=== modified file 'debian/control'
--- debian/control 2014-08-13 22:17:53 +0000
+++ debian/control 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -92,6 +92,15 @@
Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic
Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic
+Package: ubuntu-keyboard-catalan
+Architecture: any
+Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
+ myspell-ca,
+ ${misc:Depends},
+ ${shlibs:Depends},
+Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Catalan
+ Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Catalan
+
Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin
Architecture: any
Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
=== modified file 'debian/server.conf'
--- debian/server.conf 2013-08-22 02:03:04 +0000
+++ debian/server.conf 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -8,6 +8,7 @@
libubuntu-keyboard-plugin.so:en_us, \
libubuntu-keyboard-plugin.so:de, \
libubuntu-keyboard-plugin.so:es, \
+libubuntu-keyboard-plugin.so:ca, \
libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_cangjie, \
libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_pinyin, \
libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_zhuyin,
=== added file 'debian/ubuntu-keyboard-catalan.install'
--- debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,1 @@
+usr/share/maliit/plugins/com/ubuntu/lib/ca/
=== added directory 'plugins/ca'
=== added file 'plugins/ca/ca.pro'
--- plugins/ca/ca.pro 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/ca.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,9 @@
+CONFIG += ordered
+TEMPLATE = subdirs
+SUBDIRS = \
+ src \
+ qml
+
+QMAKE_EXTRA_TARGETS += check
+check.target = check
+check.CONFIG = recursive
=== added directory 'plugins/ca/qml'
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program. If not, see .
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+ anchors.fill: parent
+
+ content: c1
+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+ Column {
+ id: c1
+ anchors.fill: parent
+ spacing: 0
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ ShiftKey {}
+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+ BackspaceKey {}
+ }
+
+ Item {
+ anchors.left: parent.left
+ anchors.right: parent.right
+
+ height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+ CharKey { id: commaKey; label: ","; shifted: "/"; extended: ["'","-",";",":"]; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: commaKey.right; anchors.right: dotKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+ }
+ } // column
+}
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program. If not, see .
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+ anchors.fill: parent
+
+ content: c1
+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+ Column {
+ id: c1
+ anchors.fill: parent
+ spacing: 0
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ ShiftKey {}
+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+ BackspaceKey {}
+ }
+
+ Item {
+ anchors.left: parent.left
+ anchors.right: parent.right
+
+ height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+ CharKey { id: atKey; label: "@"; shifted: "@"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: atKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+ }
+ } // column
+}
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,93 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program. If not, see .
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+ anchors.fill: parent
+
+ content: c1
+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+ Column {
+ id: c1
+ anchors.fill: parent
+ spacing: 0
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ ShiftKey {}
+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+ BackspaceKey {}
+ }
+
+ Item {
+ anchors.left: parent.left
+ anchors.right: parent.right
+
+ height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+ CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+ }
+ } // column
+}
=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml'
--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,94 @@
+/*
+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
+ *
+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
+ * the Free Software Foundation; version 3.
+ *
+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
+ * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the
+ * GNU Lesser General Public License for more details.
+ *
+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
+ * along with this program. If not, see .
+ */
+
+import QtQuick 2.0
+import "../../keys"
+import "../../keys/key_constants.js" as UI
+
+KeyPad {
+ anchors.fill: parent
+
+ content: c1
+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
+
+ Column {
+ id: c1
+ anchors.fill: parent
+ spacing: 0
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
+ }
+
+ Row {
+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
+ spacing: 0
+
+ ShiftKey {}
+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
+ BackspaceKey {}
+ }
+
+ Item {
+ anchors.left: parent.left
+ anchors.right: parent.right
+
+ height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin);
+
+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
+ CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: slashKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
+ }
+ } // column
+}
=== added file 'plugins/ca/qml/qml.pro'
--- plugins/ca/qml/qml.pro 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/qml/qml.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,20 @@
+TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../..
+TOP_SRCDIR = $$PWD/../../..
+
+include($${TOP_SRCDIR}/config.pri)
+
+TARGET = dummy
+TEMPLATE = lib
+
+lang_ca.path = "$${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/"
+lang_ca.files = *.qml *.js
+
+INSTALLS += lang_ca
+
+# for QtCreator
+OTHER_FILES += \
+ Keyboard_ca.qml \
+ Keyboard_ca_email.qml \
+ Keyboard_ca_url.qml \
+ Keyboard_ca_url_search.qml
+
=== added directory 'plugins/ca/src'
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.h'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.h 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.h 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,25 @@
+#ifndef CATALANPLUGIN_H
+#define CATALANPLUGIN_H
+
+#include
+#include "languageplugininterface.h"
+#include "westernlanguagesplugin.h"
+
+class CatalanPlugin : public WesternLanguagesPlugin
+{
+ Q_OBJECT
+ Q_INTERFACES(LanguagePluginInterface)
+ Q_PLUGIN_METADATA(IID "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin" FILE "catalanplugin.json")
+
+public:
+ explicit CatalanPlugin(QObject* parent = 0)
+ : WesternLanguagesPlugin(parent)
+ {
+ }
+
+ virtual ~CatalanPlugin()
+ {
+ }
+};
+
+#endif // CATALANPLUGIN_H
=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.json'
--- plugins/ca/src/catalanplugin.json 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/catalanplugin.json 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,7 @@
+{
+ "IID": "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin",
+ "MetaData": {
+ },
+ "className": "CatalanPlugin",
+ "debug": true
+}
=== added file 'plugins/ca/src/database_ca.db'
Binary files plugins/ca/src/database_ca.db 1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db 2014-10-29 13:12:57 +0000 differ
=== added file 'plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt'
--- plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,6073 @@
+The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Paulina Buxareu
+
+Author: Josep Maria Sagarra
+
+Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729]
+
+Language: Catalan
+
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra
+
+
+
+PRIMERA PART
+
+
+
+I
+
+Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de
+muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius.
+
+En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una
+llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap
+interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu
+record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el
+presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases
+que no fineix mai la paret del galliner.
+
+Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir
+cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però,
+sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per
+falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot
+això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al
+contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes
+colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de
+tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les
+trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en
+comunitat.
+
+Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el
+poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall
+pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una
+cançó d'aigua que no s'acaba mai.
+
+La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema
+guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castellà barroer
+d'alguna dama, ni els paperots que hi ha vora les fonts, entre els
+blauets i les campanetes, greixosos d'acariciar la xocolata i la
+llonganissa.
+
+Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós
+encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo
+d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del
+dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada
+víctima del boll.
+
+En els llocs on el nombre d'estiuejants és reduït, té una
+importància capital el saber (quan encara no apreta la calor) qui
+són els novells, quina casta de gent anirà a raure a tal casa o a
+tal altra; perquè, naturalment, en els poblets d'estiueig hi ha
+sempre els emigrants i els ocells de pas; com que els que se'n van
+per tornar l'any vinent ja es coneixen i ja s'ho han dit tot, els
+ocells de pas vénen a ser en definitiva l'èxit o el fracàs de
+l'istiu.
+
+No costarà gaire imaginar-nos els salts que fa el cor quan es
+veuen venir per la carretera les tartanes que duen als nous
+estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela
+decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de
+gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on deliren els
+pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores.
+
+I no hi ha dubte que és la tafaneria més justificada la del
+jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una mirada violenta
+(quan encara no s'ha descongestionat la càrrega humana del
+vehicle) descobreix un ample barret i una lleu ombrel·la, i sent
+el cascavell d'unes rialles molt fresques que delaten una joveneta
+de divuit anys.
+
+Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri
+que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit.
+¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les
+aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de
+tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror
+dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum,
+esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu
+en el repòs discret d'una pollancreda!
+
+Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no
+oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el
+vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré
+que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu
+va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van
+ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.
+
+Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que
+comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre
+brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire
+prim, també diré que era deliciosa.
+
+L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi
+hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.
+
+Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una
+caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però
+situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats
+(un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits
+per estar massa prop de la Riera.
+
+Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb
+la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit,
+atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i
+cercant les claus dels baguls.
+
+És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar
+en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una
+setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió
+plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades,
+perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat
+de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit
+encara a calçar les espardenyes camperoles.
+
+En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de
+l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la
+mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar
+d'ell, com totes les persones ben intencionades.
+
+Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és
+d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim,
+tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera
+impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats
+de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril.
+
+Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és
+extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort.
+
+El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i
+grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són
+dues llenquetes de cel tremoladís.
+
+És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès
+capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera
+d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i
+honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen
+sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó
+repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la
+deixen viure.
+
+Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor
+Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i
+educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà
+meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu
+pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per
+l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser
+una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el
+festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre
+infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha
+emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de
+tota honor.
+
+Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana
+d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta
+fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que
+més endavant han de ser comentades en aquesta història.
+
+La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara
+simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat;
+té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt
+dolces que a ella li escauen bé
+
+La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al
+començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu.
+Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una
+lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un
+gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita
+virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de
+complir divuit anys.
+
+Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la
+Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen
+caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to
+correcte, descolorit i vulgar.
+
+...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla.
+La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té
+deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de
+grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon.
+
+Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara
+la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i
+només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet,
+feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les
+consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven
+per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que
+guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon:
+l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí
+més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar
+anissos en una tenda que venen de tot.
+
+Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els
+qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena:
+passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de
+confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en
+moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a
+la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu
+negoci amb dos o tres senyors estiuejants.
+
+Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les
+senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits
+assentien prudentment; la canalla demostraven un goig
+extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de
+cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans.
+La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb
+tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de
+blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova
+família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la
+blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços;
+encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És
+una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa
+sinó que era molt simpàtic.
+
+Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un
+do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar
+la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia
+mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser
+embafadora.
+
+La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia
+per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a
+sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si
+fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més
+insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest
+estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de
+la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances.
+
+Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor
+Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió
+dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me
+en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
+
+Però no havia arreplegat encara el _moment sentimental_ del meu
+nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava
+segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia
+trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest
+estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a
+trobar l'hora de les confidències.
+
+Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda.
+Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la
+Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són
+del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a
+la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes
+vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit,
+aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor
+Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha
+tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara
+recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté,
+una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i
+amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç
+d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia
+repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de
+bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb
+una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de
+comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història.
+
+En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no
+trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va
+decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava,
+digué:
+
+-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.
+
+Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que
+més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com
+vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit
+entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien
+una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es
+diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si
+el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu
+pare.
+
+Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em
+parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta
+d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la
+meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més
+o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per
+altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull
+dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a
+vint-i-un anys.
+
+En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la
+indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau
+de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món
+sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el
+negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germà com a mi, en
+sortint del col·legi, ens va col·locar l'un a la fàbrica, l'altre
+al despatx: jo era aquest últim. I el meu pare no concebia que
+nosaltres tinguéssim altres aspiracions, ni que veiéssim més enllà
+d'aquell límit que ell ens havia marcat. Si jo li hagués proposat
+de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que
+m'hauria tret de casa.
+
+Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu
+pare, desitjós de completar la meva educació, de fer-me una mica
+home, va decidir enviar-me a Anglaterra; però després es repensà,
+i va enviar-me a Brussel·les. A mi això em féu molta il·lusió.
+Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor català,
+resident a Bèlgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb
+tota felicitat. Però, miri, jo sóc com els gats: vull dir que
+m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes
+d'entusiasme. Després el meu pare, que em coneixia bastant bé, va
+notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona,
+molt més ho era allà, entre les meves noves relacions. Tenia dos
+companys, a la pensió on m'estava, que em semblaven intolerables.
+En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva
+malaltia era nerviosa, produïda per una debilitat general. Em
+recomanaren repòs. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va
+enviar a Sitges, a una casa on havíem passat algun istiu, amb
+l'única missió de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos
+anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell
+m'ha donat tantes voltes com en aquell temps.
+
+Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va
+passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués
+que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que
+ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com
+embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no
+sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps
+d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la
+naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà
+pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de
+treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i,
+aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera
+irresistible, la necessitat d'estimar una dona.
+
+Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el
+temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de
+companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se...
+allí la vaig veure per primera vegada.
+
+Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el
+seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu.
+Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys
+de passeig, i apretàrem el pas en silenci.
+
+De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís
+s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva
+nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament
+avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor
+Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula,
+que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses:
+
+-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho
+perquè ella comprengués que jo l'estimava; només de veure-la
+quedava desconcertat. Però, cregui'm, la meva dona, si vostè
+l'hagués coneguda aleshores (no és per dir-ho, ni perquè sigui la
+meva dona)...
+
+ A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria
+de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el
+meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En
+Víctor continuà:
+
+-Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços
+sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri,
+jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules
+la sorpendrien. Doncs tot al contrari escoltà la meva declaració,
+muda, una mica vermella. Després em digué, per tota resposta: «-Ja
+m'ho pensava: jo també l'estimo a vostè.» I els seus ulls
+s'omplien de llàgrimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir.
+Erem en una pujada. Posà un moment la seva mà damunt de la meva
+espatlla i exclamà, molt convençut:
+
+-Ja li ho he dit, amic meu: això del matrimoni és qüestió
+d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi
+arribàrem a la font desitjada. Ens vàrem barrejar amb els altres.
+Jo vaig tenir ocasió de dir tres o quatre coses a la Lluïseta, de
+complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la
+canalla.
+
+La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu
+costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una
+mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat,
+una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però
+content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i,
+sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la
+llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat
+primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.
+
+
+
+II
+
+No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era
+superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va
+fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a
+arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en
+les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la
+rapidesa màxima.
+
+Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la
+fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la
+dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora
+Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els
+trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és
+natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia
+aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i
+procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell
+l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a
+cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es
+reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família.
+
+Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n,
+en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó
+molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la
+Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les
+meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se
+me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li
+arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal.
+
+En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre
+amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules
+restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva
+història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo
+tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.
+
+No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En
+parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una
+justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres
+cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència
+a la Lluïseta.
+
+Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne
+una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú
+pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la
+Luïseta.
+
+Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una
+barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res
+extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que
+coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.
+
+Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada
+psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit
+de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que
+passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint
+el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han
+passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.
+
+La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de
+ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres
+donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de
+mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins
+podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la
+cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien
+superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara
+que un no volgués, solament veia la Lluïseta.
+
+D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se
+n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves
+amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines),
+suposo que s'ho callaria prudentment.
+
+Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva
+figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast
+violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera
+tranquila.
+
+Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no
+vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a
+vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant.
+Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà
+entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo
+un fet, i el contaré tan bé com sàpiga.
+
+Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres,
+sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i
+aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta
+companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de
+col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc
+podia desplegar les paraules de cap manera. Altres cops ens
+entreteniem dient coses sense cap substància, repetint
+combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments
+completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem
+purament i simple el que pensàvem.
+
+I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen
+sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i
+d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell.
+Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica
+pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar
+una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res,
+que absolutament res de particular va veure en les meves paraules
+d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que
+són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia
+vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si
+em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia
+enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava
+en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En
+fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no
+sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a
+_iniciar-me_. Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari
+al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig
+apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic
+ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un
+gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la
+meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de
+l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no
+veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan
+útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La
+Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va
+riure per tot el succeït, i a mi no em quedà altre remei que
+riure, també, i ponderar l'horror que em produïen aquesta mena de
+bestioles. No cal dir que, després d'això, era ja inútil tota la
+preparació d'abans. Quan vaig trobar-me sol vaig meditar una mica
+sobre els fets d'aquella tarda, i em vaig esgarrifar pensant que
+jo hauria pogut _iniciar-me_, és a dir, que, cedint a una lleu
+emoció epidèrmica, hagués pogut jugar amb les nostres vides.
+Perquè veia, aleshores, que allò no podia ser, que jo no estimava
+la Lluïseta; que no podia estimar-la. El motiu d'aquesta
+apreciació tampoc puc dir-lo. Són coses que no es raonen: se
+senten com aquestes punxades que et sembla que et fiblen el cor,
+que són molt vives, però que no saps com ni per què t'han vingut.
+Tot això vaig pensar-ho ràpidament. Jo estava salvat, i dintre meu
+beneïa el grotesc incident, i estava contentíssim de pensar que la
+Lluïseta no s'havia informat de res.
+
+Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta.
+No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una
+manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat
+transparent i sereníssima.
+
+Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el
+màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable.
+En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la
+seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure;
+encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes
+creences.
+
+Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu
+no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves
+simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia:
+aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables
+persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut
+pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent
+desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les
+misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que
+sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa
+escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li
+varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa
+lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest _massa_, que en
+les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions
+incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals
+converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i
+violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la
+seva grolleria.
+
+Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En
+Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva
+germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un
+abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva
+cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels
+primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi
+gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em
+vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia
+l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional.
+
+La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com
+solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger
+de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire
+d'adonar-me que tota la seva aureola física obeïa a un miracle i
+que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una
+enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt
+parlar de certs drames familiars, de certes relliscades femenines
+i li agradava parlar-ne amb l'egoisme, una mica repugnant,
+d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a
+la vora d'una estufa. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està
+segura del seu prestigi, s'entreté en aquests inofensius
+refinaments. Li agradava també matisar les seves converses amb
+alguna figura de les que estan a l'altra banda del pont: diguem
+l'amiga de _fulano_, diguem la dansarina tal... La seva flaca era
+parlar de vestits. Jo confesso (no és que m'en gloriegi) posseir
+una dosi de tranquil·litat inexpugnable per a sostenir tots els
+atacs sumptuaris: això m'ha fet ser simpàtic, sens dubte, a
+algunes dames que quan no saben què dir es desboquen pel pendent
+de la roba, i, si troben qui les escolti, es banyen en aigua de
+roses. Quan la senyora Buxareu parlava de vestits, dubto que
+trobés una víctima més pacient que jo. Era tan pacient, que no
+semblava víctima i això, la senyora Buxareu, estic segur que m'ho
+agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la
+canalla; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor
+a apreciar i judicar els seus nens. Raríssimes vegades parlava del
+seu marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan
+satisfeta, tan cofoia i tan intolerable, que venien ganes de
+dir-li que en Víctor Buxareu era un criminal.
+
+Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la
+Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era
+una cosa més forta que totes les seves ficcions.
+
+Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però
+procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la
+seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al
+punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era,
+procurà rodejar-la de tota llei d'atencions.
+
+Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor;
+però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor
+manera possible.
+
+Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves
+suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren
+infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li
+pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig
+procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot
+el que s'havia pensat de mi.
+
+La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i
+la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia
+ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne
+al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que
+els seus sogres el molestaven intensament.
+
+Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els
+millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els
+animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc
+barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien
+uns tips de riure que refrescaven el cor.
+
+Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era
+l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de
+festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés
+d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja
+desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella
+efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la
+muntanya una mica velada per la pluja.
+
+
+
+III
+
+Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i
+la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu,
+generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila
+i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb
+un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et
+va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit
+estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et
+coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana,
+han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes
+i les rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud
+mútua de les famílies.
+
+Jo em temia que amb els Buxareu passés una cosa semblant, encara
+que, en despedir-nos, en Víctor va obrir-me el seu domicili
+barceloní, que era a l'Avinguda de la República Argentina. No cal
+dir que em pregaren molt, que hi anés; però els primers temps
+d'estar instal·lat a Barcelona, tenia altres coses que em
+distreien i m'interessaven més que el record d'unes hores
+estivals.
+
+Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb
+una amabilitat tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a
+casa seva.
+
+Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai
+arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada
+els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una
+senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles
+tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb
+el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.
+
+Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa:
+estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de
+l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent!
+
+Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos
+pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una
+cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una
+sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i
+confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els
+dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol
+dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n;
+tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les
+cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica
+accelerada.
+
+La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que
+vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara
+de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la
+tranquil·litat perduda.
+
+-Què tal!... Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi
+hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que
+es fa.
+
+-No és veritat que pendria una tassa de cafè?
+
+A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren
+excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt.
+
+Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes
+ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada
+es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de
+cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè
+a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia
+fet alguna confidència alcohólica.
+
+No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i
+fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades,
+predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia
+de viure en les puntes de tots els nervis.
+
+Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia
+novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi
+em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la
+Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè
+eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo
+vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però
+havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra
+banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no
+em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments
+els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan
+poc temps que durava la visita... Es pot dir que tota l'estona
+l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa
+anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què
+se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que
+vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig
+continuar la conversa amb en Víctor.
+
+Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar
+temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo.
+Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure
+prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu
+propòsit, digué:
+
+-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de
+veure'l, i el _nano_ està ensopidet: fa dos dies que és al llit.
+No gran cosa: una mica d'indisposició.
+
+Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una
+lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós.
+
+En Víctor em féu passar per un _hall_; després pujàrem unes
+escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo
+vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca,
+lleugerament perfumada de paper d'Armènia.
+
+Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les
+persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat
+hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb
+una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat,
+respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que
+em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una
+dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben
+apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em
+mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació.
+
+El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em
+saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb
+aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el
+foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora
+inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es
+coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La
+dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer
+una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet.
+
+La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a
+anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una
+estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al
+costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia,
+per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de
+conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el
+meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot
+seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit,
+la tia Paulina era una admiradora meva.
+
+Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al
+col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser
+llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que
+aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i
+un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué
+la pensada de publicar-los a la _Revista Popular_. Aquells versos
+duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses
+divertides, n'hi havia una que deia:
+
+«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es
+veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el
+fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en
+conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho
+tot seguit.
+
+Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per
+aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me.
+
+Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva
+persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en
+Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una
+mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia:
+
+-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt.
+
+Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure
+els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència
+d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la
+família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que
+l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué
+el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo
+devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment
+felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a
+què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per
+mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració!
+
+La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una
+ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en
+Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava,
+se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa.
+-Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou
+sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa
+una afirmació com aquesta.
+
+Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de
+llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça
+dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell
+durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
+
+S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir
+guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que
+s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita;
+i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna
+d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el
+dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament
+desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués
+amb tots els cavalls de la seva fantasia.
+
+La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves
+lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible
+competència en una mena de _psicologia experimental_ que ella
+s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb
+els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la
+dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que
+la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella
+judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per
+a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir,
+cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer
+paleses les gràcies del seu cervell.
+
+Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara
+me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a
+conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del
+malalt.
+
+Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més
+que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats,
+encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la
+frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no
+distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls
+negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a
+tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta
+sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja
+bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un
+camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien
+les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els
+braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet
+d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de
+pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits
+diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
+
+En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les
+solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses
+pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de
+convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si
+obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que
+obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar
+la tia Paulina.
+
+La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no
+abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió
+de ser el director espiritual de totes les noies, i en
+notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la
+Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una
+grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me
+n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs.
+
+No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura.
+Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el
+_Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús_. Era una apassionada dels
+versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies
+d'En Cases i Amigó.
+
+Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què
+escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia
+estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de
+les Indies Orientals.
+
+Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer
+moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així
+mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva
+veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la
+impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.
+
+A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de
+directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna
+objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels
+somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la
+Mercè.
+
+Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella
+em deia, va escarrassar-se encisadorament.
+
+Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a
+l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava
+un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria
+celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males
+bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que
+ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es
+calmà, i confessà que no volia dir tant.
+
+Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de
+conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels
+seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia
+decidit la sort d'una família.
+
+Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves
+observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai
+havia estat enamorada de cap home.
+
+Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i
+tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més.
+
+Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires
+minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva
+de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a
+acomiadar-me. La tia Paulina es manifestà molt joiosa de haver
+feta la meva coneixença. Jo, per part meva, vaig correspondre amb
+tota la cortesia de què disposava.
+
+En Víctor Buxareu m'acompanyà fins a la porta el reixat, i mentre
+baixàvem les escales jo li vaig dir:
+
+-Caram, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable?
+
+En Víctor somrigué, i contestà, amb resignació:
+
+-Pobra tia Paulina! És la germana petita de la mamà (al cel
+sigui).
+
+-I viu amb vostès?
+
+-No, encara que tot el dia se'l passa a casa nostra!
+
+I, després d'un silenci enutjós afegí:
+
+-És una mica especial, com haurà pogut veure; però ens estima
+molt.
+
+
+
+IV
+
+Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de
+Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia
+passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una
+mica les orelles, i d'aleshores ençà la seva vida fou una mena de
+bassa d'oli. De molt jovenet festejà una noia fina com un
+rossinyol i s'hi casà de seguida que va poder arreplegar quatre
+quartets. La vida amb la seva muller li anava com una seda; però
+vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una
+mosseta espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa.
+
+Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu suportà la seva
+viduesa d'una manera tranquila; però (el que són les coses!) el
+trobar-se sol, i els consells d'un oncle beneficiat del Pi, i una
+ocasió que se, li presentà, li feren contraure de nou el Sagrament
+del matrimoni.
