Merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan into lp:ubuntu-keyboard

[David Planella]

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Q. Are there any related MPs required for this MP to build/function as expected? Please list.
A. No, but this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work.

Q. Is your branch in sync with latest trunk (e.g. bzr pull lp:trunk -> no changes)
A. Yes.

Q. Did you perform an exploratory manual test run of your code change and any related functionality on device or emulator?
A. Yes, I built the package, installed it and tested it on a device (mako) on the ubuntu-rtm/devel-proposed channel

Q. Did you successfully run all tests found in your component's Test Plan (https://wiki.ubuntu.com/Process/Merges/TestPlan/ubuntu-keyboard) on device or emulator?
A. Yes.

Q. If you changed the UI, was the change specified/approved by design?
A. No UI changes, just the addition of a new layout.

Q. If you changed UI labels, did you update the pot file?
A. No UI label changes.

Q.If you changed the packaging (debian), did you add a core-dev as a reviewer to this MP?
A. TBD

[PS Jenkins bot (ps-jenkins)]

PASSED: Continuous integration, rev:235
http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-ci/480/
Executed test runs:
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-amd64-ci/106
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/105
        deb: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/105/artifact/work/output/*zip*/output.zip
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-i386-ci/105

Click here to trigger a rebuild:
http://s-jenkins.ubuntu-ci:8080/job/ubuntu-keyboard-ci/480/rebuild

review: Approve (continuous-integration)

[Michael Sheldon (michael-sheldon)]

Overall looks good, but could you add entries for Catalan in the languageIdToName function in qml/keys/LanguageMenu.qml and in the freeTextLanguageKeyboard and languageIsSupported functions in qml/KeyboardContainer.qml (these should really be redesigned to avoid the need for that, but that's currently fairly low on the priority list I'm afraid).

If you could also add the submission checklist from here: https://wiki.ubuntu.com/Process/Merges/Checklists/system-apps that'd help speed along acceptance as well.

Thanks!

review: Needs Fixing

[David Planella (dpm)]

Oh, I see, I was wondering why the keyboard wasn't actually working for me, that was why. It now works on my device, thanks!

Regarging fixing the need to modify languageIdToName & Co., the fix to languageIdToName() should be quite easy using Qt.locale(code).nativeLanguageName, the other ones, not so much.

Let me update the MP with the requested submission checklist when I get back home.

[PS Jenkins bot (ps-jenkins)]

PASSED: Continuous integration, rev:236
http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-ci/483/
Executed test runs:
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-amd64-ci/109
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/108
        deb: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/108/artifact/work/output/*zip*/output.zip
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-i386-ci/108

Click here to trigger a rebuild:
http://s-jenkins.ubuntu-ci:8080/job/ubuntu-keyboard-ci/483/rebuild

review: Approve (continuous-integration)

[Michael Sheldon (michael-sheldon)]

Looks good, one last small thing since i18n.tr("Catalan") is a new translatable string could you update the POT file by running "qmake && make pot" in the po directory.

Thanks for the pointer on "Qt.locale(code).nativeLanguageName", will keep that in mind when we refactor that stuff.

[David Planella (dpm)]

Ok, updated the .pot file, thanks for the heads up.

I'm not sure how the release workflow of ubuntu-keyboard is, but I'll mention again the comment on "this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work." I.e. before the ubuntu-keyboard-catalan package is uploaded, it will require having myspell-ca available on the RTM archive.

[PS Jenkins bot (ps-jenkins)]

FAILED: Continuous integration, rev:237
http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-ci/484/
Executed test runs:
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-amd64-ci/110
    FAILURE: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/109/console
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-i386-ci/109

Click here to trigger a rebuild:
http://s-jenkins.ubuntu-ci:8080/job/ubuntu-keyboard-ci/484/rebuild

review: Needs Fixing (continuous-integration)

[Michael Sheldon (michael-sheldon)]

Sorry! Looks like there was one further entry I forgot to mention, you'll need to add an entry to WordEngine::onLanguageChanged in src/lib/logic/wordengine.cpp as well.

Redesigning this is rapidly going up my priority list the more layout plugin MRs I review ;)

I've made a note to double check that myspell-ca is added to RTM before we land this one.

review: Needs Fixing

[David Planella (dpm)]

Ok, pushed that change. I also had requested a sync of myspell-ca to rtm, and that has been done now. So this branch should be ready to go.

[PS Jenkins bot (ps-jenkins)]

PASSED: Continuous integration, rev:238
http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-ci/490/
Executed test runs:
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-amd64-ci/116
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/115
        deb: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-armhf-ci/115/artifact/work/output/*zip*/output.zip
    SUCCESS: http://jenkins.qa.ubuntu.com/job/ubuntu-keyboard-utopic-i386-ci/115

Click here to trigger a rebuild:
http://s-jenkins.ubuntu-ci:8080/job/ubuntu-keyboard-ci/490/rebuild

review: Approve (continuous-integration)

[Michael Sheldon (michael-sheldon)]

Did you perform an exploratory manual test run of the code change and any related functionality on device or emulator?

 * Yes

Did CI run pass? If not, please explain why.

 * Yes

Have you checked that submitter has accurately filled out the submitter checklist and has taken no shortcut?

 * Yes

review: Approve

[Łukasz Zemczak (sil2100)]

+1 on the packaging

review: Approve (packaging)

=== modified file 'debian/control'
--- debian/control	2014-08-13 22:17:53 +0000
+++ debian/control	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -92,6 +92,15 @@
 Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic
  Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic
 
+Package: ubuntu-keyboard-catalan
+Architecture: any
+Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
+         myspell-ca,
+         ${misc:Depends},
+         ${shlibs:Depends},
+Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Catalan
+ Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Catalan
+
 Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin
 Architecture: any
 Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
 
=== modified file 'debian/server.conf'
--- debian/server.conf	2013-08-22 02:03:04 +0000
+++ debian/server.conf	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -8,6 +8,7 @@
 libubuntu-keyboard-plugin.so:en_us, \
 libubuntu-keyboard-plugin.so:de, \
 libubuntu-keyboard-plugin.so:es, \
+libubuntu-keyboard-plugin.so:ca, \
 libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_cangjie, \
 libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_pinyin, \
 libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_zhuyin, 
 
=== added file 'debian/ubuntu-keyboard-catalan.install'
--- debian/ubuntu-keyboard-catalan.install	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ debian/ubuntu-keyboard-catalan.install	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,1 @@
+usr/share/maliit/plugins/com/ubuntu/lib/ca/
 
=== added directory 'plugins/ca'
=== added file 'plugins/ca/ca.pro'
--- plugins/ca/ca.pro	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/ca.pro	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,9 @@
+CONFIG += ordered
+TEMPLATE = subdirs
+SUBDIRS = \
+    src \
+    qml
+
+QMAKE_EXTRA_TARGETS += check
+check.target = check
+check.CONFIG = recursive
 
=== added directory 'plugins/ca/qml'
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE.  See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program.  If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+    anchors.fill: parent
+
+    content: c1
+    symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+    Column {
+        id: c1
+        anchors.fill: parent
+        spacing: 0
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+            CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+            CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+            CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+            CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+            CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+            CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+            CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+            CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+            CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+            CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+            CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+            CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+            CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+            CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+            CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+            CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            ShiftKey {}
+            CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+            CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+            CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+            CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+            CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+            CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+            CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+            BackspaceKey {}
+        }
+
+        Item {
+            anchors.left: parent.left
+            anchors.right: parent.right
+
+            height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+            SymbolShiftKey { id: symShiftKey;                            anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+            LanguageKey    { id: languageMenuButton;                     anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: commaKey;    label: ","; shifted: "/"; extended: ["'","-",";",":"]; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+            SpaceKey       { id: spaceKey;                               anchors.left: commaKey.right; anchors.right: dotKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: dotKey;      label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"];  extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+            ReturnKey      { id: enterKey;                               anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+        }
+    } // column
+}
 
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE.  See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program.  If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+    anchors.fill: parent
+
+    content: c1
+    symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+    Column {
+        id: c1
+        anchors.fill: parent
+        spacing: 0
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+            CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+            CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+            CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+            CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+            CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+            CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+            CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+            CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+            CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+            CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+            CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+            CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+            CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+            CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+            CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+            CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            ShiftKey {}
+            CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+            CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+            CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+            CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+            CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+            CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+            CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+            BackspaceKey {}
+        }
+
+        Item {
+            anchors.left: parent.left
+            anchors.right: parent.right
+
+            height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+            SymbolShiftKey { id: symShiftKey;                            anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+            LanguageKey    { id: languageMenuButton;                     anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: atKey;    label: "@"; shifted: "@";     anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+            SpaceKey       { id: spaceKey;                               anchors.left: atKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+            UrlKey         { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: dotKey;      label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"];  extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+            ReturnKey      { id: enterKey;                               anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+        }
+    } // column
+}
 
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE.  See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program.  If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+    anchors.fill: parent
+
+    content: c1
+    symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+    Column {
+        id: c1
+        anchors.fill: parent
+        spacing: 0
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+            CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+            CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+            CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+            CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+            CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+            CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+            CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+            CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+            CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+            CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+            CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+            CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+            CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+            CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+            CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+            CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            ShiftKey {}
+            CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+            CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+            CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+            CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+            CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+            CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+            CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+            BackspaceKey {}
+        }
+
+        Item {
+            anchors.left: parent.left
+            anchors.right: parent.right
+
+            height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+            SymbolShiftKey { id: symShiftKey;                            anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+            LanguageKey    { id: languageMenuButton;                     anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/";     anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+            UrlKey         { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: dotKey;      label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"];  extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+            ReturnKey      { id: enterKey;                               anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+        }
+    } // column
+}
 
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE.  See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program.  If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>.
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+    anchors.fill: parent
+
+    content: c1
+    symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+    Column {
+        id: c1
+        anchors.fill: parent
+        spacing: 0
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+            CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+            CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+            CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+            CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+            CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+            CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+            CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+            CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+            CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+            CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+            CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+            CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+            CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+            CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+            CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+            CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+            CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+        }
+
+        Row {
+            anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+            spacing: 0
+
+            ShiftKey {}
+            CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+            CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+            CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+            CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+            CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+            CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+            CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+            BackspaceKey {}
+        }
+
+        Item {
+            anchors.left: parent.left
+            anchors.right: parent.right
+
+            height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+            SymbolShiftKey { id: symShiftKey;                            anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+            LanguageKey    { id: languageMenuButton;                     anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/";     anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+            SpaceKey       { id: spaceKey;                               anchors.left: slashKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+            UrlKey         { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+            CharKey        { id: dotKey;      label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"];  extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+            ReturnKey      { id: enterKey;                               anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+        }
+    } // column
+}
 
=== added file 'plugins/ca/qml/qml.pro'
--- plugins/ca/qml/qml.pro	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/qml.pro	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,20 @@
+TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../..
+TOP_SRCDIR = $$PWD/../../..
+
+include($${TOP_SRCDIR}/config.pri)
+
+TARGET = dummy
+TEMPLATE = lib
+
+lang_ca.path = "$${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/"
+lang_ca.files = *.qml *.js
+
+INSTALLS += lang_ca
+
+# for QtCreator
+OTHER_FILES += \
+    Keyboard_ca.qml \
+    Keyboard_ca_email.qml \
+    Keyboard_ca_url.qml \
+    Keyboard_ca_url_search.qml
+
 
=== added directory 'plugins/ca/src'
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.h'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.h	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.h	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,25 @@
+#ifndef CATALANPLUGIN_H
+#define CATALANPLUGIN_H
+
+#include <QObject>
+#include "languageplugininterface.h"
+#include "westernlanguagesplugin.h"
+
+class CatalanPlugin : public WesternLanguagesPlugin
+{
+    Q_OBJECT
+    Q_INTERFACES(LanguagePluginInterface)
+    Q_PLUGIN_METADATA(IID "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin" FILE "catalanplugin.json")
+
+public:
+    explicit CatalanPlugin(QObject* parent = 0)
+        : WesternLanguagesPlugin(parent)
+    {
+    }
+
+    virtual ~CatalanPlugin()
+    {
+    }
+};
+
+#endif // CATALANPLUGIN_H
 
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.json'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.json	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.json	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,7 @@
+{
+    "IID": "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin",
+    "MetaData": {
+    },
+    "className": "CatalanPlugin",
+    "debug": true
+}
 
