Merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan into lp:ubuntu-keyboard
- add-catalan
- Merge into trunk
Status: | Merged | ||||
---|---|---|---|---|---|
Approved by: | Michael Sheldon | ||||
Approved revision: | 238 | ||||
Merged at revision: | 248 | ||||
Proposed branch: | lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan | ||||
Merge into: | lp:ubuntu-keyboard | ||||
Diff against target: |
6826 lines (+6598/-21) 18 files modified
debian/control (+9/-0) debian/server.conf (+1/-0) debian/ubuntu-keyboard-catalan.install (+1/-0) plugins/ca/ca.pro (+9/-0) plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml (+93/-0) plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml (+94/-0) plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml (+93/-0) plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml (+94/-0) plugins/ca/qml/qml.pro (+20/-0) plugins/ca/src/catalanplugin.h (+25/-0) plugins/ca/src/catalanplugin.json (+7/-0) plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt (+6073/-0) plugins/ca/src/src.pro (+47/-0) plugins/plugins.pro (+1/-0) po/ubuntu-keyboard.pot (+25/-21) qml/KeyboardContainer.qml (+3/-0) qml/keys/LanguageMenu.qml (+1/-0) src/lib/logic/wordengine.cpp (+2/-0) |
||||
To merge this branch: | bzr merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan | ||||
Related bugs: |
|
Reviewer | Review Type | Date Requested | Status |
---|---|---|---|
Łukasz Zemczak | packaging | Approve | |
Michael Sheldon (community) | Approve | ||
PS Jenkins bot | continuous-integration | Approve | |
Review via email: mp+238368@code.launchpad.net |
Commit message
Add Catalan keyboard + predictive text database.
Description of the change
Add Catalan keyboard + predictive text database.
Q. Are there any related MPs required for this MP to build/function as expected? Please list.
A. No, but this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work.
Q. Is your branch in sync with latest trunk (e.g. bzr pull lp:trunk -> no changes)
A. Yes.
Q. Did you perform an exploratory manual test run of your code change and any related functionality on device or emulator?
A. Yes, I built the package, installed it and tested it on a device (mako) on the ubuntu-
Q. Did you successfully run all tests found in your component's Test Plan (https:/
A. Yes.
Q. If you changed the UI, was the change specified/approved by design?
A. No UI changes, just the addition of a new layout.
Q. If you changed UI labels, did you update the pot file?
A. No UI label changes.
Q.If you changed the packaging (debian), did you add a core-dev as a reviewer to this MP?
A. TBD
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote : | # |
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote : | # |
Overall looks good, but could you add entries for Catalan in the languageIdToName function in qml/keys/
If you could also add the submission checklist from here: https:/
Thanks!
David Planella (dpm) wrote : | # |
Oh, I see, I was wondering why the keyboard wasn't actually working for me, that was why. It now works on my device, thanks!
Regarging fixing the need to modify languageIdToName & Co., the fix to languageIdToName() should be quite easy using Qt.locale(
Let me update the MP with the requested submission checklist when I get back home.
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote : | # |
PASSED: Continuous integration, rev:236
http://
Executed test runs:
SUCCESS: http://
SUCCESS: http://
deb: http://
SUCCESS: http://
Click here to trigger a rebuild:
http://
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote : | # |
Looks good, one last small thing since i18n.tr("Catalan") is a new translatable string could you update the POT file by running "qmake && make pot" in the po directory.
Thanks for the pointer on "Qt.locale(
David Planella (dpm) wrote : | # |
Ok, updated the .pot file, thanks for the heads up.
I'm not sure how the release workflow of ubuntu-keyboard is, but I'll mention again the comment on "this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work." I.e. before the ubuntu-
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote : | # |
FAILED: Continuous integration, rev:237
http://
Executed test runs:
SUCCESS: http://
FAILURE: http://
SUCCESS: http://
Click here to trigger a rebuild:
http://
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote : | # |
Sorry! Looks like there was one further entry I forgot to mention, you'll need to add an entry to WordEngine:
Redesigning this is rapidly going up my priority list the more layout plugin MRs I review ;)
I've made a note to double check that myspell-ca is added to RTM before we land this one.
David Planella (dpm) wrote : | # |
Ok, pushed that change. I also had requested a sync of myspell-ca to rtm, and that has been done now. So this branch should be ready to go.
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote : | # |
PASSED: Continuous integration, rev:238
http://
Executed test runs:
SUCCESS: http://
SUCCESS: http://
deb: http://
SUCCESS: http://
Click here to trigger a rebuild:
http://
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote : | # |
Did you perform an exploratory manual test run of the code change and any related functionality on device or emulator?
* Yes
Did CI run pass? If not, please explain why.
* Yes
Have you checked that submitter has accurately filled out the submitter checklist and has taken no shortcut?