+
+L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una
+certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un
+casament per interés.
+
+El fruit del nou matrimoni fou una altra nena, que no va fer gens
+de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com
+un rajolí de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre
+mare, que suportava els enfonys casolans i les fredes carícies del
+marit amb una santa resignació.
+
+A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la
+Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva
+mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer
+el 24 de setembre.
+
+La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
+
+A deu anys es quedà gairebé sola, perquè la seva germana Elisa,
+que aleshores en tenia divuit, va contreure matrimoni amb un tal
+Buxareu, fabricant, que, encara que duia el mateix cognom que
+elles, no els era parent ni hi tenia res que veure.
+
+Dos anys més tard Paulina perdé el seu pare; però aquesta dolor,
+com que era molt criatura, no va trasvalsar-la gran cosa.
+
+La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera
+idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien
+un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al
+bell mig de la Riera de Sant Joan.
+
+De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant
+Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral. Es
+vestia de pressa una mena d'uniforme morat que duien totes les
+noies del col·legi. Feia bonic, amb les mítges ben estirades, la
+cua de cabells a l'esquena, la boca com una cirereta i el nas
+estarrufat, escorrent-se pel carreró de l'Infern amb una dona
+vella que l'acompanyava.
+
+La Paulina era molt bona minyona, i les monges li tenien tota mena
+d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més eixerida
+que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles
+monges de la Sagrada Família donaven fins classes d'ornament; però
+no eren com aquestes monges d'ara, que ensenyen a totes les noies
+a fer una lletra igual, a dir les mateixes coses i a pensar de la
+mateixa estúpida manera: les monges que educaren Paulina, sense
+donar-se'n compte, tenien una especialíssima gràcia a no ofegar
+les qualitats individuals.
+
+El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè
+el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de
+trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li
+feia perdre el seny. Les monges també n'estaven cofoies del jardí,
+i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la
+canalla, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la
+disciplina, i eren una mena de duels, combats i combinacions
+estratègiques les més absurdes i divertides, que de vegades tenien
+per objecte apendre les taules de multiplicar o els rius
+d'Espanya, i altres vegades tenien una veritable importància
+apologètica i eren matisades i amenitzades per cançonetes com
+aquesta:
+
+«¡Fuera, fuera protestantes!
+¡Fuera de nuestra nación,
+que queremos ser amantes
+del Sagrado Corazón!»
+
+Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible
+fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i
+barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records
+d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més
+bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i
+s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant
+de les rodes de ganivets i les calderes bullents.
+
+En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les
+delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al
+sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de
+bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i
+lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li
+feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de
+confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar
+abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del
+col·legi era un santet: només li donava una avemaria de
+penitència.
+
+Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan
+arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument
+perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat
+terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben
+bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més
+angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a
+sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament
+fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n
+donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria
+deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i
+encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i
+bellugadís.
+
+La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava
+tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el
+cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses
+que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en
+aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després
+d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava,
+i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig
+eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una
+son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir,
+entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis
+temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es
+tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i
+la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i,
+quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu
+de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan
+dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de
+l'amor.
+
+Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan
+amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia
+a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada
+al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt
+delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un
+esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I
+era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un
+paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot
+petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes
+carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la
+finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva
+germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu
+cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots
+els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu,
+aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i
+estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una
+mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan
+s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar
+la processó de Corpus.
+
+Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren
+per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena
+d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut
+suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes
+s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de
+l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs
+relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al
+teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió
+oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que
+vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un
+desig de ser com la seva germana.
+
+Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia
+complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per
+tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni
+diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell
+llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i
+vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada
+cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de
+commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça
+Paulina.
+
+Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva
+mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva
+alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era
+al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia
+poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un
+transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia
+un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a
+Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i
+aquella nit no pogué dormir.
+
+L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que
+l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan
+tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor;
+però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a
+casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia
+exposar-se a les converses del veïnat.
+
+Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove
+doctor, que era de Múrcia i es sabia les _Leyendas_ de Zorrilla
+com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el
+cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia
+ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué
+bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la
+dominava, es posà a plorar com una magdalena.
+
+La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà
+molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta
+com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa,
+que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de
+sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de
+primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a
+la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc,
+sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.
+
+Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de
+dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant,
+perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el
+veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per
+a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli
+impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat:
+Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir,
+no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant
+l'hauria calcigada per a sempre.
+
+El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al
+llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el
+cervell voltes i voltes, arrencà un son profund.
+
+L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi
+l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu
+vulgarment), creient-se l'heroïna de _El Collar de Perlas o El
+Talismán del Pirata_, i desafiant la societat sense cor féu una
+veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor
+dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist,
+després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas,
+finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze
+minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es
+digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia
+arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de
+xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja,
+i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que
+ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus
+de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà
+la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés
+i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant
+una alegria o unes ganes de bromejar.
+
+Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà
+després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva
+germana, li ho digué tot, però tot.
+
+Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho
+sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó
+terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li
+que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la
+tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho
+escoltà tot com qui sent ploure.
+
+Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una
+víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions
+transcendentals i els sacrificis heroics.
+
+El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà
+informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El
+metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la
+Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra
+donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més
+que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit,
+molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era
+un minyó que no feia per a la casa.
+
+Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de
+creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué
+que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que
+s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia
+com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el
+procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els
+dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò.
+
+En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el
+cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera
+secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la
+vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà
+qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al
+recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu
+s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu
+novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la
+seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga,
+esverada, sense saber què dir.
+
+El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima
+autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que
+inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de
+la deshonra de la família, de l'irreparable pecat i de la seva
+mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense
+descloure els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al
+llit. La mare no es mogué del capçal fins que ja era de dia.
+
+Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no
+cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al
+dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó,
+i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu.
+Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López
+Mantecón.
+
+Li fulminà el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota
+l'ànima: digué que Paulina l'havia regenerat, i que pel seu amor
+escalaria la glòria.
+
+A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castellà ben
+parlat; i d'això en Mantecón en sabia, i a poc a poc guanyà el cor
+de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un garbuix que
+ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un
+esdeveniment no ho hagués solucionat tot.
+
+El vapor _El Cano_, en el qual estava de servei en Mantecón, se
+n'anava a Cuba: en Mantecón era esclau dels seus deures. La
+Paulina suplicà que se l'endugués amb ell, que sense ell no podria
+viure. En Mantecón, que no deixava de calcular, li va treure del
+cap com va saber. El comiat fou per a no ser descrit, i passaren
+dies d'angúnia per a la pobra donzella.
+
+Al cap de poc temps la vídua Buxareu llegí una notícia, al diari,
+que li féu fer un xiscle agudíssim.
+
+El vapor _El Cano_ se'n havia anat a fons, i no s'havia salvat
+ningú.
+
+Va topar amb una d'aquestes monstruoses catedrals de glaç que es
+passegen silenciosament pel Gran Oceà. La topada fou de nit i
+entre boires, i l'enfonçament ràpid.
+
+D'aquesta manera tràgica finí el primer amor de Paulina Buxareu.
+
+
+
+V
+
+Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria
+volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra:
+
+-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu!
+
+Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada
+l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista
+veueta que no arribava enlloc.
+
+Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les
+jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria
+desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en
+fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.
+
+En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella
+ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure
+tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com
+l'anell al dit per als seus plans de glòria.
+
+Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena
+d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a
+peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la
+paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre
+candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores
+Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de
+nervis! La tenien d'aguantar sis persones.
+
+Aquesta situació no podia durar gaire temps. A poc a poc s'anà
+calmant, i aleshores adoptà la calculada posició de donzella
+tràgica.
+
+Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava
+d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de
+viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en
+tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li
+entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava,
+finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes.
+
+Ella no parlava mai de la seva desgràcia ni del seu amor, però de
+tant en tant hi feia al·lusions simbòliques que deixaven la gent
+amb la boca oberta sense entendre'n un borrull, i, quan li
+presentaven una nova amiga, la tenia per informada del seu cas: es
+creia que tothom era obligat a saber-ho, a compadir-la, a
+admirar-la, perquè el que li havia passat no deixava de ser una
+cosa extraordinària.
+
+La seva germana, dona eminentment pràctica i burgesa, procurà
+domar-la tot el possible, treure-la de les parets de casa seva,
+tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars
+callats i tristos en companyia de la seva mare, que es resolien
+amb quatre cullerades de sopa i amb un ou passat per aigua,
+engolit amb mitja dotzena de sospirs i amb molt poca gana. Els
+istius sobretot, la retenia una temporadeta al seu costat, i
+Paulina s'anava distraient a poc a poc, i anava normalitzant la
+seva ànima.
+
+Aquella mena de tivantor que hi havia abans entre les dues
+germanes anà desapareixent; perquè, si abans Paulina es creia
+inferior a la seva germana per la seva posició social, després de
+la mort d'en Mantecón, encara que la posició era la mateixa
+d'abans, la inferioritat de Paulina quedava compensada per la
+tragèdia, i la desfeta del seu amor era una cosa cotitzable, i
+espiritualment Paulina s'havia enriquit no poc, i ella gaudint del
+balanç del marit d'Elisa, es creia posseir aquella superioritat
+que senten els genis tronats quan alternen amb els milionaris.
+
+Paulina Buxareu tornà a ser una noia com totes; una mica trista,
+perquè passaven els anys i l'amor no venia. Paulina feia uns grans
+escarafalls dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra
+banda, cap pretendent tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si
+tenien raó aquelles ànimes xafarderes que aplicaven a Paulina allò
+de la guineu: que quan no les pot haver diu que són verdes!
+
+Naturalment que en aquestes coses no ens hi hem de ficar: tot el
+que jo he pogut recollir sobre el passat de Paulina no revela sinó
+que era una donzella dolça, piadosa, una mica esmorteïda,
+senzillament amable, gran llegidora de literatura i excel·lent
+dansarina de rigodons: no recordo ben bé si de rigodons o de
+llanceros.
+
+Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a
+Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu,
+després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El
+seu gendre es portà com un home: es cuidà de tot amb una
+sol·licitud digna d'elogi. Per a l'enterrament i els funerals no
+s'hi estalvià res, i la parentela quedà admirada i satisfeta.
+
+Encara que Paulina no s'havia estimat gran cosa la seva mare,
+aquesta mort l'afectà molt, però molt. Com és natural, anà a viure
+amb la seva germana, i les experiències que es varen fer per
+animar-la i distreure-la no donaven un resultat plenament
+satisfactori. Es reproduiren en els nervis de Paulina Buxareu
+aquells fenòmens inquietants que l'alteraren per la mort del novi;
+no tan aguts, naturalment, perquè Paulina ja no era cap criatura i
+havia après a viure una mica.
+
+Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor
+reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella
+abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament
+que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell
+carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de
+color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al
+Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li
+destinà i se li empaperà de color blau cel, obraven com una
+magnífica medicina sobre el seu sistema nerviós. Com que era d'un
+natural diligent i tenia bastant de traça en tot això que saben
+fer les dones, es dedicà a ajudar de ferm la seva germana, i no
+parava en tot el dia, ja sia brodant mocadors, ja empescant-se un
+camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la canalla.
+Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora
+l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries;
+perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien
+tant, i ella hi posava tanta afició, que no li donaven lloc a
+pensar sobre el passat i el futur de la seva ànima.
+
+Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una
+vermellor de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per
+una mena de borrissol invisible.
+
+Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser
+la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una
+pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar
+totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un
+nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li
+varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que
+va disgustar-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia
+varen fer entrar a l'habitació de Paulina un home que venia a
+cobrar el gas, en el precís moment que la tia s'estava rissant els
+cabells i no duia res més que un _refajo_ i un pentinador
+descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de
+la canalla; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan
+bona que se li podia fer tot i no s'enfadava mai.
+
+Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que
+podríem dir-ne _angèlica_. És l'època en què la forma corporal
+adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més
+clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza
+tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i
+vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una
+gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la
+dolor i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si
+mateix, i el buf diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per
+un instant només, la pols terrenal que ens alimenta.
+
+Paulina tingué el seu moment _angèlic_. Era a les nits d'hivern.
+El marit d'Elisa, aclaparat per la feina, llegia el diari, i de
+tant en tant aixecava els ulls i, amb una mirada només, restablia
+la seva absoluta autoritat paternal. Els cinc nebots esperaven el
+moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys,
+i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses. La mare
+seguia atentament tots els gestos del seu marit, sense dir res; i
+la tia Paulina tenia a la falda la seva neboda petita, que només
+s'estava quieta a la falda de la tia Paulina, i li agradava molt
+reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta
+tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que
+aviat vindria de la cuina, tota coronada de vapor; i, després de
+sopar, pensava la menuda que la tia Paulina la ficaria al llit
+(perque només volia que la despullés la tia Paulina), i abans de
+dormir li contaria una rondalla ben dolça, que no fes gens de por
+i li fes venir la son a poc a poquet.
+
+Paulina es cregué, un moment, que la seva via ja era signada; però
+després de les nits angèliques vingueren les nits dels diables.
+Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que
+agonitzava, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de
+restar per a sempre i no ser altra cosa que la tia Paulina, i
+això, li arribà quan el rellotge de la seva vida marcà l'esclat
+fatal dels trenta anys.
+
+Aquest drama s'inicià de la següent manera. Ella havia assolit el
+màximum de felicitat, complia els anys per la Candelera, i el fet
+de complir-los no la inquietà el més mínim. Potser res hauria
+succeït, si un fet de caràcter purament fisiològic no hi hagués
+contribuït. Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en
+sortir d'un concert, li perjudicà l'aparell respiratori, i va
+jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que
+els metges en dieuen una bronco-pneumònia. En sortir de la seva
+malaltia li reconegueren un petit focus d'infecció al pulmó
+esquerre. Això li donava una mica de temperatura; i, si el cas
+s'hagués abandonat, hauria produït, sens dubte, fatals
+conseqüencies. S'hi posà remei deseguida, li varen prescriure un
+tractament, i a la vinguda de les primeres orenetes Paulina
+Buxareu anà a passar una llarga convalescència en un lloc una mica
+solitari i elevat, on l'aire puríssim li tornaria la salut
+perduda.
+
+Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina
+es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i
+petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat
+amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones
+malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig
+d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest
+descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada;
+i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia
+dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que
+la torturaven.
+
+La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que
+la condició de mare de família una mica egoista, també, i
+interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta
+de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha
+de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per
+ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa
+vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per
+les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els
+corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però
+ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de
+Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca:
+en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la
+comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava
+dintre seu el fred, la solitud i el desamor.
+
+Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la
+seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan
+en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es
+convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi
+tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a
+tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal
+cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina
+desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se
+n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la
+importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal
+gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes
+ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una
+acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota
+la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina
+li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia
+concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que
+la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut,
+sense que pogués substituir-la per una cosa més alta.
+
+La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul;
+el seu parlar afectat. Li vingué una febre per fer obres piadoses,
+per anar a ensenyar la doctrina a la canalla, per visitar malalts,
+per aconsolar vídues. Es confessava tres i quatre vegades al dia.
+Li agafà una afició terrible per un cert frare agustí que
+predicava molt bé i feia furor entre les devotes. Quan era l'hora
+de dinar, exposava, a taula, les seves doctrines de fraternitat i
+d'humilitat: era presa d'una filantropia malaltissa que no li
+passava de la llengua, perquè tot allò ho tenia per fer alguna
+cosa, i al fons cada dia es tornava més egoista.
+
+El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava
+bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava
+fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i
+suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les
+estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un
+abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors
+que s'havien estimat, un dia.
+
+La vida comuna de Paulina Buxareu amb els seus germans es feia
+cada vegada més impossible. Paulina fruïa d'un petit capital que
+li deixà la seva mare, i havia heretat, feia poc, d'un oncle
+matern. Tots aquests béns els hi administrava el seu cunyat, i
+ella en percebia puntualment la renda. No sé com fou que un dia la
+mala humor de Paulina es decantà pel pendent dels interessos; i,
+com que tenia molt poc tacte, digué algunes coses que molestaren
+el seu cunyat. Aquest proferí alguna paraula dura, i, com a
+conseqüencia, hi hagueren plors i un petit escàndol familiar, que
+Elisa procurà finir de la millor manera.
+
+Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots
+els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per
+una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt
+seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir
+de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això
+signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat
+de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a
+fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots.
+
+El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir
+gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust.
+Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia
+Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les
+estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch.
+
+Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena
+administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni
+restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava
+una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra.
+Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia
+atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el
+fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia
+res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus
+germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li
+pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina,
+era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir
+la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes
+coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia
+sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes
+accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar
+un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent
+de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia
+cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent
+i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir
+d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna.
+
+Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de
+la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella
+volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als
+balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei
+li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona
+arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina,
+es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a
+servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim;
+s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la
+minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella
+sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges,
+si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina
+ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i
+cinquanta violacions.
+
+Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la
+cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba;
+inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que
+poguessin servir d'amagatall.
+
+La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú
+hi aguantava, a casa seva.
+
+Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es
+deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai
+cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els
+convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un
+assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se
+les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només
+podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi
+venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina
+li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es
+deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte
+que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la
+Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint
+en l'administració dels fregalls i la cassola.
+
+En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb
+la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica.
+Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i
+vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a
+confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials;
+i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa,
+desinteressadament anava a prestar el seu concurs.
+
+Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una
+manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment
+espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res
+més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta
+personalitat que li concedia el destí.
+
+D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els
+primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics
+seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament
+aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina
+per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.
+
+Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga
+de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses.
+A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li
+referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li
+havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia
+civil.
+
+Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves
+nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de
+reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien
+dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i
+vigilància de la tia Paulina.
+
+A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de
+relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser
+imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple,
+de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un
+pendó destinat a una determinada confraria.
+
+La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria.
+Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del
+nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li
+concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació.
+
+Els anys i els esdeveniments li modelaren el cos i l'ànima tan
+bellament, tan característicament, que arribà a ser una dama
+deliciosa. Perquè a Paulina Buxareu totes aquestes coses no li
+entenebrien gens aquella bondat nítida i dolça que guardava dintre
+seu, i no li llevaren una goteta tan sols d'aquella mel
+d'innocència, que era ben bé la mateixa de quan tenia deu anys i
+anava amb la trena penjant i les cames en l'aire.
+
+La tia Paulina havia cridat, havia patit, havia fet
+extravagàncies, bogeries, incorreccions; l'havia encesa l'amor i
+l'havia ennegrida la desgràcia; però en el fons, en el fons de
+tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica gerdor i graciosa
+infelicitat.
+
+Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié
+repetir-se les joies i les desgràcies. Contemplà com canviava la
+fesomia de la família, i es prodigà, es multiplicà, cridà, plorà i
+féu tot el que va saber per romandre sempre ella, colorida d'una
+originalitat inconfusible. I, quan li arribaven a l'orella
+aquestes dues paraules: «tia Paulina», tremolava tota d'una emoció
+profunda, i sospirava tan deliciosament, convençuda que complia a
+la terra un ministeri importantíssim que li havia confiat nostre
+Senyor per premiar-la dignament més enllà de les estrelles i dels
+móns visibles.
+
+
+
+VI
+
+Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una
+manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics
+incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts;
+s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les
+seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el
+suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi
+anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden.
+El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el
+gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de
+llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es
+fruïen les nates del carrer de Petritxol.
+
+Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb
+aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no
+hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar.
+
+La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia
+també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més
+importància.
+
+El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la
+família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers
+infants... Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire
+a presentar-se la mort dels pares.
+
+Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i
+es féu la divisió de la família.
+
+En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon
+continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el
+petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom.
+
+Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt.
+
+Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de
+Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de
+l'ull dret de la tia Paulina.
+
+Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que
+cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres,
+units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en
+gairebé totes les famílies.
+
+La tia Paulina, després de la mort del seu cunyat i la seva
+germana, mostrà una sol·licitud més intensa vers els seus nebots,
+i el lloc d'acció predilecte per ella fou la casa d'en Víctor, que
+per això era el més gran i el continuador del prestigi de la
+família.
+
+La tia Paulina no simpatitzà mai amb la dona d'en Víctor. Ella ja
+ho havia dit moltes vegades, entre les seves amigues, que el
+casament del seu nebot era un desencert. Trobava els pares de la
+Maria de la Mercè massa poc senyors i amb massa pretensions. Demés
+estava segura que no tenien tants diners com feien veure.
+
+El veritable motiu del seu disgust era el no haver pogut
+manifassejar en aquest casament; perquè s'ha de confessar que tot
+es va fer a espatlles de la tia Paulina, i ella no se n'adonà fins
+poc temps abans de demanar la noia. I el més trist per a la tia
+Paulina és que ja es tenia mig empassada una altra neboda
+política, i ja havia fet qui-sap-les combinacions per lligar el
+destí d'en Víctor al d'una senyoreta no tan rica com la Mercè,
+però d'una família més distingida i més apropiada al nom Buxareu.
+
+No cal dir que l'angelical tia Paulina, quan s'adonà que el seu
+nebot anava trona avall, no pogué menys d'esterioritzar una
+ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al
+seu nebot, mig seriosament, mig de per riure, que no li faria
+present perquè havia estat tan mala persona. Però s'hi repensà
+després, i acabà per comprar-li dos canalobres d'argent a can
+Carreras del carrer de _Fernando_, que li costaren un ull de la
+cara.
+
+Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la
+tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una
+capeta per a la cerimònia baptismal.
+
+I el dia del naixement es multiplicà i compartí la felicitat de la
+seva germana, que allò de ser àvia la feia tornar boja.
+
+Després, quan anà passant el temps i esdevingué la mort d'Elisa,
+la tia Paulina, a part del seu sentiment que la dominava, va
+quedar rica en efectes teatrals; digué meravelloses sentències als
+seus nebots, resà oracions, i volgué aguantar el pes de tot:
+vetllar, rebre visites, avisar parents, i aconsolar tothom, però
+fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable.
+
+Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es
+donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es
+posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava
+al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima
+de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les
+criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la
+boca.
+
+La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia
+catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el
+novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només
+estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de
+plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es
+despertava cridant la seva mare.
+
+En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent,
+deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència
+a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia
+mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara
+més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots
+els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la
+mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a
+la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent
+saltar la canalla damunt dels genolls.
+
+Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia
+inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben
+mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la
+sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era
+al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en
+general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que
+veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una
+manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa?
+Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès,
+les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una
+noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de
+tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla,
+o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats
+d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la
+família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa
+i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per
+merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que
+tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es
+dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i
+que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era
+promesa... Mare de Déu!... li omplia el cap de tenebres; i si era
+casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en
+una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què
+anaven.
+
+I, amb tot i aquest tarannà, Paulina Buxareu no podia veure un
+mascle i una famella que no li vingués l'idea del matrimoni, per
+absurd que fos de vegades l'aparellament.
+
+Com s'ha dit abans, totes aquestes manifestacions de l'ingeni de
+Paulina queien a l'hora sobre l'animeta blanca i esquifida de la
+seva neboda. La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes
+que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una
+innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no
+pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava
+de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan
+inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus
+germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li
+deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel
+blau amb un amor infladet.
+
+En Víctor s'instal·là, amb la seva dona, les criatures i la
+Lluïseta, en una torre de l'Avinguda de la República Argentina.
+Tenien un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes
+flors que la sogra d'en Víctor en deia _Diegos de noche_. Al mig
+del jardí hi havia un brollador amb una mena d'oca de pedra que
+tenia el coll enravenat i treia pel bec una misèria d'aigua, però
+aquell jardinet era excel·lent per a la canalla. La tia Paulina en
+deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de
+sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de
+confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li
+semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la
+més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar
+infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de
+xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor.
+
+La casa era de construcció moderna, no gaire estirada pels
+cabells, en comparació de certs immobles veïns que poden
+admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb discreció,
+la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de
+desordre, la Lluïseta de moderada dolçor, i la Maria de la Mercè
+de tebiors i de fragàncies, quan, els matins, una mica ensunyada
+encara, donava les ordres al servei, es preocupava del govern de
+la cuina i dels vestits de la canalla, tremolant dins una bata de
+seda, amb la cabellera d'or malgirbada i mig desfeta, tota plena
+de misteris nocturns i tranquiles besades.
+
+La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat
+només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort,
+d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a
+missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades,
+simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li
+feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa
+que no podia anar millor.
+
+La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret
+a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li
+criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes
+cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no
+es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants. La
+Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la
+molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes
+vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de
+majordona.
+
+Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi gastava tantes franqueses,
+i els nens se li descaraven a lo millor o li deien rata, i li
+exigien llaminedures d'una manera molt franca i molt poc delicada.