=== added file 'plugins/ca/src/database_ca.db'
 Binary files plugins/ca/src/database_ca.db	1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db	2014-10-29 13:12:57 +0000 differ
=== added file 'plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt'
--- plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt	1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt	2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,6073 @@
+The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Paulina Buxareu
+
+Author: Josep Maria Sagarra
+
+Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729]
+
+Language: Catalan
+
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra
+
+
+
+PRIMERA PART
+
+
+
+I
+
+Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de
+muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius.
+
+En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una
+llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap
+interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu
+record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el
+presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases
+que no fineix mai la paret del galliner.
+
+Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir
+cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però,
+sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per
+falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot
+això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al
+contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes
+colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de
+tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les
+trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en
+comunitat.
+
+Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el
+poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall
+pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una
+cançó d'aigua que no s'acaba mai.
+
+La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema
+guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castellà barroer
+d'alguna dama, ni els paperots que hi ha vora les fonts, entre els
+blauets i les campanetes, greixosos d'acariciar la xocolata i la
+llonganissa.
+
+Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós
+encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo
+d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del
+dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada
+víctima del boll.
+
+En els llocs on el nombre d'estiuejants és reduït, té una
+importància capital el saber (quan encara no apreta la calor) qui
+són els novells, quina casta de gent anirà a raure a tal casa o a
+tal altra; perquè, naturalment, en els poblets d'estiueig hi ha
+sempre els emigrants i els ocells de pas; com que els que se'n van
+per tornar l'any vinent ja es coneixen i ja s'ho han dit tot, els
+ocells de pas vénen a ser en definitiva l'èxit o el fracàs de
+l'istiu.
+
+No costarà gaire imaginar-nos els salts que fa el cor quan es
+veuen venir per la carretera les tartanes que duen als nous
+estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela
+decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de
+gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on deliren els
+pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores.
+
+I no hi ha dubte que és la tafaneria més justificada la del
+jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una mirada violenta
+(quan encara no s'ha descongestionat la càrrega humana del
+vehicle) descobreix un ample barret i una lleu ombrel·la, i sent
+el cascavell d'unes rialles molt fresques que delaten una joveneta
+de divuit anys.
+
+Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri
+que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit.
+¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les
+aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de
+tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror
+dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum,
+esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu
+en el repòs discret d'una pollancreda!
+
+Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no
+oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el
+vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré
+que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu
+va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van
+ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.
+
+Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que
+comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre
+brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire
+prim, també diré que era deliciosa.
+
+L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi
+hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.
+
+Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una
+caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però
+situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats
+(un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits
+per estar massa prop de la Riera.
+
+Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb
+la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit,
+atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i
+cercant les claus dels baguls.
+
+És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar
+en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una
+setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió
+plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades,
+perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat
+de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit
+encara a calçar les espardenyes camperoles.
+
+En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de
+l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la
+mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar
+d'ell, com totes les persones ben intencionades.
+
+Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és
+d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim,
+tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera
+impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats
+de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril.
+
+Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és
+extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort.
+
+El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i
+grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són
+dues llenquetes de cel tremoladís.
+
+És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès
+capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera
+d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i
+honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen
+sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó
+repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la
+deixen viure.
+
+Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor
+Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i
+educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà
+meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu
+pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per
+l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser
+una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el
+festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre
+infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha
+emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de
+tota honor.
+
+Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana
+d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta
+fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que
+més endavant han de ser comentades en aquesta història.
+
+La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara
+simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat;
+té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt
+dolces que a ella li escauen bé
+
+La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al
+començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu.
+Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una
+lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un
+gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita
+virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de
+complir divuit anys.
+
+Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la
+Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen
+caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to
+correcte, descolorit i vulgar.
+
+...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla.
+La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té
+deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de
+grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon.
+
+Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara
+la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i
+només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet,
+feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les
+consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven
+per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que
+guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon:
+l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí
+més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar
+anissos en una tenda que venen de tot.
+
+Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els
+qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena:
+passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de
+confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en
+moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a
+la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu
+negoci amb dos o tres senyors estiuejants.
+
+Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les
+senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits
+assentien prudentment; la canalla demostraven un goig
+extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de
+cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans.
+La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb
+tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de
+blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova
+família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la
+blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços;
+encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És
+una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa
+sinó que era molt simpàtic.
+
+Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un
+do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar
+la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia
+mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser
+embafadora.
+
+La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia
+per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a
+sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si
+fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més
+insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest
+estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de
+la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances.
+
+Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor
+Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió
+dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me
+en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
+
+Però no havia arreplegat encara el _moment sentimental_ del meu
+nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava
+segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia
+trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest
+estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a
+trobar l'hora de les confidències.
+
+Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda.
+Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la
+Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són
+del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a
+la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes
+vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit,
+aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor
+Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha
+tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara
+recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté,
+una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i
+amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç
+d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia
+repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de
+bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb
+una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de
+comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història.
+
+En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no
+trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va
+decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava,
+digué:
+
+-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.
+
+Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que
+més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com
+vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit
+entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien
+una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es
+diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si
+el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu
+pare.
+
+Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em
+parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta
+d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la
+meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més
+o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per
+altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull
+dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a
+vint-i-un anys.
+
+En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la
+indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau
+de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món
+sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el
+negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germà com a mi, en
+sortint del col·legi, ens va col·locar l'un a la fàbrica, l'altre
+al despatx: jo era aquest últim. I el meu pare no concebia que
+nosaltres tinguéssim altres aspiracions, ni que veiéssim més enllà
+d'aquell límit que ell ens havia marcat. Si jo li hagués proposat
+de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que
+m'hauria tret de casa.
+
+Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu
+pare, desitjós de completar la meva educació, de fer-me una mica
+home, va decidir enviar-me a Anglaterra; però després es repensà,
+i va enviar-me a Brussel·les. A mi això em féu molta il·lusió.
+Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor català,
+resident a Bèlgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb
+tota felicitat. Però, miri, jo sóc com els gats: vull dir que
+m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes
+d'entusiasme. Després el meu pare, que em coneixia bastant bé, va
+notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona,
+molt més ho era allà, entre les meves noves relacions. Tenia dos
+companys, a la pensió on m'estava, que em semblaven intolerables.
+En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva
+malaltia era nerviosa, produïda per una debilitat general. Em
+recomanaren repòs. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va
+enviar a Sitges, a una casa on havíem passat algun istiu, amb
+l'única missió de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos
+anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell
+m'ha donat tantes voltes com en aquell temps.
+
+Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va
+passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués
+que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que
+ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com
+embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no
+sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps
+d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la
+naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà
+pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de
+treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i,
+aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera
+irresistible, la necessitat d'estimar una dona.
+
+Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el
+temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de
+companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se...
+allí la vaig veure per primera vegada.
+
+Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el
+seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu.
+Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys
+de passeig, i apretàrem el pas en silenci.
+
+De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís
+s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva
+nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament
+avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor
+Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula,
+que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses:
+
+-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho
+perquè ella comprengués que jo l'estimava; només de veure-la
+quedava desconcertat. Però, cregui'm, la meva dona, si vostè
+l'hagués coneguda aleshores (no és per dir-ho, ni perquè sigui la
+meva dona)...
+
+ A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria
+de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el
+meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En
+Víctor continuà:
+
+-Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços
+sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri,
+jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules
+la sorpendrien. Doncs tot al contrari escoltà la meva declaració,
+muda, una mica vermella. Després em digué, per tota resposta: «-Ja
+m'ho pensava: jo també l'estimo a vostè.» I els seus ulls
+s'omplien de llàgrimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir.
+Erem en una pujada. Posà un moment la seva mà damunt de la meva
+espatlla i exclamà, molt convençut:
+
+-Ja li ho he dit, amic meu: això del matrimoni és qüestió
+d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi
+arribàrem a la font desitjada. Ens vàrem barrejar amb els altres.
+Jo vaig tenir ocasió de dir tres o quatre coses a la Lluïseta, de
+complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la
+canalla.
+
+La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu
+costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una
+mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat,
+una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però
+content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i,
+sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la
+llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat
+primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.
+
+
+
+II
+
+No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era
+superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va
+fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a
+arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en
+les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la
+rapidesa màxima.
+
+Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la
+fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la
+dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora
+Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els
+trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és
+natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia
+aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i
+procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell
+l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a
+cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es
+reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família.
+
+Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n,
+en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó
+molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la
+Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les
+meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se
+me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li
+arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal.
+
+En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre
+amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules
+restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva
+història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo
+tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.
+
+No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En
+parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una
+justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres
+cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència
+a la Lluïseta.
+
+Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne
+una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú
+pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la
+Luïseta.
+
+Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una
+barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res
+extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que
+coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.
+
+Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada
+psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit
+de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que
+passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint
+el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han
+passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.
+
+La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de
+ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres
+donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de
+mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins
+podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la
+cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien
+superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara
+que un no volgués, solament veia la Lluïseta.
+
+D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se
+n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves
+amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines),
+suposo que s'ho callaria prudentment.
+
+Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva
+figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast
+violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera
+tranquila.
+
+Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no
+vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a
+vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant.
+Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà
+entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo
+un fet, i el contaré tan bé com sàpiga.
+
+Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres,
+sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i
+aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta
+companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de
+col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc
+podia desplegar les paraules de cap manera. Altres cops ens
+entreteniem dient coses sense cap substància, repetint
+combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments
+completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem
+purament i simple el que pensàvem.
+
+I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen
+sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i
+d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell.
+Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica
+pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar
+una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res,
+que absolutament res de particular va veure en les meves paraules
+d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que
+són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia
+vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si
+em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia
+enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava
+en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En
+fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no
+sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a
+_iniciar-me_. Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari
+al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig
+apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic
+ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un
+gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la
+meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de
+l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no
+veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan
+útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La
+Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va
+riure per tot el succeït, i a mi no em quedà altre remei que
+riure, també, i ponderar l'horror que em produïen aquesta mena de
+bestioles. No cal dir que, després d'això, era ja inútil tota la
+preparació d'abans. Quan vaig trobar-me sol vaig meditar una mica
+sobre els fets d'aquella tarda, i em vaig esgarrifar pensant que
+jo hauria pogut _iniciar-me_, és a dir, que, cedint a una lleu
+emoció epidèrmica, hagués pogut jugar amb les nostres vides.
+Perquè veia, aleshores, que allò no podia ser, que jo no estimava
+la Lluïseta; que no podia estimar-la. El motiu d'aquesta
+apreciació tampoc puc dir-lo. Són coses que no es raonen: se
+senten com aquestes punxades que et sembla que et fiblen el cor,
+que són molt vives, però que no saps com ni per què t'han vingut.
+Tot això vaig pensar-ho ràpidament. Jo estava salvat, i dintre meu
+beneïa el grotesc incident, i estava contentíssim de pensar que la
+Lluïseta no s'havia informat de res.
+
+Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta.
+No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una
+manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat
+transparent i sereníssima.
+
+Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el
+màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable.
+En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la
+seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure;
+encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes
+creences.
+
+Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu
+no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves
+simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia:
+aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables
+persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut
+pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent
+desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les
+misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que
+sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa
+escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li
+varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa
+lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest _massa_, que en
+les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions
+incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals
+converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i
+violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la
+seva grolleria.
+
+Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En
+Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva
+germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un
+abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva
+cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels
+primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi
+gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em
+vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia
+l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional.
+
+La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com
+solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger
+de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire
+d'adonar-me que tota la seva aureola física obeïa a un miracle i
+que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una
+enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt
+parlar de certs drames familiars, de certes relliscades femenines
+i li agradava parlar-ne amb l'egoisme, una mica repugnant,
+d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a
+la vora d'una estufa. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està
+segura del seu prestigi, s'entreté en aquests inofensius
+refinaments. Li agradava també matisar les seves converses amb
+alguna figura de les que estan a l'altra banda del pont: diguem
+l'amiga de _fulano_, diguem la dansarina tal... La seva flaca era
+parlar de vestits. Jo confesso (no és que m'en gloriegi) posseir
+una dosi de tranquil·litat inexpugnable per a sostenir tots els
+atacs sumptuaris: això m'ha fet ser simpàtic, sens dubte, a
+algunes dames que quan no saben què dir es desboquen pel pendent
+de la roba, i, si troben qui les escolti, es banyen en aigua de
+roses. Quan la senyora Buxareu parlava de vestits, dubto que
+trobés una víctima més pacient que jo. Era tan pacient, que no
+semblava víctima i això, la senyora Buxareu, estic segur que m'ho
+agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la
+canalla; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor
+a apreciar i judicar els seus nens. Raríssimes vegades parlava del
+seu marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan
+satisfeta, tan cofoia i tan intolerable, que venien ganes de
+dir-li que en Víctor Buxareu era un criminal.
+
+Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la
+Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era
+una cosa més forta que totes les seves ficcions.
+
+Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però
+procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la
+seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al
+punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era,
+procurà rodejar-la de tota llei d'atencions.
+
+Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor;
+però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor
+manera possible.
+
+Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves
+suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren
+infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li
+pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig
+procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot
+el que s'havia pensat de mi.
+
+La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i
+la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia
+ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne
+al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que
+els seus sogres el molestaven intensament.
+
+Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els
+millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els
+animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc
+barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien
+uns tips de riure que refrescaven el cor.
+
+Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era
+l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de
+festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés
+d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja
+desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella
+efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la
+muntanya una mica velada per la pluja.
+
+
+
+III
+
+Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i
+la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu,
+generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila
+i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb
+un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et
+va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit
+estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et
+coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana,
+han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes
+i les rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud
+mútua de les famílies.
+
+Jo em temia que amb els Buxareu passés una cosa semblant, encara
+que, en despedir-nos, en Víctor va obrir-me el seu domicili
+barceloní, que era a l'Avinguda de la República Argentina. No cal
+dir que em pregaren molt, que hi anés; però els primers temps
+d'estar instal·lat a Barcelona, tenia altres coses que em
+distreien i m'interessaven més que el record d'unes hores
+estivals.
+
+Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb
+una amabilitat tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a
+casa seva.
+
+Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai
+arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada
+els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una
+senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles
+tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb
+el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.
+
+Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa:
+estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de
+l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent!
+
+Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos
+pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una
+cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una
+sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i
+confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els
+dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol
+dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n;
+tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les
+cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica
+accelerada.
+
+La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que
+vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara
+de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la
+tranquil·litat perduda.
+
+-Què tal!... Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi
+hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que
+es fa.
+
+-No és veritat que pendria una tassa de cafè?
+
+A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren
+excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt.
+
+Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes
+ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada
+es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de
+cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè
+a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia
+fet alguna confidència alcohólica.
+
+No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i
+fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades,
+predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia
+de viure en les puntes de tots els nervis.
+
+Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia
+novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi
+em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la
+Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè
+eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo
+vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però
+havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra
+banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no
+em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments
+els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan
+poc temps que durava la visita... Es pot dir que tota l'estona
+l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa
+anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què
+se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que
+vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig
+continuar la conversa amb en Víctor.
+
+Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar
+temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo.
+Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure
+prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu
+propòsit, digué:
+
+-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de
+veure'l, i el _nano_ està ensopidet: fa dos dies que és al llit.
+No gran cosa: una mica d'indisposició.
+
+Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una
+lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós.
+
+En Víctor em féu passar per un _hall_; després pujàrem unes
+escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo
+vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca,
+lleugerament perfumada de paper d'Armènia.
+
+Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les
+persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat
+hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb
+una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat,
+respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que
+em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una
+dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben
+apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em
+mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació.
+
+El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em
+saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb
+aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el
+foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora
+inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es
+coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La
+dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer
+una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet.
+
+La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a
+anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una
+estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al
+costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia,
+per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de
+conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el
+meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot
+seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit,
+la tia Paulina era una admiradora meva.
+
+Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al
+col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser
+llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que
+aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i
+un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué
+la pensada de publicar-los a la _Revista Popular_. Aquells versos
+duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses
+divertides, n'hi havia una que deia:
+
+«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es
+veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el
+fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en
+conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho
+tot seguit.
+
+Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per
+aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me.
+
+Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva
+persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en
+Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una
+mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia:
+
+-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt.
+
+Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure
+els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència
+d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la
+família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que
+l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué
+el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo
+devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment
+felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a
+què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per
+mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració!
+
+La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una
+ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en
+Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava,
+se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa.
+-Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou
+sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa
+una afirmació com aquesta.
+
+Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de
+llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça
+dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell
+durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
+
+S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir
+guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que
+s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita;
+i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna
+d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el
+dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament
+desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués
+amb tots els cavalls de la seva fantasia.
+
+La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves
+lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible
+competència en una mena de _psicologia experimental_ que ella
+s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb
+els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la
+dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que
+la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella
+judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per
+a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir,
+cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer
+paleses les gràcies del seu cervell.
+
+Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara
+me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a
+conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del
+malalt.
+
+Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més
+que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats,
+encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la
+frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no
+distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls
+negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a
+tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta
+sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja
+bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un
+camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien
+les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els
+braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet
+d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de
+pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits
+diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
+
+En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les
+solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses
+pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de
+convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si
+obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que
+obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar
+la tia Paulina.
+
+La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no
+abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió
+de ser el director espiritual de totes les noies, i en
+notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la
+Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una
+grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me
+n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs.
+
+No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura.
+Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el
+_Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús_. Era una apassionada dels
+versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies
+d'En Cases i Amigó.
+
+Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què
+escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia
+estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de
+les Indies Orientals.
+
+Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer
+moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així
+mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva
+veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la
+impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.
+
+A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de
+directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna
+objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels
+somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la
+Mercè.
+
+Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella
+em deia, va escarrassar-se encisadorament.
+
+Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a
+l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava
+un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria
+celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males
+bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que
+ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es
+calmà, i confessà que no volia dir tant.
+
+Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de
+conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels
+seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia
+decidit la sort d'una família.
+
+Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves
+observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai
+havia estat enamorada de cap home.
+
+Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i
+tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més.
+
+Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires
+minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva
+de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a
+acomiadar-me. La tia Paulina es manifestà molt joiosa de haver
+feta la meva coneixença. Jo, per part meva, vaig correspondre amb
+tota la cortesia de què disposava.
+
+En Víctor Buxareu m'acompanyà fins a la porta el reixat, i mentre
+baixàvem les escales jo li vaig dir:
+
+-Caram, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable?
+
+En Víctor somrigué, i contestà, amb resignació:
+
+-Pobra tia Paulina! És la germana petita de la mamà (al cel
+sigui).
+
+-I viu amb vostès?
+
+-No, encara que tot el dia se'l passa a casa nostra!
+
+I, després d'un silenci enutjós afegí:
+
+-És una mica especial, com haurà pogut veure; però ens estima
+molt.
+
+
+
+IV
+
+Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de
+Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia
+passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una
+mica les orelles, i d'aleshores ençà la seva vida fou una mena de
+bassa d'oli. De molt jovenet festejà una noia fina com un
+rossinyol i s'hi casà de seguida que va poder arreplegar quatre
+quartets. La vida amb la seva muller li anava com una seda; però
+vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una
+mosseta espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa.
+
+Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu suportà la seva
+viduesa d'una manera tranquila; però (el que són les coses!) el
+trobar-se sol, i els consells d'un oncle beneficiat del Pi, i una
+ocasió que se, li presentà, li feren contraure de nou el Sagrament
+del matrimoni.
+
+L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una
+certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un
+casament per interés.
+
+El fruit del nou matrimoni fou una altra nena, que no va fer gens
+de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com
+un rajolí de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre
+mare, que suportava els enfonys casolans i les fredes carícies del
+marit amb una santa resignació.
+
+A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la
+Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva
+mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer
+el 24 de setembre.
+
+La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
+
+A deu anys es quedà gairebé sola, perquè la seva germana Elisa,
+que aleshores en tenia divuit, va contreure matrimoni amb un tal
+Buxareu, fabricant, que, encara que duia el mateix cognom que
+elles, no els era parent ni hi tenia res que veure.
+
+Dos anys més tard Paulina perdé el seu pare; però aquesta dolor,
+com que era molt criatura, no va trasvalsar-la gran cosa.
+
+La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera
+idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien
+un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al
+bell mig de la Riera de Sant Joan.
+
+De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant
+Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral. Es
+vestia de pressa una mena d'uniforme morat que duien totes les
+noies del col·legi. Feia bonic, amb les mítges ben estirades, la
+cua de cabells a l'esquena, la boca com una cirereta i el nas
+estarrufat, escorrent-se pel carreró de l'Infern amb una dona
+vella que l'acompanyava.
+
+La Paulina era molt bona minyona, i les monges li tenien tota mena
+d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més eixerida
+que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles
+monges de la Sagrada Família donaven fins classes d'ornament; però
+no eren com aquestes monges d'ara, que ensenyen a totes les noies
+a fer una lletra igual, a dir les mateixes coses i a pensar de la
+mateixa estúpida manera: les monges que educaren Paulina, sense
+donar-se'n compte, tenien una especialíssima gràcia a no ofegar
+les qualitats individuals.
+
+El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè
+el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de
+trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li
+feia perdre el seny. Les monges també n'estaven cofoies del jardí,
+i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la
+canalla, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la
+disciplina, i eren una mena de duels, combats i combinacions
+estratègiques les més absurdes i divertides, que de vegades tenien
+per objecte apendre les taules de multiplicar o els rius
+d'Espanya, i altres vegades tenien una veritable importància
+apologètica i eren matisades i amenitzades per cançonetes com
+aquesta:
+
+«¡Fuera, fuera protestantes!
+¡Fuera de nuestra nación,
+que queremos ser amantes
+del Sagrado Corazón!»
+
+Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible
+fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i
+barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records
+d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més
+bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i
+s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant
+de les rodes de ganivets i les calderes bullents.
+
+En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les
+delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al
+sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de
+bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i
+lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li
+feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de
+confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar
+abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del
+col·legi era un santet: només li donava una avemaria de
+penitència.
+
+Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan
+arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument
+perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat
+terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben
+bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més
+angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a
+sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament
+fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n
+donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria
+deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i
+encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i
+bellugadís.
+
+La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava
+tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el
+cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses
+que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en
+aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després
+d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava,
+i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig
+eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una
+son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir,
+entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis
+temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es
+tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i
+la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i,
+quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu
+de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan
+dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de
+l'amor.
+
+Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan
+amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia
+a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada
+al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt
+delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un
+esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I
+era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un
+paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot
+petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes
+carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la
+finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva
+germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu
+cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots
+els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu,
+aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i
+estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una
+mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan
+s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar
+la processó de Corpus.
+
+Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren
+per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena
+d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut
+suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes
+s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de
+l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs
+relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al
+teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió
+oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que
+vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un
+desig de ser com la seva germana.
+
+Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia
+complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per
+tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni
+diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell
+llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i
+vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada
+cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de
+commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça
+Paulina.
+
+Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva
+mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva
+alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era
+al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia
+poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un
+transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia
+un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a
+Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i
+aquella nit no pogué dormir.
+
+L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que
+l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan
+tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor;
+però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a
+casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia
+exposar-se a les converses del veïnat.
+
+Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove
+doctor, que era de Múrcia i es sabia les _Leyendas_ de Zorrilla
+com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el
+cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia
+ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué
+bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la
+dominava, es posà a plorar com una magdalena.
+
+La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà
+molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta
+com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa,
+que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de
+sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de
+primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a
+la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc,
+sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.
+
+Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de
+dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant,
+perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el
+veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per
+a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli
+impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat:
+Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir,
+no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant
+l'hauria calcigada per a sempre.
+
+El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al
+llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el
+cervell voltes i voltes, arrencà un son profund.
+
+L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi
+l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu
+vulgarment), creient-se l'heroïna de _El Collar de Perlas o El
+Talismán del Pirata_, i desafiant la societat sense cor féu una
+veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor
+dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist,
+després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas,
+finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze
+minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es
+digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia
+arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de
+xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja,
+i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que
+ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus
+de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà
+la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés
+i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant
+una alegria o unes ganes de bromejar.
+
+Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà
+després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva
+germana, li ho digué tot, però tot.
+
+Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho
+sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó
+terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li
+que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la
+tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho
+escoltà tot com qui sent ploure.
+
+Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una
+víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions
+transcendentals i els sacrificis heroics.
+
+El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà
+informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El
+metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la
+Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra
+donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més
+que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit,
+molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era
+un minyó que no feia per a la casa.
+
+Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de
+creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué
+que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que
+s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia
+com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el
+procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els
+dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò.
+
+En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el
+cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera
+secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la
+vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà
+qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al
+recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu
+s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu
+novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la
+seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga,
+esverada, sense saber què dir.
+
+El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima
+autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que
+inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de
+la deshonra de la família, de l'irreparable pecat i de la seva
+mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense
+descloure els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al
+llit. La mare no es mogué del capçal fins que ja era de dia.
+
+Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no
+cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al
+dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó,
+i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu.
+Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López
+Mantecón.
+
+Li fulminà el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota
+l'ànima: digué que Paulina l'havia regenerat, i que pel seu amor
+escalaria la glòria.
+
+A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castellà ben
+parlat; i d'això en Mantecón en sabia, i a poc a poc guanyà el cor
+de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un garbuix que
+ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un
+esdeveniment no ho hagués solucionat tot.
+
+El vapor _El Cano_, en el qual estava de servei en Mantecón, se
+n'anava a Cuba: en Mantecón era esclau dels seus deures. La
+Paulina suplicà que se l'endugués amb ell, que sense ell no podria
+viure. En Mantecón, que no deixava de calcular, li va treure del
+cap com va saber. El comiat fou per a no ser descrit, i passaren
+dies d'angúnia per a la pobra donzella.
+
+Al cap de poc temps la vídua Buxareu llegí una notícia, al diari,
+que li féu fer un xiscle agudíssim.
+
+El vapor _El Cano_ se'n havia anat a fons, i no s'havia salvat
+ningú.
+
+Va topar amb una d'aquestes monstruoses catedrals de glaç que es
+passegen silenciosament pel Gran Oceà. La topada fou de nit i
+entre boires, i l'enfonçament ràpid.
+
+D'aquesta manera tràgica finí el primer amor de Paulina Buxareu.
+
+
+
+V
+
+Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria
+volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra:
+
+-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu!
+
+Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada
+l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista
+veueta que no arribava enlloc.
+
+Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les
+jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria
+desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en
+fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.
+
+En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella
+ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure
+tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com
+l'anell al dit per als seus plans de glòria.
+
+Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena
+d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a
+peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la
+paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre
+candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores
+Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de
+nervis! La tenien d'aguantar sis persones.
+
+Aquesta situació no podia durar gaire temps. A poc a poc s'anà
+calmant, i aleshores adoptà la calculada posició de donzella
+tràgica.
+
+Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava
+d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de
+viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en
+tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li
+entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava,
+finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes.
+
+Ella no parlava mai de la seva desgràcia ni del seu amor, però de
+tant en tant hi feia al·lusions simbòliques que deixaven la gent
+amb la boca oberta sense entendre'n un borrull, i, quan li
+presentaven una nova amiga, la tenia per informada del seu cas: es
+creia que tothom era obligat a saber-ho, a compadir-la, a
+admirar-la, perquè el que li havia passat no deixava de ser una
+cosa extraordinària.
+
+La seva germana, dona eminentment pràctica i burgesa, procurà
+domar-la tot el possible, treure-la de les parets de casa seva,
+tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars
+callats i tristos en companyia de la seva mare, que es resolien
+amb quatre cullerades de sopa i amb un ou passat per aigua,
+engolit amb mitja dotzena de sospirs i amb molt poca gana. Els
+istius sobretot, la retenia una temporadeta al seu costat, i
+Paulina s'anava distraient a poc a poc, i anava normalitzant la
+seva ànima.
+
+Aquella mena de tivantor que hi havia abans entre les dues
+germanes anà desapareixent; perquè, si abans Paulina es creia
+inferior a la seva germana per la seva posició social, després de
+la mort d'en Mantecón, encara que la posició era la mateixa
+d'abans, la inferioritat de Paulina quedava compensada per la
+tragèdia, i la desfeta del seu amor era una cosa cotitzable, i
+espiritualment Paulina s'havia enriquit no poc, i ella gaudint del
+balanç del marit d'Elisa, es creia posseir aquella superioritat
+que senten els genis tronats quan alternen amb els milionaris.
+
+Paulina Buxareu tornà a ser una noia com totes; una mica trista,
+perquè passaven els anys i l'amor no venia. Paulina feia uns grans
+escarafalls dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra
+banda, cap pretendent tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si
+tenien raó aquelles ànimes xafarderes que aplicaven a Paulina allò
+de la guineu: que quan no les pot haver diu que són verdes!
+
+Naturalment que en aquestes coses no ens hi hem de ficar: tot el
+que jo he pogut recollir sobre el passat de Paulina no revela sinó
+que era una donzella dolça, piadosa, una mica esmorteïda,
+senzillament amable, gran llegidora de literatura i excel·lent
+dansarina de rigodons: no recordo ben bé si de rigodons o de
+llanceros.
+
+Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a
+Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu,
+després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El
+seu gendre es portà com un home: es cuidà de tot amb una
+sol·licitud digna d'elogi. Per a l'enterrament i els funerals no
+s'hi estalvià res, i la parentela quedà admirada i satisfeta.
+
+Encara que Paulina no s'havia estimat gran cosa la seva mare,
+aquesta mort l'afectà molt, però molt. Com és natural, anà a viure
+amb la seva germana, i les experiències que es varen fer per
+animar-la i distreure-la no donaven un resultat plenament
+satisfactori. Es reproduiren en els nervis de Paulina Buxareu
+aquells fenòmens inquietants que l'alteraren per la mort del novi;
+no tan aguts, naturalment, perquè Paulina ja no era cap criatura i
+havia après a viure una mica.
+
+Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor
+reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella
+abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament
+que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell
+carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de
+color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al
+Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li
+destinà i se li empaperà de color blau cel, obraven com una
+magnífica medicina sobre el seu sistema nerviós. Com que era d'un
+natural diligent i tenia bastant de traça en tot això que saben
+fer les dones, es dedicà a ajudar de ferm la seva germana, i no
+parava en tot el dia, ja sia brodant mocadors, ja empescant-se un
+camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la canalla.
+Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora
+l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries;
+perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien
+tant, i ella hi posava tanta afició, que no li donaven lloc a
+pensar sobre el passat i el futur de la seva ànima.
+
+Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una
+vermellor de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per
+una mena de borrissol invisible.
+
+Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser
+la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una
+pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar
+totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un
+nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li
+varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que
+va disgustar-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia
+varen fer entrar a l'habitació de Paulina un home que venia a
+cobrar el gas, en el precís moment que la tia s'estava rissant els
+cabells i no duia res més que un _refajo_ i un pentinador
+descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de
+la canalla; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan
+bona que se li podia fer tot i no s'enfadava mai.
+
+Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que
+podríem dir-ne _angèlica_. És l'època en què la forma corporal
+adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més
+clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza
+tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i
+vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una
+gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la
+dolor i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si
+mateix, i el buf diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per
+un instant només, la pols terrenal que ens alimenta.
+
+Paulina tingué el seu moment _angèlic_. Era a les nits d'hivern.
+El marit d'Elisa, aclaparat per la feina, llegia el diari, i de
+tant en tant aixecava els ulls i, amb una mirada només, restablia
+la seva absoluta autoritat paternal. Els cinc nebots esperaven el
+moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys,
+i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses. La mare
+seguia atentament tots els gestos del seu marit, sense dir res; i
+la tia Paulina tenia a la falda la seva neboda petita, que només
+s'estava quieta a la falda de la tia Paulina, i li agradava molt
+reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta
+tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que
+aviat vindria de la cuina, tota coronada de vapor; i, després de
+sopar, pensava la menuda que la tia Paulina la ficaria al llit
+(perque només volia que la despullés la tia Paulina), i abans de
+dormir li contaria una rondalla ben dolça, que no fes gens de por
+i li fes venir la son a poc a poquet.
+
+Paulina es cregué, un moment, que la seva via ja era signada; però
+després de les nits angèliques vingueren les nits dels diables.
+Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que
+agonitzava, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de
+restar per a sempre i no ser altra cosa que la tia Paulina, i
+això, li arribà quan el rellotge de la seva vida marcà l'esclat
+fatal dels trenta anys.
+
+Aquest drama s'inicià de la següent manera. Ella havia assolit el
+màximum de felicitat, complia els anys per la Candelera, i el fet
+de complir-los no la inquietà el més mínim. Potser res hauria
+succeït, si un fet de caràcter purament fisiològic no hi hagués
+contribuït. Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en
+sortir d'un concert, li perjudicà l'aparell respiratori, i va
+jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que
+els metges en dieuen una bronco-pneumònia. En sortir de la seva
+malaltia li reconegueren un petit focus d'infecció al pulmó
+esquerre. Això li donava una mica de temperatura; i, si el cas
+s'hagués abandonat, hauria produït, sens dubte, fatals
+conseqüencies. S'hi posà remei deseguida, li varen prescriure un
+tractament, i a la vinguda de les primeres orenetes Paulina
+Buxareu anà a passar una llarga convalescència en un lloc una mica
+solitari i elevat, on l'aire puríssim li tornaria la salut
+perduda.
+
+Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina
+es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i
+petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat
+amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones
+malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig
+d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest
+descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada;
+i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia
+dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que
+la torturaven.
+
+La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que
+la condició de mare de família una mica egoista, també, i
+interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta
+de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha
+de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per
+ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa
+vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per
+les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els
+corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però
+ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de
+Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca:
+en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la
+comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava
+dintre seu el fred, la solitud i el desamor.
+
+Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la
+seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan
+en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es
+convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi
+tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a
+tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal
+cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina
+desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se
+n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la
+importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal
+gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes
+ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una
+acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota
+la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina
+li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia
+concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que
+la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut,
+sense que pogués substituir-la per una cosa més alta.
+
+La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul;
+el seu parlar afectat. Li vingué una febre per fer obres piadoses,
+per anar a ensenyar la doctrina a la canalla, per visitar malalts,
+per aconsolar vídues. Es confessava tres i quatre vegades al dia.
+Li agafà una afició terrible per un cert frare agustí que
+predicava molt bé i feia furor entre les devotes. Quan era l'hora
+de dinar, exposava, a taula, les seves doctrines de fraternitat i
+d'humilitat: era presa d'una filantropia malaltissa que no li
+passava de la llengua, perquè tot allò ho tenia per fer alguna
+cosa, i al fons cada dia es tornava més egoista.
+
+El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava
+bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava
+fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i
+suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les
+estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un
+abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors
+que s'havien estimat, un dia.
+
+La vida comuna de Paulina Buxareu amb els seus germans es feia
+cada vegada més impossible. Paulina fruïa d'un petit capital que
+li deixà la seva mare, i havia heretat, feia poc, d'un oncle
+matern. Tots aquests béns els hi administrava el seu cunyat, i
+ella en percebia puntualment la renda. No sé com fou que un dia la
+mala humor de Paulina es decantà pel pendent dels interessos; i,
+com que tenia molt poc tacte, digué algunes coses que molestaren
+el seu cunyat. Aquest proferí alguna paraula dura, i, com a
+conseqüencia, hi hagueren plors i un petit escàndol familiar, que
+Elisa procurà finir de la millor manera.
+
+Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots
+els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per
+una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt
+seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir
+de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això
+signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat
+de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a
+fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots.
+
+El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir
+gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust.
+Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia
+Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les
+estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch.
+
+Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena
+administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni
+restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava
+una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra.
+Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia
+atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el
+fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia
+res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus
+germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li
+pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina,
+era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir
+la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes
+coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia
+sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes
+accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar
+un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent
+de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia
+cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent
+i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir
+d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna.
+
+Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de
+la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella
+volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als
+balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei
+li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona
+arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina,
+es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a
+servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim;
+s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la
+minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella
+sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges,
+si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina
+ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i
+cinquanta violacions.
+
+Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la
+cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba;
+inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que
+poguessin servir d'amagatall.
+
+La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú
+hi aguantava, a casa seva.
+
+Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es
+deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai
+cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els
+convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un
+assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se
+les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només
+podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi
+venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina
+li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es
+deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte
+que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la
+Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint
+en l'administració dels fregalls i la cassola.
+
+En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb
+la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica.
+Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i
+vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a
+confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials;
+i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa,
+desinteressadament anava a prestar el seu concurs.
+
+Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una
+manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment
+espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res
+més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta
+personalitat que li concedia el destí.
+
+D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els
+primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics
+seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament
+aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina
+per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.
+
+Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga
+de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses.
+A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li
+referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li
+havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia
+civil.
+
+Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves
+nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de
+reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien
+dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i
+vigilància de la tia Paulina.
+
+A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de
+relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser
+imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple,
+de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un
+pendó destinat a una determinada confraria.
+
+La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria.
+Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del
+nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li
+concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació.
+
+Els anys i els esdeveniments li modelaren el cos i l'ànima tan
+bellament, tan característicament, que arribà a ser una dama
+deliciosa. Perquè a Paulina Buxareu totes aquestes coses no li
+entenebrien gens aquella bondat nítida i dolça que guardava dintre
+seu, i no li llevaren una goteta tan sols d'aquella mel
+d'innocència, que era ben bé la mateixa de quan tenia deu anys i
+anava amb la trena penjant i les cames en l'aire.
+
+La tia Paulina havia cridat, havia patit, havia fet
+extravagàncies, bogeries, incorreccions; l'havia encesa l'amor i
+l'havia ennegrida la desgràcia; però en el fons, en el fons de
+tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica gerdor i graciosa
+infelicitat.
+
+Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié
+repetir-se les joies i les desgràcies. Contemplà com canviava la
+fesomia de la família, i es prodigà, es multiplicà, cridà, plorà i
+féu tot el que va saber per romandre sempre ella, colorida d'una
+originalitat inconfusible. I, quan li arribaven a l'orella
+aquestes dues paraules: «tia Paulina», tremolava tota d'una emoció
+profunda, i sospirava tan deliciosament, convençuda que complia a
+la terra un ministeri importantíssim que li havia confiat nostre
+Senyor per premiar-la dignament més enllà de les estrelles i dels
+móns visibles.
+
+
+
+VI
+
+Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una
+manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics
+incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts;
+s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les
+seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el
+suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi
+anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden.
+El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el
+gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de
+llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es
+fruïen les nates del carrer de Petritxol.
+
+Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb
+aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no
+hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar.
+
+La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia
+també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més
+importància.
+
+El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la
+família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers
+infants... Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire
+a presentar-se la mort dels pares.
+
+Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i
+es féu la divisió de la família.
+
+En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon
+continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el
+petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom.
+
+Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt.
+
+Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de
+Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de
+l'ull dret de la tia Paulina.
+
+Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que
+cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres,
+units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en
+gairebé totes les famílies.
+
+La tia Paulina, després de la mort del seu cunyat i la seva
+germana, mostrà una sol·licitud més intensa vers els seus nebots,
+i el lloc d'acció predilecte per ella fou la casa d'en Víctor, que
+per això era el més gran i el continuador del prestigi de la
+família.
+
+La tia Paulina no simpatitzà mai amb la dona d'en Víctor. Ella ja
+ho havia dit moltes vegades, entre les seves amigues, que el
+casament del seu nebot era un desencert. Trobava els pares de la
+Maria de la Mercè massa poc senyors i amb massa pretensions. Demés
+estava segura que no tenien tants diners com feien veure.
+
+El veritable motiu del seu disgust era el no haver pogut
+manifassejar en aquest casament; perquè s'ha de confessar que tot
+es va fer a espatlles de la tia Paulina, i ella no se n'adonà fins
+poc temps abans de demanar la noia. I el més trist per a la tia
+Paulina és que ja es tenia mig empassada una altra neboda
+política, i ja havia fet qui-sap-les combinacions per lligar el
+destí d'en Víctor al d'una senyoreta no tan rica com la Mercè,
+però d'una família més distingida i més apropiada al nom Buxareu.
+
+No cal dir que l'angelical tia Paulina, quan s'adonà que el seu
+nebot anava trona avall, no pogué menys d'esterioritzar una
+ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al
+seu nebot, mig seriosament, mig de per riure, que no li faria
+present perquè havia estat tan mala persona. Però s'hi repensà
+després, i acabà per comprar-li dos canalobres d'argent a can
+Carreras del carrer de _Fernando_, que li costaren un ull de la
+cara.
+
+Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la
+tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una
+capeta per a la cerimònia baptismal.
+
+I el dia del naixement es multiplicà i compartí la felicitat de la
+seva germana, que allò de ser àvia la feia tornar boja.
+
+Després, quan anà passant el temps i esdevingué la mort d'Elisa,
+la tia Paulina, a part del seu sentiment que la dominava, va
+quedar rica en efectes teatrals; digué meravelloses sentències als
+seus nebots, resà oracions, i volgué aguantar el pes de tot:
+vetllar, rebre visites, avisar parents, i aconsolar tothom, però
+fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable.
+
+Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es
+donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es
+posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava
+al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima
+de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les
+criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la
+boca.
+
+La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia
+catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el
+novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només
+estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de
+plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es
+despertava cridant la seva mare.
+
+En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent,
+deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència
+a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia
+mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara
+més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots
+els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la
+mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a
+la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent
+saltar la canalla damunt dels genolls.
+
+Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia
+inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben
+mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la
+sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era
+al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en
+general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que
+veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una
+manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa?
+Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès,
