia mig empassada una altra neboda
1779política, i ja havia fet qui-sap-les combinacions per lligar el
1780destí d'en Víctor al d'una senyoreta no tan rica com la Mercè,
1781però d'una família més distingida i més apropiada al nom Buxareu.
1783No cal dir que l'angelical tia Paulina, quan s'adonà que el seu
1784nebot anava trona avall, no pogué menys d'esterioritzar una
1785ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al
1786seu nebot, mig seriosament, mig de per riure, que no li faria
1787present perquè havia estat tan mala persona. Però s'hi repensà
1788després, i acabà per comprar-li dos canalobres d'argent a can
1789Carreras del carrer de _Fernando_, que li costaren un ull de la
1792Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la
1793tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una
1794capeta per a la cerimònia baptismal.
1796I el dia del naixement es multiplicà i compartí la felicitat de la
1797seva germana, que allò de ser àvia la feia tornar boja.
1799Després, quan anà passant el temps i esdevingué la mort d'Elisa,
1800la tia Paulina, a part del seu sentiment que la dominava, va
1801quedar rica en efectes teatrals; digué meravelloses sentències als
1802seus nebots, resà oracions, i volgué aguantar el pes de tot:
1803vetllar, rebre visites, avisar parents, i aconsolar tothom, però
1804fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable.
1806Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es
1807donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es
1808posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava
1809al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima
1810de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les
1811criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la
1814La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia
1815catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el
1816novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només
1817estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de
1818plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es
1819despertava cridant la seva mare.
1821En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent,
1822deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència
1823a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia
1824mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara
1825més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots
1826els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la
1827mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a
1828la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent
1829saltar la canalla damunt dels genolls.
1831Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia
1832inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben
1833mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la
1834sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era
1835al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en
1836general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que
1837veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una
1838manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa?
1839Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès,
1840les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una
1841noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de
1842tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla,
1843o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats
1844d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la
1845família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa
1846i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per
1847merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que
1848tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es
1849dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i
1850que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era
1851promesa... Mare de Déu!... li omplia el cap de tenebres; i si era
1852casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en
1853una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què
1856I, amb tot i aquest tarannà, Paulina Buxareu no podia veure un
1857mascle i una famella que no li vingués l'idea del matrimoni, per
1858absurd que fos de vegades l'aparellament.
1860Com s'ha dit abans, totes aquestes manifestacions de l'ingeni de
1861Paulina queien a l'hora sobre l'animeta blanca i esquifida de la
1862seva neboda. La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes
1863que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una
1864innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no
1865pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava
1866de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan
1867inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus
1868germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li
1869deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel
1870blau amb un amor infladet.
1872En Víctor s'instal·là, amb la seva dona, les criatures i la
1873Lluïseta, en una torre de l'Avinguda de la República Argentina.
1874Tenien un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes
1875flors que la sogra d'en Víctor en deia _Diegos de noche_. Al mig
1876del jardí hi havia un brollador amb una mena d'oca de pedra que
1877tenia el coll enravenat i treia pel bec una misèria d'aigua, però
1878aquell jardinet era excel·lent per a la canalla. La tia Paulina en
1879deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de
1880sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de
1881confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li
1882semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la
1883més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar
1884infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de
1885xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor.
1887La casa era de construcció moderna, no gaire estirada pels
1888cabells, en comparació de certs immobles veïns que poden
1889admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb discreció,
1890la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de
1891desordre, la Lluïseta de moderada dolçor, i la Maria de la Mercè
1892de tebiors i de fragàncies, quan, els matins, una mica ensunyada
1893encara, donava les ordres al servei, es preocupava del govern de
1894la cuina i dels vestits de la canalla, tremolant dins una bata de
1895seda, amb la cabellera d'or malgirbada i mig desfeta, tota plena
1896de misteris nocturns i tranquiles besades.
1898La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat
1899només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort,
1900d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a
1901missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades,
1902simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li
1903feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa
1904que no podia anar millor.