+A ella això li feia gràcia, i quan les indirectes eren massa
+seguides solia comparèixer amb un pa de pessic ben gros. Aleshores
+els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres
+s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i
+li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però
+sempre acabava sent que sí.
+
+A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar,
+a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè.
+
+Després la Lluïseta es deseixí una mica de la tutela de la seva
+tia, arribà el moment de posar-la de llarg, i l'any en què això
+succeí fou el mateix en què jo vaig tenir el gust de fer
+coneixença amb l'apreciable família Buxareu i de presenciar de ben
+a prop una sèrie d'esdeveniments deliciosos que han de ser el pot
+de la confitura d'aquesta història.
+
+FI DE LA PRIMERA PART
+
+
+
+SEGONA PART
+
+
+
+I
+
+En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor
+fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja
+empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a
+la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a
+la boca.
+
+La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no
+era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i
+de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li
+proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la
+pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan
+deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens
+aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten
+les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense
+fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a
+la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així
+seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al
+mateix temps.
+
+Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant
+provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant
+les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un
+professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de
+trobar un professor era posar un anunci a _La Vanguardia_ que
+digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa
+edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se... etc.»
+L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es
+disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que
+desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia
+tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava
+d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera:
+-Faci'l entrar a la sala.
+
+El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre,
+d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de
+llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la
+cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net
+i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què
+volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era
+professor de dibuix.
+
+-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant
+l'hora, el despatx i la mala humor.
+
+-Sí, senyor. He llegit l'anunci a _La Vanguardia..._
+
+-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que
+seran quatre _Murillus_ (vull dir que, encara que són molt petits,
+tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a
+ensinistrar-los...
+
+-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències
+meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al
+col·legi de Loreto...
+
+-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer
+tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són
+entremaliats...
+
+-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de
+tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons!
+Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt
+bones cases, i algun deixeble meu...
+
+-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió
+d'honoraris?
+
+-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna,
+seixanta.
+
+-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna.
+
+-I quin dia li convindria que comencem?
+
+-Demà passat cap al vespre. Li ve bé?
+
+-De set a vuit.
+
+-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir
+més...
+
+-A les seves ordres.
+
+-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat.
+
+Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La
+Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de
+l'esdeveniment, però els nois no en sabien res.
+
+En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà
+al gran:
+
+-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar?
+
+-Per què m'ho preguntes, papà?
+
+-Bé, contesta.
+
+-Ai! No ho sé!
+
+-I a tu?- preguntà al segon.
+
+-A mi, molt.
+
+-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de
+dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja
+veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un
+cavall... Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida.
+
+Els nens es quedaren consternats, i començaren a menjar la sopa en
+silenci; i en cadescun dels petits cervells es comentà la idea del
+professor i de la pintura d'una manera més o menys graciosa.
+
+Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota
+cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i
+guerres i soldats; en Lluís només pensava en la cara del
+professor; i el menut no les tenia totes, i s'imaginà que això
+d'apendre de dibuix era com una mena de càstig, i que no el
+deixarien estar tanta estona al jardí.
+
+El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué:
+-Bé, que no us agrada, això que us he dit?
+
+Tots respongueren: -Sí, papà.
+
+-Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga
+més que els altres, li compraré una bicicleta.
+
+La idea de la bicicleta caigué com un raig de llum que els féu més
+agradable l'entrant i els multiplicà la gana: llur somni era una
+bicicleta. Sempre que l'havien sol·licitada, els dos grans
+sobretot, havien trobat una negativa; i aquella promesa en ferm
+els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i
+a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que en Víctor
+digué: -Prou. Si no esteu quiets, res de bicicletes.
+
+La calma s'establí a la taula, es parlà de coses indiferents, i,
+quan acabaven de pendre cafè, en Víctor, tot encenent el cigarret,
+advertí als seus fills de la següent manera: -Prepareu-vos que
+quan torni del despatx anirem a comprar les coses necessàries per
+a fer la classe.
+
+-Tots, hem de venir?- va fer el petit.
+
+-No, només el dos grans. Vosaltres ja ho veureu després.
+
+Això contrarià molt els petits, i al mateix temps omplí de
+satisfacció els grans; i se n'anaren al jardí, aguantant els uns
+les dentetes dels altres.
+
+Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare
+tornés del despatx. En Víctor arribà amb un taxis, els ficà
+dintre, i feren cap a can Teixidor. Allí adquiriren dues gomes
+d'esborrar d'aquelles de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió
+extraordinària), unes carteres grans, paper, llapis bons, i res
+més, perquè amb tot això ja n'hi havia prou per a començar.
+
+Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells
+estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la
+porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per
+veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arribà
+el professor; i aleshores sentiren una por estranya, una mena de
+segament de cames, i es donaven una vergonya terrible d'anar-lo a
+veure.
+
+El seu pare els portà com qui diu per l'orella. El professor els
+esperava ja en la cambra d'estudi, on s'havia fet dissabte i
+s'havien posat tots els útils del dibuix damunt de la taula; i
+quan els nens varen veure que el professor tenia una veu molt
+dolça i els tractava tan amablement, els passà una mica la por,
+però va preocupar-los, a tots per un igual, aquella mena de paper
+enrotllat i embolicat que el professor deixà. amb molt de compte
+sobre la taula.
+
+La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren
+acostant, i un, més atrevit, hi posà la mà a sobre. Aleshores, el
+professor, amb una rialleta, desembolicà el plec, i digué: -Això
+són els models; són les làmines que vostès tenen de copiar.
+
+Tots els nens feren un -Ah!...- admiratiu. Allò que els mostrava
+el professor era per a ells una cosa divertidíssima. En Víctor
+s'ho mirà també. -Es tractava d'unes làmines, obra del senyor
+Melrosada. En una hi havia ulls dibuixats; en l'altra, orelles; en
+una altra, boques... La que els féu més gràcia era la dels nassos,
+perquè el senyor Melrosada hi havia dibuixat algun bigoti adherit.
+
+El pare féu una mica de discurs: recomanà obediència als deixebles
+i severitat al professor; advertí als seus fills que el
+respectessin i li diguessin «don Gaspar»; i, després d'aquesta
+preparació, els deixà sols i començà la classe.
+
+Aleshores vingueren els treballs! En Melrosada començà per
+ensenyar com havien d'aguantar el llapis, i els ditets encarcarats
+feien equilibris dolorosos damunt d'aquell prisma llargarut de
+fusta envernissada. Patint i acostant molt el cap al paper,
+començaren a copiar la primera làmina, que era la dels ulls.
+Sortiren unes parpelles deformes com esquenes de camell. Les nines
+els causaven gran diversió, i apretaven el llapis i bufaven perquè
+sortissin ben rodones; i acabaven fent una cosa inflada com un
+carbassó. No cal dir que els ulls que dibuixaren els nens Buxareu
+eren per a anar en un àlbum de patologia.
+
+En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agafà les làmines
+d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis
+va adobar una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines,
+després de fer-les firmar per cada un dels nens, va posar: «V. B.
+-G. Melrosada».
+
+Després entrà el pare, contemplà les obres molt satisfet, en
+Melrosada digué que els nens tenien aptituds extraordinàries, se
+n'anà fent mil reverències, i els nens feren cap a la cuina, amb
+gran escàndol i xivarri, a contar-ho tot a la cuinera.
+
+A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada
+un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava
+els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acabà les
+discussions dient que llur deure era callar i aplicar-se, i que
+allò no era més que el començament.
+
+Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i
+havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis
+enorme per la boca i li dibuixaven un dimoni al païdor. Es
+despertà ploriquejant, li feren una tassa de marialluïsa, i, per
+fi, una son dolça va fer callar completament els quatre infants.
+
+Al principi això del dibuix els feia una gran il·lusió, i la
+família n'anava plena. Un dels atractius que tenia aleshores la
+casa dels Buxareu per a les senyores que anaven a fer visita a la
+caiguda de la tarda, era contemplar la classe de dibuix.
+
+La Maria de la Mercè n'estava molt satisfeta, que els seus nois
+fessin la carrera d'artistes; i es complaïa a acompanyar els
+visitants a la cambra d'estudi. En Melrosada, ja acostumat a
+aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els
+nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes
+preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la
+cosa anava molt seriosament.
+
+Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i
+vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parlà i em
+demanà la meva opinió; i jo, obeïnt a la sinceritat, me'n vaig
+riure una mica. Em semblava que imposar el dibuix, com si es
+tractés de l'Aritmètica o la Doctrina cristiana, no era del tot
+convenient; i que la canalla potser perdien el temps i ell perdia
+els diners. Què vaig haver dit! En Víctor no em comprengué, i fins
+es molestà una mica. Aleshores vaig veure que a l'industrial
+barceloní no se'l pot atacar de dret, perquè és inútil, i un
+s'exposa a perdre els bous i les esquelles. Vaig fer una virada
+ràpida desfent una mica el mal efecte de 1es meves declaracions, i
+des d'aquell dia vaig ser un entusiasta dels professors de dibuix,
+i dels ninots infames que perpetraven la canalla d'en Buxareu.
+
+En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa
+llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt
+aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en
+Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de
+papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el
+professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.
+
+Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es
+prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera
+entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els
+impertinents i amb una veritable impertinència; però, per
+confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona
+intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes
+a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per _la Madre Angeles_ i la
+_Madre Esperanza_, i per les nenes de la seva amiga Ventureta
+Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà
+de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves
+deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els
+nens estaven encantadíssims.
+
+A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més
+manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada
+anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de
+professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un
+minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat
+d'aplicació de la canalla.
+
+Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions
+del mestre de dibuix i la família.
+
+Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense
+incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que
+aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat
+d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell
+(també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en
+Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a
+tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret,
+intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i
+li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un
+capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i
+barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.
+
+Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es posà el barret, i
+va veure, amb desesperació, que li tapava els ulls i les orelles.
+Els nens se'n rigueren no poc; i, com que no hi havia altre barret
+per disposar, en Melrosada començà a doblegar diaris i
+arreglar-se-les com va poder.
+
+Tot just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en
+Víctor amb l'esverament natural de la seva equivocació. Els
+Buxareu ja sopaven i comentaven el fet. No hi havia altre remei:
+qui la fa la paga; i en Claramunt s'informà de la direcció d'en
+Melrosada, i a fer canvi de barrets falta gent.
+
+En Melrosada vivia al carrer de Salmeron, en una dispesa modesta,
+però neta i honrada. Al moment d'arribar en Claramunt, estava
+triturant un ensiam fresquíssim, i sostenia una conversa molt
+animada amb dos capellans i un capità de la guàrdia civil. En
+veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà
+vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el
+bigoti, sense fer fugir de la seva barbeta un trosset de fulla
+verda que lluïa com una maragda. -No s'esveri, senyor Melrosada-
+feu en Claramunt: -es tracta d'una equivocació. Ens hem canviat
+els barrets. Segueixi sopant.
+
+En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que
+s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a
+canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat.
+
+Aquest fet, que si es mira bé no té cap importància, donà peu a la
+tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de
+vida del professor de dibuix.
+
+L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia
+Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra
+d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i
+per fi va dirigir-se a empendre el professor.
+
+-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit.
+Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut!
+
+Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va
+fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué:
+
+-Ah! sí? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot
+tenir.
+
+-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's!
+
+Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En
+Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir
+una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant
+de veu, afegí:
+
+-I doncs, crec que no té família, vosté?
+
+-No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents.
+
+-Que no és de Barcelona, vostè?
+
+-No, senyora: sóc del Vendrell.
+
+-Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les
+_madres de Jesús María?_
+
+-Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó.
+
+-El pare Tudó?
+
+-Que potser el coneix?
+
+-Conti! és el confés d'una amiga meva!
+
+-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me...
+
+-I fa molt temps?
+
+-Fa deu anys, ja.
+
+-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare
+Tudó!
+
+En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi
+havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la
+Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt
+afectada, començà a dir-li:
+
+-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i
+d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és
+una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria
+de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea
+estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la
+tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del
+barret, de l'ensiam i del pare Tudó!
+
+
+
+II
+
+L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo
+vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica
+més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora
+de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la
+pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida
+d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà
+por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena
+de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant
+els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol
+bestiassa marina.
+
+Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven
+adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell
+els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en
+Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la
+sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat
+perquè anés a recollir en Melrosada.
+
+Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven
+esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí,
+i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a
+una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren
+de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de
+menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una
+pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar
+tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia
+perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser
+sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb
+aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el
+caracteritzaven.
+
+Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns
+pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb
+aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de
+_jipijapa_ falsificat per a guardar-se del sol.
+
+Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia
+Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els
+dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un
+conill mort.
+
+Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat
+mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb
+un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia
+gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló,
+com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que
+feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les
+lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus
+ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de
+crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor.
+Això va confondre'l i va fer riure molt als nens.
+
+Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia
+menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li
+anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi
+havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident,
+sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia
+Paulina.
+
+* * *
+
+-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores,
+mai més.
+
+-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça
+l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules!
+
+-Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran
+timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la
+gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan
+pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
+
+-I com va ser que no tornà més a la casa?
+
+-O donya Paulina! Perquè me'n varen treure. Em prohibiren que hi
+tornés a posar els peus.
+
+-Però... Melrosada!
+
+-¿No veu que jo només tenia els pinzells, i al pare d'ella no li
+convenien, aquestes coses? Jo crec que s'havien fet moltes
+il·lusions sobre la meva persona; però quan es van convèncer de la
+realitat...
+
+-I vostè no la tornà a veure mai més?
+
+-Va morir.
+
+-Que és trista la vida!
+
+(Amb un sotrac del balancí que manté les formes de la tia Paulina,
+la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han
+tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una
+mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada...
+La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat
+d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son
+lloc. En Melrosada sent una fredor desagradable a la cuixa...)
+
+-I la soledat! la soledat!
+
+-Un s'acostuma a tot, donya Paulina. Cregui que he tingut moltes
+ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!»
+
+-Vostè ha sabut resignar-se!
+
+-I vostè no, donya Paulina?
+
+-Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però.
+
+-No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les
+lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que
+em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant
+els perills...
+
+-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè
+creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no
+hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una
+vida futura...
+
+-És clar, donya Paulina!...
+
+-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de
+cap?
+
+-Vol callar, donya Paulina!...
+
+-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa...
+
+-Vol callar, donya Paulina!...
+
+-Però que no es veuria amb cor?...
+
+-Fa tants anys, que ja no hi penso!
+
+La conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de
+la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits
+són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la
+casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.
+
+A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot
+fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal
+ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que
+potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En
+Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de
+camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la
+mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro!
+
+Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les
+ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota
+la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes
+de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el
+bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un
+desesperat.
+
+El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i
+en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la
+Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests
+animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i
+s'està empescant el sistema per capturar la bèstia.
+
+Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres
+branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de
+l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens
+criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho farà amb més de compte!-
+Els grans callen. El lloro se'ls mira amb amabilitat. Ningú es
+decideix.
+
+En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala.
+La tia Paulina diu: -Que se li tirarà a la cara!- En Melrosada
+somriu, però no les té totes. Quan el lloro veu que li busquen el
+cos, llança una mena de ronc terrible i es fa enrera. En Melrosada
+li posa la mà al clatell. El lloro el pica horriblement amb el seu
+bec poderós, però en Melrosada defensa l'honor: agafa el lloro com
+si fos un conill casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena
+de sang.
+
+Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un
+davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però,
+tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i està completament
+indefens.
+
+Després d'aquests incidents es procedeix a ficar el lloro dins
+d'una gàbia. Amb tot això ha arribat l'hora de la partida de don
+Gaspar. Però qui pensa en el professor? Els nens només estan per
+l'ocell. En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra;
+però la canalla no deixa de mirar el lloro.
+
+* * *
+
+En Melrosada va seure a la taula rodona de la seva dispesa. Ja
+tots havien sopat, i sols restava el fum dels cigars i unes
+quantes pallarofes d'ametlla torrada, rapa de moscatell, els
+tovallons desfets, la conversa pàl·lida, un aire calent que
+entrava pels balcons, el soroll dels tramvies... En Melrosada
+estava una mica marejat i no tenia gens de gana: el dinar dels
+Buxareu l'omplí generosament, i encara no l'havia digerit del tot.
+S'empassà quatre cullerades de sopa, una tristesa de verdura, i no
+volgué menjar res més. El potet del bicarbonat va fer els seus
+serveis; abandonà el menjador i s'entaforà a la seva cambra.
+
+Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. El bon home
+agafà la clau del pis, i va sortir, carrer de Salmeron avall,
+Passeig de Gràcia avall, fins a arribar a la Gran Via. Aleshores
+va seure en una cadira d'aquelles que es paga deu cèntims, cargolà
+una cigarreta, i s'abandonà als seus pensaments; i el passat
+melodramàtic es presentà davant del seu esperit amb uns aires de
+pel·lícula italiana.
+
+Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de
+les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor.
+Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots
+que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la
+classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que
+es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu
+fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però,
+mare, si ja està permès! si fins el Papa, a Roma, té figures
+d'aquesta mena, i ens obliguen a copiar-ho. La pobra vella no
+n'entenia res, de tot allò, i sempre acabava dient: -Fes, fes,
+fill meu, si aquesta és la teva vocació. Per això hem vingut, els
+pares, per sacrificar-nos pels fills...
+
+Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar
+cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia
+ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els
+professors estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se
+n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga
+empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets
+tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi
+comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt
+aficionat a la pintura.
+
+De tant en tant duia alguna tela a can Parés, que restava en un
+recó i no la mirava mai ningú, o l'adquiria un comerciant de blat
+que era de Balaguer i volia regalar-la al casino de la seva ciutat
+natal. Una vegada, d'amagat de la seva mare, va pintar una figura
+una mica atrevida, que ell titulà _Danae_. Aquesta pintura fou el
+fruit d'una primavera turbulenta, i la va vendre, a bastant bon
+preu, per decorar la casa sospitosa d'una tal senyora Ignasieta.
+
+La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que
+li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es
+deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt
+patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb
+aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa
+que fou l'admiració de tot el veïnat.
+
+Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En
+Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimerà i d'En Picó i
+Campamar, ideà una tela monstruosa: _l'Assassinat del Príncep de
+Viana_. Va exposar-la no sé on, i va tenir un gran èxit.
+Actualment és a les golfes d'una casa de Granollers. Aquella tela
+li proporcionà la primera classe de dibuix. Després vingueren
+altres classes, i en Melrosada pogué viure decentment i ajudar la
+seva mare.
+
+Hores dolces de joventut!... les nits del taller on es recitava
+_L'Atlàntida_; aquell cafè pres en companyia d'En Bonaplata, les
+barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició! .En
+Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una
+lluïssor dolorida, com si allí dalt, misteriosament, romangués
+pura tota la història del seu amor.
+
+Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava
+la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins
+acompanyant la seva mare. Ella li mostrà la seva ànima, i ell la
+gronxà dins l'onada tèbia de totes les seves il·lusions. Però el
+pare governava una confiteria del carrer de Sant Pere més baix, i
+no estava per a artistes. Ell li deia _la Fornarina_, i ella
+s'apagà com un llumet el dia de Sant Esteve. ¿De quin any? Fa ja
+tant de temps! En Melrosada va anar a l'enterrament, i en
+acomiadar-se del dol, no s'atreví a donar la mà al pare de la
+difunta.
+
+Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb
+directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les
+impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla,
+l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la
+viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en
+tant!
+
+Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els
+nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de
+la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai
+serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria
+d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les
+flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el
+virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li
+causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els
+rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un
+setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li
+proporcionaven la vida.
+
+A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels
+altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir
+esma de començar una petita aventura!...
+
+-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot
+aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre
+que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè
+al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com
+m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com
+podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la
+incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra
+apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat
+infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el
+poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que
+ningú es fiqui en les teves coses...
+
+En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la
+closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de
+passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies
+rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia
+amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la
+pudor de la benzina.
+
+En Melrosada decideix anar a dormir. S'ha enfilat en un imperial
+de tramvia. L'imperial va ple de gent barroera. Entre les fulles
+dels arbres del passeig es veuen les estrelles. En Melrosada sent
+una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la
+seva cambra i els roncs d'un veí seu espiritista.
+
+
+
+III
+
+Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si
+pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien
+lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp
+i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de
+Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels
+exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la
+plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre
+la murmuració.
+
+De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la
+conversa, engegà una rialla aguda i digué:
+
+-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis?
+
+L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni
+les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava
+tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat
+de cabres.
+
+La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i
+graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia
+l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de
+matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que
+tot el que les rodeja és més net que una plata, que són
+cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir
+admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que
+són una perla o un tresor.
+
+L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.
+
+Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i
+agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada
+matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria
+Valenciana.
+
+Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a
+la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment,
+que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del
+seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren,
+juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira;
+i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia
+comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.
+
+-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps.
+
+-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
+
+-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi...
+
+-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des
+del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel.
+
+-Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la
+conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira,
+Paulina: no és per a nosaltres, això.
+
+-Però, Isabel, si ets una _polla_! No tens cap dret de parlar
+d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo
+sé el que et convé.
+
+-Et fas moltes il·lusions, Paulina...
+
+-Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps
+que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer
+el cor, Isabel! I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa
+tanta falta, un maridet!
+
+-No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies.
+
+-I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols
+ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas
+plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! No
+tenies de quedar-te vídua; era un crim (Déu me perdoni!), era
+massa dolorós per a tu, que et faltés el consol, l'amor, tan de
+sobte!
+
+-Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.
+
+-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel!
+
+-Però que t'has cregut, de mi, Paulina?
+
+-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva
+Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar
+com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu
+marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que
+comença de nou l'abril de la teva vida.
+
+-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre
+anys, amb en Martínez, el coronel.
+
+En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses.
+Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que
+m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills;
+encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat
+dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i
+la gent, i el que pensarà la gent... Vaig consultar-ho amb el
+doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no
+podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes
+les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú
+enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?...
+
+-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez
+no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell
+clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les
+relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un
+militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries
+tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure...
+
+-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat...
+
+-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan
+bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!...
+Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser...
+
+-O Paulina! Això no! Aixó...
+
+-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove,
+encara; i ell...
+
+-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!...
+
+La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset
+va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja
+l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama
+va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb
+els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el
+polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà
+per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent
+saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no
+relliscar.
+
+* * *
+
+Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al
+_Cine Ideal_ hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin
+fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al
+pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al
+cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar
+passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia
+en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet
+criminal va solucionar-me la tarda.
+
+Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig
+trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la
+Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el
+paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem
+per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer
+moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la
+conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres
+ànimes.
+
+La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa
+sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta
+dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el
+casament d'en Melrosada.
+
+Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia
+Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia
+seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar
+Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia
+Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable
+a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts
+que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de
+les intimitats de la casa.
+
+Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com
+a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe
+de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en
+Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als
+Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més
+educat, ple de delicadeses i tresors amagats.
+
+-És un senyor tan callat, tan discret! Fa companyia i no amoïna
+mai.- Això es sentia dir cada dos per tres. Però fins aquí la tia
+Paulina havia triomfat en una forma normal. Qui conegués una mica
+la tia Paulina hauria vist que aquestes coses no la satisfeien
+prou. Ella estava decidida a imposar als seus nebots una cosa més
+complicada i més divertida: el casament de don Gaspar.
+
+S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el
+pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de
+la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava
+convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil
+de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat.
+-Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc.
+Estaríem frescos! Que tota una Paulina Buxareu tingués
+d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada!
+D'aquests cors se'n té el que es vol.- I tot el pla estratègic de
+la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat.
+
+La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta
+tenia per tema únic el casament d'en Melrosada. A la Lluïseta li
+feia l'efecte d'un títol de comèdia de màgia, però que fa riure
+molt.
+
+La tia Paulina no sabia per quins mars navegava, segons la
+Lluïseta. Demés s'exposava terriblement, perquè en Víctor era molt
+bona persona, però la tia Paulina anava sempre per un més difícil.
+
+Totes aquestes coses es desprenien de les paraules de la Lluïseta,
+i quan arribà a lo del _més difícil_ es ruboritzà una mica i va
+parar el discurs. Després, tímidament, inicià: -¿Ja se'n recorda
+del que la tia Paulina pensà de nosaltres?
+
+Pobra tia Paulina! ¿No li sembla que es necessita veure-hi poc?...
+
+Feia molt temps que jo no pensava en la Lluïseta. La veia de tant
+en tant, i lo d'aquell estiu estava esborrat per a sempre. La
+Lluïseta era, per a mi, una de tantes donzelles que hom coneix i
+procura estar-hi bé, com és natural. Però jo em feia creus en
+veure que aquella noia, aprofitant lo d'en Melrosada (que no tenia
+cap interès per ella), aprofitant les estravagàncies de la tia
+Paulina, recordava una cosa que, encara que la tia Paulina s'ho
+hagués imaginat, jo no vaig donar-me mai per al·ludit, i la
+Lluïseta ella mateixa demostrà finament no enterar-se de res.