+les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una
+noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de
+tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla,
+o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats
+d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la
+família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa
+i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per
+merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que
+tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es
+dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i
+que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era
+promesa... Mare de Déu!... li omplia el cap de tenebres; i si era
+casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en
+una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què
+anaven.
+
+I, amb tot i aquest tarannà, Paulina Buxareu no podia veure un
+mascle i una famella que no li vingués l'idea del matrimoni, per
+absurd que fos de vegades l'aparellament.
+
+Com s'ha dit abans, totes aquestes manifestacions de l'ingeni de
+Paulina queien a l'hora sobre l'animeta blanca i esquifida de la
+seva neboda. La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes
+que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una
+innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no
+pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava
+de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan
+inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus
+germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li
+deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel
+blau amb un amor infladet.
+
+En Víctor s'instal·là, amb la seva dona, les criatures i la
+Lluïseta, en una torre de l'Avinguda de la República Argentina.
+Tenien un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes
+flors que la sogra d'en Víctor en deia _Diegos de noche_. Al mig
+del jardí hi havia un brollador amb una mena d'oca de pedra que
+tenia el coll enravenat i treia pel bec una misèria d'aigua, però
+aquell jardinet era excel·lent per a la canalla. La tia Paulina en
+deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de
+sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de
+confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li
+semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la
+més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar
+infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de
+xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor.
+
+La casa era de construcció moderna, no gaire estirada pels
+cabells, en comparació de certs immobles veïns que poden
+admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb discreció,
+la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de
+desordre, la Lluïseta de moderada dolçor, i la Maria de la Mercè
+de tebiors i de fragàncies, quan, els matins, una mica ensunyada
+encara, donava les ordres al servei, es preocupava del govern de
+la cuina i dels vestits de la canalla, tremolant dins una bata de
+seda, amb la cabellera d'or malgirbada i mig desfeta, tota plena
+de misteris nocturns i tranquiles besades.
+
+La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat
+només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort,
+d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a
+missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades,
+simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li
+feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa
+que no podia anar millor.
+
+La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret
+a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li
+criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes
+cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no
+es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants. La
+Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la
+molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes
+vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de
+majordona.
+
+Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi gastava tantes franqueses,
+i els nens se li descaraven a lo millor o li deien rata, i li
+exigien llaminedures d'una manera molt franca i molt poc delicada.
+A ella això li feia gràcia, i quan les indirectes eren massa
+seguides solia comparèixer amb un pa de pessic ben gros. Aleshores
+els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres
+s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i
+li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però
+sempre acabava sent que sí.
+
+A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar,
+a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè.
+
+Després la Lluïseta es deseixí una mica de la tutela de la seva
+tia, arribà el moment de posar-la de llarg, i l'any en què això
+succeí fou el mateix en què jo vaig tenir el gust de fer
+coneixença amb l'apreciable família Buxareu i de presenciar de ben
+a prop una sèrie d'esdeveniments deliciosos que han de ser el pot
+de la confitura d'aquesta història.
+
+FI DE LA PRIMERA PART
+
+
+
+SEGONA PART
+
+
+
+I
+
+En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor
+fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja
+empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a
+la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a
+la boca.
+
+La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no
+era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i
+de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li
+proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la
+pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan
+deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens
+aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten
+les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense
+fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a
+la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així
+seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al
+mateix temps.
+
+Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant
+provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant
+les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un
+professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de
+trobar un professor era posar un anunci a _La Vanguardia_ que
+digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa
+edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se... etc.»
+L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es
+disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que
+desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia
+tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava
+d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera:
+-Faci'l entrar a la sala.
+
+El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre,
+d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de
+llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la
+cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net
+i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què
+volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era
+professor de dibuix.
+
+-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant
+l'hora, el despatx i la mala humor.
+
+-Sí, senyor. He llegit l'anunci a _La Vanguardia..._
+
+-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que
+seran quatre _Murillus_ (vull dir que, encara que són molt petits,
+tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a
+ensinistrar-los...
+
+-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències
+meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al
+col·legi de Loreto...
+
+-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer
+tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són
+entremaliats...
+
+-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de
+tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons!
+Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt
+bones cases, i algun deixeble meu...
+
+-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió
+d'honoraris?
+
+-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna,
+seixanta.
+
+-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna.
+
+-I quin dia li convindria que comencem?
+
+-Demà passat cap al vespre. Li ve bé?
+
+-De set a vuit.
+
+-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir
+més...
+
+-A les seves ordres.
+
+-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat.
+
+Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La
+Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de
+l'esdeveniment, però els nois no en sabien res.
+
+En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà
+al gran:
+
+-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar?
+
+-Per què m'ho preguntes, papà?
+
+-Bé, contesta.
+
+-Ai! No ho sé!
+
+-I a tu?- preguntà al segon.
+
+-A mi, molt.
+
+-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de
+dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja
+veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un
+cavall... Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida.
+
+Els nens es quedaren consternats, i començaren a menjar la sopa en
+silenci; i en cadescun dels petits cervells es comentà la idea del
+professor i de la pintura d'una manera més o menys graciosa.
+
+Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota
+cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i
+guerres i soldats; en Lluís només pensava en la cara del
+professor; i el menut no les tenia totes, i s'imaginà que això
+d'apendre de dibuix era com una mena de càstig, i que no el
+deixarien estar tanta estona al jardí.
+
+El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué:
+-Bé, que no us agrada, això que us he dit?
+
+Tots respongueren: -Sí, papà.
+
+-Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga
+més que els altres, li compraré una bicicleta.
+
+La idea de la bicicleta caigué com un raig de llum que els féu més
+agradable l'entrant i els multiplicà la gana: llur somni era una
+bicicleta. Sempre que l'havien sol·licitada, els dos grans
+sobretot, havien trobat una negativa; i aquella promesa en ferm
+els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i
+a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que en Víctor
+digué: -Prou. Si no esteu quiets, res de bicicletes.
+
+La calma s'establí a la taula, es parlà de coses indiferents, i,
+quan acabaven de pendre cafè, en Víctor, tot encenent el cigarret,
+advertí als seus fills de la següent manera: -Prepareu-vos que
+quan torni del despatx anirem a comprar les coses necessàries per
+a fer la classe.
+
+-Tots, hem de venir?- va fer el petit.
+
+-No, només el dos grans. Vosaltres ja ho veureu després.
+
+Això contrarià molt els petits, i al mateix temps omplí de
+satisfacció els grans; i se n'anaren al jardí, aguantant els uns
+les dentetes dels altres.
+
+Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare
+tornés del despatx. En Víctor arribà amb un taxis, els ficà
+dintre, i feren cap a can Teixidor. Allí adquiriren dues gomes
+d'esborrar d'aquelles de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió
+extraordinària), unes carteres grans, paper, llapis bons, i res
+més, perquè amb tot això ja n'hi havia prou per a començar.
+
+Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells
+estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la
+porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per
+veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arribà
+el professor; i aleshores sentiren una por estranya, una mena de
+segament de cames, i es donaven una vergonya terrible d'anar-lo a
+veure.
+
+El seu pare els portà com qui diu per l'orella. El professor els
+esperava ja en la cambra d'estudi, on s'havia fet dissabte i
+s'havien posat tots els útils del dibuix damunt de la taula; i
+quan els nens varen veure que el professor tenia una veu molt
+dolça i els tractava tan amablement, els passà una mica la por,
+però va preocupar-los, a tots per un igual, aquella mena de paper
+enrotllat i embolicat que el professor deixà. amb molt de compte
+sobre la taula.
+
+La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren
+acostant, i un, més atrevit, hi posà la mà a sobre. Aleshores, el
+professor, amb una rialleta, desembolicà el plec, i digué: -Això
+són els models; són les làmines que vostès tenen de copiar.
+
+Tots els nens feren un -Ah!...- admiratiu. Allò que els mostrava
+el professor era per a ells una cosa divertidíssima. En Víctor
+s'ho mirà també. -Es tractava d'unes làmines, obra del senyor
+Melrosada. En una hi havia ulls dibuixats; en l'altra, orelles; en
+una altra, boques... La que els féu més gràcia era la dels nassos,
+perquè el senyor Melrosada hi havia dibuixat algun bigoti adherit.
+
+El pare féu una mica de discurs: recomanà obediència als deixebles
+i severitat al professor; advertí als seus fills que el
+respectessin i li diguessin «don Gaspar»; i, després d'aquesta
+preparació, els deixà sols i començà la classe.
+
+Aleshores vingueren els treballs! En Melrosada començà per
+ensenyar com havien d'aguantar el llapis, i els ditets encarcarats
+feien equilibris dolorosos damunt d'aquell prisma llargarut de
+fusta envernissada. Patint i acostant molt el cap al paper,
+començaren a copiar la primera làmina, que era la dels ulls.
+Sortiren unes parpelles deformes com esquenes de camell. Les nines
+els causaven gran diversió, i apretaven el llapis i bufaven perquè
+sortissin ben rodones; i acabaven fent una cosa inflada com un
+carbassó. No cal dir que els ulls que dibuixaren els nens Buxareu
+eren per a anar en un àlbum de patologia.
+
+En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agafà les làmines
+d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis
+va adobar una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines,
+després de fer-les firmar per cada un dels nens, va posar: «V. B.
+-G. Melrosada».
+
+Després entrà el pare, contemplà les obres molt satisfet, en
+Melrosada digué que els nens tenien aptituds extraordinàries, se
+n'anà fent mil reverències, i els nens feren cap a la cuina, amb
+gran escàndol i xivarri, a contar-ho tot a la cuinera.
+
+A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada
+un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava
+els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acabà les
+discussions dient que llur deure era callar i aplicar-se, i que
+allò no era més que el començament.
+
+Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i
+havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis
+enorme per la boca i li dibuixaven un dimoni al païdor. Es
+despertà ploriquejant, li feren una tassa de marialluïsa, i, per
+fi, una son dolça va fer callar completament els quatre infants.
+
+Al principi això del dibuix els feia una gran il·lusió, i la
+família n'anava plena. Un dels atractius que tenia aleshores la
+casa dels Buxareu per a les senyores que anaven a fer visita a la
+caiguda de la tarda, era contemplar la classe de dibuix.
+
+La Maria de la Mercè n'estava molt satisfeta, que els seus nois
+fessin la carrera d'artistes; i es complaïa a acompanyar els
+visitants a la cambra d'estudi. En Melrosada, ja acostumat a
+aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els
+nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes
+preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la
+cosa anava molt seriosament.
+
+Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i
+vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parlà i em
+demanà la meva opinió; i jo, obeïnt a la sinceritat, me'n vaig
+riure una mica. Em semblava que imposar el dibuix, com si es
+tractés de l'Aritmètica o la Doctrina cristiana, no era del tot
+convenient; i que la canalla potser perdien el temps i ell perdia
+els diners. Què vaig haver dit! En Víctor no em comprengué, i fins
+es molestà una mica. Aleshores vaig veure que a l'industrial
+barceloní no se'l pot atacar de dret, perquè és inútil, i un
+s'exposa a perdre els bous i les esquelles. Vaig fer una virada
+ràpida desfent una mica el mal efecte de 1es meves declaracions, i
+des d'aquell dia vaig ser un entusiasta dels professors de dibuix,
+i dels ninots infames que perpetraven la canalla d'en Buxareu.
+
+En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa
+llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt
+aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en
+Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de
+papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el
+professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.
+
+Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es
+prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera
+entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els
+impertinents i amb una veritable impertinència; però, per
+confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona
+intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes
+a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per _la Madre Angeles_ i la
+_Madre Esperanza_, i per les nenes de la seva amiga Ventureta
+Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà
+de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves
+deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els
+nens estaven encantadíssims.
+
+A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més
+manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada
+anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de
+professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un
+minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat
+d'aplicació de la canalla.
+
+Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions
+del mestre de dibuix i la família.
+
+Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense
+incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que
+aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat
+d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell
+(també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en
+Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a
+tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret,
+intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i
+li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un
+capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i
+barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.
+
+Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es posà el barret, i
+va veure, amb desesperació, que li tapava els ulls i les orelles.
+Els nens se'n rigueren no poc; i, com que no hi havia altre barret
+per disposar, en Melrosada començà a doblegar diaris i
+arreglar-se-les com va poder.
+
+Tot just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en
+Víctor amb l'esverament natural de la seva equivocació. Els
+Buxareu ja sopaven i comentaven el fet. No hi havia altre remei:
+qui la fa la paga; i en Claramunt s'informà de la direcció d'en
+Melrosada, i a fer canvi de barrets falta gent.
+
+En Melrosada vivia al carrer de Salmeron, en una dispesa modesta,
+però neta i honrada. Al moment d'arribar en Claramunt, estava
+triturant un ensiam fresquíssim, i sostenia una conversa molt
+animada amb dos capellans i un capità de la guàrdia civil. En
+veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà
+vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el
+bigoti, sense fer fugir de la seva barbeta un trosset de fulla
+verda que lluïa com una maragda. -No s'esveri, senyor Melrosada-
+feu en Claramunt: -es tracta d'una equivocació. Ens hem canviat
+els barrets. Segueixi sopant.
+
+En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que
+s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a
+canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat.
+
+Aquest fet, que si es mira bé no té cap importància, donà peu a la
+tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de
+vida del professor de dibuix.
+
+L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia
+Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra
+d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i
+per fi va dirigir-se a empendre el professor.
+
+-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit.
+Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut!
+
+Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va
+fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué:
+
+-Ah! sí? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot
+tenir.
+
+-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's!
+
+Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En
+Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir
+una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant
+de veu, afegí:
+
+-I doncs, crec que no té família, vosté?
+
+-No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents.
+
+-Que no és de Barcelona, vostè?
+
+-No, senyora: sóc del Vendrell.
+
+-Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les
+_madres de Jesús María?_
+
+-Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó.
+
+-El pare Tudó?
+
+-Que potser el coneix?
+
+-Conti! és el confés d'una amiga meva!
+
+-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me...
+
+-I fa molt temps?
+
+-Fa deu anys, ja.
+
+-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare
+Tudó!
+
+En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi
+havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la
+Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt
+afectada, començà a dir-li:
+
+-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i
+d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és
+una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria
+de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea
+estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la
+tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del
+barret, de l'ensiam i del pare Tudó!
+
+
+
+II
+
+L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo
+vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica
+més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora
+de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la
+pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida
+d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà
+por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena
+de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant
+els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol
+bestiassa marina.
+
+Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven
+adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell
+els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en
+Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la
+sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat
+perquè anés a recollir en Melrosada.
+
+Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven
+esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí,
+i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a
+una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren
+de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de
+menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una
+pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar
+tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia
+perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser
+sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb
+aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el
+caracteritzaven.
+
+Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns
+pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb
+aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de
+_jipijapa_ falsificat per a guardar-se del sol.
+
+Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia
+Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els
+dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un
+conill mort.
+
+Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat
+mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb
+un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia
+gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló,
+com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que
+feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les
+lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus
+ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de
+crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor.
+Això va confondre'l i va fer riure molt als nens.
+
+Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia
+menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li
+anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi
+havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident,
+sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia
+Paulina.
+
+* * *
+
+-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores,
+mai més.
+
+-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça
+l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules!
+
+-Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran
+timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la
+gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan
+pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
+
+-I com va ser que no tornà més a la casa?
+
+-O donya Paulina! Perquè me'n varen treure. Em prohibiren que hi
+tornés a posar els peus.
+
+-Però... Melrosada!
+
+-¿No veu que jo només tenia els pinzells, i al pare d'ella no li
+convenien, aquestes coses? Jo crec que s'havien fet moltes
+il·lusions sobre la meva persona; però quan es van convèncer de la
+realitat...
+
+-I vostè no la tornà a veure mai més?
+
+-Va morir.
+
+-Que és trista la vida!
+
+(Amb un sotrac del balancí que manté les formes de la tia Paulina,
+la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han
+tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una
+mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada...
+La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat
+d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son
+lloc. En Melrosada sent una fredor desagradable a la cuixa...)
+
+-I la soledat! la soledat!
+
+-Un s'acostuma a tot, donya Paulina. Cregui que he tingut moltes
+ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!»
+
+-Vostè ha sabut resignar-se!
+
+-I vostè no, donya Paulina?
+
+-Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però.
+
+-No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les
+lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que
+em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant
+els perills...
+
+-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè
+creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no
+hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una
+vida futura...
+
+-És clar, donya Paulina!...
+
+-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de
+cap?
+
+-Vol callar, donya Paulina!...
+
+-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa...
+
+-Vol callar, donya Paulina!...
+
+-Però que no es veuria amb cor?...
+
+-Fa tants anys, que ja no hi penso!
+
+La conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de
+la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits
+són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la
+casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.
+
+A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot
+fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal
+ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que
+potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En
+Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de
+camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la
+mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro!
+
+Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les
+ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota
+la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes
+de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el
+bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un
+desesperat.
+
+El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i
+en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la
+Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests
+animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i
+s'està empescant el sistema per capturar la bèstia.
+
+Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres
+branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de
+l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens
+criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho farà amb més de compte!-
+Els grans callen. El lloro se'ls mira amb amabilitat. Ningú es
+decideix.
+
+En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala.
+La tia Paulina diu: -Que se li tirarà a la cara!- En Melrosada
+somriu, però no les té totes. Quan el lloro veu que li busquen el
+cos, llança una mena de ronc terrible i es fa enrera. En Melrosada
+li posa la mà al clatell. El lloro el pica horriblement amb el seu
+bec poderós, però en Melrosada defensa l'honor: agafa el lloro com
+si fos un conill casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena
+de sang.
+
+Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un
+davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però,
+tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i està completament
+indefens.
+
+Després d'aquests incidents es procedeix a ficar el lloro dins
+d'una gàbia. Amb tot això ha arribat l'hora de la partida de don
+Gaspar. Però qui pensa en el professor? Els nens només estan per
+l'ocell. En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra;
+però la canalla no deixa de mirar el lloro.
+
+* * *
+
+En Melrosada va seure a la taula rodona de la seva dispesa. Ja
+tots havien sopat, i sols restava el fum dels cigars i unes