1906La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret
1907a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li
1908criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes
1909cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no
1910es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants. La
1911Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la
1912molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes
1913vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de
1916Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi gastava tantes franqueses,
1917i els nens se li descaraven a lo millor o li deien rata, i li
1918exigien llaminedures d'una manera molt franca i molt poc delicada.
1919A ella això li feia gràcia, i quan les indirectes eren massa
1920seguides solia comparèixer amb un pa de pessic ben gros. Aleshores
1921els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres
1922s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i
1923li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però
1924sempre acabava sent que sí.
1926A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar,
1927a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè.
1929Després la Lluïseta es deseixí una mica de la tutela de la seva
1930tia, arribà el moment de posar-la de llarg, i l'any en què això
1931succeí fou el mateix en què jo vaig tenir el gust de fer
1932coneixença amb l'apreciable família Buxareu i de presenciar de ben
1933a prop una sèrie d'esdeveniments deliciosos que han de ser el pot
1934de la confitura d'aquesta història.
1946En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor
1947fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja
1948empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a
1949la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a
1950la boca.
1952La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no
1953era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i
1954de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li
1955proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la
1956pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan
1957deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens
1958aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten
1959les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense
1960fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a
1961la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així
1962seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al
1963mateix temps.
1965Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant
1966provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant
1967les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un
1968professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de
1969trobar un professor era posar un anunci a _La Vanguardia_ que
1970digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa
1971edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se... etc.»
1972L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es
1973disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que
1974desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia
1975tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava
1976d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera:
1977-Faci'l entrar a la sala.
1979El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre,
1980d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de
1981llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la
1982cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net
1983i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què
1984volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era
1985professor de dibuix.
1987-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant
1988l'hora, el despatx i la mala humor.
1990-Sí, senyor. He llegit l'anunci a _La Vanguardia..._
1992-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que
1993seran quatre _Murillus_ (vull dir que, encara que són molt petits,
1994tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a
1997-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències
1998meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al
1999col·legi de Loreto...
2001-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer
2002tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són
2005-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de
2006tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons!
2007Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt
2008bones cases, i algun deixeble meu...
2010-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió
2013-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna,
2016-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna.
2018-I quin dia li convindria que comencem?
2020-Demà passat cap al vespre. Li ve bé?
2022-De set a vuit.
2024-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir
2027-A les seves ordres.
2029-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat.
2031Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La
2032Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de
2033l'esdeveniment, però els nois no en sabien res.
2035En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà
2036al gran:
2038-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar?
2040-Per què m'ho preguntes, papà?
2042-Bé, contesta.
2044-Ai! No ho sé!
2046-I a tu?- preguntà al segon.
2048-A mi, molt.
2050-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de
2051dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja
2052veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un
2053cavall... Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida.
2055Els nens es quedaren consternats, i començaren a menjar la sopa en
2056silenci; i en cadescun dels petits cervells es comentà la idea del
2057professor i de la pintura d'una manera més o menys graciosa.
2059Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota
2060cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i
2061guerres i soldats; en Lluís només pensava en la cara del
2062professor; i el menut no les tenia totes, i s'imaginà que això
2063d'apendre de dibuix era com una mena de càstig, i que no el
2064deixarien estar tanta estona al jardí.
2066El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué:
2067-Bé, que no us agrada, això que us he dit?
2069Tots respongueren: -Sí, papà.
2071-Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga
2072més que els altres, li compraré una bicicleta.
2074La idea de la bicicleta caigué com un raig de llum que els féu més
2075agradable l'entrant i els multiplicà la gana: llur somni era una
2076bicicleta. Sempre que l'havien sol·licitada, els dos grans
2077sobretot, havien trobat una negativa; i aquella promesa en ferm
2078els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i
2079a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que en Víctor
2080digué: -Prou. Si no esteu quiets, res de bicicletes.