+Aquestes paraules de la Lluïseta van desconcertar-me, i fins em
+varen indignar: és que la Lluïseta volia riure's de mi? ¿Volia
+venjar un il·lusió que jo li hagués defraudat? ¿Era, purament i
+simple, un acte de tonteria, d'inconsciència? Jo no ho sé, però
+recordo que, amb tota la fredor possible, vaig respondre: -Com vol
+dir? No l'entenc, Lluïseta. No sé a què fa referència.
+
+Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del
+cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat
+bastant més vermella del que ella hauria volgut... i em digué, per
+tota resposta. -¿què li deia?... estava distreta. A mi em va
+semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i
+vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'anà calmant, i ens
+despedírem amablement quan s'acabaren les pel·lícoles. Jo vaig dir
+que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans.
+
+A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi,
+que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que
+l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'anà
+cap a la plaça de Catalunya, i la Lluïseta romangué al passeig de
+Gràcia, esperant, sens dubte, el tramvia que la dugués a casa
+seva.
+
+Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?...
+A mi, no sé per què em semblava que les paraules que m'havia dit
+la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig
+anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va
+treure de dubtes.
+
+-¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu té novi?
+
+Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.
+
+-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu,
+que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de
+la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?...
+
+Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit
+parlar mai. El meu amic continuà: -Sí, és cosa d'aquesta tardor. I
+bé, ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la
+Lluïseta. Vaja! No facis el desentès.
+
+El meu amic T... és d'una infelicitat i d'una incomprensió fora de
+mida, i no tenia per què desmentir les seves afirmacions respecte
+al meu _interès_. La seva important revelació dels amors de la
+Lluïseta m'havia tret un pes de sobre (no gaire gros: s'ha de
+confessar). Així trobava jo una explicació a les paraules de la
+Lluïseta... No era atreviment ni venjança: era satisfacció, pura
+satisfacció, era una manera originalíssima de fer-me saber que
+tenia novi. Jo afirmo la meva estupidesa; no ho vaig compendre ni
+remotament. Si li ho hagués comprès, és clar que no m'hauria
+indignat ni m'hauria desconcertat, ni hauria molt menys contestat
+el que vaig contestar. La torbació de la Lluïseta va ser deguda a
+la manera com jo vaig interpretar les seves paraules.
+
+Tot em sembla claríssim: és natural que ella, estimant un altre
+home, es cregués amb el dret, una mica egoista, de dir-me el que
+m'havia dit. Jo vaig alegrar-me que R... fos novi de la Lluïseta.
+No sabia les condicions espirituals d'aquest R., però tant se
+valia: estava seguríssim que la Lluïseta era feliç.
+
+* * *
+
+Com s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia
+parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a
+veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia
+novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i
+la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res,
+que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta
+discreció, segons ella mateixa afirmava.
+
+A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n
+començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es
+posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la
+tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una
+manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell
+enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de
+dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se
+convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet.
+
+Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre
+el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i
+la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes
+conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics
+mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb
+una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva
+característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un
+barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil
+tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella.
+
+Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les
+seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense
+cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes
+coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple:
+deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi
+havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia
+altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es
+parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a
+Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va
+menjar tot.
+
+Doncs a aquest cavaller, la tia Paulina li explicava les opinions
+del pare Tudó i la necessitat que tenia en Melrosada de contraure
+matrimoni.
+
+-¿No ho veu que, sense una dona que li recordi les obligacions del
+cristià, aquest home està perdut?
+
+Tal argument, al sogre d'en Víctor no li feia cap efecte; perquè
+ell, encara que complia perquè no fos dit, les obligacions del
+cristià les desconeixia totes; però opinava que un home tan
+simpàtic i tan bo com en Melrosada no era fet per viure a dispesa
+ni per privar-se d'una tassa de til·la ben remenadeta, ensucrada
+amb tot amor i que estigui ben bé al punt de ser engolida.
+
+Jo, al cap de pocs dies d'haver vist la Lluïseta al cinema, em
+vaig presentar a casa els Buxareu a primera hora de la tarda. Com
+passava molts dies, en Melrosada s'havia quedat a dinar amb els
+Buxareu. Jo vaig procurar estar a la vora de la Lluïseta i fer-li
+al·lusions al seu amor. I la Lluïseta em parlà del seu novi, com
+l'havia conegut, com es veien: m'ho digué tot amb una franquesa
+amable. Ningú, ni la seva cunyada ni en Víctor, ni la gent que
+frequentava la casa amb més assiduïtat, en sabien res, del seu
+amor. I la tia Paulina ho sabia, però estava boja amb en
+Melrosada. La Lluïseta era la primera vegada que parlava
+confidencialment (segons ella em digué) de totes aquelles coses.
+
+Mentre durava la nostra conversa, arribà la tia Paulina amb un
+paquet a la mà. El paquet era petit. Jo vaig poder llegir _carrer
+de la Boqueria_. El número de la casa es perdia entre els doblecs.
+La tia Paulina en féu ofrena a en Melrosada. Era una corbata de
+color cirera amb unes ratlles negres.
+
+Tothom digué que era de molt bon gust, i ningú s'atreví a riure.
+En Melrosada, consternat, manifestà que no se la sabia fer; i la
+tia Paulina li digué: -Vingui, sant baró.- Li féu deixar la tassa
+de cafè, li va treure un llacet escanyolit que duia al voltant del
+coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en Melrosada, una
+mica torbat, mantenia el cap en l'aire i aguantava l'alè per no
+molestar la tia Paulina.
+
+
+
+IV
+
+-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred.
+
+-Què ferro fred! què ferro fred!...
+
+-Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb
+aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard?
+
+-Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré.
+
+-Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha
+ficat dins del cap una cosa tan impossible?
+
+-Impossible!...
+
+-Sí, senyora, sí.
+
+-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a
+mi...
+
+-Però, es pensa que tinc posició?...
+
+-Posició? Ara em surt amb lo de la posició?...
+
+-Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui;
+però em sembla que ja dura massa dies. Els seus nebots ho saben,
+veig somriures de malícia per tot arreu; I... demés, Paulina...
+cregui'm (li ho tinc de confessar): vostè em fa més mal del que es
+pensa.
+
+-Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més.
+
+-Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.
+Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí!
+
+-M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes?
+
+-Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara
+li parlo sincerament. Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada,
+desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de
+les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la
+flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta
+vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a
+no envejar res. El meu treball agradable, el tracte amb gent
+educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de
+vida. Ja ho sé, que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona
+conducta... però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes,
+les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes,
+que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila
+al costat d'un ésser estimat. I això, Paulina, vostè ja ho veu,
+que és impossible...
+
+-Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre
+Senyor.
+
+-Però... Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes
+coses?
+
+-No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!...
+
+-Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no
+conec, amb una persona que... Pobre de mi!
+
+-Què volen dir, aquestes paraules?
+
+-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què
+tinc jo?
+
+-Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que
+l'honora, té uns sentiments...
+
+-Calli, calli, Paulina!...
+
+-Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta.
+
+-I quin _pito_ hi toca, el meu cosí?
+
+-Quin _pito_ hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues
+vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni...
+
+-Però... Paulina!...
+
+-I que és el confés de la meva amiga...
+
+-Però... per Déu!...
+
+-Sí, senyor, sí; és el confés de la...
+
+-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!... ¿Com
+vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica?
+
+-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si
+aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no
+es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!
+
+-Què vol que hi faci?...
+
+-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho
+agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé,
+no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les
+meves mans!...
+
+-Però, Paulina, si és vostè que...
+
+-Prou, Melrosada, prou.
+
+-Pero... Paulina!...
+
+-Prou, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se
+m'esveri!...
+
+-No! si amb vostè és inútil! He perdut la voluntat...
+
+-Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos
+quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè farà veure que llegeix
+diaris; però vigili, eh? I quan em vegi arribar recordi
+puntualment totes les meves ordres. Ho té entès?
+
+-Ho faré per dar-li gust.
+
+Aquesta conversa fou tinguda en el tramvia. Eren les quatre de la
+tarda. Paulina Buxareu baixà al carrer de Provenza, i deixà el
+pobre Melrosada més ple de dubtes que mai, més esverat que mai.
+Dintre una hora i mitja alguna cosa sensacional vindrà a treure'l
+d'aquella tranquil·litat migrada en què vivia. I tot, per què?
+-pensava en Melrosada.- Perquè a aquesta bona senyora se li ha
+ficat al cap. I ¿que no era home, en Melrosada? que no sabia
+espolsar-se les mosques? Potser sí, però... El tramvia arribà al
+carrer de Casp, en Melrosada digué al conductor que parés, i
+ràpidament, sense veure ningú, pres de la febre, s'encaminà al
+convent dels Jesuïtes.
+
+En Melrosada pujà, suant, unes escales, fins que arribà al segon
+pis. Es ficà pel corredor obscur on hi havia diverses cel·les amb
+uns lletrerets enganxats a les portes que feien saber els noms
+dels jesuïtes que les habitaven. Arribà davant de la cambra del
+pare Tudó. Una mena de cordillet que duia una punta d'escuradents
+a l'extrem servia d'indicador en un quadre on es llegien coses
+així: _En la capilla, En la biblioteca, En el cuarto del P.
+Rector, Fuera de casa_, etc.
+
+En aquells moments el palet indicador no assenyalava cap
+d'aquestes coses: penjava del cordill simplement; i això volia dir
+que el pare Tudó es trobava en la seva cambra. En Melrosada donà
+un copet a la porta, i des de dins contestaren: -En davant!
+
+El pare Tudó era de Manresa. Devia tenir uns cinquanta anys;
+llarg, prim, unes grans ulleres, uns pòmuls sortits; enraonador,
+nerviós, sempre estava fredolic, estossegava i fregava de mans
+contínuament.
+
+Quan va veure el seu cosí, amb la cara riallera li cridà:
+-Endavant, endavant, heretge! ¿Quins vents et porten?
+
+-Mira, Ignasi- va fer en Melrosada, -perdona'm que et vingui a
+molestar; però em passa una cosa...
+
+-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina.
+
+-Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu?
+
+-Psè!...
+
+-I una vídua que es diu Isabel Avellana?
+
+-Psè!... Bones minyones, bones minyones!
+
+-I no estàs enterat de res?
+
+-Bé! què vols que et digui? Concreta una mica...
+
+-Aquestes senyores t'han parlat de mi?
+
+-Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu,
+i em parlà de tu...
+
+-I què?
+
+-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència.
+No ho sé: tu veuràs; tu diràs el que et convé.
+
+-Mira, Ignasi: estic desesperat...
+
+-Gaspar, un cristià no ha de dir mai aquestes coses. Que vols?
+Vols un consell?
+
+-Sí, un consell. Per això he vingut: per demanar-te consell.
+
+-¿Tu saps ben bé què és, el sagrament del matrimoni?
+
+-Home, em penso saber-ho. Ho suposo, vaja.
+
+-¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon
+cristià, la llei de Déu?
+
+-Home, Ignasi, em penso que em coneixes!
+
+-Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses.
+_Sancta, sancte tractanda_.
+
+-Sí, sí; però aquesta tarda... aquesta tarda...
+
+-Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar.
+
+-La tinc de veure, i ja...
+
+-Però que no la coneixes?
+
+-No!
+
+-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell?
+
+-¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?
+
+-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta.
+Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de
+dir que és una dona angelical; que s'està hores i hores al
+confessionari contant-me històries inútils, i que no m'havia dit
+res, absolutament res, d'aquest matrimoni. Però les paraules de la
+senyoreta Buxareu...
+
+-I quines són aquestes paraules?
+
+-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu
+havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua
+Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el
+confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els
+vostres desitjos es realitzessin santament...
+
+-Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!...
+No sé què fer. No sé si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em
+vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No sé si estic
+enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan
+aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no té
+res que veure amb mi.
+
+-Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant;
+calma...
+
+-Mira: jo vaig entrar com a professor de dibuix a casa els
+Buxareu... Oh! ¡Tant de bo que no hi hagués posat mai els peus!
+Aquesta tia Paulina m'ha fet un desgraciat. I, per altra banda (no
+ho sé, no ho sé! què vols que et digui), allí no em falta res: la
+família m'estima, m'omplen d'atencions. A mi em sembla que abuso
+d'ells, que no faig el paper que em pertoca. La tia Paulina s'ha
+ficat dintre els meus secrets: no em deixa; m'ho fa dir tot. Jo no
+sé per què s'ha entossudit a voler que jo em casi. Jo, que no tinc
+un no per a ningú; que m'he deixat regalar i festejar; que
+indignament he cobrat uns diners que no m'havia guanyat; que...
+¡no sé què dir-te, Ignasi! Jo era un home tranquil, egoista: no
+pensava ja en les dones... I ara, he canviat: ara em sembla que la
+meva vida ha estat una equivocació; que hauria d'haver treballat
+per una dona, per uns fills; i la idea del matrimoni encara em
+tempta... Ai, Ignasi, ja ho veus! sóc un pobre home, amb la meva
+falta de medis; un trist professor sense recursos. No tinc dret a
+tenir aquestes pretensions de casar-me amb una vídua jove, una
+dona d'una educació superior a la meva, que quan la vegi em
+sentiré torbat, que no sabré què dir, i que la vida amb ella em
+serà un turment; perquè jo, ja ho saps, no tinc tracte, no sé fer
+certes coses, em torno vermell, sóc un desgraciat...
+
+-Bé, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar.
+
+-Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he
+tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu...
+
+-Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veurà a tu, i Déu
+farà el demés; i, si Déu vol i les coses van favorablement al
+vostre matrimoni, tot això tindràs d'agrair a la senyoreta
+Buxareu...
+
+-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu
+creus que m'he de casar?
+
+-Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te?
+
+-¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves?
+¿No et sembla que no hi tinc dret?
+
+-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una
+dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes,
+de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als
+Efesis?
+
+-Sí, sí; però...
+
+-Però què?
+
+-La meva posició, els meus medis escassos...
+
+-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu
+petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella
+(has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana està
+arregladeta, segons tinc entès. No et faltarà el necessari per a
+viure decentment.
+
+-Així, tu m'aconselles...
+
+-Gaspar, jo no puc aconsellar-te res: ets tu, tu, qui has de
+decidir: tu i ella. Encara no us heu vist: no saps si us
+agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga:
+pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho
+a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les
+oracions, el consell...
+
+Quan el pare Tudó digué aquestes paraules, una campaneta donà
+certs tocs especials que reclamaven la presència immediata del
+pare Tudó a la porteria. El professor no volgué ser més molest:
+acompanyà el pare Tudó escales avall, i en acomiadar-se, el
+jesuita va donar-li quatre copets a l'esquena, dient-li
+nerviosament:
+
+-Vaja, Gaspar: tot s'arreglarà, tot s'arreglarà.
+
+El pobre Melrosada s'havia esbravat una mica; però el que és
+treure'n l'aigua clara, això, ni pensar-ho: el futur era més
+tenebrós que mai.
+
+És veritat que el seu cosí va animar-lo; però aquesta animació
+produïa encara un desgavell més gran.
+
+En Melrosada, en sortir del convent, es topà amb el mirall d'una
+tenda, i s'hi va esguardar amb l'esguard més pessimista de la seva
+vida. La cara, el posat, el vestit que duia, fins els ulls
+vermellosos, una mica inflats per aquell plor tan sincer que
+engegà davant del religiós; tot li semblava deplorable: al pobre
+més ple de mals i més carregat de misèria, l'hauria pres per un
+Don Joan al costat seu. I s'estava parat, amb un aire d'imbècil,
+davant del mirall, sense gosar anar-se'n, sense atrevir-se a
+respirar, a aixecar el cap, ni a fer un gest una mica viril.
+Impossible! Impossible!- deia en Melrosada. Per fi, dos nois
+atorrollats, que anaven conversant, li donaren una empenta
+formidable, que de poc no el tiren a terra. En Melrosada tingué
+una paraula d'ira, i se n'anà corrents allí on el duia la
+fatalitat. El pobre professor recordava totes les lluites i
+inquietuds de quan era jove; però allò que li passava era més fort
+que tot. Arribà a la Rambla; ensopegava amb la gent; va estar a
+punt que l'aixafés un tramvia. Per fi entrà al _Siglo_. No sabia
+ben bé on queia el bar: ho preguntà una pila de vegades amb veu
+tremolosa. Pujà i baixà escales. Unes noies que despatxaven
+sabates es rigueren d'ell, i una altra de la secció de joguines el
+prengué per un sàtir. Després de patir molt, anà a raure allà on
+desitjava. Va agafar un diari, i es va estar a l'aguait, suant
+tots els càlzers d'amargor i sentint un desig estrany, una mena
+d'il·lusió infantil, i una febror que inflava les seves tristes
+venes. Pobre Melrosada!
+
+Per fi arribà el moment. La tia Paulina anava endavant, i va
+fer-li l'ullet de seguida.
+
+-Ai, Melrosada! Vostè per aquí? Quina casualitat! No es
+coneixen?...
+
+I Paulina féu la presentació.
+
+Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt
+estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb
+una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que
+acceptable; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia
+format de la seva pròpia persona, li lluïren els ulls d'amable
+desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament,
+cumplimentós, que la Paulina pensà -Això és peix al cove.
+
+Isabel es mantingué en una discreta reserva, que desconcertà en
+Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es
+quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica;
+però pensava :-Això ja sol passar, en aquests casos.- I procurà
+parlar, i dir força coses, perquè en Melrosada s'anés refent a poc
+a poc.
+
+Isabel mirava en Melrosada amb un ull esquerp. La tia Paulina no
+sabia ben bé si aquesta actitud de la seva amiga era menyspreu o
+desig de ser conquistada i oferint la resistència convenient.
+
+Paulina invità en Melrosada a seure a la taula d'elles. Isabel no
+demostrà ni contentament ni disgust. En Melrosada tremolava
+visiblement, i feia patir a Paulina cada cop que duia una cosa a
+la boca. Un xic tranquil·litzat, En Melrosada parlà del temps.
+Paulina lloà la bona qualitat del pernil que els servien. Isabel,
+una mica més espiritual, volgué enraonar de belles arts, i digué
+que ella havia pintat un paravent per regalar a una amiga seva
+quan es va casar; d'això feia molt temps. I digué, demés, que
+havia conegut bastant la Pepita Teixidor, encara que no li
+agradava el seu estil.
+
+En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava
+posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment
+s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que,
+si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el
+veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella
+dona pogués estimar-lo. De pensar en la declaració se li entelava
+el cervell i els ulls li feien pampallugues. De tant en tant
+Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada
+pensava: -Potser sí! potser sí!- I volia quedar una mica arrogant,
+i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un
+poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i
+en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les
+il·lusions.
+
+El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres
+personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en
+Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer
+pas donat; la vídua era una esfinx.
+
+Quan en Melrosada s'acomiadà va retenir un instant la mà d'Isabel
+dins de la seva, sentí una escalfor molt intensa, com si el cor li
+anés a rebentar i els ulls li saltessin de les òrbites; i
+l'esquifit professor va veure la dama com s'allunyava enduent-se
+les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta
+d'esperança, amargada per totes les angúnies imaginables!
+
+
+
+V
+
+Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi
+bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns
+quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.
+
+Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa
+arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de
+societat, i sobretot el que dirà la gent, l'havien lliurada sempre
+de qualsevol relliscada. Com que tenia una figureta graciosa,
+procurava no descuidar el físic, i estava molt satisfeta que de
+tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que enllamineixen
+les animetes femenines.
+
+Per la situació del seu marit, fins per la seva posició econòmica,
+Isabel no havia pogut fer mai el paper que hauria desitjat, ni
+havia alternat mai amb la gent que fóra del seu gust. Això era
+causa que sempre volgués afectar una gran distinció, sobretot
+davant de les porteres i de la gent humil. Encara que no tenia
+l'edat de renunciar a les roses, Isabel estava una mica passadeta
+i havia perdut l'humor; però com que era una dona insensible, i no
+hi veia més enllà del vestit de la temporada que li feia una
+modista anònima, i s'arreglava a casa, ajudada d'una Carmeta
+qualsevol; com que no tenia altres idees, ni altres preocupacions
+espirituals, que el quedar bé amb la cosina tal i el fer un paper
+fred a la tia fulana, i la seva felicitat consistia que li
+diguessin -Quin goig que fas!- Isabel no podia queixar-se de la
+vida. Demés estava convençuda que era una elegant, i parlava amb
+despreci de totes les dames que anaven en automòbil,
+considerant-les unes pervingudes i unes ordinàries.
+
+Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com
+a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta
+indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava
+molt més ben relacionada que ella, i per mitjà de Paulina havia
+arribat a formar part de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia
+pogut menjar pastes (que ella sucava al te) en alguna d'aquelles
+cases en què l'amo està ficat en Comanditeries i Anònimes.
+
+Per altra banda Paulina era una desenfeinada, i ella, que també
+tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i
+comentant.
+
+La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no
+impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un
+home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia
+potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li
+semblà indigne d'ella des del primer moment; però, com que Paulina
+s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué
+desenganyar-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la
+sentia, tampoc: al que estava decidida, Isabel, era a no consentir
+a casar-se, purament i exclusiva, per donar gust a Paulina. Aquell
+senyor Melrosada li semblava una bona persona: fins no el trobà
+gaire lleig; però no era per a ella: estava mancat de distinció,
+no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un
+paper que li millorés la situació present.
+
+De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué
+defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia
+trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè
+Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava
+follament enamorada de don Gaspar.
+
+Es lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de
+món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels
+fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la
+poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta
+importància.
+
+Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla
+avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I
+¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia
+una casa que se'n deia _La Buena Sombra_. En Melrosada vivia un
+moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament
+absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt
+anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al
+port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava
+una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a
+l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys
+pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant
+el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria,
+esperaria...
+
+Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del _cafè concert_.
+Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un
+perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes,
+vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les
+llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o
+potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia
+tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's.
+Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la
+vora de la porta d'entrada.
+
+De moment quedà incendiat per l'escenari. Lo que hi passava era
+una barreja de soroll de talons i castanyoles, i una llum
+projectada sobre uns braços i un escot, i una mica d'antiqüeles, i
+un bé de déu de _mantón de Manila_.
+
+En Melrosada badà la boca i li brillaren els ulls. La dama de
+l'escenari l'emocionava: i es feia la il·lusió que sentia una
+febre satànica a tot el cos. Pensava en la cocaïna, en l'opi i
+altres coses que havia sentit a dir, i en la mort de Petroni, tal
+com la conta el _Quo Vadis_. En aquest èxtasi deliqüescent se li
+presentà el cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat
+completament d'idiota. El cambrer, veient que en Melrosada no
+demanava res, li digué:
+
+-Què pendrà, el senyor?
+
+El professor no contestava res, i el cambrer insistí.
+
+-Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria.
+
+Don Gaspar tornà al món dels vius. Aquell bon home que
+l'interrogava tan servicial era un ésser vulgaríssim, i feia cara
+de ser una persona excel·lent. En Melrosada guaità al seu volt i
+veié vasos de cervesa, i digué que li duguessin cervesa.
+
+La dansarina es retirà, i sortí una altra senyora més provocativa.
+En Melrosada estava intrigadíssim : amb un posat de mussol mirava
+l'escenari, que no podia separar-ne els ulls. Una dona vella i mal
+endreçada, que tenia parentiu o relació més o menys directa amb
+alguna artista, va seure a la taula del professor. Com que en
+Melrosada no protestà, i a la dona va semblar-li un disbauxat de
+molt bona jeia, li digué tranquilament:
+
+-Escolta: que em convides a cafè?
+
+En Melrosada no contestà; i quan comparegué el criat amb el doble
+de cervesa, la intrusa li estirà el gec i digué:
+
+-Tu, porta'm un cafè.
+
+El cambrer, sense dar resposta, portà el cafè; però aleshores, al
+nostre home, li passà una cosa més que desgraciada.
+
+Molt a la seva vora bromejaven uns jovenets conegudíssims per ell.
+Dos de la colla eren _lluïssos_. Tots estudiaven l'ampliació de
+dret, i en Melrosada els havia donat lliçons de dibuix _in illo
+tempore_.
+
+Els nois començaren a mirar-lo i a riure, i en Melrosada se
+n'adonà; i, de moment, tota la seva magnífica tragèdia se n'anà a
+rodar davant de la por còmica, de l'esverament miserable, que
+l'agafà, com si fos un infant que l'atrapen de dits a la sucrera.
+El professor s'arronçava com un conill. Amb la sufocació que va
+rebre li vingué un atac de tos que no s'acabava mai: una tos tan
+forta, tan comprometedora, que tothom es girà a mirar-se'l i algú
+féu: -Xit... xiiiit...
+
+La dona que seia amb ell l'abandonà; com ofesa, i li digué, amb
+aire despectiu:
+
+-Ja em pagaràs aquest cafè.