+quantes pallarofes d'ametlla torrada, rapa de moscatell, els
+tovallons desfets, la conversa pàl·lida, un aire calent que
+entrava pels balcons, el soroll dels tramvies... En Melrosada
+estava una mica marejat i no tenia gens de gana: el dinar dels
+Buxareu l'omplí generosament, i encara no l'havia digerit del tot.
+S'empassà quatre cullerades de sopa, una tristesa de verdura, i no
+volgué menjar res més. El potet del bicarbonat va fer els seus
+serveis; abandonà el menjador i s'entaforà a la seva cambra.
+
+Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. El bon home
+agafà la clau del pis, i va sortir, carrer de Salmeron avall,
+Passeig de Gràcia avall, fins a arribar a la Gran Via. Aleshores
+va seure en una cadira d'aquelles que es paga deu cèntims, cargolà
+una cigarreta, i s'abandonà als seus pensaments; i el passat
+melodramàtic es presentà davant del seu esperit amb uns aires de
+pel·lícula italiana.
+
+Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de
+les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor.
+Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots
+que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la
+classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que
+es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu
+fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però,
+mare, si ja està permès! si fins el Papa, a Roma, té figures
+d'aquesta mena, i ens obliguen a copiar-ho. La pobra vella no
+n'entenia res, de tot allò, i sempre acabava dient: -Fes, fes,
+fill meu, si aquesta és la teva vocació. Per això hem vingut, els
+pares, per sacrificar-nos pels fills...
+
+Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar
+cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia
+ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els
+professors estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se
+n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga
+empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets
+tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi
+comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt
+aficionat a la pintura.
+
+De tant en tant duia alguna tela a can Parés, que restava en un
+recó i no la mirava mai ningú, o l'adquiria un comerciant de blat
+que era de Balaguer i volia regalar-la al casino de la seva ciutat
+natal. Una vegada, d'amagat de la seva mare, va pintar una figura
+una mica atrevida, que ell titulà _Danae_. Aquesta pintura fou el
+fruit d'una primavera turbulenta, i la va vendre, a bastant bon
+preu, per decorar la casa sospitosa d'una tal senyora Ignasieta.
+
+La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que
+li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es
+deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt
+patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb
+aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa
+que fou l'admiració de tot el veïnat.
+
+Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En
+Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimerà i d'En Picó i
+Campamar, ideà una tela monstruosa: _l'Assassinat del Príncep de
+Viana_. Va exposar-la no sé on, i va tenir un gran èxit.
+Actualment és a les golfes d'una casa de Granollers. Aquella tela
+li proporcionà la primera classe de dibuix. Després vingueren
+altres classes, i en Melrosada pogué viure decentment i ajudar la
+seva mare.
+
+Hores dolces de joventut!... les nits del taller on es recitava
+_L'Atlàntida_; aquell cafè pres en companyia d'En Bonaplata, les
+barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició! .En
+Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una
+lluïssor dolorida, com si allí dalt, misteriosament, romangués
+pura tota la història del seu amor.
+
+Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava
+la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins
+acompanyant la seva mare. Ella li mostrà la seva ànima, i ell la
+gronxà dins l'onada tèbia de totes les seves il·lusions. Però el
+pare governava una confiteria del carrer de Sant Pere més baix, i
+no estava per a artistes. Ell li deia _la Fornarina_, i ella
+s'apagà com un llumet el dia de Sant Esteve. ¿De quin any? Fa ja
+tant de temps! En Melrosada va anar a l'enterrament, i en
+acomiadar-se del dol, no s'atreví a donar la mà al pare de la
+difunta.
+
+Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb
+directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les
+impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla,
+l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la
+viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en
+tant!
+
+Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els
+nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de
+la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai
+serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria
+d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les
+flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el
+virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li
+causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els
+rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un
+setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li
+proporcionaven la vida.
+
+A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels
+altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir
+esma de començar una petita aventura!...
+
+-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot
+aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre
+que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè
+al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com
+m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com
+podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la
+incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra
+apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat
+infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el
+poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que
+ningú es fiqui en les teves coses...
+
+En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la
+closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de
+passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies
+rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia
+amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la
+pudor de la benzina.
+
+En Melrosada decideix anar a dormir. S'ha enfilat en un imperial
+de tramvia. L'imperial va ple de gent barroera. Entre les fulles
+dels arbres del passeig es veuen les estrelles. En Melrosada sent
+una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la
+seva cambra i els roncs d'un veí seu espiritista.
+
+
+
+III
+
+Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si
+pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien
+lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp
+i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de
+Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels
+exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la
+plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre
+la murmuració.
+
+De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la
+conversa, engegà una rialla aguda i digué:
+
+-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis?
+
+L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni
+les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava
+tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat
+de cabres.
+
+La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i
+graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia
+l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de
+matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que
+tot el que les rodeja és més net que una plata, que són
+cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir
+admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que
+són una perla o un tresor.
+
+L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.
+
+Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i
+agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada
+matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria
+Valenciana.
+
+Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a
+la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment,
+que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del
+seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren,
+juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira;
+i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia
+comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.
+
+-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps.
+
+-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
+
+-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi...
+
+-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des
+del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel.
+
+-Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la
+conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira,
+Paulina: no és per a nosaltres, això.
+
+-Però, Isabel, si ets una _polla_! No tens cap dret de parlar
+d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo
+sé el que et convé.
+
+-Et fas moltes il·lusions, Paulina...
+
+-Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps
+que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer
+el cor, Isabel! I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa
+tanta falta, un maridet!
+
+-No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies.
+
+-I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols
+ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas
+plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! No
+tenies de quedar-te vídua; era un crim (Déu me perdoni!), era
+massa dolorós per a tu, que et faltés el consol, l'amor, tan de
+sobte!
+
+-Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.
+
+-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel!
+
+-Però que t'has cregut, de mi, Paulina?
+
+-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva
+Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar
+com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu
+marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que
+comença de nou l'abril de la teva vida.
+
+-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre
+anys, amb en Martínez, el coronel.
+
+En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses.
+Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que
+m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills;
+encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat
+dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i
+la gent, i el que pensarà la gent... Vaig consultar-ho amb el
+doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no
+podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes
+les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú
+enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?...
+
+-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez
+no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell
+clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les
+relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un
+militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries
+tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure...
+
+-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat...
+
+-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan
+bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!...
+Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser...
+
+-O Paulina! Això no! Aixó...
+
+-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove,
+encara; i ell...
+
+-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!...
+
+La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset
+va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja
+l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama
+va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb
+els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el
+polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà
+per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent
+saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no
+relliscar.
+
+* * *
+
+Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al
+_Cine Ideal_ hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin
+fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al
+pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al
+cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar
+passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia
+en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet
+criminal va solucionar-me la tarda.
+
+Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig
+trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la
+Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el
+paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem
+per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer
+moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la
+conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres
+ànimes.
+
+La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa
+sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta
+dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el
+casament d'en Melrosada.
+
+Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia
+Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia
+seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar
+Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia
+Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable
+a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts
+que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de
+les intimitats de la casa.
+
+Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com
+a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe
+de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en
+Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als
+Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més
+educat, ple de delicadeses i tresors amagats.
+
+-És un senyor tan callat, tan discret! Fa companyia i no amoïna
+mai.- Això es sentia dir cada dos per tres. Però fins aquí la tia
+Paulina havia triomfat en una forma normal. Qui conegués una mica
+la tia Paulina hauria vist que aquestes coses no la satisfeien
+prou. Ella estava decidida a imposar als seus nebots una cosa més
+complicada i més divertida: el casament de don Gaspar.
+
+S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el
+pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de
+la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava
+convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil
+de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat.
+-Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc.
+Estaríem frescos! Que tota una Paulina Buxareu tingués
+d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada!
+D'aquests cors se'n té el que es vol.- I tot el pla estratègic de
+la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat.
+
+La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta
+tenia per tema únic el casament d'en Melrosada. A la Lluïseta li
+feia l'efecte d'un títol de comèdia de màgia, però que fa riure
+molt.
+
+La tia Paulina no sabia per quins mars navegava, segons la
+Lluïseta. Demés s'exposava terriblement, perquè en Víctor era molt
+bona persona, però la tia Paulina anava sempre per un més difícil.
+
+Totes aquestes coses es desprenien de les paraules de la Lluïseta,
+i quan arribà a lo del _més difícil_ es ruboritzà una mica i va
+parar el discurs. Després, tímidament, inicià: -¿Ja se'n recorda
+del que la tia Paulina pensà de nosaltres?
+
+Pobra tia Paulina! ¿No li sembla que es necessita veure-hi poc?...
+
+Feia molt temps que jo no pensava en la Lluïseta. La veia de tant
+en tant, i lo d'aquell estiu estava esborrat per a sempre. La
+Lluïseta era, per a mi, una de tantes donzelles que hom coneix i
+procura estar-hi bé, com és natural. Però jo em feia creus en
+veure que aquella noia, aprofitant lo d'en Melrosada (que no tenia
+cap interès per ella), aprofitant les estravagàncies de la tia
+Paulina, recordava una cosa que, encara que la tia Paulina s'ho
+hagués imaginat, jo no vaig donar-me mai per al·ludit, i la
+Lluïseta ella mateixa demostrà finament no enterar-se de res.
+Aquestes paraules de la Lluïseta van desconcertar-me, i fins em
+varen indignar: és que la Lluïseta volia riure's de mi? ¿Volia
+venjar un il·lusió que jo li hagués defraudat? ¿Era, purament i
+simple, un acte de tonteria, d'inconsciència? Jo no ho sé, però
+recordo que, amb tota la fredor possible, vaig respondre: -Com vol
+dir? No l'entenc, Lluïseta. No sé a què fa referència.
+
+Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del
+cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat
+bastant més vermella del que ella hauria volgut... i em digué, per
+tota resposta. -¿què li deia?... estava distreta. A mi em va
+semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i
+vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'anà calmant, i ens
+despedírem amablement quan s'acabaren les pel·lícoles. Jo vaig dir
+que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans.
+
+A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi,
+que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que
+l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'anà
+cap a la plaça de Catalunya, i la Lluïseta romangué al passeig de
+Gràcia, esperant, sens dubte, el tramvia que la dugués a casa
+seva.
+
+Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?...
+A mi, no sé per què em semblava que les paraules que m'havia dit
+la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig
+anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va
+treure de dubtes.
+
+-¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu té novi?
+
+Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.
+
+-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu,
+que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de
+la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?...
+
+Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit
+parlar mai. El meu amic continuà: -Sí, és cosa d'aquesta tardor. I
+bé, ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la
+Lluïseta. Vaja! No facis el desentès.
+
+El meu amic T... és d'una infelicitat i d'una incomprensió fora de
+mida, i no tenia per què desmentir les seves afirmacions respecte
+al meu _interès_. La seva important revelació dels amors de la
+Lluïseta m'havia tret un pes de sobre (no gaire gros: s'ha de
+confessar). Així trobava jo una explicació a les paraules de la
+Lluïseta... No era atreviment ni venjança: era satisfacció, pura
+satisfacció, era una manera originalíssima de fer-me saber que
+tenia novi. Jo afirmo la meva estupidesa; no ho vaig compendre ni
+remotament. Si li ho hagués comprès, és clar que no m'hauria
+indignat ni m'hauria desconcertat, ni hauria molt menys contestat
+el que vaig contestar. La torbació de la Lluïseta va ser deguda a
+la manera com jo vaig interpretar les seves paraules.
+
+Tot em sembla claríssim: és natural que ella, estimant un altre
+home, es cregués amb el dret, una mica egoista, de dir-me el que
+m'havia dit. Jo vaig alegrar-me que R... fos novi de la Lluïseta.
+No sabia les condicions espirituals d'aquest R., però tant se
+valia: estava seguríssim que la Lluïseta era feliç.
+
+* * *
+
+Com s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia
+parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a
+veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia
+novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i
+la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res,
+que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta
+discreció, segons ella mateixa afirmava.
+
+A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n
+començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es
+posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la
+tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una
+manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell
+enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de
+dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se
+convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet.
+
+Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre
+el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i
+la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes
+conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics
+mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb
+una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva
+característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un
+barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil
+tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella.
+
+Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les
+seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense
+cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes
+coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple:
+deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi
+havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia
+altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es
+parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a
+Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va
+menjar tot.
+
+Doncs a aquest cavaller, la tia Paulina li explicava les opinions
+del pare Tudó i la necessitat que tenia en Melrosada de contraure
+matrimoni.
+
+-¿No ho veu que, sense una dona que li recordi les obligacions del
+cristià, aquest home està perdut?
+
+Tal argument, al sogre d'en Víctor no li feia cap efecte; perquè
+ell, encara que complia perquè no fos dit, les obligacions del
+cristià les desconeixia totes; però opinava que un home tan
+simpàtic i tan bo com en Melrosada no era fet per viure a dispesa
+ni per privar-se d'una tassa de til·la ben remenadeta, ensucrada
+amb tot amor i que estigui ben bé al punt de ser engolida.
+
+Jo, al cap de pocs dies d'haver vist la Lluïseta al cinema, em
+vaig presentar a casa els Buxareu a primera hora de la tarda. Com
+passava molts dies, en Melrosada s'havia quedat a dinar amb els
+Buxareu. Jo vaig procurar estar a la vora de la Lluïseta i fer-li
+al·lusions al seu amor. I la Lluïseta em parlà del seu novi, com
+l'havia conegut, com es veien: m'ho digué tot amb una franquesa
+amable. Ningú, ni la seva cunyada ni en Víctor, ni la gent que
+frequentava la casa amb més assiduïtat, en sabien res, del seu
+amor. I la tia Paulina ho sabia, però estava boja amb en
+Melrosada. La Lluïseta era la primera vegada que parlava
+confidencialment (segons ella em digué) de totes aquelles coses.
+
+Mentre durava la nostra conversa, arribà la tia Paulina amb un
+paquet a la mà. El paquet era petit. Jo vaig poder llegir _carrer
+de la Boqueria_. El número de la casa es perdia entre els doblecs.
+La tia Paulina en féu ofrena a en Melrosada. Era una corbata de
+color cirera amb unes ratlles negres.
+
+Tothom digué que era de molt bon gust, i ningú s'atreví a riure.
+En Melrosada, consternat, manifestà que no se la sabia fer; i la
+tia Paulina li digué: -Vingui, sant baró.- Li féu deixar la tassa
+de cafè, li va treure un llacet escanyolit que duia al voltant del
+coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en Melrosada, una
+mica torbat, mantenia el cap en l'aire i aguantava l'alè per no
+molestar la tia Paulina.
+
+
+
+IV
+
+-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred.
+
+-Què ferro fred! què ferro fred!...
+
+-Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb
+aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard?
+
+-Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré.
+
+-Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha
+ficat dins del cap una cosa tan impossible?
+
+-Impossible!...
+
+-Sí, senyora, sí.
+
+-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a
+mi...
+
+-Però, es pensa que tinc posició?...
+
+-Posició? Ara em surt amb lo de la posició?...
+
+-Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui;
+però em sembla que ja dura massa dies. Els seus nebots ho saben,
+veig somriures de malícia per tot arreu; I... demés, Paulina...
+cregui'm (li ho tinc de confessar): vostè em fa més mal del que es
+pensa.
+
+-Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més.
+
+-Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.
+Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí!
+
+-M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes?
+
+-Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara
+li parlo sincerament. Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada,
+desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de
+les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la
+flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta
+vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a
+no envejar res. El meu treball agradable, el tracte amb gent
+educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de
+vida. Ja ho sé, que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona
+conducta... però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes,
+les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes,
+que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila
+al costat d'un ésser estimat. I això, Paulina, vostè ja ho veu,
+que és impossible...
+
+-Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre
+Senyor.
+
+-Però... Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes
+coses?
+
+-No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!...
+
+-Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no
+conec, amb una persona que... Pobre de mi!
+
+-Què volen dir, aquestes paraules?
+
+-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què
+tinc jo?
+
+-Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que
+l'honora, té uns sentiments...
+
+-Calli, calli, Paulina!...
+
+-Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta.
+
+-I quin _pito_ hi toca, el meu cosí?
+
+-Quin _pito_ hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues
+vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni...
+
+-Però... Paulina!...
+
+-I que és el confés de la meva amiga...
+
+-Però... per Déu!...
+
+-Sí, senyor, sí; és el confés de la...
+
+-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!... ¿Com
+vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica?
+
+-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si
+aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no
+es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!
+
+-Què vol que hi faci?...
+
+-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho
+agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé,
+no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les
+meves mans!...
+
+-Però, Paulina, si és vostè que...
+
+-Prou, Melrosada, prou.
+
+-Pero... Paulina!...
+
+-Prou, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se
+m'esveri!...
+
+-No! si amb vostè és inútil! He perdut la voluntat...
+
+-Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos
+quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè farà veure que llegeix
+diaris; però vigili, eh? I quan em vegi arribar recordi
+puntualment totes les meves ordres. Ho té entès?
+
+-Ho faré per dar-li gust.
+
+Aquesta conversa fou tinguda en el tramvia. Eren les quatre de la
+tarda. Paulina Buxareu baixà al carrer de Provenza, i deixà el
+pobre Melrosada més ple de dubtes que mai, més esverat que mai.
+Dintre una hora i mitja alguna cosa sensacional vindrà a treure'l
+d'aquella tranquil·litat migrada en què vivia. I tot, per què?
+-pensava en Melrosada.- Perquè a aquesta bona senyora se li ha
+ficat al cap. I ¿que no era home, en Melrosada? que no sabia
+espolsar-se les mosques? Potser sí, però... El tramvia arribà al
+carrer de Casp, en Melrosada digué al conductor que parés, i
+ràpidament, sense veure ningú, pres de la febre, s'encaminà al
+convent dels Jesuïtes.
+
+En Melrosada pujà, suant, unes escales, fins que arribà al segon
+pis. Es ficà pel corredor obscur on hi havia diverses cel·les amb
+uns lletrerets enganxats a les portes que feien saber els noms
+dels jesuïtes que les habitaven. Arribà davant de la cambra del
+pare Tudó. Una mena de cordillet que duia una punta d'escuradents
+a l'extrem servia d'indicador en un quadre on es llegien coses
+així: _En la capilla, En la biblioteca, En el cuarto del P.
+Rector, Fuera de casa_, etc.
+
+En aquells moments el palet indicador no assenyalava cap
+d'aquestes coses: penjava del cordill simplement; i això volia dir
+que el pare Tudó es trobava en la seva cambra. En Melrosada donà
+un copet a la porta, i des de dins contestaren: -En davant!
+
+El pare Tudó era de Manresa. Devia tenir uns cinquanta anys;
+llarg, prim, unes grans ulleres, uns pòmuls sortits; enraonador,
+nerviós, sempre estava fredolic, estossegava i fregava de mans
+contínuament.
+
+Quan va veure el seu cosí, amb la cara riallera li cridà:
+-Endavant, endavant, heretge! ¿Quins vents et porten?
+
+-Mira, Ignasi- va fer en Melrosada, -perdona'm que et vingui a
+molestar; però em passa una cosa...
+
+-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina.
+
+-Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu?
+
+-Psè!...
+
+-I una vídua que es diu Isabel Avellana?
+
+-Psè!... Bones minyones, bones minyones!
+
+-I no estàs enterat de res?
+
+-Bé! què vols que et digui? Concreta una mica...
+
+-Aquestes senyores t'han parlat de mi?
+
+-Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu,
+i em parlà de tu...
+
+-I què?
+
+-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència.
+No ho sé: tu veuràs; tu diràs el que et convé.
+