2082La calma s'establí a la taula, es parlà de coses indiferents, i,
2083quan acabaven de pendre cafè, en Víctor, tot encenent el cigarret,
2084advertí als seus fills de la següent manera: -Prepareu-vos que
2085quan torni del despatx anirem a comprar les coses necessàries per
2086a fer la classe.
2088-Tots, hem de venir?- va fer el petit.
2090-No, només el dos grans. Vosaltres ja ho veureu després.
2092Això contrarià molt els petits, i al mateix temps omplí de
2093satisfacció els grans; i se n'anaren al jardí, aguantant els uns
2094les dentetes dels altres.
2096Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare
2097tornés del despatx. En Víctor arribà amb un taxis, els ficà
2098dintre, i feren cap a can Teixidor. Allí adquiriren dues gomes
2099d'esborrar d'aquelles de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió
2100extraordinària), unes carteres grans, paper, llapis bons, i res
2101més, perquè amb tot això ja n'hi havia prou per a començar.
2103Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells
2104estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la
2105porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per
2106veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arribà
2107el professor; i aleshores sentiren una por estranya, una mena de
2108segament de cames, i es donaven una vergonya terrible d'anar-lo a
2111El seu pare els portà com qui diu per l'orella. El professor els
2112esperava ja en la cambra d'estudi, on s'havia fet dissabte i
2113s'havien posat tots els útils del dibuix damunt de la taula; i
2114quan els nens varen veure que el professor tenia una veu molt
2115dolça i els tractava tan amablement, els passà una mica la por,
2116però va preocupar-los, a tots per un igual, aquella mena de paper
2117enrotllat i embolicat que el professor deixà. amb molt de compte
2118sobre la taula.
2120La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren
2121acostant, i un, més atrevit, hi posà la mà a sobre. Aleshores, el
2122professor, amb una rialleta, desembolicà el plec, i digué: -Això
2123són els models; són les làmines que vostès tenen de copiar.
2125Tots els nens feren un -Ah!...- admiratiu. Allò que els mostrava
2126el professor era per a ells una cosa divertidíssima. En Víctor
2127s'ho mirà també. -Es tractava d'unes làmines, obra del senyor
2128Melrosada. En una hi havia ulls dibuixats; en l'altra, orelles; en
2129una altra, boques... La que els féu més gràcia era la dels nassos,
2130perquè el senyor Melrosada hi havia dibuixat algun bigoti adherit.
2132El pare féu una mica de discurs: recomanà obediència als deixebles
2133i severitat al professor; advertí als seus fills que el
2134respectessin i li diguessin «don Gaspar»; i, després d'aquesta
2135preparació, els deixà sols i començà la classe.
2137Aleshores vingueren els treballs! En Melrosada començà per
2138ensenyar com havien d'aguantar el llapis, i els ditets encarcarats
2139feien equilibris dolorosos damunt d'aquell prisma llargarut de
2140fusta envernissada. Patint i acostant molt el cap al paper,
2141començaren a copiar la primera làmina, que era la dels ulls.
2142Sortiren unes parpelles deformes com esquenes de camell. Les nines
2143els causaven gran diversió, i apretaven el llapis i bufaven perquè
2144sortissin ben rodones; i acabaven fent una cosa inflada com un
2145carbassó. No cal dir que els ulls que dibuixaren els nens Buxareu
2146eren per a anar en un àlbum de patologia.
2148En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agafà les làmines
2149d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis
2150va adobar una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines,
2151després de fer-les firmar per cada un dels nens, va posar: «V. B.
2152-G. Melrosada».
2154Després entrà el pare, contemplà les obres molt satisfet, en
2155Melrosada digué que els nens tenien aptituds extraordinàries, se
2156n'anà fent mil reverències, i els nens feren cap a la cuina, amb
2157gran escàndol i xivarri, a contar-ho tot a la cuinera.
2159A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada
2160un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava
2161els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acabà les
2162discussions dient que llur deure era callar i aplicar-se, i que
2163allò no era més que el començament.
2165Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i
2166havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis
2167enorme per la boca i li dibuixaven un dimoni al païdor. Es
2168despertà ploriquejant, li feren una tassa de marialluïsa, i, per
2169fi, una son dolça va fer callar completament els quatre infants.