+
+La tos s'anà calmant; però li entrà un fred, un tremolí, una
+vergonya, que es pensava de debò que es moria. Va pagar la cervesa
+i el cafè, i va fugir del local, acompanyat de les rialles de
+tothom.
+
+En Melrosada continuà en el seu estat deliqüescent. En els
+aparadors de les botigues s'imaginava veure-hi formes lúbriques i
+horribles temptacions; les llums li cegaren la vista; el contacte
+de la gent l'ofegava. Ell es creia un ésser petit, negre del carbó
+de l'infern, degradat, desfet, indigne de presentar-se davant de
+ningú. Els quatre estudiants li semblava, encara, que el seguien:
+les llurs rialletes agudes li fiblaven a l'orella, i les sentia,
+dins del cervell encès, com si fossin un airet desagradable i
+agudíssim. De tant en tant es girava per mirar si de debò les
+puntes dels peus persecutors li tocaven els seus talons, i en lloc
+dels estudiants s'ensopegava a veure una revinguda dama o un home
+trist i desolat com ell. Quan arribà a Canaletes ja li havia
+passat l'emoció; la caminada i l'aire de la nit li posaren
+l'enteniment en son lloc. Aleshores s'exclamà: -Què has fet,
+Melrosada! On t'has ficat? Què has vist?- El pobre home no sabia
+què respondre's a si mateix. Sentia com un horror de la seva pell,
+dels seus ulls, de la seva boca, del seu vestit, impregnat del fum
+i les olors del local; dels seus dits, que havien agafat el vas de
+cervesa, aquell mateix vas on potser havia begut una donota; i com
+una fúria infernal, veia al seu costat aquella desgraciada que
+havia ingerit un cafè a les seves costelles.
+
+Anava pensant, pensant, i l'horror era encara més intensa. -Què
+volies fer? Què era del teu esperit?- Aleshores recordava que la
+idea del suïcidi li havia esbarriat el pensament: una suor freda
+tornà a apoderar-se del seu cos. El suicidi! En Melrosada sentia
+una por estranya, una por de morir: potser la terra que
+l'aguantava no era prou ferma sota els peus. Però no; estava ben
+lluny de la mort; i es preguntava: -¿Per què, per què, tot això?-
+Aleshores veia el d'abans: l'estona del bar, les mirades de la
+vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament,
+la seva falta de gràcia... No s'imaginava com d'una cosa n'havia
+vingut l'altra: era tan absurd, tot el que li succeïa aquella
+tarda!
+
+I, en mig de totes les coses tèrboles (des de la conversa del
+tramvia, des del diàleg amb el seu cosí, fins a les rialletes dels
+estudiants), en Melrosada veia la figura de la Isabel.
+
+El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat
+eixarreïda, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els
+era permès donar. El pensament d'en Melrosada era tot per a la
+vídua: procurava recordar detalladament els cops de cap, les
+girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el
+ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis,
+el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la
+cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents; tot
+allò que en aquells moments en Melrosada (o sàtir deliciós!)
+hauria omplert de besos. Però no: ell no n'era digne! Com a
+contrast de la vídua, es veia ell, es recordava amb tots els pèls
+i senyals, i encara es feia més petit i més ridícul davant
+d'aquella dona fatal que es posava en mig del camí de la seva
+vida.
+
+O Isabel! Perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en
+el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista
+tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva
+timidesa!
+
+En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a
+fer-se il·lusions que el trasbalsava _una cosa_ que no volia
+anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de
+pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest
+sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la
+més dolça angúnia. Ell, l'home tímid, l'home gris, estava en
+possessió del que és etern com la divinitat que mou el sol i les
+estrelles!
+
+Amb aquesta tamborinada de pensaments, el professor de dibuix.
+assolí un tramvia de Gràcia-Rambles, i va seure, arraulit i
+capficat, a la vora de una dolça velleta que duia un gran ram de
+flors. I les idees d'en Melrosada eren encara més roses, més
+blaves, més malves i més perles, i el perfum i la frescor del ram
+l'anaven enterbolint deliciosament. Ja no pensava en la negror del
+cafè concert, en els absurds esdeveniments i el desig de tràgica
+disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, endreçada i polida, que
+el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina.
+
+Arribà a la dispesa, i fou rebut pel seu amic i confident, un
+empleat del Municipi. que es deia Salvador Puntí i era
+espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la
+cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells de
+la casa, els lligava una encisadora amistat, i tots els diumenges
+anaven a pendre cafè. En Salvador Punti va veure signes, en el
+rostre d'en Melrosada, que demostraven una interna excitació; i,
+mentre posaven les estovalles i tothom feia senyals de gana, en
+Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una
+Venus de guix, pronuncià aquestes paraules:
+
+-Puntí, estic enamorat!...
+
+* * *
+
+Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del
+seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant,
+amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que
+havia tallat curosament amb el ganivet de postres.
+
+La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia
+dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia
+torturada a preguntes. Paulina restava silenciosa, amb un aire de
+satisfacció, com si un vol d'angelets invisibles li anessin a fer
+petons al sotabarbes i a la nuca.
+
+Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua,
+sense dir res es retirà a la seva cambra. Aquella nit tenia de
+llegir encara la _Lectura Dominical_. Intentà la lectura, però no
+es feia càrrec de res: s'empassava les lletres maquinalment sense
+copsar-ne el sentit. Va plegar la revista, i va abandonar-se en el
+sofà on feia les migdiades.
+
+Paulina Buxareu, encara que seguríssima del seu èxit, no hi
+acabava de veure clar, en tot allò que duia entre mans. Si no
+perquè hauria estat una cosa poc convenient, Paulina va desitjar
+una sentada amb el professor, per canviar impressions i esbrinar
+l'efecte que la vídua havia produït en l'ànima de don Gaspar. Però
+no, no podia ser: aquelles hores de la nit, i ella sola! No, no:
+de cap manera. Paulina va resignar-se, i procurà aguantar la seva
+impaciència.
+
+La seva manera d'apreciar el cas de la vídua i el professor era
+ben absurda. Un dia, perquè sí, sense motiu que ho justifiqués, li
+passà pel cap que en Melrosada i la Isabel havien de contraure
+matrimoni. Això semblarà fantàstic al lector, però Paulina Buxareu
+era d'aquella manera: totes les idees que tenia sobre les coses, i
+tots els pensaments que presidien les seves accions, eren nats
+sense raó ni motiu de cap mena. Paulina Buxareu vivia fora de la
+vida, completament externa a la realitat, encara que aparentment
+semblava una bona burgesa, una dona que obra d'una manera
+determinada, segons la seva educació, la seva qualitat mental, els
+prejudicis i el corrent de la vida que se l'emporta. Encara que
+els que la coneguessin superficialment creguessin que Paulina era
+així, el fet cert i positiu és que Paulina, mai, mai de la vida va
+obrar com una dona relativament equilibrada.
+
+És que Paulina tenia una fantasia de baixa qualitat, però una
+fantasia prodigiosa. Tota la literatura que s'havia empassat li
+feia més mal que una pedregada seca; i la seva pietat
+profundíssima, la seva religió gairebé fisiològica, l'havien
+guardada no poques vegades. Perquè Paulina, llegís el que llegís,
+o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del
+tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc
+comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades
+dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en
+el cervell de Paulina. A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava
+un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre
+les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el
+seus acudits.
+
+Un temps, quan es creia apta per a les grans passions i els actes
+sublims, volgué assajar sobre la seva pròpia persona, sense mirar
+les conseqüencies del que es proposava fer. Després, quan es donà
+aires de dona reposada, i lliure de les tempestats espirituals,
+volgué fer servir la gent que la rodejava per forjar novel·les
+vives amb la sang i amb l'ànima del pròxim.
+
+No vol dir que la tia Paulina fos una dona perillosa: duia, com
+s'ha vist ja, tots els seus trucs pintats a la cara; però Déu ha
+posat en el món éssers com en Gaspar Melrosada perquè les ties
+Paulines, amb la més bona intenció, en facin víctimes expiatòries.
+
+Ella havia llegit algun idil·li entre un celibatari i una vídua;
+ella sabia que els homes que viuen solters es tornen egoistes i
+escèptics, i que llur mort és com la dels pardals sota la neu.
+L'aspecte teatral que oferia per a ella el casament d'en Melrosada
+i la Isabel, i la simpatia que li havia inspirat el professor,
+juntament amb el desig de fer-li la felicitat, foren els elements
+que engendraren la idea monstruosa. Paulina no pensà ni un sol
+minut en les qualitats de l'un ni de l'altre, ni la inquietà per
+un moment llur psicologia, perquè, per a Paulina Buxareu, les
+ànimes de la vídua i en Melrosada no eren precisament les vives i
+veritables que informaven llurs cossos, sinó que eren unes ànimes
+completament falses, que havia creat la imaginació de Paulina; i
+en Melrosada no era el professor tímid que viu a dispesa, i la
+vídua no era aquella Isabel banal i egoista, sinó que eren dos
+éssers humans que no tenien res que veure amb la realitat i vivien
+solament en el cervell de Paulina Buxareu.
+
+Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a
+meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i
+havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i
+aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a
+assolir-ho. No hi feia res, que topés amb dificultats terribles;
+no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava
+seguríssima que complia amb el seu deure.
+
+Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i
+pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer
+pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi
+venia malament. En Melrosada era una incògnita; però Paulina també
+estava segura que de la voluntat del professor ella podia fer-ne
+el que volgués.
+
+Quan la Paulina va jeure embolicada amb tots els atuells i
+abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima
+camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna;
+després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la Muntanya
+si tot allò sortia del gust d'ella; la nostra Paulina, ja una mica
+ensonyada, es lliurà als més optimistes pensaments. S'imaginà la
+llar dels seus amics. Ella hi anava de visita. Isabel li besava
+les galtes amb emoció. En Melrosada li oprimia la mà efusivament.
+Ella seia a la voreta del foc. En Melrosada parlava de pintura;
+tossia una mica; deia que estava constipat. La seva muller se
+n'anava un instant per dur-li una tassa de te. Aleshores en
+Melrosada li deia confidencialment:
+
+-Paulina: sóc feliç!
+
+Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven
+de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el
+servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després,
+després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes
+paraules:
+
+-Paulina: saps?... Em sembla que sí! em sembla que sí!... Ahir
+vàrem anar a casa el metge...
+
+I Paulina li besava les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i
+pensava fer una gorreta ben bufona amb unes puntes i uns llacets
+de seda.
+
+I Paulina Buxareu, que pensava aquestes coses tan belles, es sentí
+vençuda per la son, i començà una tanda de roncs tènues,
+discretíssims, virginals.
+
+
+
+VI
+
+Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el
+comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest:
+
+-Però, Paulina, si és tan tímid!
+
+En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de
+l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada.
+
+-Estic foll! estic foll! Me l'estimo...
+
+I Paulina contestava sempre:
+
+-Doncs què espera, home!
+
+Paulina estava satisfeta, contenta de la seva obra. Veia amb
+fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit,
+en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en
+Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però estava com
+avergonyit davant de la família Buxareu. No cal dir que les
+classes de dibuix s'havien acabat feia temps i el professor només
+hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi
+esbroncà la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la
+canalla que fessin broma de l'antic professor. Cada vegada que
+parlava amb ell es trobava cohibit, perquè el pobre don Gaspar,
+encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per
+amagar l'estat de la seva ànima.
+
+Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però
+la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu
+propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una
+tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don
+Gaspar i l'home es decidia a declarar-se.
+
+Isabel, que havia començat l'aventura de per riure, estava també
+una mica esverada davant de l'assiduïtat del professor. Perquè
+Isabel es deia: -Aquest home se'm declararà. I què faig
+aleshores?- És positiu que en Melrosada no li feia gens de gràcia:
+li semblava impossible poder-lo estimar. I, si venia el moment de
+la declaració, què? Li donaria una carbassa rodona. I aleshores la
+seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense
+negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li
+diria que sí des del primer moment?
+
+Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera:
+¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell
+l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell? Un professor de
+dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no
+podia satisfer de cap manera les seves ambicions.
+
+Isabel havia decidit, ja feia temps, una norma de vida. Ella no
+tenia més enllà de trenta vuit anys, i els duia molt ben
+portadets. La seva persona era cotitzable, encara que fos per una
+petita quantitat, i estava resolta a no oferir-se en el mercat
+matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix; i el pobre
+Melrosada, per bona persona que fos, no li oferia pas aquest
+guany. I per tan poca cosa Isabel no volia provar, de cap manera,
+una aventura matrimonial d'on potser sortiria amb les mans al cap.
+
+Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva
+amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava
+creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per
+a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens
+don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era
+completament inútil.
+
+Isabel era hipòcrita i covarda, i estava segura que Paulina no li
+perdonaria aquest engany. Li feia por de perdre una amiga com
+aquella, i li feia por, també, que vingués el moment terrible de
+decidir-se. I, en mig d'aquestes pors, sentia una mena de
+confiança en si mateixa: esperava que arribés algun esdeveniment,
+una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada
+fos carbassejat i Paulina restés convençuda.
+
+Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el
+professor; però ell estava reservadíssim, i només a en Salvador
+Puntí feia les revelacions necessàries.
+
+Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell
+canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se
+exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li
+havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels
+pantalons en la forma que encomanà la nit anterior; es feia
+raspallar els vestits dues vegades el dia; i la minyona que li
+arreglava la cambra notà amb estupefacció que en Melrosada havia
+adquirit un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia
+olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen
+que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de
+faldilles.
+
+En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que
+el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al
+professor enamorat.
+
+En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut.
+Anticlerical terrible, no se li escapava, però, cap paraula
+despectiva ni cap protesta contra els capellans: molt al contrari,
+a la dispesa hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més
+gran respecte i amabilitat.
+
+Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb
+tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de
+les seves conviccions especials, somreia serenament, i en el fons
+de la seva ànima perdonava l'indiscret.
+
+De jovenet havia estimat amb passió una cosidora eixelebrada. Un
+dia va veure que la cosidora li era infidel: en Puntí va
+resignar-se. I quan, després de molt temps, la malvestat va
+oprimir aquella dona, ell va donar-li participació en els seus
+estalvis; participació que encara continuava oferint amb veritable
+filantropia.
+
+Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai
+en el matrimoni. Complia estrictament els seus deures d'empleat
+municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges,
+anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans
+extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del
+quint pis del Liceu.
+
+Un cop la setmana, sortia misteriosament després de sopar, i no
+deia mai on encaminava els seus passos; encara que dos estudiants
+de Balaguer, que feien la carrera de medicina, descobriren que en
+Salvador Puntí anava a una sessió d'espiritisme o a _fer el bé_,
+com diuen els iniciats.
+
+En Puntí era un home convençut de la seva valor limitada, i ho
+fiava tot a la misericòrdia divina. Mai promovia cap discussió, ni
+contradeia els seus companys, ni afirmava res amb aplom. Comprenia
+fins a quin punt la gent estava distanciada de la seva manera de
+pensar i de sentir. Algun cop inicià converses de proselitisme amb
+en Melrosada; però veia clarament que el professor no hi volia
+saber res, amb els esperits.
+
+Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret
+del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses
+del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de
+dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el
+problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els
+remeis, sense saber quin li donarà la salut, es lliurà, aquells
+dies, al diàleg confidencial amb en Salvador Puntí, i li féu
+confessió plenària. En Puntí no creia en aquell amor. Opinava que,
+en el cos d'en Melrosada, un esperit lúbric hi havia fet de les
+seves: calia que en Melrosada s'humiliés i es purifiqués, i fes
+esforços per desfer-se d'aquell esperit que el dominava.
+
+Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho
+acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre:
+
+-Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe
+és essencial.
+
+En Melrosada vacil·là i dubtà fins al punt que tot allò que li
+deia en Salvador Puntí li produïa un cert esverament.
+
+En Salvador Puntí intensificà les seves prèdiques; i en Melrosada,
+que ja no es veia del tot extern a aquell món misteriós on vivia
+el seu amic, sol·licità l'iniciament, i en Puntí, molt satisfet,
+li va prometre que el duria a una sessió, on es faria perfecte
+càrrec i quedaria convençut de tot allò que li semblava
+impossible.
+
+Una nit anaren al lloc del misteri. Era un entresol miserable del
+carrer de Mendizàbal. En aquell entresol hi vivia una certa dama
+ex-amiga d'un aristòcrata. Els dos visitants trucaren a la porta i
+penetraren immediatament al menjador; un menjador petit on hi
+havia una vintena de persones segudes al volt de la taula. En
+Melrosada fou presentat a la mestressa. Era una dona d'uns
+cinquanta anys, passada, pintada, vestida amb una bata de seda
+violeta, trofeu d'antigues grandeses, però que aleshores tenia les
+puntes estripades i la color beguda. Aquesta dona els rebé amb
+gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La concurrència era
+tota d'aspecte humil i deplorable: dones que venien de qui sap a
+on amb la canalla que se'ls adormia a la falda; algun noiet
+dependent de drogueria; algunes modistetes que anaven amb el pare
+i la mare i tota la família; i en un recó es distingia, pel seu
+aspecte encara més humil, un obrer monstruós com un goril·la, amb
+les espatlles de descarregador del moll i una alçària de Sant Pau,
+que anava amb samarreta i pantalons de vellut. En Melrosada i en
+Puntí cridaven l'atenció per llur aire de senyors; i el professor
+es meravellà de la manera com tota aquella gent tractava el seu
+amic, i de la germanor que presidia aquell acte.
+
+Al moment que arribaren, un mèdium feia admirables revelacions.
+Era, el tal subjecte, un xicot prim, fadrí llauner, que es sentia
+posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina.
+
+Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i
+feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar
+rapè; i de sobte deia que la república era un fet, i es passava
+els dits per la barba afaitada, i aleshores, un home gras i
+vermell que se'l mirava amb uns ulls com unes taronges, deia, tot
+convençut:
+
+-És en Ruiz Zorrilla!
+
+Després del seu discurs republicà, el fadrí mèdium obria els ulls,
+i els tornava a tancar de seguida. Es posava una mà damunt del
+pit, i l'altra mà, amb el puny clos, la col·locava damunt dels
+ronyons; aixecava el cap amb arrogància, i deia:
+
+-_Voto a cien mil bombas!_
+
+Aleshores el subjecte gras i vermell aclaria el personatge, i
+insinuava, tímidament:
+
+-És en Napoleó!
+
+En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet
+com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a
+riure's del que veia.
+
+Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga
+enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va
+dir-li, maternalment:
+
+-No s'_entregui_ més: per avui ja n'hi ha prou.
+
+I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb
+una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir
+res.
+
+Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En
+Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia
+llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies
+els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina.
+
+No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una
+manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el
+nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala
+persona.
+
+Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt
+carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa
+va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la
+dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus,
+amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies
+imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un
+borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava.
+
+Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a
+il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa
+recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap
+i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs
+inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà
+posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca
+solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer
+l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer
+constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona.
+
+De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i
+ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la
+Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense
+gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta
+feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una
+ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus
+que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el
+posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la
+varen fer fugir més que de pressa.
+
+Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues
+noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i
+esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del
+desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar,
+i una _indivídua_ que tenia al costat, que era la seva pròpia
+muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front.
+
+El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis
+el violentaven.
+
+Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren
+en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i
+a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa.
+Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al
+seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada
+més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de
+la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia
+d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït
+per algun tarambana.
+
+La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i
+declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era
+molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de
+les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i
+orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien
+anar-se'n de cap manera.
+
+Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la
+matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La
+concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de
+puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin
+aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents.
+
+En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En
+Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava
+obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci,
+digué aquestes paraules al seu amic:
+
+-Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però
+tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els
+miracles mai són provocats pels orgullosos.
+
+L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de
+caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen
+per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els
+defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu
+purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable
+llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna. Aquestes ànimes,
+que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen
+d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què
+es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva
+desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells
+les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer
+la seva naturalesa d'esperits.
+
+L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de
+procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les
+nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el
+nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats.
+
+-Li confesso, Puntí, que tot això és extraordinari- contestà en
+Melrosada; -però també dec dir-li que no em soluciona res, que no
+hi veig clar en lo que pugui referir-se al meu amor.
+
+-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament.
+Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina
+un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només
+en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la
+intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic
+que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè
+agravià involuntàriament, es venja en aquesta forma: fent-li
+creure que vostè sent una passió per una dona, donant-li les
+inquietuds i les vacil·lacions que ara el dominen.
+
+-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em
+sembla que el meu enamorament serà tan fora de lloc com vulgui,
+però els esperits dels morts no hi tenen res que veure.
+
+-Vostè podrà opinar així, però el que jo li he dit és la pura
+veritat. No em ve de nou la seva poca fe: necessita altres
+experiències; però cregui'm, Melrosada, humiliïs...
+
+Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no
+li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera.
+Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de
+Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per
+mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames
+optimistes de la tia Paulina.
+
+Des d'aleshores comprengué que entre en Salvador Puntí i ell hi
+havia un abisme espantós. Com podia ser veritat, aquella teoria
+absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos
+eixerit de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les
+seves ungles acurades. Oh! aquelles mans!
+
+El que no comprenia en Melrosada era per què el seu instint no
+s'havia despertat fins aleshores; com havia passat tota una vida
+sense pensar en la necessitat absoluta de cercar una dona honrada
+que l'estimés. I la por era sempre la mateixa: creure que potser
+havia fet tard, que era ja impossible que ell enamorés ningú.
+
+En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament casta, i
+una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es
+ruboritzava de confessar-s'ho a sí mateix; però era una cosa
+essencial, una cosa imprescindible, per a assolir el que
+desitjava.
+
+Aquesta temor tan íntima no s'atreví a manifestar-la a ningú: fins
+es donava vergonya de consultar-ho a cap metge. En Melrosada era
+excessivament pudorós; però la seva por era excessivament
+inquietant. Aquella nit de l'espiritisme, quan en Melrosada
+abandonà el seu amic, es sentí més que mai dominat pel dubte
+corsecador. Es tancà a la seva cambra, i li vingué una idea
+ardida, veritablement impròpia d'ell. No volia viure més amb
+aquella intranquil·litat: decidí que l'endemà, a la caiguda de la
+tarda, faria la prova. Organitzà tot un programa: aniria a tal
+banda, beuria una mica, procuraria perdre el seny, i després...
+després... Quan pensà en lo de després en Melrosada s'esverà més
+que mai. Oh, no! De cap manera! No podia fer-ho, no havia de
+fer-ho: el seu amor l'en guardaria! ¿Ell, cometre semblant
+indignitat? Ni que fos a fi de bé.
+
+En Melrosada sentí unes esgarrifances de fred espantoses, i, sense
+saber com, els ulls se li ompliren de llàgrimes; i, tremolant,
+agafà la seva camisa de dormir i l'apretà contra el pit com si fos
+un lliri puríssim.
+
+
+
+VII
+
+Som al jardí dels Buxareu. Fa un solet deliciós, i la família
+acaba de dinar. La tia Paulina ha estat invitada. Truquen a la
+porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor
+de dibuix a interrompre les digestions.
+
+La tia Paulina s'està preparant per fer el salt del tigre, vull
+dir, per precipitar la declaració d'en Melrosada. Fa una pila de
+dies que ja té encarregats els melindros.
+
+En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat
+una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet
+ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra,
+impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota
+els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides
+amb l'elegància més elemental. La tia Paulina esguarda el fragment
+d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan
+observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet
+imperdonable?
+
+¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la
+Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça
+arcaica?
+
+La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets
+li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange
+macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria. En
+Melrosada era absent a les angúnies de la tia Paulina: ell duia
+aquells calçotets perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres;
+i es lligava, les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de
+la bota, perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó.
+
+Una iniciativa pròpia, una graciosa reforma sobre aquest punt,
+hauria estat demanar massa al professor: prou feia amb el nus de
+la corbata i amb el raspall de les dents.
+
+La tia Paulina no veia res ni podia articular paraules. En
+Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa
+l'actitud de la seva amiga: procurava seguir una conversa general
+amb en Víctor Buxareu i la seva dona. Els nens petits corrien pel
+jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes
+geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien:
+
+-A veure si sap on és el Bramaputra.
+
+En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens
+palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot
+dient-li:
+
+-Ela, ela, que no ho sap!
+
+La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els
+calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una
+tristesa aclaparadora.
+
+Unes hores després, quan en Melrosada anà cap a casa sense haver
+pogut veure la Isabel, fou sobtat per una visita.
+
+Quatre copets sonaren a la porta de l'habitació, i en Melrosada
+obrí. Era la tia Paulina.
+
+En Melrosada quedà lívid d'emoció. Excusà el desordre de la
+cambra, no sabé què dir; però la tia Paulina estava severa: una
+implacable decisió lluïa en els seus ulls. En Melrosada volia
+preguntar: no sabia el perquè d'aquella visita. Com era possible?
+La tia Paulina a aquelles hores, i sola! Què devia haver passat?
+Quina gran desgràcia venia a comunicar-li?