* Yes
Łukasz Zemczak (sil2100) wrote : | # |
+1 on the packaging
Preview Diff
1 | === modified file 'debian/control' |
2 | --- debian/control 2014-08-13 22:17:53 +0000 |
3 | +++ debian/control 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
4 | @@ -92,6 +92,15 @@ |
5 | Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic |
6 | Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic |
7 | |
8 | +Package: ubuntu-keyboard-catalan |
9 | +Architecture: any |
10 | +Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}), |
11 | + myspell-ca, |
12 | + ${misc:Depends}, |
13 | + ${shlibs:Depends}, |
14 | +Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Catalan |
15 | + Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Catalan |
16 | + |
17 | Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin |
18 | Architecture: any |
19 | Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}), |
20 | |
21 | === modified file 'debian/server.conf' |
22 | --- debian/server.conf 2013-08-22 02:03:04 +0000 |
23 | +++ debian/server.conf 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
24 | @@ -8,6 +8,7 @@ |
25 | libubuntu-keyboard-plugin.so:en_us, \ |
26 | libubuntu-keyboard-plugin.so:de, \ |
27 | libubuntu-keyboard-plugin.so:es, \ |
28 | +libubuntu-keyboard-plugin.so:ca, \ |
29 | libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_cangjie, \ |
30 | libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_pinyin, \ |
31 | libubuntu-keyboard-plugin.so:zh_cn_zhuyin, |
32 | |
33 | === added file 'debian/ubuntu-keyboard-catalan.install' |
34 | --- debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
35 | +++ debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
36 | @@ -0,0 +1,1 @@ |
37 | +usr/share/maliit/plugins/com/ubuntu/lib/ca/ |
38 | |
39 | === added directory 'plugins/ca' |
40 | === added file 'plugins/ca/ca.pro' |
41 | --- plugins/ca/ca.pro 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
42 | +++ plugins/ca/ca.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
43 | @@ -0,0 +1,9 @@ |
44 | +CONFIG += ordered |
45 | +TEMPLATE = subdirs |
46 | +SUBDIRS = \ |
47 | + src \ |
48 | + qml |
49 | + |
50 | +QMAKE_EXTRA_TARGETS += check |
51 | +check.target = check |
52 | +check.CONFIG = recursive |
53 | |
54 | === added directory 'plugins/ca/qml' |
55 | === added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml' |
56 | --- plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
57 | +++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
58 | @@ -0,0 +1,93 @@ |
59 | +/* |
60 | + * Copyright 2013 Canonical Ltd. |
61 | + * |
62 | + * This program is free software; you can redistribute it and/or modify |
63 | + * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by |
64 | + * the Free Software Foundation; version 3. |
65 | + * |
66 | + * This program is distributed in the hope that it will be useful, |
67 | + * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of |
68 | + * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the |
69 | + * GNU Lesser General Public License for more details. |
70 | + * |
71 | + * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License |
72 | + * along with this program. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>. |
73 | + */ |
74 | + |
75 | +import QtQuick 2.0 |
76 | +import "../../keys" |
77 | +import "../../keys/key_constants.js" as UI |
78 | + |
79 | +KeyPad { |
80 | + anchors.fill: parent |
81 | + |
82 | + content: c1 |
83 | + symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml" |
84 | + |
85 | + Column { |
86 | + id: c1 |
87 | + anchors.fill: parent |
88 | + spacing: 0 |
89 | + |
90 | + Row { |
91 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
92 | + spacing: 0 |
93 | + |
94 | + CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; } |
95 | + CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] } |
96 | + CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] } |
97 | + CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] } |
98 | + CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] } |
99 | + CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] } |
100 | + CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] } |
101 | + CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] } |
102 | + CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] } |
103 | + CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; } |
104 | + } |
105 | + |
106 | + Row { |
107 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
108 | + spacing: 0 |
109 | + |
110 | + CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; } |
111 | + CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] } |
112 | + CharKey { label: "d"; shifted: "D"; } |
113 | + CharKey { label: "f"; shifted: "F"; } |
114 | + CharKey { label: "g"; shifted: "G"; } |
115 | + CharKey { label: "h"; shifted: "H"; } |
116 | + CharKey { label: "j"; shifted: "J"; } |
117 | + CharKey { label: "k"; shifted: "K"; } |
118 | + CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] } |
119 | + CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; } |
120 | + } |
121 | + |
122 | + Row { |
123 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
124 | + spacing: 0 |
125 | + |
126 | + ShiftKey {} |
127 | + CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; } |
128 | + CharKey { label: "x"; shifted: "X"; } |
129 | + CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] } |
130 | + CharKey { label: "v"; shifted: "V"; } |
131 | + CharKey { label: "b"; shifted: "B"; } |
132 | + CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] } |
133 | + CharKey { label: "m"; shifted: "M"; } |
134 | + BackspaceKey {} |
135 | + } |
136 | + |
137 | + Item { |
138 | + anchors.left: parent.left |
139 | + anchors.right: parent.right |
140 | + |
141 | + height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin); |
142 | + |
143 | + SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; } |
144 | + LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; } |
145 | + CharKey { id: commaKey; label: ","; shifted: "/"; extended: ["'","-",";",":"]; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; } |
146 | + SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: commaKey.right; anchors.right: dotKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; } |
147 | + CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; } |
148 | + ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; } |
149 | + } |
150 | + } // column |
151 | +} |
152 | |
153 | === added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml' |
154 | --- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
155 | +++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
156 | @@ -0,0 +1,94 @@ |
157 | +/* |
158 | + * Copyright 2013 Canonical Ltd. |
159 | + * |
160 | + * This program is free software; you can redistribute it and/or modify |
161 | + * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by |
162 | + * the Free Software Foundation; version 3. |
163 | + * |
164 | + * This program is distributed in the hope that it will be useful, |
165 | + * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of |
166 | + * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the |
167 | + * GNU Lesser General Public License for more details. |
168 | + * |
169 | + * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License |
170 | + * along with this program. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>. |
171 | + */ |
172 | + |
173 | +import QtQuick 2.0 |
174 | +import "../../keys" |
175 | +import "../../keys/key_constants.js" as UI |
176 | + |
177 | +KeyPad { |
178 | + anchors.fill: parent |
179 | + |
180 | + content: c1 |
181 | + symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml" |
182 | + |
183 | + Column { |
184 | + id: c1 |
185 | + anchors.fill: parent |
186 | + spacing: 0 |
187 | + |
188 | + Row { |
189 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
190 | + spacing: 0 |
191 | + |
192 | + CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; } |
193 | + CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] } |
194 | + CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] } |
195 | + CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] } |
196 | + CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] } |
197 | + CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] } |
198 | + CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] } |
199 | + CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] } |
200 | + CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] } |
201 | + CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; } |
202 | + } |
203 | + |
204 | + Row { |
205 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
206 | + spacing: 0 |
207 | + |
208 | + CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; } |
209 | + CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] } |
210 | + CharKey { label: "d"; shifted: "D"; } |
211 | + CharKey { label: "f"; shifted: "F"; } |
212 | + CharKey { label: "g"; shifted: "G"; } |
213 | + CharKey { label: "h"; shifted: "H"; } |
214 | + CharKey { label: "j"; shifted: "J"; } |
215 | + CharKey { label: "k"; shifted: "K"; } |
216 | + CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] } |
217 | + CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; } |
218 | + } |
219 | + |
220 | + Row { |
221 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
222 | + spacing: 0 |
223 | + |
224 | + ShiftKey {} |
225 | + CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; } |
226 | + CharKey { label: "x"; shifted: "X"; } |
227 | + CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] } |
228 | + CharKey { label: "v"; shifted: "V"; } |