2171Al principi això del dibuix els feia una gran il·lusió, i la
2172família n'anava plena. Un dels atractius que tenia aleshores la
2173casa dels Buxareu per a les senyores que anaven a fer visita a la
2174caiguda de la tarda, era contemplar la classe de dibuix.
2176La Maria de la Mercè n'estava molt satisfeta, que els seus nois
2177fessin la carrera d'artistes; i es complaïa a acompanyar els
2178visitants a la cambra d'estudi. En Melrosada, ja acostumat a
2179aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els
2180nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes
2181preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la
2182cosa anava molt seriosament.
2184Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i
2185vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parlà i em
2186demanà la meva opinió; i jo, obeïnt a la sinceritat, me'n vaig
2187riure una mica. Em semblava que imposar el dibuix, com si es
2188tractés de l'Aritmètica o la Doctrina cristiana, no era del tot
2189convenient; i que la canalla potser perdien el temps i ell perdia
2190els diners. Què vaig haver dit! En Víctor no em comprengué, i fins
2191es molestà una mica. Aleshores vaig veure que a l'industrial
2192barceloní no se'l pot atacar de dret, perquè és inútil, i un
2193s'exposa a perdre els bous i les esquelles. Vaig fer una virada
2194ràpida desfent una mica el mal efecte de 1es meves declaracions, i
2195des d'aquell dia vaig ser un entusiasta dels professors de dibuix,
2196i dels ninots infames que perpetraven la canalla d'en Buxareu.
2198En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa
2199llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt
2200aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en
2201Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de
2202papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el
2203professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.
2205Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es
2206prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera
2207entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els
2208impertinents i amb una veritable impertinència; però, per
2209confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona
2210intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes
2211a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per _la Madre Angeles_ i la
2212_Madre Esperanza_, i per les nenes de la seva amiga Ventureta
2213Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà
2214de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves
2215deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els
2216nens estaven encantadíssims.
2218A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més
2219manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada
2220anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de
2221professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un
2222minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat
2223d'aplicació de la canalla.
2225Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions
2226del mestre de dibuix i la família.
2228Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense
2229incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que
2230aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat
2231d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell
2232(també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en
2233Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a
2234tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret,
2235intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i
2236li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un
2237capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i
2238barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.
2240Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es posà el barret, i
2241va veure, amb desesperació, que li tapava els ulls i les orelles.
2242Els nens se'n rigueren no poc; i, com que no hi havia altre barret
2243per disposar, en Melrosada començà a doblegar diaris i
2244arreglar-se-les com va poder.
2246Tot just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en
2247Víctor amb l'esverament natural de la seva equivocació. Els
2248Buxareu ja sopaven i comentaven el fet. No hi havia altre remei:
2249qui la fa la paga; i en Claramunt s'informà de la direcció d'en
2250Melrosada, i a fer canvi de barrets falta gent.
2252En Melrosada vivia al carrer de Salmeron, en una dispesa modesta,
2253però neta i honrada. Al moment d'arribar en Claramunt, estava
2254triturant un ensiam fresquíssim, i sostenia una conversa molt
2255animada amb dos capellans i un capità de la guàrdia civil. En
2256veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà
2257vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el
2258bigoti, sense fer fugir de la seva barbeta un trosset de fulla
2259verda que lluïa com una maragda. -No s'esveri, senyor Melrosada-
2260feu en Claramunt: -es tracta d'una equivocació. Ens hem canviat
2261els barrets. Segueixi sopant.
2263En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que
2264s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a
2265canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat.
2267Aquest fet, que si es mira bé no té cap importància, donà peu a la
2268tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de
2269vida del professor de dibuix.
2271L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia
2272Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra
2273d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i
2274per fi va dirigir-se a empendre el professor.
2276-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit.
2277Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut!
2279Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va
2280fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué:
2282-Ah! sí? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot
2285-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's!
2287Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En
2288Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir
2289una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant
2290de veu, afegí:
2292-I doncs, crec que no té família, vosté?