+
+La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds
+del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de
+tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué
+posades damunt la calaixera del professor, ordenà:
+
+-Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons.
+
+-Pa...pa...ulina...
+
+-Obeeixi.
+
+En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon.
+Està vermell i tremola visiblement.
+
+-Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més
+amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets.
+
+-Pau...pau...lina...
+
+En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant:
+es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una
+cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos.
+
+Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde
+de la _Jarretière_, li posa la lligacama. Quan ha vist la
+lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir
+profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció.
+
+Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules:
+
+-D'avui endavant es posarà lligacames. On va, home, amb aquelles
+vetes! ¿No veu que no faríem res?
+
+En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions,
+però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor,
+don Gaspar li va al darrera cridant:
+
+-Paulina!... Paulina!...
+
+Els companys de dispesa s'han informat del fet. Es comenta la cosa
+de mil maneres. Una dama ha entrat a l'habitació del professor: en
+Melrosada ha estat una estona sol amb ella. La remor arribà a
+orelles de la mestressa. A l'hora de sopar s'insinuen rialles
+burletes.
+
+A la mestressa no li fa gens de goig, tot allò.
+
+En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es
+troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut
+entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada està
+desarmat entre els seus companys; no gosa aixecar els ulls de la
+vianda; menja amb les galtes vermelles i suant d'angúnia.
+
+Quan el sopar ha finit, la dispesera emprén en Melrosada
+privadament.
+
+-Don Gaspar, vostè sap que la meva casa és una casa seriosa: hi ha
+dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis, i... francament...
+don Gaspar, una servidora no voldria molestar-lo (vostè és el més
+vell de la casa... jo no més li dec que favor); però... don
+Gaspar... vostè comprèn...
+
+En Melrosada està tan emocionat i tan fora de si, que no sap si
+saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall
+d'indi. Això ja és massa! Aquesta broma no es pot tolerar!
+Imaginar-se semblant cosa d'ell!
+
+Per altra banda veu en Melrosada que tota protesta fóra inútil, i
+adopta un aire de víctima sacrificada, i pensa: -Tot això ho
+pateixo per la Isabel! per ella! Tot sigui per ella!
+
+Quan la dispesera ha finit el sermó, en Melrosada contesta, amb
+gran humilitat: -Està bé, Teresina: ho tindré present.
+
+-Per Déu, don Gaspar! Jo no voldria ofendre'l!... En Melrosada
+entra a la cambra d'en Salvador Puntí. El seu amic té un bromerot
+de mil dimonis dintre la closca: el constipat està en el període
+àlgid.
+
+En Melrosada, caritativament, amablement, agafa una novel·la que
+és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura.
+
+En Salvador Puntí s'endormisca. En Melrosada sent una dolor viva a
+les pantorrilles: les lligacames l'apreten que és un gust.
+
+
+
+VIII
+
+La tia Paulina ja en té prou d'indecisions i de timideses.
+L'espectre dels calçotets ha desaparescut. En Melrosada ha promès
+que faria un punt d'home, i sembla que anirem a raure a allò de
+les primeres amonestacions.
+
+La tia Paulina ho ha preparat tot magníficament, amb una precisió
+admirable. No ha volgut invitar gaires persones: vuit o deu a tot
+tirar.
+
+Els invitats entraran a la sala. El menjador estarà a punt per a
+quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells,
+pastissos i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de
+tovallonets, estovalletes i camins de taula.
+
+La declaració s'ha de fer abans del berenar: en Melrosada
+aprofitarà una ocasió favorable. El corredor, per exemple, li serà
+d'una gran utilitat: tot caminant podrà arreglar la cosa. La tia
+Paulina pensa que això és un ai! La qüestió és donar el primer
+pas: tota la resta ja anirà venint.
+
+En Melrosada està decidit, encara que la visita que li ha fet la
+tia Paulina la vetlla mateixa de l'esdeveniment, i l'aparició de
+les lligacames, el tenen una mica desorientat. El matí, en
+llevar-se, ha intentat posar-se-les, i ha notat que l'apretaven
+molt. Les ha afluixades una mica, però l'home no s'hi sent prou a
+gust.
+
+La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i
+gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa
+sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com
+si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la
+visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres
+hores de la tarda.
+
+En Melrosada arriba molt abans que els altres invitats. S'ha fet
+tallar els cabells i duu un vestit nou. Està agraïdíssim a la tia
+Paulina. La tia Paulina s'excusa per la conducta observada amb ell
+a propòsit de les lligacames. En Melrosada somriu.
+
+-Paulina, vostè és com la meva mare.
+
+Quan en Melrosada ha dit això, li sembla que pot ser ofensiu per a
+la tia Paulina.
+
+-Vostè és la meva germaneta. Per a vostè no tinc secrets. Com ho
+faria, sense vostè?
+
+En Melrosada pondera la serietat dels moments. Fa constar que
+aquest és potser el dia més important de la seva vida: si les
+circumstàncies li són favorables, avui es decidirà la seva sort.
+
+La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva
+amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta
+del professor; però la tia Paulina està plena de confiança.
+
+En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha
+trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat:
+això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a
+demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del
+menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejarà la dolçor
+dels tortells amb el sí de l'enamorada.
+
+Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres
+solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores.
+Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen
+descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi
+acuden, encara que sigui a les portes de l'infern. Després han
+vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes
+bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen
+l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta. Són filles
+d'un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan
+l'ofici d'institutrius. Volen que se les tracti de _miss_, i tenen
+pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un
+lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les
+úniques persones de Barcelona que saben donar un te.
+
+La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent
+per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai,
+perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a
+escoltar la història d'un plet que conten.
+
+L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no
+l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el
+desconcerta. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara
+és inútil: les dues bessones la tenen acaparada, contant-li una
+malaltia plena de complicacions. El marit Perearnau, que és un
+inconvenient i mai sap el que té de dir i el que té de callar, ha
+fet una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina que
+mortifiquen la seva dona. Paulina vol girar la conversa, però en
+Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben
+treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en
+Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan
+Llimona.
+
+En Melrosada, que no està per pintures, fa un paperot callat i
+fred, i no es sap treure les paraules de la boca. Veient que la
+situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel, comença
+a posar-se nerviós i a perdre la mica d'aplom que s'ha endut de
+casa. Paulina se n'adona amb dolor; però, com que és tan hàbil,
+parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a
+cantar no sé què d'en Borràs de Palau.
+
+La cançó que canta resulta ser allò de _Vora, voreta la mar_, i la
+melodia del fill adoptiu de Mataró obra l'ànima d'en Melrosada,
+que a la fi troba pretext per a col·locar-se al costat de la
+vídua, que, amb un joc de parpelles criminals va fent a bocinets
+l'ànima del professor enamorat.
+
+En Melrosada no diu res: està ben vist que el pobre home no ha
+nascut per fer l'ofici de don Juan. Ell prou es pensava: -Avui sí,
+avui sí, que li ho dic tot, tot...- Però quan arriba l'hora li és
+impossible articular paraula.
+
+Quan ha finit la cançó, hi ha un moviment de cadires. La tia
+Paulina parla de xocolata, i en Perearnau somriu i es torna
+vermell de satisfacció.
+
+La Isabel ha abandonat la sala, i don Gaspar li va al darrera. La
+tia Paulina, amb la vista, no els deixa un moment.
+
+Isabel s'entreté a mirar una estampa que hi ha penjada a la paret
+del corredor. Aleshores en Melrosada, fent veritables esforços, li
+insinua a l'orella:
+
+-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes...?
+
+Però, en aquest precís moment, en Melrosada s'ha tornat groc com
+la cera. Una de les lligacames, afluixada amb excés, ha anat
+relliscant pels calçotets i s'ha desfet: Si en Melrosada dona un
+pas, està perdut. La proximitat del ridícul, li nua la gola.
+Isabel s'ha donat compte de l'estat d'en Melrosada, i avança tres
+passes. En Melrosada no sap què fer. Amb pena arriba a aconseguir
+la vídua i torna amb lo d'abans; però aleshores la seva veu és la
+d'un moribund.
+
+-Isabel: ¿vostè creu que la felicitat de dues ànimes...- I, tan
+bon punt acaba de repetir això, es sent clar i terrible, damunt de
+les rajoles del corredor un: clinc! metàl·lic, que proporciona una
+rialleta a la Isabel. Aleshores, don Gaspar, que ha sentit el
+clinc! i la rialleta, i ha vist una tira negra arrossegant-se, ja
+no pot més: les seves forces han cedit, el cap li dóna voltes, els
+ulls se li entelen, sent una opressió al pit, les seves cames
+vacil·len, i, ja perdut el món de vista, s'abandona damunt de la
+Isabel.
+
+La Isabel fa un xiscle, pensant que el professor és un
+desvergonyit, i el pobre Melrosada cau a terra com un sac: tot
+això ràpidament, en un obrir i tancar d'ulls. La Isabel demana
+auxili, i tots els que restaven a la saleta surten al corredor, i,
+esglaiats, veuen el professor estès i la vídua desesperada.
+
+El que passà en aquella reunió íntima de Paulina Buxareu no és
+perquè jo ho descrigui. A Isabel li vingué un veritable atac de
+nervis. Les bessones es feren càrrec de la vídua, li descordaren
+el vestit, i la calmaren amb un sens fi de til·les.
+
+Paulina era transverberada per vint-i-cinc espases de malvestat.
+Amb l'ajuda d'en Perearnau, diposità en Melrosada damunt del llit
+on ella dormia. (No s'atreví a dipositar-lo en el llit de la
+minyona.) Don Gaspar, al cap d'una estoneta, va tornar en si. Feia
+uns gemecs de desesperació que partien l'ànima. Isabel havia pres
+un cotxe. El matrimoni i les bessones i les cosines eren ja qui
+sap a on. El professor només restava a la casa de Paulina, vençut,
+afadigat. Amb una migranya terrible, amb el polç fluix, el coll
+descordat i els ulls plens de llàgrimes; Paulina no sabia què dir.
+Remenava una tassa de te; i en Melrosada, arrencant una veu tènue,
+acompanyava el soroll de la cullereta amb aquestes lamentacions:
+
+-Paulina! tot està perdut, tot està perdut!
+
+-Qui sap!- deia Paulina. -Animi's.
+
+-Contra el ridícul no es pot res, Paulina. Mai més, mai més la
+tornaré a veure! És impossible que ella pugui estimar-me; és
+impossible!...
+
+Al cap d'una estona en Melrosada es refeia de la desgràcia amb uns
+melindros impregnats de xocolata i una copeta de vi ranci. Paulina
+no es donava compte del que havia passat: els seus pensaments eren
+deslligats encara.
+
+Isabel, quan arribà a casa seva, va escriure aquestes ratlles, amb
+una gran satisfacció:
+
+«Senyoreta Paulina Buxareu.
+
+-Estimada amiga: no puc explicar-me el que ha passat aquesta tarda
+a casa teva. Lamento amb tota l'ànima els incidents desagradables.
+Tu comprens, Paulina meva, que no puc casar-me amb aquell home.
+Estic trista, molt trista...
+
+Adéu. T'abraça la teva amiga
+
+ISABEL,»
+
+I aquella bit sí que en Melrosada la passà ben negra. Quan es
+despullava, tingué una bona estona les lligacames entre els seus
+dits: se les mirava amb horror. Va llançar-les a terra
+despectivament. Però quan era dintre els llençols pensà que la
+culpa era seva, només que seva: li entrà un càndid remordiment,
+encengué el llum, saltà del llit, recollí les lligacames, i va
+deixar-les damunt del marbre de la calaixera.
+
+FI DE LA SEGONA PART
+
+
+
+TERCERA PART
+
+
+
+I
+
+En el cor de la Lluïseta hi florien les coses més rosades; els
+seus pensaments eren un vol de colomes blanques. Lluïseta
+ostentava ja l'anell de prometatge: un brillant com un cigró que
+enlluernava tota la família. Els pares del novi volien demostrar
+que no els venia de mil ni de dues mil pessetes: era l'únic noi
+que tenien, i el fet de casar-lo era per a ells la més gran de les
+felicitats.
+
+A la Lluïseta el matrimoni li feia molta il·lusió. Sabia que el
+promès no allargava gaire: ben plantat, elegant, una mica tronera,
+incapaç de guanyar-se la vida; però, malgrat aquestes qualitats,
+no era generós excessivament per a deixar de pensar en el dia de
+demà, ni per a tirar a perdre la fortuna que els seus pares li
+tenien reservada.
+
+Encara que l'amor no la tingués folla, la Lluïseta s'estimava el
+seu promès. Al principi que el noi va dedicar-s'hi, a la Lluïseta
+no li feia ni fred ni calor. Després, amb el tracte, amb
+l'assiduïtat per part d'ell, amb els petits sacrificis que
+s'imposava per veure-la i per parlar-li, amb algun present de bon
+gust, el cor de la Lluïseta s'anà amansint; i la primera vegada
+que abandonà les seves mans dins de les mans del novi, sentí un
+goig deliciós, un desig de lliurar-se amb reserves, i arribà a
+creure que estava positivament enamorada.
+
+Els primers dies foren tot allò de perdre la gana i dir paraules
+d'una tendresa infinita. Després el festeig es regularitzà, la
+flama primera s'anà apagant, i el tenir novi era ja una cosa tan
+sense emoció com menjar ostres o anar a missa. És clar que dins
+del costum hi havia alts i baixos, petites topades, moments
+fèrvids, passatgers entusiasmes.
+
+Entre la Lluïseta i el seu novi s'havia creat una mena de relació
+falsa. Ella només pensava en ella i en ser agradable al seu
+promès; i ell només pensava en ell i en ser agradable a la seva
+promesa: ni l'un ni l'altre perderen cap estona meditant sobre la
+complicada perspectiva del matrimoni, i el límit de llurs
+preocupacions era la nit de nuvis.
+
+No es trencaren el cap a descobrir-se mútuament les ànimes:
+passaven el temps badant i dient: «-M'estimes? -T'estimo!»,
+s'agafaven les mans, i es besaven d'amagat.
+
+Aixi transcorregué un curt prometatge, i la Lluïseta estava a punt
+de lliurar-se en cos i ànima a un minyó brutalment vulgar, la
+manera de ser i de sentir del qual desconeixia.
+
+És clar que foren vigilats amb prudència; que es feren les visites
+de reglament; que el noi aparentà una conducta impecable, i, si de
+tant en tant i hi havia una relliscada, es dissimulava i la
+Lluïseta no en sabia res; es mesurà i es ponderà l'estat econòmic
+de les dues famílies; i, per fi, arribà el moment que la Lluïseta,
+tota blanca i perfumada, sortí de bracet amb el seu espòs, desprès
+d'haver escoltat la prèdica castellana d'un frare caputxí.
+
+L'opinió dels concurrents a la festa fou unànime: tothom creia que
+serien molt feliços. Estaven enternits per la cerimònia i per
+l'àpat que els esperava.
+
+El nostre amic don Gaspar no fou invitat a la festa, però restà a
+la porta de la Mercè per veure passar la comitiva.
+
+Feia ja dos mesos del tràgic incident de les lligacames, i el
+professor no s'havia aconsolat encara, ni havia apagat aquell
+encenall eròtic que li feia fer un seguit de papers ridículs.
+
+Paulina Buxareu, amb el casament de la seva neboda alleugerí el
+feix de disgustos que la consumien des que fracassà tot allò que
+duia de cap amb la Isabel i en Melrosada.
+
+La tia Paulina féu un paper importantíssim: el paper de mare de la
+núvia; però com que no es resignava a semblar vella, exhibí un
+vestit fabulós de poca solta, ensenyant els tresors de la seva
+pell, encara sense arrugues. Moltes senyores invitades la varen
+pendre per la germana gran de la núvia, i més d'un senyor li va
+dir que estava seductora.
+
+La tia Paulina no tenia costum de beure xampany, però un dia és un
+dia. En va beure, no gaire que diguem: el necessari per que dues
+rosetes se li adormissin a les galtes molsudes i li
+proporcionessin un estat ultra sentimental. Va esbravar-se amb el
+pare del nuvi. El pobre senyor, que també estava tou amb allò del
+casament del noi, va correspondre bestiesa per bestiesa; i entre
+els dos en digueren a l'alçada d'un campanar.
+
+En aquell àpat, que va ser a la Maison Dorée, tothom va voler
+col·locar dues paraules. El frare caputxí que actuà en la
+cerimònia, i que seia en lloc preferent de la taula, féu una
+segona edició de la _plàtica_, i a la tia Paulina li desgavellà
+tot el parament de polvos d'arròs de la seva cara, a conseqüència
+d'un plor torrencial.
+
+Un senyor gras, usurer, oncle valencià d'en Víctor, que formava
+part del consell de família de la Lluïseta, engegà un discurs
+inacabable.
+
+Amb un to patètic, evocà els pares de la noia, que des del cel
+beneïen aquella unió ; recordà l'escena de la mort de la mare, amb
+detalls de mal gust. A en Víctor i a molts concurrents els va
+semblar excessiu i impropi.
+
+Els nuvis menjaven poc, perquè, és clar, no tenien gaire gana, i
+en un dia com aquell s'havia d'evitar tota complicació gàstrica.
+
+La tia Paulina besava la seva neboda amb fúria, amb plors i amb
+exclamacions.
+
+Els invitats ballaren, digueren inconveniències i lloaren el
+menú; passaren la tarda plens de la joia animal i divina del
+menjar i el beure, i a les set de la tarda començaren a desfilar
+molt satisfets.
+
+La tia Paulina s'havia entendrit, i desitjà sopar amb els seus
+nebots. Anà primer a casa seva a treure's el vestit i a posar-se
+més discreta. Quan es trobà sola, sospirà; les llàgrimes no se li
+estroncaven del tot: decididament aquelles noces l'havien
+desconcertada.
+
+El sopar a casa d'en Víctor fou trist. Els nens no tenien gens de
+gana: s'havien atipat com uns lladres a la Maison Dorée, i la seva
+mare només els deixà pendre una sopa. Interpretaren a llur gust la
+cerimònia del casament, el fet i les conseqüencies, i no ho
+acabaven de veure clar. Els dolia molt que la tia Lluïseta se
+n'hagués anat, però els feia molta gràcia tenir un oncle nou.
+
+En Víctor estava capficat: una cosa d'aquestes sempre desgavella
+les famílies. La més serena era la Maria de la Mercè.
+
+La tia Paulina, tot sopant, volia fer el cor fort i dir paraules
+optimistes; però, sense voler, afluïen els records a la seva
+conversa: parlava dels morts, de la seva bona germana Elisa...
+
+Com que era tard, a en Víctor li va fer llàstima que la seva tia
+se n'anés sola a casa, i li demanà que es quedés a dormir: la
+cambra de la Lluïseta era buida.
+
+La tia Paulina no es féu pregar gaire. La bona dona se n'anà a
+dormir després d'una conversa enutjosa. Pobra tia Paulina!
+
+Aquella nit sentí tota la fredor del seu viure. La cambra on
+dormia accidentalment, el llit que aguantava el seu cos, el mirall
+on la Lluïseta esguardà el seu coll de neu, el lavabo, la catifa,
+totes les coses intimes que vetllaren la virginitat de la
+neboda... li complicaven els pensaments i li enterbolien els
+sentits. La tia Paulina s'ho mirava amb una amargor infinita, i
+pensava en el que devia passar lluny d'ella, aquells moments
+precisos.
+
+Es tornà vermella, s'esfereí, i acabà dient:
+
+-Déu meu! Feu que ella sigui ben feliç! Feu-la una bona esposa i
+una bona mare!
+
+En Víctor estava preocupat: la sort de la seva germana, el viatge
+espiritual que acabava d'empendre, les sorpreses que el matrimoni
+reservava per a ella... tot plegat eren coses que no podien
+deixar-lo indiferent.
+
+La Maria de la Mercè el va treure de les preocupacions.
+
+-Els nens ja dormen- va dir-li.
+
+La Maria de la Mercè s'havia desfet els cabells i duia una bata de
+seda. Un perfum adorable fluïa de la seva pell.
+
+La Maria de la Mercè, ruboritzada, tímidament, evocà la seva
+primera nit de nuvis; els records més dolços, els moments més
+fèrvids de llur vida rodolaren per la imaginació del dos esposos;
+i en Víctor, emocionat, va besar la seva dona.
+
+
+
+II
+
+En Melrosada guaitava la lluna.
+
+Aprofitant la nit primaveral, se n'havia anat fins a l'Avinguda
+del Tibidabo.
+
+El professor respirava un aire ple d'olors optimistes, assegut a
+una tauleta de la terrassa, contemplant l'or i l'escuma del seu
+vas de cervesa.
+
+De tant en tant admirava l'estesa de llumets, i volia endevinar
+les vies de la ciutat, i fins volia endevinar l'indret precís on
+vivia ell. Completament oblidat de tot, i capficat en aquella
+feina pueril, s'hi passava una bella estona, sense adonar-se de la
+gent que el voltava.
+
+Després de beure i pagar la cervesa, donà un tomb, cada vegada més
+satisfet del panorama nocturn ; i una mica allunyat de la gent, en
+plena ginesta i aconsellat pels pins, engegà un cop d'ull per les
+rutes dolorides del seu esperit.
+
+Des que abandonà la casa de Paulina, aquella tarda de la seva
+desgràcia, havia romàs com un conill dins del cau, sense cara ni
+pit per a presentar-se davant de la gent. Aquell desmai portà cua.
+L'endemà del fracàs es sentí tot desballestat, amb una llengua
+espessa i un mal de cap entorpidor. En Melrosada estava
+positivament malalt, encara que sense gaire importància. Ell no
+s'hauria atrevit, per res del món, a fer sabedora Paulina del seu
+estat; però Paulina mateixa, sol·lícita i maternal, anà a
+visitar-lo i a aconsolar-lo.
+
+Paulina fou sotragada pel desllorigament estúpid que el destí
+havia donat a tots el seus plans; però els que la coneixien i els
+que havien esmentat l'interès que l'atrafegava per assolir el
+pintoresc casament, quedaren una mica meravellats en veure la
+resignació de Paulina davant dels implacables manaments del destí.
+Sabia ella perfectament que era ja inútil tot el seu esforç.
+Conversà amb el pare Tudó, i va anar a veure la seva amiga una
+pila de vegades. Isabel, amb la valentia que li donà l'incident de
+la lligacama, es negava a tota solució de concòrdia; i, a cada
+consideració que feia la seva amiga, hi afegia sempre: -Ja ho veus
+tu mateixa, Paulina: en aquest cas, em sembla que obraries com jo:
+ja te'n fas càrrec-, i altres paraules per l'estil, que, encara
+que ferissin mortalment a Paulina, la feien impotent per a
+imposar-se com abans. Paulina ho veia ben clar, que la Isabel no
+era per al professor: Déu havia volgut la cosa d'aquesta manera,
+i, desgraciadament, la seva bona amiga passaria les nits d'hivern
+sense altre consol que l'escalfallits, i el digníssim Melrosada no
+tindria al seu costat aquella veu per a dir-li, de tant en tant:
+-Mira, demà és dia de peix.
+
+El professor estigué una setmana sense sortir de casa. Mentre durà
+la curta malaltia fou visitat dues vegades per Paulina. En
+Melrosada patia de debò en presència de la seva amiga: era tan
+ridícul el paper que havia fet, que no s'atrevia a aixecar els
+ulls de terra. Estava molt, però molt avergonyit. Pensava que els
+nebots de Paulina ho sabien tot, i que mai més tornaria a
+veure'ls. ¿Amb quin dret es presentaria davant d'en Víctor
+Buxareu, després d'haver-se desmaiat per una lligacama? I, el més
+trist, per al pobre don Gaspar, era que seguia estimant la vídua,
+que la seva passió no s'havia apagat, i el seu desig de matrimoni
+era més intens que mai.
+
+Paulina Buxareu animà una mica don Gaspar. Li digué que el que li
+havia passat era naturalíssim: un home del seu cor i dels seus
+sentiments sempre està exposat a escenes així; i que tot plegat,
+en lloc de rebaixar-lo, l'ennoblia.
+
+Però en Melrosada prou veia que Paulina era insincera, i
+exclamava, ple d'amarga malenconia:
+
+-Paulina, vostè és un àngel, vostè és una santa; però no vulgui
+enganyar-me d'aquesta manera; no m'amagui la veritat; prou sap
+vostè que ella no m'estima, que ella no pot estimar-me!
+
+I Paulina, amb una candidesa d'infant, afegia:
+
+-I pensar que tot és per culpa meva! que jo sóc la causant de la
+seva desgràcia!...
+
+En Melrosada, en mig del seu desesperat excepticisme, interrogava
+Paulina: volia saber noves de la vidua, el que deia, el que
+pensava; i Paulina ja no tingué cor per a mentir, i li digué la
+veritat ben crua: la Isabel no seria per a ell!