229 | + CharKey { label: "b"; shifted: "B"; } |
230 | + CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] } |
231 | + CharKey { label: "m"; shifted: "M"; } |
232 | + BackspaceKey {} |
233 | + } |
234 | + |
235 | + Item { |
236 | + anchors.left: parent.left |
237 | + anchors.right: parent.right |
238 | + |
239 | + height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin); |
240 | + |
241 | + SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; } |
242 | + LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; } |
243 | + CharKey { id: atKey; label: "@"; shifted: "@"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; } |
244 | + SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: atKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; } |
245 | + UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; } |
246 | + CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; } |
247 | + ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; } |
248 | + } |
249 | + } // column |
250 | +} |
251 | |
252 | === added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml' |
253 | --- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
254 | +++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
255 | @@ -0,0 +1,93 @@ |
256 | +/* |
257 | + * Copyright 2013 Canonical Ltd. |
258 | + * |
259 | + * This program is free software; you can redistribute it and/or modify |
260 | + * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by |
261 | + * the Free Software Foundation; version 3. |
262 | + * |
263 | + * This program is distributed in the hope that it will be useful, |
264 | + * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of |
265 | + * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the |
266 | + * GNU Lesser General Public License for more details. |
267 | + * |
268 | + * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License |
269 | + * along with this program. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>. |
270 | + */ |
271 | + |
272 | +import QtQuick 2.0 |
273 | +import "../../keys" |
274 | +import "../../keys/key_constants.js" as UI |
275 | + |
276 | +KeyPad { |
277 | + anchors.fill: parent |
278 | + |
279 | + content: c1 |
280 | + symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml" |
281 | + |
282 | + Column { |
283 | + id: c1 |
284 | + anchors.fill: parent |
285 | + spacing: 0 |
286 | + |
287 | + Row { |
288 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
289 | + spacing: 0 |
290 | + |
291 | + CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; } |
292 | + CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] } |
293 | + CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] } |
294 | + CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] } |
295 | + CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] } |
296 | + CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] } |
297 | + CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] } |
298 | + CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] } |
299 | + CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] } |
300 | + CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; } |
301 | + } |
302 | + |
303 | + Row { |
304 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
305 | + spacing: 0 |
306 | + |
307 | + CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; } |
308 | + CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] } |
309 | + CharKey { label: "d"; shifted: "D"; } |
310 | + CharKey { label: "f"; shifted: "F"; } |
311 | + CharKey { label: "g"; shifted: "G"; } |
312 | + CharKey { label: "h"; shifted: "H"; } |
313 | + CharKey { label: "j"; shifted: "J"; } |
314 | + CharKey { label: "k"; shifted: "K"; } |
315 | + CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] } |
316 | + CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; } |
317 | + } |
318 | + |
319 | + Row { |
320 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
321 | + spacing: 0 |
322 | + |
323 | + ShiftKey {} |
324 | + CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; } |
325 | + CharKey { label: "x"; shifted: "X"; } |
326 | + CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] } |
327 | + CharKey { label: "v"; shifted: "V"; } |
328 | + CharKey { label: "b"; shifted: "B"; } |
329 | + CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] } |
330 | + CharKey { label: "m"; shifted: "M"; } |
331 | + BackspaceKey {} |
332 | + } |
333 | + |
334 | + Item { |
335 | + anchors.left: parent.left |
336 | + anchors.right: parent.right |
337 | + |
338 | + height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin); |
339 | + |
340 | + SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; } |
341 | + LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; } |
342 | + CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; } |
343 | + UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; } |
344 | + CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; } |
345 | + ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; } |
346 | + } |
347 | + } // column |
348 | +} |
349 | |
350 | === added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml' |
351 | --- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
352 | +++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
353 | @@ -0,0 +1,94 @@ |
354 | +/* |
355 | + * Copyright 2013 Canonical Ltd. |
356 | + * |
357 | + * This program is free software; you can redistribute it and/or modify |
358 | + * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by |
359 | + * the Free Software Foundation; version 3. |
360 | + * |
361 | + * This program is distributed in the hope that it will be useful, |
362 | + * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of |
363 | + * MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the |
364 | + * GNU Lesser General Public License for more details. |
365 | + * |
366 | + * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License |
367 | + * along with this program. If not, see <http://www.gnu.org/licenses/>. |
368 | + */ |
369 | + |
370 | +import QtQuick 2.0 |
371 | +import "../../keys" |
372 | +import "../../keys/key_constants.js" as UI |
373 | + |
374 | +KeyPad { |
375 | + anchors.fill: parent |
376 | + |
377 | + content: c1 |
378 | + symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml" |
379 | + |
380 | + Column { |
381 | + id: c1 |
382 | + anchors.fill: parent |
383 | + spacing: 0 |
384 | + |
385 | + Row { |
386 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
387 | + spacing: 0 |
388 | + |
389 | + CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; } |
390 | + CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] } |
391 | + CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] } |
392 | + CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] } |
393 | + CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] } |
394 | + CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] } |
395 | + CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] } |
396 | + CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] } |
397 | + CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] } |
398 | + CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; } |
399 | + } |
400 | + |
401 | + Row { |
402 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
403 | + spacing: 0 |
404 | + |
405 | + CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; } |
406 | + CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] } |
407 | + CharKey { label: "d"; shifted: "D"; } |
408 | + CharKey { label: "f"; shifted: "F"; } |
409 | + CharKey { label: "g"; shifted: "G"; } |
410 | + CharKey { label: "h"; shifted: "H"; } |
411 | + CharKey { label: "j"; shifted: "J"; } |
412 | + CharKey { label: "k"; shifted: "K"; } |
413 | + CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] } |
414 | + CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; } |
415 | + } |
416 | + |
417 | + Row { |
418 | + anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter; |
419 | + spacing: 0 |
420 | + |
421 | + ShiftKey {} |
422 | + CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; } |
423 | + CharKey { label: "x"; shifted: "X"; } |
424 | + CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] } |
425 | + CharKey { label: "v"; shifted: "V"; } |
426 | + CharKey { label: "b"; shifted: "B"; } |
427 | + CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] } |
428 | + CharKey { label: "m"; shifted: "M"; } |
429 | + BackspaceKey {} |
430 | + } |
431 | + |
432 | + Item { |
433 | + anchors.left: parent.left |
434 | + anchors.right: parent.right |
435 | + |
436 | + height: panel.keyHeight + units.gu(UI.row_margin); |
437 | + |
438 | + SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; } |
439 | + LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; } |
440 | + CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; } |
441 | + SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: slashKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; } |
442 | + UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; } |
443 | + CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; } |
444 | + ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; } |
445 | + } |
446 | + } // column |
447 | +} |
448 | |
449 | === added file 'plugins/ca/qml/qml.pro' |
450 | --- plugins/ca/qml/qml.pro 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
451 | +++ plugins/ca/qml/qml.pro 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
452 | @@ -0,0 +1,20 @@ |
453 | +TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../.. |
454 | +TOP_SRCDIR = $$PWD/../../.. |
455 | + |
456 | +include($${TOP_SRCDIR}/config.pri) |
457 | + |
458 | +TARGET = dummy |