2294-No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents.
2296-Que no és de Barcelona, vostè?
2298-No, senyora: sóc del Vendrell.
2300-Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les
2301_madres de Jesús María?_
2303-Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó.
2305-El pare Tudó?
2307-Que potser el coneix?
2309-Conti! és el confés d'una amiga meva!
2311-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me...
2313-I fa molt temps?
2315-Fa deu anys, ja.
2317-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare
2320En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi
2321havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la
2322Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt
2323afectada, començà a dir-li:
2325-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i
2326d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és
2327una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria
2328de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea
2329estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la
2330tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del
2331barret, de l'ensiam i del pare Tudó!
2337L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo
2338vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica
2339més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora
2340de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la
2341pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida
2342d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà
2343por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena
2344de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant
2345els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol
2346bestiassa marina.
2348Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven
2349adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell
2350els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en
2351Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la
2352sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat
2353perquè anés a recollir en Melrosada.
2355Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven
2356esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí,
2357i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a
2358una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren
2359de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de
2360menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una
2361pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar
2362tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia
2363perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser
2364sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb
2365aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el
2368Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns
2369pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb
2370aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de
2371_jipijapa_ falsificat per a guardar-se del sol.
2373Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia
2374Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els
2375dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un
2376conill mort.
2378Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat
2379mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb
2380un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia
2381gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló,
2382com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que
2383feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les
2384lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus
2385ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de
2386crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor.
2387Això va confondre'l i va fer riure molt als nens.
2389Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia
2390menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li
2391anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi
2392havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident,
2393sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia
2396* * *
2398-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores,
2399mai més.
2401-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça
2402l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules!
2404-Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran
2405timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la
2406gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan
2407pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
2409-I com va ser que no tornà més a la casa?
2411-O donya Paulina! Perquè me'n varen treure. Em prohibiren que hi
2412tornés a posar els peus.
2414-Però... Melrosada!
2416-¿No veu que jo només tenia els pinzells, i al pare d'ella no li
2417convenien, aquestes coses? Jo crec que s'havien fet moltes
2418il·lusions sobre la meva persona; però quan es van convèncer de la
2421-I vostè no la tornà a veure mai més?
2423-Va morir.
2425-Que és trista la vida!
2427(Amb un sotrac del balancí que manté les formes de la tia Paulina,
2428la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han
2429tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una
2430mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada...
2431La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat
2432d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son
2433lloc. En Melrosada sent una fredor desagradable a la cuixa...)
2435-I la soledat! la soledat!
2437-Un s'acostuma a tot, donya Paulina. Cregui que he tingut moltes
2438ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!»
2440-Vostè ha sabut resignar-se!
2442-I vostè no, donya Paulina?
2444-Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però.
2446-No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les
2447lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que
2448em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant
2449els perills...
2451-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè
2452creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no
2453hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una
2454vida futura...
2456-És clar, donya Paulina!...
2458-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de
2461-Vol callar, donya Paulina!...
2463-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa...
2465-Vol callar, donya Paulina!...
2467-Però que no es veuria amb cor?...
2469-Fa tants anys, que ja no hi penso!
2471La conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de
2472la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits
2473són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la
2474casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.
2476A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot
2477fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal
2478ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que
2479potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En
2480Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de
2481camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la
2482mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro!
2484Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les
2485ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota
2486la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes
2487de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el
2488bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un
2491El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i
2492en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la
2493Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests
2494animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i
2495s'està empescant el sistema per capturar la bèstia.
2497Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres
2498branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de
2499l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens
2500criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho farà amb més de compte!-
2501Els grans callen. El lloro se'ls mira amb amabilitat. Ningú es
2504En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala.
2505La tia Paulina diu: -Que se li tirarà a la cara!- En Melrosada
2506somriu, però no les té totes. Quan el lloro veu que li busquen el
2507cos, llança una mena de ronc terrible i es fa enrera. En Melrosada
2508li posa la mà al clatell. El lloro el pica horriblement amb el seu
2509bec poderós, però en Melrosada defensa l'honor: agafa el lloro com
2510si fos un conill casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena
2511de sang.