+
+Hem fet notar pàl·lidament que en l'ànima de don Gaspar no havien
+finit les aspiracions matrimonials: el fracàs no duia el
+renunciament; el cor lacerat no volia colgar-se dins l'oblit. I
+aquesta era la desgràcia més gran que patia en Melrosada. A
+Paulina no volia confessar-li-ho Havia fet manifestacions de
+resignació; davant dels ulls de la seva amiga don Gaspar era un
+home fins penedit de tots els actes que inspiraren les trapaceries
+de Paulina; però en el fons del fons en Melrosada estava més
+malalt del que semblés a primer cop d'ull.
+
+Totes aquelles manifestacions que va fer al seu cosí jesuïta i a
+la tia Paulina, la tarda mateixa que feu coneixença amb Isabel,
+les podria fer ara molt més intenses; i ara, tristament, sense cap
+esperança.
+
+Si en Melrosada fos un home conscient d'ell mateix, potser
+destruïria la seva vida miserable; però en Melrosada estimava
+sobre tot, aquells cinquanta quilos d'ossos i pelleringues que
+constituïen la seva persona; i que ell preservava del fred i la
+calor i nodria amb el queviure vulgar, però sa i digestiu, de la
+seva dispesa. I estirava la seva closca deprimida, confortablement
+coronada amb el barret de palla, guardadora d'aquell cervell de
+canari que percebia les agradables sensacions i, anant fent la
+viu-viu, li proporcionava mitjans per a dur una vida decenta i
+sense entrabancs.
+
+Vet aquí per què en Melrosada, en mig de les seves desgràcies,
+respirava l'aire dolç de la nit, i trencava una branqueta de
+fonoll i se la posava a xuclar fent-se la il·lusió que prenia anís
+del _Mono_.
+
+S'ha de dir, en favor del nostre Melrosada, que aquella nit era
+tan i tan dolça, que qualsevol es pren les coses a la valenta;
+però el corcó, malgrat el fonoll esfilagarsat entre les dents,
+existia en l'ànima del professor, i es manifestava aleshores amb
+un engrescament tebi que don Gaspar sentia per la lluna.
+
+Un poeta jaumí, que no recordo com es diu, ha dit que la lluna era
+presó d'ànimes enamorades: ¿qui privava el professor de creure una
+cosa semblant?
+
+No hi ha dubte que les nostres alegries i les nostres dissorts
+augmenten i disminueixen segons la situació en què ens trobem en
+rebre-les. Per exemple, és molt diferent rebre la notícia que has
+tret la rifa quan pateixes un mal de caixal intens, o quan estàs
+besant la nuca d'una veïna graciosa; i així mateix segons
+l'ambient que et rodegi, la dolor de la teva ànima serà
+irresistible situació o una mena d'enllepoliment amb la pena.
+
+El benestar que sent en Melrosada fa que la seva dolor li sigui
+suportable, i s'esbravi tendrament amb la lluna; i això li passa
+aquesta nit, per primera volta, després de l'incident fatal que va
+malmenar els seus amors.
+
+No sé per què sembla que aquesta nit, el bon professor, després de
+rumiar i entristir-se, entre tanta ginestera d'or, hagi collit un
+brotet esquifit d'esperança.
+
+Esperança de què? Ara ens seria impossible dir-ho, però el
+professor en porta una de cap. Es clar que serà empresa difícil,
+perquè en un reconet del tramvia, ja passats els Josepets i molt a
+la vora de casa seva, es veu el cos amable de don Gaspar com es
+percudeix tot, per una mena de sospir nerviós.
+
+
+
+III
+
+El piset agençat amb mobiliari propi; la catifa vermella que ha
+escollit després de comprar un ram de violetes i un parell
+d'encasades tendríssimes, nevades de sucre; la trista ranera de la
+gorja fracassada, acompassant-se amb un soroll de cullereta i amb
+la blancor d'un tovallonet brodat; l'estrenyacaps que s'endormisca
+vora una cabellera femenina sense pompa ni crepè, ni agulles
+torturadores: tot això somnia don Gaspar; i aquest pensament
+amable se li posa al coxí on dorm, i li fa pessigolles al nas com
+un dimoniet temptador. Però don Gaspar pensa: -Com assolirem això?
+De quina manera?
+
+Ell prou s'ha engrescat, en mig de dubtes i desenganys: en mig de
+la seva celibatària foscor, prou ha obirat la cuca de llum, i la
+cuca de llum es deia Isabel; però ara ja és impossible assolir-la.
+Sí, sí, és impossible; però les ganes encara són més vives que
+abans. Però en Melrosada es pregunta, cada matí, en despertar-se
+una mica esverat pel somni turbulent que acaba d'abandonar-lo:
+-Com t'ho faràs, Gaspar?- I el positiu és que no sap com fer-s'ho.
+I, amb una desesperació callada, per sobre dels calçotets de punt
+es cenyeix les tràgiques lligacames.
+
+Un dia es llevà don Gaspar amb una gota d'optimisme a la punta de
+la llengua, i el cafè i la torrada de tots els matins li varen
+semblar més sabrosos que de costum. Era diumenge, feia molt temps
+que no havia estat al Parc, i va pensar: -Anirem a veure les
+bèsties.- Un artista com ell s'engrescava sempre amb els gestos i
+els moviments d'aquells animals exòtics.
+
+El sol, meravellós, s'enganxava com una mel tèbia per tot aquell
+bé de Déu d'arbres, i feia més suportable la humitat del lloc. Don
+Gaspar caminava embadalit, contemplant les criatures verdes,
+vermelles, grogues i violetes, menudes, grasses, saltadores,
+rialleres i comprometedores, que rodaven d'un cantó a l'altre com
+una mena de flora paradisíaca.
+
+A ell la canalla li tenia el cor robat: els instints paternals se
+li exacervaben feia una temporadeta. -¡Que feliços són els homes
+que tenen fills!- pensà don Gaspar. En aquest moment només en veu
+la part dolça, dels pares de família: no l'esgarrifen les
+malalties, les rareses i les sabatetes estripades; i allò de dir:
+-Moca't!-, i allò del riu filial sobre els pantalons. És clar que
+ell no les ha passades, aquestes coses, ni sap el pa que hi donen:
+ara només veu les cares vermelletes, els nassets estarrufats, les
+trenes rosses i les mitges estirades.
+
+Tot caminant, don Gaspar ha anat a raure davant mateix de la gàbia
+del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i
+fent amb els llavis un moviment d'orgull instintiu.
+
+-Que és bonic!- exclamava el professor. -¡Quina majestat!
+
+El tigre de Bengala suggereix a don Gaspar una carrera de
+pensaments heroics: Les selves tropicals, les palmeres, els
+elefants, els negres, els prínceps vestits de diamants; tot allò
+que ell ha vist en aquells cromos que porten, a sota: _Caceria del
+tigre_. Si aquesta bestiassa pogués parlar, ¡que en contaria, de
+coses extraordinàries!
+
+El tigre s'ha despertat, i mira en Melrosada amb una gran
+indiferència, esternuda, badalla, mostra les dents, i va d'un
+cantó a l'altra fent amb l'os del rosari veritables prodigis de
+flexibilitat.
+
+Al professor l'entusiasma cada cosa que fa el tigre. Pensa que és
+una tonteria de no anar-lo a veure més sovint. Un divertiment que
+costa tan poc i que la gent no se'n sap aprofitar! Tot mirant el
+tigre li entra un pensament d'horror: aquella bèstia que sembla
+tan pacífica, tan resignada, imagina't, si sortís de la gàbia, les
+desgràcies que faria! A quatre passes hi ha tot un chor de
+criatures, i al bon home se li posa la pell de gallina veient per
+un instant, com el tigre s'empassa aquell vol d'angelets de Nostre
+Senyor igual que si fossin fruites i cireres.
+
+Després del tigre ha anat a veure els lleons. Els lleons no li
+semblen tan perillosos. En el país on viuen, el lleó ha arribat a
+ser una bèstia casolana: s'ha abusat tant del lleó espanyol, que
+fins sembla que ja no té de mossegar. Aquesta és la idea que té en
+Melrosada del rei del desert.
+
+Demés en Melrosada sap aquella història d'un sant que va treure
+una punxa de la pota d'un lleó, i troba natural aquesta història.
+Ell, en un moment donat (un moment com aquell que va agafar el
+lloro en el jardí dels Buxareu), s'atreviria a fer una cosa
+semblant; però... amb un tigre!... ca! No hi ha sant, per sant que
+sigui, que s'atreveixi a acostar-se a un tigre. Recorda una
+vegada, don Gaspar, que va veure un domador de feres que se les
+havia amb aquesta mena de bestiotes, i don Gaspar va patir molt
+d'esperit i li fou precís anar-se'n del local i sortir a pendre
+l'aire. Després va llegir en el _Brusi_ que el tal domador morí
+víctima de les urpes d'un tigre.
+
+La visió dels animals de la selva li ha donat, aquest matí, una
+concepció una mica estranva de la lluita per la vida.
+
+-Ves si en són, de forts i poderosos, aquests animals! Imagina't
+la calor del desert, amb una mena de plantes que totes tenen
+punxes, com les atzavares i les figues de moro; imagina't, sense
+una gota d'aigua, amb una fam tan espantosa, les hores que fan de
+camí, saltant marges altíssims, sentint de lluny l'olor de la
+carn, els perills que passen, els vols de mosquits que els punxen
+els ulls! I ells, desafiant-ho tot, amb una valentia i agilitat
+extraordinàries, saltant damunt de la presa, i empaiten els
+caçadors, i es mengen els negres i els roben les criatures!
+
+¡Ves si ens ensenya coses el Creador, per medi dels animals sense
+intel·ligència! ¡Ves si n'hem d'apendre, de lliçons, d'aquests
+irracionals magnífics que aquí tenim empresonats dins d'una gàbia!
+
+¡I nosaltres, homes, que amb poca aigua ens ofeguem; i tu, Gaspar,
+que vius limitat per la teva timidesa, i no ets altra cosa que un
+conill casolà rosegant una fulla de col miserable!
+
+En Melrosada gasta amb ell mateix una terrible eloqüència. Sort
+que ha anat tirant caminal amunt, i ja és davant de la gàbia de
+les oques.
+
+Les oques, amb llur cridòria incivil i amb llur aspecte de
+peixateres enfarinades han aigualit una mica la força del seu
+soliloqui.
+
+Don Gaspar pensa: -Ella és com les oques; ella és barroera i sense
+comprensió, com aquests vils animals! Però què dius, pecador? No,
+no: la venjança mai! Ella no és com les oques!
+
+I guaita de seguida una grua de Numídia, lleugera i esbelta, tota
+desdeny i distinció; i en Melrosada pensa que ella és com aquesta
+au fina i flexible, i ell és un imprudent de sol·licitar-la. No
+s'han fet, aquests éssers meravellosos, per als homes com en
+Melrosada. Sí: ella és així, polida i saltadora, amb aquest tènue
+plomall de la cua, que fa l'efecte d'una cascada de neu.
+
+-Si jo tingués l'ànima del tigre, podria enamorar la Isabel!- diu
+don Gaspar, tot convençut; -però jo tinc l'ànima del camell, i duc
+el gep de la meva poca cosa a l'esquena: jo tinc d'inspirar
+pietat. I qui s'apiadarà de mi?
+
+Més amunt ha vist els galls i els pavons i els faisans com criden
+i encalcen les famelles, i en Melrosada diu: -Coratge, Gaspar
+coratge! _Audaces fortuna juvat!_- exclama, tot satisfet d'haver
+recordat la sentència llatina.
+
+Don Gaspar frueix la passejada i les meditacions perquè ja és hora
+de dinar i se'n va cap a la dispesa.
+
+Després de dinar es pregunta: -Hi aniràs? No hi aniràs? Bah!
+anem-hi! Amb quina cara et rebran? _Audaces fortuna juvat!_- torna
+a dir, més engrescat encara.
+
+Feia dos mesos que no havia estat a casa els Buxareu. Hi va
+arribar tremolant com la fulla a l'arbre. Va trucar feblement,
+enretirant de seguida el dit del botó (com si hi haguessin posat
+una punxa), i va esperar que la cambrera obrís.
+
+Ell pensava trobar una cara coneguda; però feia pocs dies que els
+Buxareu havien canviat de minyona, i sortí a rebre'l una mossa
+castellana que no havia vist mai.
+
+La noia tingué grans dificultats per a apendre el seu nom, i el
+féu esperar al recibidor. Al cap d'un moment aparegué en Víctor
+estossegant, amb una cara alegre, tot efusiu. Li dóna un cop a
+l'esquena, dient-li: -Melrosada! ditxosos ulls! Ens pensàvem que
+s'havia mort! Però què ha fet? Que ens té oblidats? Tot això ho
+digué precipitadament, sense donar-li temps de contestar cap
+excusa. Quan en Víctor va fer una petita pausa per respirar, en
+Melrosada engegà una professó de compliments, i féu valer, com
+atenuant de la seva absència, una malaltia que el tingué una
+setmana al llit, i després la feina d'aquells últims dies.
+
+-Entri, entri. Som encara al menjador. Pendrà una tassa de cafè:
+no és veritat?
+
+En Melrosada, vermell i atrafegat, sense saber on deixar el
+barret, va seguint l'amo de la casa, fins a arribar al menjador,
+on és rebut amb una amabilitat corprenedora.
+
+Els nens són al jardí, cosa que tranquil·litza el professor,
+perquè la sinceritat infantil el desconcerta. Hi ha la Maria de la
+Mercè, la tia Paulina, i la Lluïseta i el seu marit, que fa pocs
+dies que han arribat del viatge de nuvis.
+
+El marit de la Lluïseta està gras: és d'aquells nois que el
+matrimoni els prova. Parlen de llur viatge: han estat a Itàlia. En
+Víctor, que també hi anà amb la seva dona, vol discutir tot el que
+diuen, i vol estar més informat que ells dels hotels, de la color
+dels tramvies, de les tendes de macarrons, de les cerveseries, i
+de l'abillament una mica estrafalari, que duen els guardes suïssos
+del Papa.
+
+La Lluïseta parla de Venècia amb un tremolor emocionant. Al seu
+marit, el que li agradà més, de la ciutat ducal, fou un plat de
+petxinetes amb mostaça que els serviren a l'hotel, i aquells
+grinyols incomprensibles que fan, a la nit, els gondolers.
+
+La tia Paulina, que no hi ha estat mai, diu, tota commoguda:
+
+-Itàlia! Itàlia!
+
+I en Melrosada, que tampoc hi ha estat mai, repeteix, també
+commogut:
+
+-Itàlia! Itàlia!
+
+En Víctor diu, dolçament, a en Melrosada: -Allò és la terra per a
+vostè! Com fruïria!
+
+I en Melrosada respon:
+
+-No me'n parli, no me'n parli! Tantes coses volem, que no podrem
+aconseguir mai! Itàlia és un dels meus somnis daurats; però què
+s'hi ha de fer!...
+
+Aquest to elegíac d'en Melrosada ha entristit una mica la
+conversa. La Lluïseta, amb la seva alegria animal, i passant la mà
+per les galtes del seu marit, vol animar la concurrència.
+
+El marit, complagut per aquella pública expansió de la seva dona,
+guaita la Lluïseta amb una estúpida tendresa; i la tia Paulina,
+confidencialment, s'acosta a en Melrosada.
+
+-Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços!
+
+Don Gaspar, amb estranyesa, s'adona que la seva presència a casa
+dels Buxareu no desperta la situació enutjosa que ell esperava.
+Està ben vist que ningú es recorda, en aquells moments, del seu
+fracassat matrimoni, ni de la ridícula història de les lligacames:
+una vegada ha pres la tassa de cafè, li fa l'efecte que totes
+aquelles coses era ahir que les veia, i que res no ha passat des
+de la darrera visita. Això li dóna tranquil·litat, i ràpidament en
+Melrosada torna a pensar en les consideracions que feia el matí:
+la imatge del tigre de la selva hindostànica, i la imatge del
+conill rosegant la fulla de col, se li apareixen clares
+esperonant-lo; i aleshores, una idea, que ja altres cops se li
+presentà i va rebutjar-la com un mal pensament, se li presentà de
+nou, i a en Melrosada no li semblà pas tan despreciable.
+
+És un pensament obscur que ja fa temps dorm en el fons de la seva
+ànima; una cosa que ell mateix no s'ha atrevit a confessar-se, que
+ha persistit abans i després de la seva aventura matrimonial, que
+ha anat creixent i prenent forma sense que ell se'n donés compte.
+I ara, escoltant les paraules de la tia Paulina el va encenent a
+poc a poquet; i, el que li semblà un temps cosa impossible i
+absurda, ara ho vol amanyagar com l'esperança única, coordinant
+aquesta esperança amb el soliloqui suggerit pels animals de la
+col·lecció zoològica.
+
+La tia Paulina parla:
+
+-Ja ho veu, Melrosada! Ells són feliços! Si sabés l'alegria i la
+tristesa que m'ha causat, el casament de la meva neboda! Ja em
+començo a sentir vella! Ja ho veig: tota la vida he estat i seré
+això: una germana de la caritat!
+
+En Melrosada sospira, tremola, es torna vermell, i, molt baixet,
+perquè només el senti la tia Paulina, diu, emocionadíssim:
+
+-Escolti, Paulina: i ¿no voldria ser també una germana de la
+caritat, per a aquest pobre malalt, que l'estimaria amb tota
+l'ànima?
+
+
+
+IV
+
+El menjadoret de Paulina és, aquesta nit, ple de batecs
+invisibles. La llum malva deixa endevinar tot just els objectes.
+El canari canta frisós dins la gàbia, i no vol adormir-se de cap
+manera. Paulina ha deixat les plates gairebé intactes. La cambrera
+ha insinuat tímidament:
+
+-Senyoreta: que no es troba bé?
+
+-No és res, no és res- ha contestat Paulina; -ja podeu anar a
+sopar.
+
+Paulina ha pres una pera de confitura, i l'ha mastegada d'esma
+sense trobar-li cap gust. Després ha plegat el tovalló i ha begut
+un glopet d'aigua.
+
+-Déu meu, Déu meu!- exclama Paulina. -Però és possible? Com s'ha
+atrevit a dir-m'ho? I jo no he sabut contestar-li res? Però és que
+ha perdut el seny? és que s'ha tornat boig? ¿De quina manera la
+nostra amistat ha pogut convertir-se en una cosa que jo no
+sospitava mai?
+
+El que passava a Paulina era verament per a preocupar-la una mica.
+Des de la mort d'aquell poca pena d'en López Mantecón, ningú (el
+que es diu ningú!) havia dirigit a Paulina una paraula d'amor.
+Ella, malgrat el seu escepticisme matrimonial i malgrat les coses
+que s'han contat en aquest llibre, havia mentit tota la vida, i,
+sense voler, de vegades li sortia a flor de llavi el veritable
+neguit de la seva ànima. Paulina no va renunciar mai a l'amor: si
+aparentment s'hagués pogut creure en aquesta renúncia, eren els
+fets, i només els fets, qui la imposaven.
+
+La persona que havia intimat més amb ella, encara que ens sembli
+absurd, era en Melrosada. Paulina no sentia, pel professor,
+solament un afany de manefleria i de fer el mestre-fanguet: alguna
+cosa més lligava les dues ànimes.
+
+És segur que, si ella no hagués furgat l'esperit del professor i
+no li hagués desenrotllat coses mortes, ell no hauria estat capaç
+de sospitar, ni un moment, que el seu matrimoni amb Paulina
+arribés a ser altra cosa que un somni.
+
+La figura de la Isabel havia estat una mena de pantalla: sense
+saber-ho, Paulina, s'havia sacrificat ella mateixa: el que hauria
+volgut per a ella mateixa i no hauria gosat mai a demanar-ho, va
+intentar exigir-ho per a la seva amiga.
+
+Quan ella somiava en la figura del professor una mica idealitzada
+al seu gust; quan el veia casat i feliç amb la Isabel, i
+s'imaginava la seva pròpia persona al marge de la intimitat
+d'aquell matrimoni; és seguríssim que el seu altruisme no era res
+més que una mentida, i que per dignitat, per por, o pel que sigui,
+ni a ella mateixa s'hauria confessat que el personatge que li
+hauria plagut jugar en la comèdia d'aquell matrimoni no fos
+precisament el de l'amiga, sinó el de l'esposa.
+
+Però és natural que aquestes coses no s'atrevís ni a pensar-les.
+Encara que el professor li fos simpàtic i trobés un especial gust
+a fer-lo confident del seu migrat sentimentalisme, no podia
+oblidar, Paulina, la condició una mica inferior d'en Melrosada, el
+prestigi que ella es pensava tenir dins la família Buxareu, la
+seva posició social i les seves relacions: ella no podia ser altra
+cosa que una protectora, una amiga si es vol, d'en Melrosada. Però
+d'això a ser la seva esposa, a emparentar-lo amb els seus nebots,
+hi havia un veritable abisme. Demés Paulina no podia sospitar mai
+que en Melrosada arribés a enamorar-se d'ella, i fins sentia forts
+remordiments d'haver desgavellat la vida d'aquell bon home amb
+tots els equilibris que li va imposar per casar-lo amb la Isabel.
+Decididament, la seva boda amb en Melrosada era una bogeria; i
+podem estar seguríssims que Paulina Buxareu no havia pensat mai en
+tal cosa.
+
+Però des d'aquella tarda els fets havien canviat. La tranquila
+resignació de les dues ànimes havia sofert sotragades de revolta:
+el que mai s'haurien confessat havia sortit a plena llum i havia
+estat clarament dit per unes paraules plenes d'emoció. Tot això
+potser era un disbarat molt gran; però ja estava fet, i calia
+pendre una determinació o altra.
+
+De primer, Paulina Buxareu va fer amb l'imaginació un anàlisi
+detingut del seu pretendent; el seu instint anà perdonant els
+defectes físics, i anà ennoblint les qualitats espirituals. Aquest
+anàlisi va durar una bella estona, i Paulina en va treure, com a
+conseqüència, que, pel que feia referència a l'aspecte d'en
+Melrosada, no hi havia cap inconvenient en acceptar-lo com a
+espòs.
+
+Després va voler endinsar-se en tot el que feia referència a les
+condicions conjugals, fins a despullar-les dels vels més íntims.
+Aquí la pobra dona s'hi va perdre una mica. De joveneta l'havia
+preocupada, tot això; però de seguida la seva consciència s'en
+ressentia quan hi aturava massa els pensaments. Després passaren
+els anys; i, encara que alguna amiga casada li havia fet certes
+revelacions, eren coses aquestes que sempre li enrojolaven la
+cara, i no n'havia vist mai el desllorigador. Després de donar-hi
+voltes i voltes, va deduir que ella no era pas diferenta de les
+altres dones; i, en fi, Déu sobre tot. Demés, a can Subirana venen
+un llibret que ella només coneixia per les cobertes; però li
+constava perfectament que una cosina seva en tenia un exemplar
+guardat entre l'íntim embalum de la roba blanca.
+
+Una vegada resolt aquest punt, esguardà l'aspecte social del seu
+matrimoni. Això és el que més la preocupava. ¿Quina cara farien
+els seus nebots davant d'aquesta decisió? L'efecte tenia de ser
+fatal: no calia dar-li voltes. Era impossible que els seus nebots
+trobessin bé aquest matrimoni. Ella, la invulnerable, la
+respectada tia Paulina, la consellera i la predicadora, la que
+semblava que estigués per sobre de les contingències passionals,
+¡amb quins ulls fora mirada, amb quines paraules comentada! quines
+amargues ironies despertaria el seu casament amb el professor!
+
+Però Paulina pensa, de seguida: -Tota la vida t'has sacrificat per
+ells; la teva persona no ha estat mai per a tu: ha estat per als
+altres; les teves llàgrimes han plorat la dissort d'altri; les
+teves paraules han aconhortat la tristesa dels altres! I t'ho
+agraeixen? ¿Es recordaran de tu, quan et moris? És que que no tens
+dret de respirar l'aire amb els teus pulmons?
+
+Paulina es va enfortint amb un egoisme eloqüent: val més la
+felicitat d'ella que tot; la seva felicitat està per sobre del que
+pugui dir la gent. Després de molts anys, Paulina recobra el gest
+de romàntica rebel·lió. En definitiva, Paulina decideix dir que sí
+a en Melrosada: un sí ple d'esperances.
+
+No cal afegir que Paulina ha passat la nit en blanc, i que
+infinites vegades aquests temes van i vénen per llevar-li la son i
+per donar-li un estat d'inquietud semblant a la febre.
+
+L'endemà, abans de llevar-se, la cambrera li anuncia una visita:
+és don Gaspar. La presència d'aquest home, que mai l'havia
+torbada, l'omple d'angúnia i d'esverament. Paulina es lleva. És
+clar que no va arreglada per a rebre ningú; però pensa: -A ell no
+vull enganyar-lo: vull ser sincera en tot.- I al cap d'un quart
+d'hora surt a la saleta per rebre el seu promès.
+
+En Melrosada està més emocionat que ella. Paulina el saluda, i li
+diu, tremolosament:
+
+-Melrosada: què ha fet?
+
+-Paulina, digui'm que sí: no allargui més la meva tortura!