+-Mira, Ignasi: estic desesperat...
+
+-Gaspar, un cristià no ha de dir mai aquestes coses. Que vols?
+Vols un consell?
+
+-Sí, un consell. Per això he vingut: per demanar-te consell.
+
+-¿Tu saps ben bé què és, el sagrament del matrimoni?
+
+-Home, em penso saber-ho. Ho suposo, vaja.
+
+-¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon
+cristià, la llei de Déu?
+
+-Home, Ignasi, em penso que em coneixes!
+
+-Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses.
+_Sancta, sancte tractanda_.
+
+-Sí, sí; però aquesta tarda... aquesta tarda...
+
+-Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar.
+
+-La tinc de veure, i ja...
+
+-Però que no la coneixes?
+
+-No!
+
+-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell?
+
+-¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?
+
+-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta.
+Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de
+dir que és una dona angelical; que s'està hores i hores al
+confessionari contant-me històries inútils, i que no m'havia dit
+res, absolutament res, d'aquest matrimoni. Però les paraules de la
+senyoreta Buxareu...
+
+-I quines són aquestes paraules?
+
+-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu
+havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua
+Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el
+confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els
+vostres desitjos es realitzessin santament...
+
+-Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!...
+No sé què fer. No sé si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em
+vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No sé si estic
+enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan
+aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no té
+res que veure amb mi.
+
+-Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant;
+calma...
+
+-Mira: jo vaig entrar com a professor de dibuix a casa els
+Buxareu... Oh! ¡Tant de bo que no hi hagués posat mai els peus!
+Aquesta tia Paulina m'ha fet un desgraciat. I, per altra banda (no
+ho sé, no ho sé! què vols que et digui), allí no em falta res: la
+família m'estima, m'omplen d'atencions. A mi em sembla que abuso
+d'ells, que no faig el paper que em pertoca. La tia Paulina s'ha
+ficat dintre els meus secrets: no em deixa; m'ho fa dir tot. Jo no
+sé per què s'ha entossudit a voler que jo em casi. Jo, que no tinc
+un no per a ningú; que m'he deixat regalar i festejar; que
+indignament he cobrat uns diners que no m'havia guanyat; que...
+¡no sé què dir-te, Ignasi! Jo era un home tranquil, egoista: no
+pensava ja en les dones... I ara, he canviat: ara em sembla que la
+meva vida ha estat una equivocació; que hauria d'haver treballat
+per una dona, per uns fills; i la idea del matrimoni encara em
+tempta... Ai, Ignasi, ja ho veus! sóc un pobre home, amb la meva
+falta de medis; un trist professor sense recursos. No tinc dret a
+tenir aquestes pretensions de casar-me amb una vídua jove, una
+dona d'una educació superior a la meva, que quan la vegi em
+sentiré torbat, que no sabré què dir, i que la vida amb ella em
+serà un turment; perquè jo, ja ho saps, no tinc tracte, no sé fer
+certes coses, em torno vermell, sóc un desgraciat...
+
+-Bé, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar.
+
+-Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he
+tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu...
+
+-Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veurà a tu, i Déu
+farà el demés; i, si Déu vol i les coses van favorablement al
+vostre matrimoni, tot això tindràs d'agrair a la senyoreta
+Buxareu...
+
+-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu
+creus que m'he de casar?
+
+-Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te?
+
+-¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves?
+¿No et sembla que no hi tinc dret?
+
+-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una
+dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes,
+de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als
+Efesis?
+
+-Sí, sí; però...
+
+-Però què?
+
+-La meva posició, els meus medis escassos...
+
+-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu
+petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella
+(has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana està
+arregladeta, segons tinc entès. No et faltarà el necessari per a
+viure decentment.
+
+-Així, tu m'aconselles...
+
+-Gaspar, jo no puc aconsellar-te res: ets tu, tu, qui has de
+decidir: tu i ella. Encara no us heu vist: no saps si us
+agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga:
+pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho
+a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les
+oracions, el consell...
+
+Quan el pare Tudó digué aquestes paraules, una campaneta donà
+certs tocs especials que reclamaven la presència immediata del
+pare Tudó a la porteria. El professor no volgué ser més molest:
+acompanyà el pare Tudó escales avall, i en acomiadar-se, el
+jesuita va donar-li quatre copets a l'esquena, dient-li
+nerviosament:
+
+-Vaja, Gaspar: tot s'arreglarà, tot s'arreglarà.
+
+El pobre Melrosada s'havia esbravat una mica; però el que és
+treure'n l'aigua clara, això, ni pensar-ho: el futur era més
+tenebrós que mai.
+
+És veritat que el seu cosí va animar-lo; però aquesta animació
+produïa encara un desgavell més gran.
+
+En Melrosada, en sortir del convent, es topà amb el mirall d'una
+tenda, i s'hi va esguardar amb l'esguard més pessimista de la seva
+vida. La cara, el posat, el vestit que duia, fins els ulls
+vermellosos, una mica inflats per aquell plor tan sincer que
+engegà davant del religiós; tot li semblava deplorable: al pobre
+més ple de mals i més carregat de misèria, l'hauria pres per un
+Don Joan al costat seu. I s'estava parat, amb un aire d'imbècil,
+davant del mirall, sense gosar anar-se'n, sense atrevir-se a
+respirar, a aixecar el cap, ni a fer un gest una mica viril.
+Impossible! Impossible!- deia en Melrosada. Per fi, dos nois
+atorrollats, que anaven conversant, li donaren una empenta
+formidable, que de poc no el tiren a terra. En Melrosada tingué
+una paraula d'ira, i se n'anà corrents allí on el duia la
+fatalitat. El pobre professor recordava totes les lluites i
+inquietuds de quan era jove; però allò que li passava era més fort
+que tot. Arribà a la Rambla; ensopegava amb la gent; va estar a
+punt que l'aixafés un tramvia. Per fi entrà al _Siglo_. No sabia
+ben bé on queia el bar: ho preguntà una pila de vegades amb veu
+tremolosa. Pujà i baixà escales. Unes noies que despatxaven
+sabates es rigueren d'ell, i una altra de la secció de joguines el
+prengué per un sàtir. Després de patir molt, anà a raure allà on
+desitjava. Va agafar un diari, i es va estar a l'aguait, suant
+tots els càlzers d'amargor i sentint un desig estrany, una mena
+d'il·lusió infantil, i una febror que inflava les seves tristes
+venes. Pobre Melrosada!
+
+Per fi arribà el moment. La tia Paulina anava endavant, i va
+fer-li l'ullet de seguida.
+
+-Ai, Melrosada! Vostè per aquí? Quina casualitat! No es
+coneixen?...
+
+I Paulina féu la presentació.
+
+Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt
+estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb
+una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que
+acceptable; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia
+format de la seva pròpia persona, li lluïren els ulls d'amable
+desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament,
+cumplimentós, que la Paulina pensà -Això és peix al cove.
+
+Isabel es mantingué en una discreta reserva, que desconcertà en
+Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es
+quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica;
+però pensava :-Això ja sol passar, en aquests casos.- I procurà
+parlar, i dir força coses, perquè en Melrosada s'anés refent a poc
+a poc.
+
+Isabel mirava en Melrosada amb un ull esquerp. La tia Paulina no
+sabia ben bé si aquesta actitud de la seva amiga era menyspreu o
+desig de ser conquistada i oferint la resistència convenient.
+
+Paulina invità en Melrosada a seure a la taula d'elles. Isabel no
+demostrà ni contentament ni disgust. En Melrosada tremolava
+visiblement, i feia patir a Paulina cada cop que duia una cosa a
+la boca. Un xic tranquil·litzat, En Melrosada parlà del temps.
+Paulina lloà la bona qualitat del pernil que els servien. Isabel,
+una mica més espiritual, volgué enraonar de belles arts, i digué
+que ella havia pintat un paravent per regalar a una amiga seva
+quan es va casar; d'això feia molt temps. I digué, demés, que
+havia conegut bastant la Pepita Teixidor, encara que no li
+agradava el seu estil.
+
+En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava
+posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment
+s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que,
+si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el
+veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella
+dona pogués estimar-lo. De pensar en la declaració se li entelava
+el cervell i els ulls li feien pampallugues. De tant en tant
+Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada
+pensava: -Potser sí! potser sí!- I volia quedar una mica arrogant,
+i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un
+poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i
+en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les
+il·lusions.
+
+El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres
+personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en
+Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer
+pas donat; la vídua era una esfinx.
+
+Quan en Melrosada s'acomiadà va retenir un instant la mà d'Isabel
+dins de la seva, sentí una escalfor molt intensa, com si el cor li
+anés a rebentar i els ulls li saltessin de les òrbites; i
+l'esquifit professor va veure la dama com s'allunyava enduent-se
+les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta
+d'esperança, amargada per totes les angúnies imaginables!
+
+
+
+V
+
+Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi
+bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns
+quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.
+
+Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa
+arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de
+societat, i sobretot el que dirà la gent, l'havien lliurada sempre
+de qualsevol relliscada. Com que tenia una figureta graciosa,
+procurava no descuidar el físic, i estava molt satisfeta que de
+tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que enllamineixen
+les animetes femenines.
+
+Per la situació del seu marit, fins per la seva posició econòmica,
+Isabel no havia pogut fer mai el paper que hauria desitjat, ni
+havia alternat mai amb la gent que fóra del seu gust. Això era
+causa que sempre volgués afectar una gran distinció, sobretot
+davant de les porteres i de la gent humil. Encara que no tenia
+l'edat de renunciar a les roses, Isabel estava una mica passadeta
+i havia perdut l'humor; però com que era una dona insensible, i no
+hi veia més enllà del vestit de la temporada que li feia una
+modista anònima, i s'arreglava a casa, ajudada d'una Carmeta
+qualsevol; com que no tenia altres idees, ni altres preocupacions
+espirituals, que el quedar bé amb la cosina tal i el fer un paper
+fred a la tia fulana, i la seva felicitat consistia que li
+diguessin -Quin goig que fas!- Isabel no podia queixar-se de la
+vida. Demés estava convençuda que era una elegant, i parlava amb
+despreci de totes les dames que anaven en automòbil,
+considerant-les unes pervingudes i unes ordinàries.
+
+Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com
+a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta
+indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava
+molt més ben relacionada que ella, i per mitjà de Paulina havia
+arribat a formar part de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia
+pogut menjar pastes (que ella sucava al te) en alguna d'aquelles
+cases en què l'amo està ficat en Comanditeries i Anònimes.
+
+Per altra banda Paulina era una desenfeinada, i ella, que també
+tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i
+comentant.
+
+La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no
+impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un
+home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia
+potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li
+semblà indigne d'ella des del primer moment; però, com que Paulina
+s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué
+desenganyar-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la
+sentia, tampoc: al que estava decidida, Isabel, era a no consentir
+a casar-se, purament i exclusiva, per donar gust a Paulina. Aquell
+senyor Melrosada li semblava una bona persona: fins no el trobà
+gaire lleig; però no era per a ella: estava mancat de distinció,
+no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un
+paper que li millorés la situació present.
+
+De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué
+defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia
+trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè
+Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava
+follament enamorada de don Gaspar.
+
+Es lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de
+món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels
+fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la
+poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta
+importància.
+
+Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla
+avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I
+¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia
+una casa que se'n deia _La Buena Sombra_. En Melrosada vivia un
+moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament
+absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt
+anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al
+port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava
+una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a
+l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys
+pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant
+el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria,
+esperaria...
+
+Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del _cafè concert_.
+Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un
+perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes,
+vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les
+llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o
+potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia
+tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's.
+Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la
+vora de la porta d'entrada.
+
+De moment quedà incendiat per l'escenari. Lo que hi passava era
+una barreja de soroll de talons i castanyoles, i una llum
+projectada sobre uns braços i un escot, i una mica d'antiqüeles, i
+un bé de déu de _mantón de Manila_.
+
+En Melrosada badà la boca i li brillaren els ulls. La dama de
+l'escenari l'emocionava: i es feia la il·lusió que sentia una
+febre satànica a tot el cos. Pensava en la cocaïna, en l'opi i
+altres coses que havia sentit a dir, i en la mort de Petroni, tal
+com la conta el _Quo Vadis_. En aquest èxtasi deliqüescent se li
+presentà el cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat
+completament d'idiota. El cambrer, veient que en Melrosada no
+demanava res, li digué:
+
+-Què pendrà, el senyor?
+
+El professor no contestava res, i el cambrer insistí.
+
+-Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria.
+
+Don Gaspar tornà al món dels vius. Aquell bon home que
+l'interrogava tan servicial era un ésser vulgaríssim, i feia cara
+de ser una persona excel·lent. En Melrosada guaità al seu volt i
+veié vasos de cervesa, i digué que li duguessin cervesa.
+
+La dansarina es retirà, i sortí una altra senyora més provocativa.
+En Melrosada estava intrigadíssim : amb un posat de mussol mirava
+l'escenari, que no podia separar-ne els ulls. Una dona vella i mal
+endreçada, que tenia parentiu o relació més o menys directa amb
+alguna artista, va seure a la taula del professor. Com que en
+Melrosada no protestà, i a la dona va semblar-li un disbauxat de
+molt bona jeia, li digué tranquilament:
+
+-Escolta: que em convides a cafè?
+
+En Melrosada no contestà; i quan comparegué el criat amb el doble
+de cervesa, la intrusa li estirà el gec i digué:
+
+-Tu, porta'm un cafè.
+
+El cambrer, sense dar resposta, portà el cafè; però aleshores, al
+nostre home, li passà una cosa més que desgraciada.
+
+Molt a la seva vora bromejaven uns jovenets conegudíssims per ell.
+Dos de la colla eren _lluïssos_. Tots estudiaven l'ampliació de
+dret, i en Melrosada els havia donat lliçons de dibuix _in illo
+tempore_.
+
+Els nois començaren a mirar-lo i a riure, i en Melrosada se
+n'adonà; i, de moment, tota la seva magnífica tragèdia se n'anà a
+rodar davant de la por còmica, de l'esverament miserable, que
+l'agafà, com si fos un infant que l'atrapen de dits a la sucrera.
+El professor s'arronçava com un conill. Amb la sufocació que va
+rebre li vingué un atac de tos que no s'acabava mai: una tos tan
+forta, tan comprometedora, que tothom es girà a mirar-se'l i algú
+féu: -Xit... xiiiit...
+
+La dona que seia amb ell l'abandonà; com ofesa, i li digué, amb
+aire despectiu:
+
+-Ja em pagaràs aquest cafè.
+
+La tos s'anà calmant; però li entrà un fred, un tremolí, una
+vergonya, que es pensava de debò que es moria. Va pagar la cervesa
+i el cafè, i va fugir del local, acompanyat de les rialles de
+tothom.
+
+En Melrosada continuà en el seu estat deliqüescent. En els
+aparadors de les botigues s'imaginava veure-hi formes lúbriques i
+horribles temptacions; les llums li cegaren la vista; el contacte
+de la gent l'ofegava. Ell es creia un ésser petit, negre del carbó
+de l'infern, degradat, desfet, indigne de presentar-se davant de
+ningú. Els quatre estudiants li semblava, encara, que el seguien:
+les llurs rialletes agudes li fiblaven a l'orella, i les sentia,
+dins del cervell encès, com si fossin un airet desagradable i
+agudíssim. De tant en tant es girava per mirar si de debò les
+puntes dels peus persecutors li tocaven els seus talons, i en lloc
+dels estudiants s'ensopegava a veure una revinguda dama o un home
+trist i desolat com ell. Quan arribà a Canaletes ja li havia
+passat l'emoció; la caminada i l'aire de la nit li posaren
+l'enteniment en son lloc. Aleshores s'exclamà: -Què has fet,
+Melrosada! On t'has ficat? Què has vist?- El pobre home no sabia
+què respondre's a si mateix. Sentia com un horror de la seva pell,
+dels seus ulls, de la seva boca, del seu vestit, impregnat del fum
+i les olors del local; dels seus dits, que havien agafat el vas de
+cervesa, aquell mateix vas on potser havia begut una donota; i com
+una fúria infernal, veia al seu costat aquella desgraciada que
+havia ingerit un cafè a les seves costelles.
+
+Anava pensant, pensant, i l'horror era encara més intensa. -Què
+volies fer? Què era del teu esperit?- Aleshores recordava que la
+idea del suïcidi li havia esbarriat el pensament: una suor freda
+tornà a apoderar-se del seu cos. El suicidi! En Melrosada sentia
+una por estranya, una por de morir: potser la terra que
+l'aguantava no era prou ferma sota els peus. Però no; estava ben
+lluny de la mort; i es preguntava: -¿Per què, per què, tot això?-
+Aleshores veia el d'abans: l'estona del bar, les mirades de la
+vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament,
+la seva falta de gràcia... No s'imaginava com d'una cosa n'havia
+vingut l'altra: era tan absurd, tot el que li succeïa aquella
+tarda!
+
+I, en mig de totes les coses tèrboles (des de la conversa del
+tramvia, des del diàleg amb el seu cosí, fins a les rialletes dels
+estudiants), en Melrosada veia la figura de la Isabel.
+
+El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat
+eixarreïda, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els
+era permès donar. El pensament d'en Melrosada era tot per a la
+vídua: procurava recordar detalladament els cops de cap, les
+girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el
+ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis,
+el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la
+cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents; tot
+allò que en aquells moments en Melrosada (o sàtir deliciós!)
+hauria omplert de besos. Però no: ell no n'era digne! Com a
+contrast de la vídua, es veia ell, es recordava amb tots els pèls
+i senyals, i encara es feia més petit i més ridícul davant
+d'aquella dona fatal que es posava en mig del camí de la seva
+vida.
+
+O Isabel! Perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en
+el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista
+tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva
+timidesa!
+
+En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a
+fer-se il·lusions que el trasbalsava _una cosa_ que no volia
+anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de
+pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest
+sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la
+més dolça angúnia. Ell, l'home tímid, l'home gris, estava en
+possessió del que és etern com la divinitat que mou el sol i les
+estrelles!
+
+Amb aquesta tamborinada de pensaments, el professor de dibuix.
+assolí un tramvia de Gràcia-Rambles, i va seure, arraulit i
+capficat, a la vora de una dolça velleta que duia un gran ram de
+flors. I les idees d'en Melrosada eren encara més roses, més
+blaves, més malves i més perles, i el perfum i la frescor del ram
+l'anaven enterbolint deliciosament. Ja no pensava en la negror del
+cafè concert, en els absurds esdeveniments i el desig de tràgica
+disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, endreçada i polida, que
+el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina.
+
+Arribà a la dispesa, i fou rebut pel seu amic i confident, un
+empleat del Municipi. que es deia Salvador Puntí i era
+espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la
+cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells de
+la casa, els lligava una encisadora amistat, i tots els diumenges
+anaven a pendre cafè. En Salvador Punti va veure signes, en el
+rostre d'en Melrosada, que demostraven una interna excitació; i,
+mentre posaven les estovalles i tothom feia senyals de gana, en
+Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una
+Venus de guix, pronuncià aquestes paraules:
+
+-Puntí, estic enamorat!...
+
+* * *
+
+Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del
+seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant,
+amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que
+havia tallat curosament amb el ganivet de postres.
+
+La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia
+dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia
+torturada a preguntes. Paulina restava silenciosa, amb un aire de
+satisfacció, com si un vol d'angelets invisibles li anessin a fer
+petons al sotabarbes i a la nuca.
+
+Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua,
+sense dir res es retirà a la seva cambra. Aquella nit tenia de
+llegir encara la _Lectura Dominical_. Intentà la lectura, però no
+es feia càrrec de res: s'empassava les lletres maquinalment sense
+copsar-ne el sentit. Va plegar la revista, i va abandonar-se en el
+sofà on feia les migdiades.
+
+Paulina Buxareu, encara que seguríssima del seu èxit, no hi
+acabava de veure clar, en tot allò que duia entre mans. Si no
+perquè hauria estat una cosa poc convenient, Paulina va desitjar
+una sentada amb el professor, per canviar impressions i esbrinar
+l'efecte que la vídua havia produït en l'ànima de don Gaspar. Però
+no, no podia ser: aquelles hores de la nit, i ella sola! No, no:
+de cap manera. Paulina va resignar-se, i procurà aguantar la seva
+impaciència.
+
+La seva manera d'apreciar el cas de la vídua i el professor era
+ben absurda. Un dia, perquè sí, sense motiu que ho justifiqués, li
+passà pel cap que en Melrosada i la Isabel havien de contraure
+matrimoni. Això semblarà fantàstic al lector, però Paulina Buxareu
+era d'aquella manera: totes les idees que tenia sobre les coses, i
+tots els pensaments que presidien les seves accions, eren nats
+sense raó ni motiu de cap mena. Paulina Buxareu vivia fora de la
+vida, completament externa a la realitat, encara que aparentment
+semblava una bona burgesa, una dona que obra d'una manera
+determinada, segons la seva educació, la seva qualitat mental, els
+prejudicis i el corrent de la vida que se l'emporta. Encara que
+els que la coneguessin superficialment creguessin que Paulina era
+així, el fet cert i positiu és que Paulina, mai, mai de la vida va
+obrar com una dona relativament equilibrada.
+
+És que Paulina tenia una fantasia de baixa qualitat, però una
+fantasia prodigiosa. Tota la literatura que s'havia empassat li
+feia més mal que una pedregada seca; i la seva pietat
+profundíssima, la seva religió gairebé fisiològica, l'havien
+guardada no poques vegades. Perquè Paulina, llegís el que llegís,
+o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del
+tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc
+comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades
+dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en
+el cervell de Paulina. A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava
+un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre
+les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el
+seus acudits.
+
+Un temps, quan es creia apta per a les grans passions i els actes
+sublims, volgué assajar sobre la seva pròpia persona, sense mirar
+les conseqüencies del que es proposava fer. Després, quan es donà
+aires de dona reposada, i lliure de les tempestats espirituals,
+volgué fer servir la gent que la rodejava per forjar novel·les
+vives amb la sang i amb l'ànima del pròxim.
+
+No vol dir que la tia Paulina fos una dona perillosa: duia, com
+s'ha vist ja, tots els seus trucs pintats a la cara; però Déu ha
+posat en el món éssers com en Gaspar Melrosada perquè les ties
+Paulines, amb la més bona intenció, en facin víctimes expiatòries.
+
+Ella havia llegit algun idil·li entre un celibatari i una vídua;
+ella sabia que els homes que viuen solters es tornen egoistes i
+escèptics, i que llur mort és com la dels pardals sota la neu.
+L'aspecte teatral que oferia per a ella el casament d'en Melrosada
+i la Isabel, i la simpatia que li havia inspirat el professor,
+juntament amb el desig de fer-li la felicitat, foren els elements
+que engendraren la idea monstruosa. Paulina no pensà ni un sol
+minut en les qualitats de l'un ni de l'altre, ni la inquietà per
+un moment llur psicologia, perquè, per a Paulina Buxareu, les
+ànimes de la vídua i en Melrosada no eren precisament les vives i
+veritables que informaven llurs cossos, sinó que eren unes ànimes
+completament falses, que havia creat la imaginació de Paulina; i
+en Melrosada no era el professor tímid que viu a dispesa, i la
+vídua no era aquella Isabel banal i egoista, sinó que eren dos
+éssers humans que no tenien res que veure amb la realitat i vivien
+solament en el cervell de Paulina Buxareu.
+
+Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a
+meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i
+havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i
+aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a
+assolir-ho. No hi feia res, que topés amb dificultats terribles;
+no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava
+seguríssima que complia amb el seu deure.
+
+Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i
+pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer
+pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi
+venia malament. En Melrosada era una incògnita; però Paulina també
+estava segura que de la voluntat del professor ella podia fer-ne
+el que volgués.
+
+Quan la Paulina va jeure embolicada amb tots els atuells i
+abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima
+camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna;
+després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la Muntanya
+si tot allò sortia del gust d'ella; la nostra Paulina, ja una mica
+ensonyada, es lliurà als més optimistes pensaments. S'imaginà la
+llar dels seus amics. Ella hi anava de visita. Isabel li besava
+les galtes amb emoció. En Melrosada li oprimia la mà efusivament.
+Ella seia a la voreta del foc. En Melrosada parlava de pintura;
+tossia una mica; deia que estava constipat. La seva muller se
+n'anava un instant per dur-li una tassa de te. Aleshores en
+Melrosada li deia confidencialment:
+
+-Paulina: sóc feliç!
+
+Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven
+de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el
+servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després,
+després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes
+paraules:
+
+-Paulina: saps?... Em sembla que sí! em sembla que sí!... Ahir
+vàrem anar a casa el metge...
+
+I Paulina li besava les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i
+pensava fer una gorreta ben bufona amb unes puntes i uns llacets
+de seda.
+
+I Paulina Buxareu, que pensava aquestes coses tan belles, es sentí
+vençuda per la son, i començà una tanda de roncs tènues,
+discretíssims, virginals.
+
+
+
+VI
+
+Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el
+comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest:
+
+-Però, Paulina, si és tan tímid!
+
+En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de
+l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada.
+
+-Estic foll! estic foll! Me l'estimo...
+
+I Paulina contestava sempre:
+
+-Doncs què espera, home!
+
+Paulina estava satisfeta, contenta de la seva obra. Veia amb
+fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit,
+en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en
+Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però estava com
+avergonyit davant de la família Buxareu. No cal dir que les
+classes de dibuix s'havien acabat feia temps i el professor només
+hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi
+esbroncà la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la
+canalla que fessin broma de l'antic professor. Cada vegada que
+parlava amb ell es trobava cohibit, perquè el pobre don Gaspar,
+encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per
+amagar l'estat de la seva ànima.
+
+Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però
+la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu
+propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una
+tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don
+Gaspar i l'home es decidia a declarar-se.
+
+Isabel, que havia començat l'aventura de per riure, estava també
+una mica esverada davant de l'assiduïtat del professor. Perquè
+Isabel es deia: -Aquest home se'm declararà. I què faig
+aleshores?- És positiu que en Melrosada no li feia gens de gràcia:
+li semblava impossible poder-lo estimar. I, si venia el moment de
+la declaració, què? Li donaria una carbassa rodona. I aleshores la
+seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense
+negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li
+diria que sí des del primer moment?
+
+Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera:
+¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell
+l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell? Un professor de
+dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no
+podia satisfer de cap manera les seves ambicions.
+
+Isabel havia decidit, ja feia temps, una norma de vida. Ella no
+tenia més enllà de trenta vuit anys, i els duia molt ben
+portadets. La seva persona era cotitzable, encara que fos per una
+petita quantitat, i estava resolta a no oferir-se en el mercat
+matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix; i el pobre
+Melrosada, per bona persona que fos, no li oferia pas aquest
+guany. I per tan poca cosa Isabel no volia provar, de cap manera,
+una aventura matrimonial d'on potser sortiria amb les mans al cap.
+
+Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva
+amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava
+creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per
+a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens
+don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era
+completament inútil.
+
+Isabel era hipòcrita i covarda, i estava segura que Paulina no li
+perdonaria aquest engany. Li feia por de perdre una amiga com
+aquella, i li feia por, també, que vingués el moment terrible de
+decidir-se. I, en mig d'aquestes pors, sentia una mena de
+confiança en si mateixa: esperava que arribés algun esdeveniment,
+una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada
+fos carbassejat i Paulina restés convençuda.
+
+Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el
+professor; però ell estava reservadíssim, i només a en Salvador
+Puntí feia les revelacions necessàries.
+
+Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell
+canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se
+exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li
+havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels
+pantalons en la forma que encomanà la nit anterior; es feia
+raspallar els vestits dues vegades el dia; i la minyona que li
+arreglava la cambra notà amb estupefacció que en Melrosada havia
+adquirit un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia
+olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen
+que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de
+faldilles.
+
+En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que
+el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al
+professor enamorat.
+
+En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut.
+Anticlerical terrible, no se li escapava, però, cap paraula
+despectiva ni cap protesta contra els capellans: molt al contrari,
+a la dispesa hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més
+gran respecte i amabilitat.
+
+Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb
+tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de
+les seves conviccions especials, somreia serenament, i en el fons
+de la seva ànima perdonava l'indiscret.
+
+De jovenet havia estimat amb passió una cosidora eixelebrada. Un
+dia va veure que la cosidora li era infidel: en Puntí va
+resignar-se. I quan, després de molt temps, la malvestat va
+oprimir aquella dona, ell va donar-li participació en els seus
+estalvis; participació que encara continuava oferint amb veritable
+filantropia.
+
+Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai
+en el matrimoni. Complia estrictament els seus deures d'empleat
+municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges,
+anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans
+extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del
+quint pis del Liceu.
+
+Un cop la setmana, sortia misteriosament després de sopar, i no
+deia mai on encaminava els seus passos; encara que dos estudiants
+de Balaguer, que feien la carrera de medicina, descobriren que en
+Salvador Puntí anava a una sessió d'espiritisme o a _fer el bé_,
+com diuen els iniciats.
+
+En Puntí era un home convençut de la seva valor limitada, i ho
+fiava tot a la misericòrdia divina. Mai promovia cap discussió, ni
+contradeia els seus companys, ni afirmava res amb aplom. Comprenia
+fins a quin punt la gent estava distanciada de la seva manera de
+pensar i de sentir. Algun cop inicià converses de proselitisme amb
+en Melrosada; però veia clarament que el professor no hi volia
+saber res, amb els esperits.
+
+Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret
+del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses
+del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de
+dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el
+problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els
+remeis, sense saber quin li donarà la salut, es lliurà, aquells
+dies, al diàleg confidencial amb en Salvador Puntí, i li féu
+confessió plenària. En Puntí no creia en aquell amor. Opinava que,
+en el cos d'en Melrosada, un esperit lúbric hi havia fet de les
+seves: calia que en Melrosada s'humiliés i es purifiqués, i fes
+esforços per desfer-se d'aquell esperit que el dominava.
+
+Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho
+acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre:
+
+-Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe
+és essencial.
+
+En Melrosada vacil·là i dubtà fins al punt que tot allò que li
+deia en Salvador Puntí li produïa un cert esverament.
+
+En Salvador Puntí intensificà les seves prèdiques; i en Melrosada,
+que ja no es veia del tot extern a aquell món misteriós on vivia
+el seu amic, sol·licità l'iniciament, i en Puntí, molt satisfet,
+li va prometre que el duria a una sessió, on es faria perfecte
+càrrec i quedaria convençut de tot allò que li semblava
+impossible.
+
+Una nit anaren al lloc del misteri. Era un entresol miserable del
+carrer de Mendizàbal. En aquell entresol hi vivia una certa dama
+ex-amiga d'un aristòcrata. Els dos visitants trucaren a la porta i
+penetraren immediatament al menjador; un menjador petit on hi
+havia una vintena de persones segudes al volt de la taula. En
+Melrosada fou presentat a la mestressa. Era una dona d'uns
+cinquanta anys, passada, pintada, vestida amb una bata de seda
+violeta, trofeu d'antigues grandeses, però que aleshores tenia les
+puntes estripades i la color beguda. Aquesta dona els rebé amb
+gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La concurrència era
+tota d'aspecte humil i deplorable: dones que venien de qui sap a
+on amb la canalla que se'ls adormia a la falda; algun noiet
+dependent de drogueria; algunes modistetes que anaven amb el pare
+i la mare i tota la família; i en un recó es distingia, pel seu
+aspecte encara més humil, un obrer monstruós com un goril·la, amb
+les espatlles de descarregador del moll i una alçària de Sant Pau,
+que anava amb samarreta i pantalons de vellut. En Melrosada i en
+Puntí cridaven l'atenció per llur aire de senyors; i el professor
+es meravellà de la manera com tota aquella gent tractava el seu
+amic, i de la germanor que presidia aquell acte.
+
+Al moment que arribaren, un mèdium feia admirables revelacions.
+Era, el tal subjecte, un xicot prim, fadrí llauner, que es sentia
+posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina.
+
+Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i
+feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar
+rapè; i de sobte deia que la república era un fet, i es passava
+els dits per la barba afaitada, i aleshores, un home gras i
+vermell que se'l mirava amb uns ulls com unes taronges, deia, tot
+convençut:
+
+-És en Ruiz Zorrilla!
+
+Després del seu discurs republicà, el fadrí mèdium obria els ulls,
+i els tornava a tancar de seguida. Es posava una mà damunt del
+pit, i l'altra mà, amb el puny clos, la col·locava damunt dels
+ronyons; aixecava el cap amb arrogància, i deia:
+
+-_Voto a cien mil bombas!_
+
+Aleshores el subjecte gras i vermell aclaria el personatge, i
+insinuava, tímidament:
+
+-És en Napoleó!
+
+En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet
+com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a
+riure's del que veia.
+
+Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga
+enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va
+dir-li, maternalment:
+
+-No s'_entregui_ més: per avui ja n'hi ha prou.
+
+I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb
+una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir
+res.
+
+Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En
+Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia
+llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies
+els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina.
+
+No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una
+manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el
+nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala
+persona.
+
+Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt
+carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa
+va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la
+dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus,
+amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies
+imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un
+borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava.
+
+Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a
+il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa
+recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap
+i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs
+inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà
+posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca
+solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer
+l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer
+constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona.
+
+De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i
+ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la
+Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense
+gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta
+feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una
+ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus
+que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el
+posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la
+varen fer fugir més que de pressa.
+
+Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues
+noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i
+esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del
+desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar,
+i una _indivídua_ que tenia al costat, que era la seva pròpia
+muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front.
+
+El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis
+el violentaven.
+
+Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren
+en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i
+a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa.
+Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al
+seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada
+més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de
+la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia
+d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït
+per algun tarambana.
+
+La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i
+declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era
+molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de
+les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i
+orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien
+anar-se'n de cap manera.
+
+Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la
+matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La
+concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de
+puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin
+aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents.
+
+En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En
+Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava
+obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci,
+digué aquestes paraules al seu amic:
+
+-Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però
+tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els
+miracles mai són provocats pels orgullosos.
+
+L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de
+caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen
+per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els
+defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu
+purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable
+llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna. Aquestes ànimes,
+que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen
+d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què
+es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva
+desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells
+les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer
+la seva naturalesa d'esperits.
+
+L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de
+procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les
+nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el
+nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats.
+
+-Li confesso, Puntí, que tot això és extraordinari- contestà en
+Melrosada; -però també dec dir-li que no em soluciona res, que no
+hi veig clar en lo que pugui referir-se al meu amor.
+
+-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament.
+Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina
+un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només
+en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la
+intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic
+que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè
+agravià involuntàriament, es venja en aquesta forma: fent-li
+creure que vostè sent una passió per una dona, donant-li les
+inquietuds i les vacil·lacions que ara el dominen.
+
+-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em
+sembla que el meu enamorament serà tan fora de lloc com vulgui,
+però els esperits dels morts no hi tenen res que veure.
+
+-Vostè podrà opinar així, però el que jo li he dit és la pura
+veritat. No em ve de nou la seva poca fe: necessita altres
+experiències; però cregui'm, Melrosada, humiliïs...
+
+Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no
+li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera.
+Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de
+Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per
+mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames
+optimistes de la tia Paulina.
+
+Des d'aleshores comprengué que entre en Salvador Puntí i ell hi
+havia un abisme espantós. Com podia ser veritat, aquella teoria
+absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos
+eixerit de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les
+seves ungles acurades. Oh! aquelles mans!
+
+El que no comprenia en Melrosada era per què el seu instint no
+s'havia despertat fins aleshores; com havia passat tota una vida
+sense pensar en la necessitat absoluta de cercar una dona honrada
+que l'estimés. I la por era sempre la mateixa: creure que potser
+havia fet tard, que era ja impossible que ell enamorés ningú.
+
+En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament casta, i
+una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es
+ruboritzava de confessar-s'ho a sí mateix; però era una cosa
+essencial, una cosa imprescindible, per a assolir el que
+desitjava.
+
+Aquesta temor tan íntima no s'atreví a manifestar-la a ningú: fins
+es donava vergonya de consultar-ho a cap metge. En Melrosada era
+excessivament pudorós; però la seva por era excessivament
+inquietant. Aquella nit de l'espiritisme, quan en Melrosada
+abandonà el seu amic, es sentí més que mai dominat pel dubte
+corsecador. Es tancà a la seva cambra, i li vingué una idea
+ardida, veritablement impròpia d'ell. No volia viure més amb
+aquella intranquil·litat: decidí que l'endemà, a la caiguda de la
+tarda, faria la prova. Organitzà tot un programa: aniria a tal
+banda, beuria una mica, procuraria perdre el seny, i després...
+després... Quan pensà en lo de després en Melrosada s'esverà més
+que mai. Oh, no! De cap manera! No podia fer-ho, no havia de
+fer-ho: el seu amor l'en guardaria! ¿Ell, cometre semblant
+indignitat? Ni que fos a fi de bé.
+
+En Melrosada sentí unes esgarrifances de fred espantoses, i, sense
+saber com, els ulls se li ompliren de llàgrimes; i, tremolant,
+agafà la seva camisa de dormir i l'apretà contra el pit com si fos
+un lliri puríssim.
+
+
+
+VII
+
+Som al jardí dels Buxareu. Fa un solet deliciós, i la família
+acaba de dinar. La tia Paulina ha estat invitada. Truquen a la
+porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor
+de dibuix a interrompre les digestions.
+
+La tia Paulina s'està preparant per fer el salt del tigre, vull
+dir, per precipitar la declaració d'en Melrosada. Fa una pila de
+dies que ja té encarregats els melindros.
+
+En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat
+una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet
+ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra,
+impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota
+els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides
+amb l'elegància més elemental. La tia Paulina esguarda el fragment
+d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan
+observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet
+imperdonable?
+
+¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la
+Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça
+arcaica?
+
+La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets
+li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange
+macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria. En
+Melrosada era absent a les angúnies de la tia Paulina: ell duia
+aquells calçotets perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres;
+i es lligava, les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de
+la bota, perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó.
+
+Una iniciativa pròpia, una graciosa reforma sobre aquest punt,
+hauria estat demanar massa al professor: prou feia amb el nus de
+la corbata i amb el raspall de les dents.
+
+La tia Paulina no veia res ni podia articular paraules. En
+Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa
+l'actitud de la seva amiga: procurava seguir una conversa general
+amb en Víctor Buxareu i la seva dona. Els nens petits corrien pel
+jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes
+geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien:
+
+-A veure si sap on és el Bramaputra.
+
+En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens
+palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot
+dient-li:
+
+-Ela, ela, que no ho sap!
+
+La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els
+calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una
+tristesa aclaparadora.
+
+Unes hores després, quan en Melrosada anà cap a casa sense haver
+pogut veure la Isabel, fou sobtat per una visita.
+
+Quatre copets sonaren a la porta de l'habitació, i en Melrosada
+obrí. Era la tia Paulina.
+
+En Melrosada quedà lívid d'emoció. Excusà el desordre de la
+cambra, no sabé què dir; però la tia Paulina estava severa: una
+implacable decisió lluïa en els seus ulls. En Melrosada volia
+preguntar: no sabia el perquè d'aquella visita. Com era possible?
+La tia Paulina a aquelles hores, i sola! Què devia haver passat?
+Quina gran desgràcia venia a comunicar-li?
+
+La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds
+del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de
+tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué
+posades damunt la calaixera del professor, ordenà:
+
+-Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons.
+
+-Pa...pa...ulina...
+
+-Obeeixi.
+
+En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon.
+Està vermell i tremola visiblement.
+
+-Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més
+amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets.
+
+-Pau...pau...lina...
+
+En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant:
+es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una
+cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos.
+
+Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde
+de la _Jarretière_, li posa la lligacama. Quan ha vist la
+lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir
+profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció.
+
+Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules:
+
+-D'avui endavant es posarà lligacames. On va, home, amb aquelles
+vetes! ¿No veu que no faríem res?
+
+En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions,
+però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor,
+don Gaspar li va al darrera cridant:
+
+-Paulina!... Paulina!...
+
+Els companys de dispesa s'han informat del fet. Es comenta la cosa
+de mil maneres. Una dama ha entrat a l'habitació del professor: en
+Melrosada ha estat una estona sol amb ella. La remor arribà a
+orelles de la mestressa. A l'hora de sopar s'insinuen rialles
+burletes.
+
+A la mestressa no li fa gens de goig, tot allò.
+
+En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es
+troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut
+entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada està
+desarmat entre els seus companys; no gosa aixecar els ulls de la
+vianda; menja amb les galtes vermelles i suant d'angúnia.
+
+Quan el sopar ha finit, la dispesera emprén en Melrosada
+privadament.
+
+-Don Gaspar, vostè sap que la meva casa és una casa seriosa: hi ha
+dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis, i... francament...
+don Gaspar, una servidora no voldria molestar-lo (vostè és el més
+vell de la casa... jo no més li dec que favor); però... don
+Gaspar... vostè comprèn...
+
+En Melrosada està tan emocionat i tan fora de si, que no sap si
+saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall
+d'indi. Això ja és massa! Aquesta broma no es pot tolerar!
+Imaginar-se semblant cosa d'ell!
+
+Per altra banda veu en Melrosada que tota protesta fóra inútil, i
+adopta un aire de víctima sacrificada, i pensa: -Tot això ho
+pateixo per la Isabel! per ella! Tot sigui per ella!
+
+Quan la dispesera ha finit el sermó, en Melrosada contesta, amb
+gran humilitat: -Està bé, Teresina: ho tindré present.
+
+-Per Déu, don Gaspar! Jo no voldria ofendre'l!... En Melrosada
+entra a la cambra d'en Salvador Puntí. El seu amic té un bromerot
+de mil dimonis dintre la closca: el constipat està en el període
+àlgid.
+
+En Melrosada, caritativament, amablement, agafa una novel·la que
+és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura.
+
+En Salvador Puntí s'endormisca. En Melrosada sent una dolor viva a
+les pantorrilles: les lligacames l'apreten que és un gust.
+
+
+
+VIII
+
+La tia Paulina ja en té prou d'indecisions i de timideses.
+L'espectre dels calçotets ha desaparescut. En Melrosada ha promès
+que faria un punt d'home, i sembla que anirem a raure a allò de
+les primeres amonestacions.
+
+La tia Paulina ho ha preparat tot magníficament, amb una precisió
+admirable. No ha volgut invitar gaires persones: vuit o deu a tot
+tirar.
+
+Els invitats entraran a la sala. El menjador estarà a punt per a
+quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells,
+pastissos i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de
+tovallonets, estovalletes i camins de taula.
+
+La declaració s'ha de fer abans del berenar: en Melrosada
+aprofitarà una ocasió favorable. El corredor, per exemple, li serà
+d'una gran utilitat: tot caminant podrà arreglar la cosa. La tia
+Paulina pensa que això és un ai! La qüestió és donar el primer
+pas: tota la resta ja anirà venint.
+
+En Melrosada està decidit, encara que la visita que li ha fet la
+tia Paulina la vetlla mateixa de l'esdeveniment, i l'aparició de
+les lligacames, el tenen una mica desorientat. El matí, en
+llevar-se, ha intentat posar-se-les, i ha notat que l'apretaven
+molt. Les ha afluixades una mica, però l'home no s'hi sent prou a
+gust.
+
+La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i
+gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa
+sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com
+si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la
+visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres
+hores de la tarda.
+
+En Melrosada arriba molt abans que els altres invitats. S'ha fet
+tallar els cabells i duu un vestit nou. Està agraïdíssim a la tia
+Paulina. La tia Paulina s'excusa per la conducta observada amb ell
+a propòsit de les lligacames. En Melrosada somriu.
+
+-Paulina, vostè és com la meva mare.
+
+Quan en Melrosada ha dit això, li sembla que pot ser ofensiu per a
+la tia Paulina.
+
+-Vostè és la meva germaneta. Per a vostè no tinc secrets. Com ho
+faria, sense vostè?
+
+En Melrosada pondera la serietat dels moments. Fa constar que
+aquest és potser el dia més important de la seva vida: si les
+circumstàncies li són favorables, avui es decidirà la seva sort.
+
+La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva
+amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta
+del professor; però la tia Paulina està plena de confiança.
+
+En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha
+trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat:
+això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a
+demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del
+menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejarà la dolçor
+dels tortells amb el sí de l'enamorada.
+
+Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres
+solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores.
+Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen
+descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi
+acuden, encara que sigui a les portes de l'infern. Després han
+vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes
+bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen
+l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta. Són filles
+d'un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan
+l'ofici d'institutrius. Volen que se les tracti de _miss_, i tenen
+pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un
+lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les
+úniques persones de Barcelona que saben donar un te.
+
+La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent
+per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai,
+perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a
+escoltar la història d'un plet que conten.
+
+L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no
+l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el
+desconcerta. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara
+és inútil: les dues bessones la tenen acaparada, contant-li una
+malaltia plena de complicacions. El marit Perearnau, que és un
+inconvenient i mai sap el que té de dir i el que té de callar, ha
+fet una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina que
+mortifiquen la seva dona. Paulina vol girar la conversa, però en
+Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben
+treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en
+Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan
+Llimona.
+
+En Melrosada, que no està per pintures, fa un paperot callat i
+fred, i no es sap treure les paraules de la boca. Veient que la
+situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel, comença
+a posar-se nerviós i a perdre la mica d'aplom que s'ha endut de
+casa. Paulina se n'adona amb dolor; però, com que és tan hàbil,
+parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a
+cantar no sé què d'en Borràs de Palau.
+
+La cançó que canta resulta ser allò de _Vora, voreta la mar_, i la
+melodia del fill adoptiu de Mataró obra l'ànima d'en Melrosada,
+que a la fi troba pretext per a col·locar-se al costat de la
+vídua, que, amb un joc de parpelles criminals va fent a bocinets
+l'ànima del professor enamorat.
+
+En Melrosada no diu res: està ben vist que el pobre home no ha
+nascut per fer l'ofici de don Juan. Ell prou es pensava: -Avui sí,