2513Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un
2514davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però,
2515tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i està completament
2518Després d'aquests incidents es procedeix a ficar el lloro dins
2519d'una gàbia. Amb tot això ha arribat l'hora de la partida de don
2520Gaspar. Però qui pensa en el professor? Els nens només estan per
2521l'ocell. En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra;
2522però la canalla no deixa de mirar el lloro.
2524* * *
2526En Melrosada va seure a la taula rodona de la seva dispesa. Ja
2527tots havien sopat, i sols restava el fum dels cigars i unes
2528quantes pallarofes d'ametlla torrada, rapa de moscatell, els
2529tovallons desfets, la conversa pàl·lida, un aire calent que
2530entrava pels balcons, el soroll dels tramvies... En Melrosada
2531estava una mica marejat i no tenia gens de gana: el dinar dels
2532Buxareu l'omplí generosament, i encara no l'havia digerit del tot.
2533S'empassà quatre cullerades de sopa, una tristesa de verdura, i no
2534volgué menjar res més. El potet del bicarbonat va fer els seus
2535serveis; abandonà el menjador i s'entaforà a la seva cambra.
2537Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. El bon home
2538agafà la clau del pis, i va sortir, carrer de Salmeron avall,
2539Passeig de Gràcia avall, fins a arribar a la Gran Via. Aleshores
2540va seure en una cadira d'aquelles que es paga deu cèntims, cargolà
2541una cigarreta, i s'abandonà als seus pensaments; i el passat
2542melodramàtic es presentà davant del seu esperit amb uns aires de
2543pel·lícula italiana.
2545Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de
2546les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor.
2547Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots
2548que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la
2549classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que
2550es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu
2551fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però,
2552mare, si ja està permès! si fins el Papa, a Roma, té figures
2553d'aquesta mena, i ens obliguen a copiar-ho. La pobra vella no
2554n'entenia res, de tot allò, i sempre acabava dient: -Fes, fes,
2555fill meu, si aquesta és la teva vocació. Per això hem vingut, els
2556pares, per sacrificar-nos pels fills...
2558Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar
2559cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia
2560ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els
2561professors estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se
2562n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga
2563empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets
2564tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi
2565comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt
2566aficionat a la pintura.
2568De tant en tant duia alguna tela a can Parés, que restava en un
2569recó i no la mirava mai ningú, o l'adquiria un comerciant de blat
2570que era de Balaguer i volia regalar-la al casino de la seva ciutat
2571natal. Una vegada, d'amagat de la seva mare, va pintar una figura
2572una mica atrevida, que ell titulà _Danae_. Aquesta pintura fou el
2573fruit d'una primavera turbulenta, i la va vendre, a bastant bon
2574preu, per decorar la casa sospitosa d'una tal senyora Ignasieta.
2576La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que
2577li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es
2578deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt
2579patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb
2580aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa
2581que fou l'admiració de tot el veïnat.
2583Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En
2584Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimerà i d'En Picó i
2585Campamar, ideà una tela monstruosa: _l'Assassinat del Príncep de
2586Viana_. Va exposar-la no sé on, i va tenir un gran èxit.
2587Actualment és a les golfes d'una casa de Granollers. Aquella tela
2588li proporcionà la primera classe de dibuix. Després vingueren
2589altres classes, i en Melrosada pogué viure decentment i ajudar la
2590seva mare.
2592Hores dolces de joventut!... les nits del taller on es recitava
2593_L'Atlàntida_; aquell cafè pres en companyia d'En Bonaplata, les
2594barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició! .En
2595Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una
2596lluïssor dolorida, com si allí dalt, misteriosament, romangués
2597pura tota la història del seu amor.