+
+-M'és impossible negar-li res. Sí: les nostres ànimes han nascut
+per estimar-se...
+
+Després d'aquest diàleg curtíssim, els dos enamorats han quedat
+sense paraula. En Melrosada voldria dir moltes coses, però no sap
+per quina començar. Senten una gran vergonya l'un de l'altre. Don
+Gaspar no s'atreveix a abraçar-la. Per fi s'insinua; i ella, sense
+fer-se pregar gens, s'abandona a damunt l'americana del professor,
+i es posa a plorar dolçament. Han passat alguns minuts, i els
+sembla que per avui ja n'han fet prou. En Melrosada se'n va. Es
+diuen que es veuran, que s'escriuran, que seran molt feliços...
+
+Paulina Buxareu, davant del mirall, una estoneta després, es mira
+i es remira i, amb una llangor d'enamorada, es decideix a
+rissar-se els cabells, encara abundants i negres.
+
+De seguida pensa Paulina que una situació com la seva no pot
+aguantar-se gaire temps i que els fets s'han de precipitar per
+força. I, una vegada vestida, se'n va a missa, i després al
+despatx del seu nebot.
+
+En Víctor, en veure-la tant de matí, s'esvera una mica. La tia
+Paulina, amb gran cerimònia, comença a engegar aquest discurs:
+
+-Víctor: tu ets el més gran dels meus nebots i tu ets el cap de la
+nostra família; a tu t'he estimat més que ningú, i el teu consell
+ha sigut sempre escoltat per mi. Mira, Víctor: creuria faltar si
+no comuniqués a tu primer que a tothom una nova que estic segura
+que ha d'estranyar-te.
+
+En Víctor Buxareu resta amb la boca oberta. Encara que acostumat a
+les extravagàncies de la seva tia, no les té totes en sentir
+aquelles paraules i en veure-la excitada i tremolosa de cap a
+peus.
+
+-Víctor: he de fer-te saber que em caso. Em caso amb en Melrosada.
+
+En Víctor ha quedat perplexe. Ràpidament, hauria esclatat en una
+rialla brutal; però en Víctor, encara que impulsiu, veu de seguida
+que la cosa és una mica massa seriosa.
+
+Resta mut uns segons, es conté, dóna una forta pipada a la seva
+cigarreta, i, mirant Paulina amb els ulls esveradíssims, contesta,
+lacònicament:
+
+-Expliqui's, tia Paulina; expliqui's.
+
+
+
+V
+
+La tia Paulina es va explicar. En Víctor ja va veure de primer
+moment que tot era inútil: ell coneixia Paulina, i no fóra cosa
+gens fàcil desviar la direcció impulsiva de la seva voluntat.
+Naturalment que a en Víctor se li escapava el riure a estones, i
+tenia de fer veritables esforços. Altres moments es mirava la seva
+tia amb uns ulls de pietat profundíssima, com si volgués dir:
+
+-Mare de Déu! Tot està perdut!
+
+La tia Paulina contà, amb tots els pèls i senyals, la gènesi de la
+seva simpatia per don Gaspar. De tant en tant s'aturava per pendre
+alè o per eixugar-se una llàgrima.
+
+Un cop hagué finit la seva confessió, en Víctor, amb una gran bona
+fe, li va dir aquestes paraules:
+
+-Miri, tia: el que vostè m'acaba d'exposar em ve tant de nou, que
+no sé què aconsellar-li; però davant d'un cas com aquest, després
+de tot el que vostè m'ha dit, em sembla que el millor conseller ha
+de ser vostè mateixa. I què li diré, pobre de mi!... Altres
+persones més autoritzades... Vostè té el seu director
+espiritual...
+
+En Víctor no era home de directors espirituals; però va pensar que
+a la tia Paulina, en aquells moments solemnes, un toquet religiós
+li vindria com l'anell al dit.
+
+I la tia Paulina, aleshores, doctoralment, contestà:
+
+-Víctor: pots creure que la primera cosa que he volgut escoltar ha
+estat la paraula de Déu, i el director espiritual ja està al
+corrent d'aquestes coses: a tu et parlo com a cap de família i res
+més.
+
+-Doncs, jo, tia Paulina, com a cap de família, no poso cap
+inconvenient que vostè es casi: el senyor Melrosada és home de
+totes les meves simpaties, i el crec persona honrada i decent.
+
+-Prou, prou, Víctor, fill meu: tota la vida t'agrairé aquestes
+paraules.
+
+La tia Paulina, amb gran torbament d'en Víctor, s'abraonà al coll
+del seu nebot i plorà llàgrimes d'infinita tendresa.
+
+En Víctor no hi veia de cap ull; però, encara que es rebel·lés
+contra el sentimentalisme, s'arribà a posar tou com una cera.
+
+-Pobra tia Paulina!- pensava en Víctor. -Pobra tia Paulina! A quin
+extrem de guilladura ha arribat!
+
+La tia Paulina impressionava l'ànima d'en Víctor de dues maneres
+distintes: l'una manera era francament grotesca; l'altra manera
+era francament sentimental. Ell, com tothom, veia en la tia
+Paulina aquella color extraordinàriament còmica que la
+caracteritzava tan bé; però en Víctor no podia oblidar tampoc la
+tia Paulina de quan era petit: la que es sacrificava per tothom;
+la què havia fet de mare a la seva germana; la que havia vetllat
+els seus nens quan estaven malalts.
+
+Aquests dos aspectes es barrejaren tèrbolament i enutjosa: el plor
+sincer de la seva tia li causava una certa indignació, i una
+tendresa instintiva que li feia espurnar els ulls.
+
+-Tia Paulina, calmi's, calmi's; calmi's; assereni's; deia en
+Víctor, afadigat, col·locant la dolça Paulina, mig desmaiada, en
+una butaca confortable.
+
+Paulina Buxareu es calmà. Aleshores cap d'ells dos no sabia què
+dir. Ella inicià amb veu feble:
+
+-Víctor...
+
+-Digui, tia, digui.
+
+-Tu comprens, Víctor, que les nostres relacions han de ser molt
+curtes. Però... a casa meva... Jo no voldria que ningú pensés mal
+de nosaltres. Si tu no hi tinguessis inconvenient...
+
+-Vol callar, tia Paulina! Em faig càrrec de la seva situació; i a
+l'hora que vulgui, a totes les hores que els sembli bé, ja sap que
+a casa meva...
+
+-Gràcies, fill meu, gràcies. Ja ho he dit sempre, que eres un
+àngel.
+
+-Per Déu, tia Paulina!...
+
+-Sí, sí, Víctor: d'homes com tu no en corren.
+
+Paulina Buxareu, amb els ulls vermells i amb la respiració
+afadigada, es despedí del seu nebot. En Víctor, quan es trobà sol,
+tancà la porta del despatx i va estirar-se en un sofà, com si
+estigués rendit per un esforç enorme.
+
+-Però és possible? Ai carat de Melrosada!
+
+En Víctor no sabia ben bé si tot allò ho havia somiat. Després
+rigué com un beneit. Després posà la cara seriosa i anava
+repetint:
+
+-Pobra tia Paulina! Pobra tia Paulina!
+
+Encengué una pila de cigarretes, i va llençar-les totes a mig
+fumar. S'estirava els punys; s'agafava el nus de la corbata;
+començava una carta i l'estripava tot seguit... En Víctor no podia
+treballar ni estar quiet. Agafà els guants, el barret i el bastó,
+i sortí disparat a pendre l'aire.
+
+Quan en Víctor arribà a casa, la Maria de la Mercè va dir-li:
+
+-Què tens? Què et passa?... ¿Que no t'han escrit de Bilbao?
+
+-Què Bilbao ni què romansos! Escolta, i et quedaràs sense sentit.
+
+-Víctor!
+
+-La tia Paulina es casa.
+
+-No pot ser!
+
+-Es casa: es casa amb en Melrosada!
+
+-Però... Víctor!... avui no som als innocents!
+
+-Desgraciadament no som als innocents; el que t'he dit és la pura
+veritat.
+
+La dona d'en Víctor va fer uns escarafalls, unes rialles i uns
+comentaris que el seu marit li tingué de dir prou.
+
+Més de pressa que la llum va córrer la notícia fins a les últimes
+ramificacions familiars, fins a les relacions amicals més febles:
+no es parlava d'altra cosa.
+
+-Paulina Buxareu es casa.
+
+-Paulina Buxareu es casa amb un professor de dibuix.
+
+-Paulina Buxareu s'ha tornat boja.
+
+Quan la Isabel va saber-ho, no se sap ben bé per què, sentí un
+despreci molt gran per la seva amiga. Tothom s'ho va pendre
+malament: la pobra tia Paulina va ser retallada, estripada,
+esmicolada, per tota mena de befes i paraules d'impietat.
+
+En Víctor fou l'únic a compadir-la, encara que no s'atreví a
+defensar-la davant de ningú. El festeig s'inicià de seguida. A una
+hora discreta, anava don Gaspar a veure la seva estimada. El
+menjador dels Buxareu fou l'escenari d'aquell idil·li trist.
+
+Els nens, un dia s'amagaren darrera les cortines i escoltaren la
+conversació dels nuvis. Després, a taula, la referen amb una barra
+espantosa. La seva mare els volia fer callar, però ells estaven
+esvalotadíssims; fins que en Víctor bramulà com un lleó i va
+deixar-los sense postres.
+
+A la Maria de la Mercè li venia molt malament el festeig de
+Paulina, i se'n queixava sempre al seu marit. En Víctor deia:
+
+-Què vols fer-hi? No tinc altre remei.
+
+La tia Paulina trobava la seva situació la cosa més natural del
+món. Com que ningú gosava riure-se-li'n a la cara, s'envalentonà
+en el paper de núvia: es posà bruses clares i cintetes al coll;
+volia fer postures, i la pobra dama cada dia agafava un aspecte
+més deplorable. Estava radiant de satisfacció: si les gràcies
+fugien del seu cos, la seva ànima era la mateixa que a divuit
+anys. Aquest contrast produïa un efecte desagradable a en Víctor
+Buxareu, que no sabia com fer-s'ho perquè la seva tia procedís
+d'una manera més discreta.
+
+El pobre don Gaspar Melrosada oferia un espectacle encara més
+trist: el seu amic Puntí li posava fre a les corbates, però ell no
+en feia cabal. A la dispesa li prenien el pèl de mala manera, i
+ell no se n'adonava: estava tan satisfet, tan satisfet, que fins
+contava detalls del seu festeig a la dispesera.
+
+Aquelles relacions duraren un parell de mesos. En Víctor acabà
+d'arreglar algunes qüestions d'interessos que hi havia pendents
+entre ell i la seva tia. Després es tractà de solucionar-ho tot.
+Moblaren la casa amb mobles de Paulina i alguna cosa
+imprescindible que compraren a corre-cuita. Llur niu era una
+torreta del Putget, amb una mica de jardí, molt ben orientada i
+amb sol a bastament.
+
+Vinguè el dia desitjat. Es casaren a la parròquia de la Bonanova,
+i el pare Tudó va beneir-los. Fou una boda íntima, celebrada de
+matinet, sense dinar i sense invitats.
+
+En Melrosada anava de levita; la tia Paulina duia mantellina
+negra. Actuaren de padrins en Víctor i un germà del pare Tudó.
+
+La nit de nuvis la passaren a Montserrat. Fou cantada una salve
+expressament per a ells. La tia Paulina estava boja. A en
+Melrosada l'havia estabornit l'emoció. Quan ja eren dins de la
+cambra no s'atrevia a abandonar la finestra, encantat amb un bé de
+Déu d'estrelles que coronaven els geps sinistres de la gloriosa
+muntanya.
+
+
+
+VI
+
+Paulina sentia arreu del seu cor una benaurança veritable: el
+matrimoni havia estat per a ella el que se'n diu posar oli en un
+llum. El qui estava cohibidíssim, sobre tot davant de la gent, era
+el pobre Melrosada. La seva dona l'omplia de manyagaries i
+atencions, el presentava a les seves coneixences, molt satisfeta;
+però ell era tan tímid de natural, que no sabia acostumar-se al
+paper de marit.
+
+Ara, íntimament, era tot un altre home: menjava tan de gust,
+dormia tan satisfet, es despertava amb el cor tan ple d'harmonies,
+que tots els matins plorava com una criatura en contemplar els
+preparatius que feia la seva dona per rentar-se i pentinar-se.
+
+La companyia femenina li anà polint una sèrie de detallets íntims:
+Paulina el tractava com si fos un infant; però a estones li
+agradava fer el paper de nena, i aleshores en Melrosada es veia
+perdut. Feien tantes ximpleries i tantes postures, que la minyona
+s'escandalitzava cada dos per tres.
+
+-Ai Reina! Quines senyoretes! Tan grans, sembla que no els escau!-
+deia la carnissera comentant els escarafalls de la minyona.
+
+Al barri arribaren a fer-se populars: tots els veïns parlaven
+d'aquella dolça parella. Algun cop els miraven passejar-se pel
+jardinet, agafats de bracet i partint-se una cirera.
+
+En Melrosada no sabia administrar els béns de la seva dona: ella
+tenia de fer-ho tot; i el pobre home estava admiradíssim del seu
+talent.
+
+-Jo no sé per què Nostre Senyor ha volgut fer-me tan feliç,
+Paulina!
+
+La seva dona somreia, i li posava les mans, grassonetes, damunt
+dels ulls:
+
+-Qui és, el reiet de casa?
+
+* * *
+
+Un dia vaig visitar la parella encisadora. Era pel mes de març.
+Feia un sol agradable i una temperatura tèbia. Els dos esposos
+acabaven de dinar.
+
+Jo no havia vist Paulina des d'abans del seu casament. La pobra
+dona s'esverà una mica, i en Melrosada no sabia què dir-me. Em
+tractaren com a una visita de pur compliment; però jo vaig cometre
+diverses indiscrecions i vaig fer certes referències a llur
+idil·li. Aleshores Paulina perdé la fredor, i es va desfer en un
+torrent de confidències.
+
+Paulina m'ensenyà la casa: de primer el menjador; després
+penetràrem a la cambra de dormir. Paulina estava visiblement
+emocionada. Encara que tot ho tenien molt endreçat, no deixaven de
+descobrir-se algunes coses íntimes. En Melrosada seguia sense dir
+res: feia la cara satisfeta i repugnant d'aquell que totes li
+ponen.
+
+Després anàrem al jardinet. Hi havia fruiters florits i algunes
+roses. Estava tot molt ben cuidat. Al cap d'una estona tornàrem al
+menjador. Paulina parlà de la seva neboda, casada recentment, d'en
+Víctor... d'una pila d'incidents familiars...
+
+La Paulina volgué que prengués xocolata, i jo no em vaig fer
+pregar. Des del menjador es dominava una bella vista. Paulina lloà
+la situació de la seva casa:
+
+-Diguin el que vulguin, això és sa: aquí es respira millor que en
+un piset. Pots sortir a passejar amb el vestit de casa i ningú et
+diu res.
+
+S'empal·lidí la conversa. Paulina reposava en un sofà. El seu
+marit la guaitava abstret, com si no s'adonés de la meva
+presència. Jo vaig acomiadar-me, i vaig adonar-me que la meva
+visita els havia proporcionat una bona estona. Em varen pregar que
+anés a dinar-hi un dia, i Paulina em digué moltes vegades que jo
+era un amic de debò i que no tenia de fer cap compliment.
+
+Paulina havia perdut una mica del seu to doctoral i de la seva
+conversa exaltada: s'havia endolcit no poc, i era tota una altra
+dona.
+
+Confesso que en Melrosada em va repugnar, i, no sé perquè, em
+semblà que el matrimoni havia idiotitzat la seva insignificança.
+Després vaig rectificar aquesta opinió, i em semblà senzillament
+la bona persona de sempre. En canvi Paulina Buxareu, em va donar
+una tan pura sensació de joia limitada i honesta, que el seu
+record em perdurà una pila de dies. Paulina Buxareu era, als meus
+ulls, com una figa de coll de dama, tota de mel per dins, sense
+malícia de cap mena; una mica emfàtica i pretensiosa, però
+amorosida per un sol auster i velada per una finíssima boira
+tardoral.
+
+
+
+EPÍLEG
+
+Per esdeveniments que no són del cas, he tingut de viure llarga
+temporada lluny de Barcelona: això ha fet que deixés de freqüentar
+algunes de les meves relacions.
+
+La família Buxareu ha estat una d'aquestes. Fa quatre o cinc anys
+que no visito la seva casa. Darrerament vaig informar-me de la
+mort de Paulina, víctima d'una recent epidèmia, quan finia
+l'estiueig en un poble de la província de Girona.
+
+He sabut que en Melrosada ha renyit amb els parents de la seva
+dona: Paulina morí sense haver fet testament, i el pobre don
+Gaspar ha continuat sent professor de dibuix. Alguns dies el veig
+al Continental. Està desmillorat i envellit que fa llàstima.
+Guaita amb tristor el seu doble de cervesa, i no abandona mai una
+punta de cigarreta que s'acaba.
+
+En Víctor Buxareu ha guanyat molts diners amb la guerra. Quan el
+trobo em saluda rialler, fent grans demostracions d'afecte; però
+no s'atura mai a parlar-me.
+
+A qui he deixat de saludar és a la Lluïseta: no sé si és que ja no
+em coneix, o si ho fa veure. S'ha engreixat molt, i té tres
+criatures.
+
+La mort de Paulina va revifar-me una sèrie de records, divertits
+per a mi, còmics i sentimentals. Jo volia homenatjar d'alguna
+manera aquella dolça vida femenina, que ja s'ha aclucat sense
+deixar rastre de cap mena. Poc podia pensar Paulina Buxareu, quan
+em feia víctima de la seva oratòria, que restés dins de la meva
+ànima un tan agradable perfum de la seva persona.
+
+Perquè no es perdi del tot aquest perfum vaig decidir-me a
+començar la història de Paulina Buxareu. M'ha sortit una història
+desgavellada i desllorigada.
+
+L'ombra de Paulina em perdoni, i cregui que l'únic esperit que ha
+inspirat aquestes ratlles és aquell esperit clar, rosat i tebi que
+es diu _simpatia_.
+
+
+
+FI DE PAULINA BUXAREU
+
+juliol, 1918-gener, 1919
+
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU ***
+
+***** This file should be named 24729-8.txt or 24729-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+ http://www.gutenberg.org/2/4/7/2/24729/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties. Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research. They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement. See
+paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works. See paragraph 1.E below.
+
+1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States. If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed. Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work. You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change. If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges. If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form. However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+ the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+ you already use to calculate your applicable taxes. The fee is
+ owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+ has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+ Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments
+ must be paid within 60 days following each date on which you
+ prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+ returns. Royalty payments should be clearly marked as such and
+ sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+ address specified in Section 4, "Information about donations to
+ the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+ you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+ does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+ License. You must require such a user to return or
+ destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+ and discontinue all use of and all access to other copies of
+ Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+ money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+ electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+ of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+ distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from. If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation. The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund. If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come. In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations. Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+ Dr. Gregory B. Newby
+ Chief Executive and Director
+ gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment. Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States. Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements. We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance. To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses. Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+ http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
=== added file 'plugins/ca/src/src.pro'
--- plugins/ca/src/src.pro 1970-01-01 00:00:00 +0000
+++ plugins/ca/src/src.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -0,0 +1,47 @@
+TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../..
+TOP_SRCDIR = $$PWD/../../..
+
+include($${TOP_SRCDIR}/config.pri)
+
+TEMPLATE = lib
+CONFIG += plugin
+QT += widgets
+INCLUDEPATH += \
+ $${TOP_SRCDIR}/src/ \
+ $${TOP_SRCDIR}/src/lib/ \
+ $${TOP_SRCDIR}/src/lib/logic/
+ $${TOP_SRCDIR}/plugins/westernsupport
+
+HEADERS = \
+ catalanplugin.h
+
+TARGET = $$qtLibraryTarget(catalanplugin)
+
+EXAMPLE_FILES = catalanplugin.json
+
+# generate database for presage:
+PLUGIN_INSTALL_PATH = $${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/
+
+lang_db_ca.commands += \
+ rm -f $$PWD/database_ca.db && \
+ text2ngram -n 1 -l -f sqlite -o $$PWD/database_ca.db $$PWD/paulina_buxareu.txt && \
+ text2ngram -n 2 -l -f sqlite -o $$PWD/database_ca.db $$PWD/paulina_buxareu.txt && \
+ text2ngram -n 3 -l -f sqlite -o $$PWD/database_ca.db $$PWD/paulina_buxareu.txt
+lang_db_ca.files += $$PWD/database_ca.db
+
+lang_db_ca_install.files += $$PWD/database_ca.db
+lang_db_ca_install.path = $$PLUGIN_INSTALL_PATH
+
+QMAKE_EXTRA_TARGETS += lang_db_ca lang_db_ca_install
+
+target.path = $$PLUGIN_INSTALL_PATH
+INSTALLS += target lang_db_ca_install
+
+OTHER_FILES += \
+ catalanplugin.json \
+ paulina_buxareu.txt
+
+LIBS += $${TOP_BUILDDIR}/plugins/plugins/libwesternsupport.a -lpresage -lhunspell
+
+INCLUDEPATH += $$PWD/../../westernsupport
+DEPENDPATH += $$PWD/../../westernsupport
=== added directory 'plugins/ca/tests'
=== modified file 'plugins/plugins.pro'
--- plugins/plugins.pro 2014-07-28 18:19:04 +0000
+++ plugins/plugins.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -3,6 +3,7 @@
SUBDIRS = \
westernsupport \
ar \
+ ca \
cs \
da \
de \
=== modified file 'po/ubuntu-keyboard.pot'
--- po/ubuntu-keyboard.pot 2014-08-28 16:27:04 +0000
+++ po/ubuntu-keyboard.pot 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -8,7 +8,7 @@
msgstr ""
"Project-Id-Version: ubuntu-keyboard\n"
"Report-Msgid-Bugs-To: \n"
-"POT-Creation-Date: 2014-08-28 17:26+0100\n"
+"POT-Creation-Date: 2014-10-17 12:28+0200\n"
"PO-Revision-Date: YEAR-MO-DA HO:MI+ZONE\n"
"Last-Translator: FULL NAME \n"
"Language-Team: LANGUAGE \n"
@@ -17,82 +17,86 @@
"Content-Type: text/plain; charset=CHARSET\n"
"Content-Transfer-Encoding: 8bit\n"
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:59
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:61
msgid "Settings"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:70
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:74
msgid "Arabic"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:71
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:75
+msgid "Catalan"
+msgstr ""
+
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:76
msgid "Czech"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:72
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:77
msgid "Danish"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:73
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:78
msgid "German"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:74
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:79
msgid "English"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:75
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:80
msgid "Spanish"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:76
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:81
msgid "Finnish"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:77
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:82
msgid "French"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:78
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:83
msgid "Hebrew"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:79
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:84
msgid "Hungarian"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:80
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:85
msgid "Italian"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:81
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:86
msgid "Dutch"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:82
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:87
msgid "Polish"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:83
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:88
msgid "Portuguese"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:84
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:89
msgid "Russian"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:85
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:90
msgid "Serbian"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:86
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:91
msgid "Swedish"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:87
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:92
msgid "Chinese - Pinyin"
msgstr ""
-#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:90
+#: ../qml/keys/LanguageMenu.qml:95
msgid "Language: "
msgstr ""
=== modified file 'qml/KeyboardContainer.qml'
--- qml/KeyboardContainer.qml 2014-09-09 11:26:52 +0000
+++ qml/KeyboardContainer.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -119,6 +119,7 @@
{
var supportedLocales = [
"ar",
+ "ca",
"cs",
"da",
"de",
@@ -152,6 +153,8 @@
if (language === "ar")
return "lib/ar/Keyboard_ar.qml";
+ if (language === "ca")
+ return "lib/ca/Keyboard_ca.qml";
if (language === "cs")
return "lib/cs/Keyboard_cs.qml";
if (language === "da")
=== modified file 'qml/keys/LanguageMenu.qml'
--- qml/keys/LanguageMenu.qml 2014-09-15 09:39:19 +0000
+++ qml/keys/LanguageMenu.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -72,6 +72,7 @@
function languageIdToName(languageId)
{
if (languageId == "ar") return i18n.tr("Arabic");
+ if (languageId == "ca") return i18n.tr("Catalan");
if (languageId == "cs") return i18n.tr("Czech");
if (languageId == "da") return i18n.tr("Danish");
if (languageId == "de") return i18n.tr("German");
=== modified file 'src/lib/logic/wordengine.cpp'
--- src/lib/logic/wordengine.cpp 2014-08-07 17:04:01 +0000
+++ src/lib/logic/wordengine.cpp 2014-10-29 13:12:57 +0000
@@ -357,6 +357,8 @@
if (languageId == "ar")
d->loadPlugin("libarabicplugin.so", "ar");
+ else if (languageId == "ca")
+ d->loadPlugin("libcatalanplugin.so", "ca");
else if (languageId == "cs")
d->loadPlugin("libczechplugin.so", "cs");
else if (languageId == "da")