459 | +TEMPLATE = lib |
460 | + |
461 | +lang_ca.path = "$${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/" |
462 | +lang_ca.files = *.qml *.js |
463 | + |
464 | +INSTALLS += lang_ca |
465 | + |
466 | +# for QtCreator |
467 | +OTHER_FILES += \ |
468 | + Keyboard_ca.qml \ |
469 | + Keyboard_ca_email.qml \ |
470 | + Keyboard_ca_url.qml \ |
471 | + Keyboard_ca_url_search.qml |
472 | + |
473 | |
474 | === added directory 'plugins/ca/src' |
475 | === added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.h' |
476 | --- plugins/ca/src/catalanplugin.h 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
477 | +++ plugins/ca/src/catalanplugin.h 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
478 | @@ -0,0 +1,25 @@ |
479 | +#ifndef CATALANPLUGIN_H |
480 | +#define CATALANPLUGIN_H |
481 | + |
482 | +#include <QObject> |
483 | +#include "languageplugininterface.h" |
484 | +#include "westernlanguagesplugin.h" |
485 | + |
486 | +class CatalanPlugin : public WesternLanguagesPlugin |
487 | +{ |
488 | + Q_OBJECT |
489 | + Q_INTERFACES(LanguagePluginInterface) |
490 | + Q_PLUGIN_METADATA(IID "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin" FILE "catalanplugin.json") |
491 | + |
492 | +public: |
493 | + explicit CatalanPlugin(QObject* parent = 0) |
494 | + : WesternLanguagesPlugin(parent) |
495 | + { |
496 | + } |
497 | + |
498 | + virtual ~CatalanPlugin() |
499 | + { |
500 | + } |
501 | +}; |
502 | + |
503 | +#endif // CATALANPLUGIN_H |
504 | |
505 | === added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.json' |
506 | --- plugins/ca/src/catalanplugin.json 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
507 | +++ plugins/ca/src/catalanplugin.json 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
508 | @@ -0,0 +1,7 @@ |
509 | +{ |
510 | + "IID": "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin", |
511 | + "MetaData": { |
512 | + }, |
513 | + "className": "CatalanPlugin", |
514 | + "debug": true |
515 | +} |
516 | |
517 | === added file 'plugins/ca/src/database_ca.db' |
518 | Binary files plugins/ca/src/database_ca.db 1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db 2014-10-29 13:12:57 +0000 differ |
519 | === added file 'plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt' |
520 | --- plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 1970-01-01 00:00:00 +0000 |
521 | +++ plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 2014-10-29 13:12:57 +0000 |
522 | @@ -0,0 +1,6073 @@ |
523 | +The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra |
524 | + |
525 | +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with |
526 | +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or |
527 | +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included |
528 | +with this eBook or online at www.gutenberg.org |
529 | + |
530 | + |
531 | +Title: Paulina Buxareu |
532 | + |
533 | +Author: Josep Maria Sagarra |
534 | + |
535 | +Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729] |
536 | + |
537 | +Language: Catalan |
538 | + |
539 | + |
540 | +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PAULINA BUXAREU *** |
541 | + |
542 | + |
543 | + |
544 | + |
545 | + |
546 | + |
547 | + |
548 | + |
549 | + |
550 | +PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra |
551 | + |
552 | + |
553 | + |
554 | +PRIMERA PART |
555 | + |
556 | + |
557 | + |
558 | +I |
559 | + |
560 | +Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de |
561 | +muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius. |
562 | + |
563 | +En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una |
564 | +llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap |
565 | +interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu |
566 | +record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el |
567 | +presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases |
568 | +que no fineix mai la paret del galliner. |
569 | + |
570 | +Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir |
571 | +cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però, |
572 | +sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per |
573 | +falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot |
574 | +això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al |
575 | +contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes |
576 | +colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de |
577 | +tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les |
578 | +trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en |
579 | +comunitat. |
580 | + |
581 | +Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el |
582 | +poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall |
583 | +pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una |
584 | +cançó d'aigua que no s'acaba mai. |
585 | + |
586 | +La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema |
587 | +guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castellà barroer |
588 | +d'alguna dama, ni els paperots que hi ha vora les fonts, entre els |
589 | +blauets i les campanetes, greixosos d'acariciar la xocolata i la |
590 | +llonganissa. |
591 | + |
592 | +Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós |
593 | +encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo |
594 | +d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del |
595 | +dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada |
596 | +víctima del boll. |
597 | + |
598 | +En els llocs on el nombre d'estiuejants és reduït, té una |
599 | +importància capital el saber (quan encara no apreta la calor) qui |
600 | +són els novells, quina casta de gent anirà a raure a tal casa o a |
601 | +tal altra; perquè, naturalment, en els poblets d'estiueig hi ha |
602 | +sempre els emigrants i els ocells de pas; com que els que se'n van |
603 | +per tornar l'any vinent ja es coneixen i ja s'ho han dit tot, els |
604 | +ocells de pas vénen a ser en definitiva l'èxit o el fracàs de |
605 | +l'istiu. |
606 | + |
607 | +No costarà gaire imaginar-nos els salts que fa el cor quan es |
608 | +veuen venir per la carretera les tartanes que duen als nous |
609 | +estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela |
610 | +decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de |
611 | +gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on deliren els |
612 | +pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores. |
613 | + |
614 | +I no hi ha dubte que és la tafaneria més justificada la del |
615 | +jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una mirada violenta |
616 | +(quan encara no s'ha descongestionat la càrrega humana del |
617 | +vehicle) descobreix un ample barret i una lleu ombrel·la, i sent |
618 | +el cascavell d'unes rialles molt fresques que delaten una joveneta |
619 | +de divuit anys. |
620 | + |
621 | +Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri |
622 | +que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit. |
623 | +¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les |
624 | +aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de |
625 | +tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror |
626 | +dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum, |
627 | +esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu |
628 | +en el repòs discret d'una pollancreda! |
629 | + |
630 | +Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no |
631 | +oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el |
632 | +vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré |
633 | +que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu |
634 | +va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van |
635 | +ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües. |
636 | + |
637 | +Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que |
638 | +comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre |
639 | +brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire |
640 | +prim, també diré que era deliciosa. |
641 | + |
642 | +L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi |
643 | +hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades. |
644 | + |
645 | +Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una |
646 | +caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però |
647 | +situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats |
648 | +(un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits |
649 | +per estar massa prop de la Riera. |
650 | + |
651 | +Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb |
652 | +la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit, |
653 | +atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i |
654 | +cercant les claus dels baguls. |
655 | + |
656 | +És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar |
657 | +en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una |
658 | +setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió |
659 | +plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades, |
660 | +perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat |
661 | +de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit |
662 | +encara a calçar les espardenyes camperoles. |
663 | + |
664 | +En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de |
665 | +l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la |
666 | +mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar |
667 | +d'ell, com totes les persones ben intencionades. |
668 | + |
669 | +Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és |
670 | +d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim, |
671 | +tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera |
672 | +impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats |
673 | +de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril. |
674 | + |
675 | +Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és |
676 | +extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort. |
677 | + |
678 | +El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i |
679 | +grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són |
680 | +dues llenquetes de cel tremoladís. |
681 | + |
682 | +És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès |
683 | +capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera |
684 | +d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i |
685 | +honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen |
686 | +sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó |
687 | +repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la |
688 | +deixen viure. |
689 | + |
690 | +Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor |
691 | +Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i |
692 | +educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà |
693 | +meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu |
694 | +pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per |
695 | +l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser |
696 | +una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el |
697 | +festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre |
698 | +infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha |
699 | +emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de |
700 | +tota honor. |
701 | + |
702 | +Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana |
703 | +d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta |
704 | +fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que |
705 | +més endavant han de ser comentades en aquesta història. |
706 | + |
707 | +La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara |
708 | +simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat; |
709 | +té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt |
710 | +dolces que a ella li escauen bé |
711 | + |
712 | +La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al |
713 | +començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu. |
714 | +Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una |
715 | +lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un |
716 | +gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita |
717 | +virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de |
718 | +complir divuit anys. |
719 | + |
720 | +Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la |
721 | +Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen |
722 | +caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to |
723 | +correcte, descolorit i vulgar. |
724 | + |
725 | +...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla. |
726 | +La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té |
727 | +deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de |
728 | +grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon. |
729 | + |
730 | +Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara |
731 | +la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i |
732 | +només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet, |
733 | +feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les |
734 | +consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven |
735 | +per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que |
736 | +guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon: |
737 | +l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí |
738 | +més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar |
739 | +anissos en una tenda que venen de tot. |
740 | + |
741 | +Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els |
742 | +qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena: |
743 | +passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de |
744 | +confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en |
745 | +moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a |
746 | +la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu |
747 | +negoci amb dos o tres senyors estiuejants. |
748 | + |
749 | +Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les |
750 | +senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits |
751 | +assentien prudentment; la canalla demostraven un goig |
752 | +extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de |
753 | +cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans. |
754 | +La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb |
755 | +tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de |
756 | +blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova |
757 | +família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la |
758 | +blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços; |
759 | +encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És |
760 | +una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa |
761 | +sinó que era molt simpàtic. |
762 | + |
763 | +Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un |
764 | +do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar |
765 | +la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia |
766 | +mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser |
767 | +embafadora. |
768 | + |
769 | +La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia |
770 | +per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a |
771 | +sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si |
772 | +fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més |
773 | +insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest |
774 | +estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de |
775 | +la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances. |
776 | + |
777 | +Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor |
778 | +Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió |
779 | +dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me |
780 | +en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor. |
781 | + |
782 | +Però no havia arreplegat encara el _moment sentimental_ del meu |
783 | +nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava |
784 | +segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia |
785 | +trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest |
786 | +estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a |
787 | +trobar l'hora de les confidències. |
788 | + |
789 | +Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda. |
790 | +Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la |
791 | +Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són |
792 | +del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a |
793 | +la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes |
794 | +vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit, |
795 | +aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor |
796 | +Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha |
797 | +tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara |
798 | +recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté, |
799 | +una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i |
800 | +amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç |
801 | +d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia |
802 | +repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de |
803 | +bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb |
804 | +una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de |
805 | +comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història. |
806 | + |
807 | +En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no |
808 | +trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va |
809 | +decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava, |
810 | +digué: |
811 | + |
812 | +-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho. |
813 | + |
814 | +Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que |
815 | +més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com |
816 | +vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit |
817 | +entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien |
818 | +una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es |
819 | +diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si |
820 | +el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu |
821 | +pare. |
822 | + |
823 | +Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em |
824 | +parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta |
825 | +d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la |
826 | +meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més |
827 | +o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per |
828 | +altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull |
829 | +dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a |
830 | +vint-i-un anys. |
831 | + |
832 | +En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la |
833 | +indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau |
834 | +de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món |
835 | +sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el |
836 | +negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germà com a mi, en |
837 | +sortint del col·legi, ens va col·locar l'un a la fàbrica, l'altre |
838 | +al despatx: jo era aquest últim. I el meu pare no concebia que |
839 | +nosaltres tinguéssim altres aspiracions, ni que veiéssim més enllà |
840 | +d'aquell límit que ell ens havia marcat. Si jo li hagués proposat |
841 | +de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que |