2599Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava
2600la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins
2601acompanyant la seva mare. Ella li mostrà la seva ànima, i ell la
2602gronxà dins l'onada tèbia de totes les seves il·lusions. Però el
2603pare governava una confiteria del carrer de Sant Pere més baix, i
2604no estava per a artistes. Ell li deia _la Fornarina_, i ella
2605s'apagà com un llumet el dia de Sant Esteve. ¿De quin any? Fa ja
2606tant de temps! En Melrosada va anar a l'enterrament, i en
2607acomiadar-se del dol, no s'atreví a donar la mà al pare de la
2610Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb
2611directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les
2612impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla,
2613l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la
2614viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en
2617Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els
2618nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de
2619la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai
2620serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria
2621d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les
2622flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el
2623virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li
2624causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els
2625rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un
2626setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li
2627proporcionaven la vida.
2629A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels
2630altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir
2631esma de començar una petita aventura!...
2633-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot
2634aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre
2635que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè
2636al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com
2637m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com
2638podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la
2639incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra
2640apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat
2641infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el
2642poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que
2643ningú es fiqui en les teves coses...
2645En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la
2646closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de
2647passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies
2648rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia
2649amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la
2650pudor de la benzina.
2652En Melrosada decideix anar a dormir. S'ha enfilat en un imperial
2653de tramvia. L'imperial va ple de gent barroera. Entre les fulles
2654dels arbres del passeig es veuen les estrelles. En Melrosada sent
2655una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la
2656seva cambra i els roncs d'un veí seu espiritista.
2662Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si
2663pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien
2664lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp
2665i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de
2666Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels
2667exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la
2668plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre
2669la murmuració.
2671De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la
2672conversa, engegà una rialla aguda i digué:
2674-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis?
2676L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni
2677les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava
2678tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat
2679de cabres.
2681La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i
2682graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia
2683l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de
2684matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que
2685tot el que les rodeja és més net que una plata, que són
2686cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir
2687admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que
2688són una perla o un tresor.
2690L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.
2692Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i
2693agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada
2694matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria
2697Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a
2698la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment,
2699que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del
2700seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren,
2701juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira;
2702i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia
2703comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.
2705-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps.
2707-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
2709-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi...
2711-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des
2712del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel.
2714-Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la
2715conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira,
2716Paulina: no és per a nosaltres, això.
2718-Però, Isabel, si ets una _polla_! No tens cap dret de parlar
2719d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo
2720sé el que et convé.
2722-Et fas moltes il·lusions, Paulina...
2724-Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps
2725que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer
2726el cor, Isabel! I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa
2727tanta falta, un maridet!
2729-No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies.
2731-I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols
2732ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas
2733plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! No
2734tenies de quedar-te vídua; era un crim (Déu me perdoni!), era
2735massa dolorós per a tu, que et faltés el consol, l'amor, tan de
2738-Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.
2740-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel!
2742-Però que t'has cregut, de mi, Paulina?
2744-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva
2745Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar
2746com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu
2747marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que
2748comença de nou l'abril de la teva vida.
2750-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre
2751anys, amb en Martínez, el coronel.
2753En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses.
2754Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que
2755m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills;
2756encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat
2757dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i
2758la gent, i el que pensarà la gent... Vaig consultar-ho amb el
2759doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no
2760podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes
2761les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú
2762enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?...
2764-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez
2765no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell
2766clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les
2767relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un
2768militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries
2769tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure...
2771-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat...
2773-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan
2774bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!...
2775Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser...
2777-O Paulina! Això no! Aixó...
2779-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove,
2780encara; i ell...
2782-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!...
2784La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset
2785va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja
2786l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama
2787va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb
2788els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el
2789polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà
2790per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent
2791saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no
2794* * *
2796Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al
2797_Cine Ideal_ hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin
2798fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al
2799pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al
2800cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar
2801passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia
2802en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet
2803criminal va solucionar-me la tarda.
2805Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig
2806trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la
2807Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el
2808paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem
2809per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer
2810moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la
2811conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres
2814La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa
2815sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta
2816dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el
2817casament d'en Melrosada.