842 | +m'hauria tret de casa. |
843 | + |
844 | +Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu |
845 | +pare, desitjós de completar la meva educació, de fer-me una mica |
846 | +home, va decidir enviar-me a Anglaterra; però després es repensà, |
847 | +i va enviar-me a Brussel·les. A mi això em féu molta il·lusió. |
848 | +Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor català, |
849 | +resident a Bèlgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb |
850 | +tota felicitat. Però, miri, jo sóc com els gats: vull dir que |
851 | +m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes |
852 | +d'entusiasme. Després el meu pare, que em coneixia bastant bé, va |
853 | +notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona, |
854 | +molt més ho era allà, entre les meves noves relacions. Tenia dos |
855 | +companys, a la pensió on m'estava, que em semblaven intolerables. |
856 | +En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva |
857 | +malaltia era nerviosa, produïda per una debilitat general. Em |
858 | +recomanaren repòs. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va |
859 | +enviar a Sitges, a una casa on havíem passat algun istiu, amb |
860 | +l'única missió de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos |
861 | +anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell |
862 | +m'ha donat tantes voltes com en aquell temps. |
863 | + |
864 | +Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va |
865 | +passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués |
866 | +que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que |
867 | +ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com |
868 | +embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no |
869 | +sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps |
870 | +d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la |
871 | +naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà |
872 | +pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de |
873 | +treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i, |
874 | +aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera |
875 | +irresistible, la necessitat d'estimar una dona. |
876 | + |
877 | +Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el |
878 | +temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de |
879 | +companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se... |
880 | +allí la vaig veure per primera vegada. |
881 | + |
882 | +Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el |
883 | +seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu. |
884 | +Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys |
885 | +de passeig, i apretàrem el pas en silenci. |
886 | + |
887 | +De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís |
888 | +s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva |
889 | +nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament |
890 | +avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor |
891 | +Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula, |
892 | +que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses: |
893 | + |
894 | +-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho |
895 | +perquè ella comprengués que jo l'estimava; només de veure-la |
896 | +quedava desconcertat. Però, cregui'm, la meva dona, si vostè |
897 | +l'hagués coneguda aleshores (no és per dir-ho, ni perquè sigui la |
898 | +meva dona)... |
899 | + |
900 | + A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria |
901 | +de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el |
902 | +meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En |
903 | +Víctor continuà: |
904 | + |
905 | +-Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços |
906 | +sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri, |
907 | +jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules |
908 | +la sorpendrien. Doncs tot al contrari escoltà la meva declaració, |
909 | +muda, una mica vermella. Després em digué, per tota resposta: «-Ja |
910 | +m'ho pensava: jo també l'estimo a vostè.» I els seus ulls |
911 | +s'omplien de llàgrimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir. |
912 | +Erem en una pujada. Posà un moment la seva mà damunt de la meva |
913 | +espatlla i exclamà, molt convençut: |
914 | + |
915 | +-Ja li ho he dit, amic meu: això del matrimoni és qüestió |
916 | +d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi |
917 | +arribàrem a la font desitjada. Ens vàrem barrejar amb els altres. |
918 | +Jo vaig tenir ocasió de dir tres o quatre coses a la Lluïseta, de |
919 | +complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la |
920 | +canalla. |
921 | + |
922 | +La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu |
923 | +costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una |
924 | +mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat, |
925 | +una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però |
926 | +content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i, |
927 | +sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la |
928 | +llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat |
929 | +primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa. |
930 | + |
931 | + |
932 | + |
933 | +II |
934 | + |
935 | +No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era |
936 | +superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va |
937 | +fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a |
938 | +arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en |
939 | +les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la |
940 | +rapidesa màxima. |
941 | + |
942 | +Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la |
943 | +fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la |
944 | +dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora |
945 | +Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els |
946 | +trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és |
947 | +natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia |
948 | +aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i |
949 | +procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell |
950 | +l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a |
951 | +cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es |
952 | +reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família. |
953 | + |
954 | +Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n, |
955 | +en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó |
956 | +molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la |
957 | +Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les |
958 | +meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se |
959 | +me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li |
960 | +arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal. |
961 | + |
962 | +En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre |
963 | +amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules |
964 | +restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva |
965 | +història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo |
966 | +tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana. |
967 | + |
968 | +No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En |
969 | +parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una |
970 | +justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres |
971 | +cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència |
972 | +a la Lluïseta. |
973 | + |
974 | +Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne |
975 | +una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú |
976 | +pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la |
977 | +Luïseta. |
978 | + |
979 | +Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una |
980 | +barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res |
981 | +extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que |
982 | +coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal. |
983 | + |
984 | +Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada |
985 | +psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit |
986 | +de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que |
987 | +passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint |
988 | +el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han |
989 | +passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat. |
990 | + |
991 | +La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de |
992 | +ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres |
993 | +donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de |
994 | +mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins |
995 | +podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la |
996 | +cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien |
997 | +superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara |
998 | +que un no volgués, solament veia la Lluïseta. |
999 | + |
1000 | +D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se |
1001 | +n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves |
1002 | +amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines), |
1003 | +suposo que s'ho callaria prudentment. |
1004 | + |
1005 | +Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva |
1006 | +figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast |
1007 | +violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera |
1008 | +tranquila. |
1009 | + |
1010 | +Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no |
1011 | +vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a |
1012 | +vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant. |
1013 | +Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà |
1014 | +entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo |
1015 | +un fet, i el contaré tan bé com sàpiga. |
1016 | + |
1017 | +Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres, |
1018 | +sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i |
1019 | +aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta |
1020 | +companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de |
1021 | +col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc |
1022 | +podia desplegar les paraules de cap manera. Altres cops ens |
1023 | +entreteniem dient coses sense cap substància, repetint |
1024 | +combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments |
1025 | +completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem |
1026 | +purament i simple el que pensàvem. |
1027 | + |
1028 | +I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen |
1029 | +sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i |
1030 | +d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell. |
1031 | +Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica |
1032 | +pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar |
1033 | +una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res, |
1034 | +que absolutament res de particular va veure en les meves paraules |
1035 | +d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que |
1036 | +són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia |
1037 | +vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si |
1038 | +em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia |
1039 | +enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava |
1040 | +en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En |
1041 | +fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no |
1042 | +sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a |
1043 | +_iniciar-me_. Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari |
1044 | +al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig |
1045 | +apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic |
1046 | +ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un |
1047 | +gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la |
1048 | +meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de |
1049 | +l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no |
1050 | +veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan |
1051 | +útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La |
1052 | +Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va |
1053 | +riure per tot el succeït, i a mi no em quedà altre remei que |
1054 | +riure, també, i ponderar l'horror que em produïen aquesta mena de |
1055 | +bestioles. No cal dir que, després d'això, era ja inútil tota la |
1056 | +preparació d'abans. Quan vaig trobar-me sol vaig meditar una mica |
1057 | +sobre els fets d'aquella tarda, i em vaig esgarrifar pensant que |
1058 | +jo hauria pogut _iniciar-me_, és a dir, que, cedint a una lleu |
1059 | +emoció epidèrmica, hagués pogut jugar amb les nostres vides. |
1060 | +Perquè veia, aleshores, que allò no podia ser, que jo no estimava |
1061 | +la Lluïseta; que no podia estimar-la. El motiu d'aquesta |
1062 | +apreciació tampoc puc dir-lo. Són coses que no es raonen: se |
1063 | +senten com aquestes punxades que et sembla que et fiblen el cor, |
1064 | +que són molt vives, però que no saps com ni per què t'han vingut. |
1065 | +Tot això vaig pensar-ho ràpidament. Jo estava salvat, i dintre meu |
1066 | +beneïa el grotesc incident, i estava contentíssim de pensar que la |
1067 | +Lluïseta no s'havia informat de res. |
1068 | + |
1069 | +Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta. |
1070 | +No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una |
1071 | +manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat |
1072 | +transparent i sereníssima. |
1073 | + |
1074 | +Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el |
1075 | +màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable. |
1076 | +En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la |
1077 | +seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure; |
1078 | +encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes |
1079 | +creences. |
1080 | + |
1081 | +Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu |
1082 | +no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves |
1083 | +simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia: |
1084 | +aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables |
1085 | +persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut |
1086 | +pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent |
1087 | +desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les |
1088 | +misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que |
1089 | +sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa |
1090 | +escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li |
1091 | +varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa |
1092 | +lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest _massa_, que en |
1093 | +les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions |
1094 | +incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals |
1095 | +converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i |
1096 | +violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la |
1097 | +seva grolleria. |
1098 | + |
1099 | +Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En |
1100 | +Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva |
1101 | +germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un |
1102 | +abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva |
1103 | +cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels |
1104 | +primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi |
1105 | +gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em |
1106 | +vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia |
1107 | +l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional. |
1108 | + |
1109 | +La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com |
1110 | +solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger |
1111 | +de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire |
1112 | +d'adonar-me que tota la seva aureola física obeïa a un miracle i |
1113 | +que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una |
1114 | +enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt |
1115 | +parlar de certs drames familiars, de certes relliscades femenines |
1116 | +i li agradava parlar-ne amb l'egoisme, una mica repugnant, |
1117 | +d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a |
1118 | +la vora d'una estufa. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està |
1119 | +segura del seu prestigi, s'entreté en aquests inofensius |
1120 | +refinaments. Li agradava també matisar les seves converses amb |
1121 | +alguna figura de les que estan a l'altra banda del pont: diguem |
1122 | +l'amiga de _fulano_, diguem la dansarina tal... La seva flaca era |
1123 | +parlar de vestits. Jo confesso (no és que m'en gloriegi) posseir |
1124 | +una dosi de tranquil·litat inexpugnable per a sostenir tots els |
1125 | +atacs sumptuaris: això m'ha fet ser simpàtic, sens dubte, a |
1126 | +algunes dames que quan no saben què dir es desboquen pel pendent |
1127 | +de la roba, i, si troben qui les escolti, es banyen en aigua de |
1128 | +roses. Quan la senyora Buxareu parlava de vestits, dubto que |
1129 | +trobés una víctima més pacient que jo. Era tan pacient, que no |
1130 | +semblava víctima i això, la senyora Buxareu, estic segur que m'ho |
1131 | +agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la |
1132 | +canalla; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor |
1133 | +a apreciar i judicar els seus nens. Raríssimes vegades parlava del |
1134 | +seu marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan |
1135 | +satisfeta, tan cofoia i tan intolerable, que venien ganes de |
1136 | +dir-li que en Víctor Buxareu era un criminal. |
1137 | + |
1138 | +Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la |
1139 | +Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era |
1140 | +una cosa més forta que totes les seves ficcions. |
1141 | + |
1142 | +Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però |
1143 | +procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la |
1144 | +seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al |
1145 | +punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era, |
1146 | +procurà rodejar-la de tota llei d'atencions. |
1147 | + |
1148 | +Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor; |
1149 | +però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor |
1150 | +manera possible. |
1151 | + |
1152 | +Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves |
1153 | +suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren |
1154 | +infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li |
1155 | +pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig |
1156 | +procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot |
1157 | +el que s'havia pensat de mi. |
1158 | + |
1159 | +La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i |
1160 | +la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia |
1161 | +ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne |
1162 | +al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que |
1163 | +els seus sogres el molestaven intensament. |
1164 | + |
1165 | +Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els |
1166 | +millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els |
1167 | +animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc |
1168 | +barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien |
1169 | +uns tips de riure que refrescaven el cor. |
1170 | + |
1171 | +Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era |
1172 | +l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de |
1173 | +festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés |
1174 | +d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja |
1175 | +desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella |
1176 | +efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la |
1177 | +muntanya una mica velada per la pluja. |
1178 | + |
1179 | + |
1180 | + |
1181 | +III |
1182 | + |
1183 | +Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i |
1184 | +la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu, |
1185 | +generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila |
1186 | +i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb |
1187 | +un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et |
1188 | +va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit |
1189 | +estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et |
1190 | +coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana, |
1191 | +han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes |
1192 | +i les rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud |
1193 | +mútua de les famílies. |
1194 | + |
1195 | +Jo em temia que amb els Buxareu passés una cosa semblant, encara |
1196 | +que, en despedir-nos, en Víctor va obrir-me el seu domicili |
1197 | +barceloní, que era a l'Avinguda de la República Argentina. No cal |
1198 | +dir que em pregaren molt, que hi anés; però els primers temps |
1199 | +d'estar instal·lat a Barcelona, tenia altres coses que em |
1200 | +distreien i m'interessaven més que el record d'unes hores |
1201 | +estivals. |
1202 | + |
1203 | +Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb |
1204 | +una amabilitat tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a |
1205 | +casa seva. |
1206 | + |
1207 | +Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai |
1208 | +arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada |
1209 | +els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una |
1210 | +senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles |
1211 | +tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb |
1212 | +el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués. |
1213 | + |
1214 | +Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa: |
1215 | +estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de |
1216 | +l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent! |
1217 | + |
1218 | +Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos |
1219 | +pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una |
1220 | +cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una |
1221 | +sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i |
1222 | +confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els |
1223 | +dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol |
1224 | +dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n; |
1225 | +tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les |
1226 | +cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica |
1227 | +accelerada. |
1228 | + |
1229 | +La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que |
1230 | +vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara |
1231 | +de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la |
1232 | +tranquil·litat perduda. |
1233 | + |
1234 | +-Què tal!... Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi |
1235 | +hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que |
1236 | +es fa. |
1237 | + |
1238 | +-No és veritat que pendria una tassa de cafè? |
1239 | + |
1240 | +A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren |
1241 | +excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt. |
1242 | + |
1243 | +Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes |
1244 | +ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada |
1245 | +es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de |
1246 | +cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè |
1247 | +a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia |
1248 | +fet alguna confidència alcohólica. |
1249 | + |
1250 | +No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i |
1251 | +fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades, |
1252 | +predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia |
1253 | +de viure en les puntes de tots els nervis. |
1254 | + |
1255 | +Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia |
1256 | +novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi |
1257 | +em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la |
1258 | +Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè |
1259 | +eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo |
1260 | +vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però |
1261 | +havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra |
1262 | +banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no |
1263 | +em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments |
1264 | +els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan |
1265 | +poc temps que durava la visita... Es pot dir que tota l'estona |
1266 | +l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa |
1267 | +anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què |
1268 | +se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que |
1269 | +vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig |
1270 | +continuar la conversa amb en Víctor. |
1271 | + |
1272 | +Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar |
1273 | +temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo. |
1274 | +Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure |
1275 | +prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu |
1276 | +propòsit, digué: |
1277 | + |
1278 | +-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de |
1279 | +veure'l, i el _nano_ està ensopidet: fa dos dies que és al llit. |
1280 | +No gran cosa: una mica d'indisposició. |
1281 | + |
1282 | +Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una |
1283 | +lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós. |
1284 | + |
1285 | +En Víctor em féu passar per un _hall_; després pujàrem unes |
1286 | +escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo |
1287 | +vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca, |
1288 | +lleugerament perfumada de paper d'Armènia. |
1289 | + |
1290 | +Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les |
1291 | +persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat |
1292 | +hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb |
1293 | +una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat, |
1294 | +respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que |
1295 | +em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una |
1296 | +dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben |
1297 | +apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em |
1298 | +mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació. |
1299 | + |
1300 | +El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em |
1301 | +saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb |
1302 | +aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el |
1303 | +foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora |
1304 | +inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es |
1305 | +coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La |
1306 | +dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer |
1307 | +una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet. |
1308 | + |
1309 | +La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a |
1310 | +anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una |
1311 | +estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al |
1312 | +costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia, |
1313 | +per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de |
1314 | +conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el |
1315 | +meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot |
1316 | +seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit, |
1317 | +la tia Paulina era una admiradora meva. |
1318 | + |
1319 | +Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al |
1320 | +col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser |
1321 | +llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que |
1322 | +aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i |
1323 | +un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué |
1324 | +la pensada de publicar-los a la _Revista Popular_. Aquells versos |
1325 | +duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses |
1326 | +divertides, n'hi havia una que deia: |
1327 | + |
1328 | +«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es |
1329 | +veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el |
1330 | +fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en |
1331 | +conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho |
1332 | +tot seguit. |
1333 | + |
1334 | +Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per |
1335 | +aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me. |
1336 | + |
1337 | +Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva |
1338 | +persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en |
1339 | +Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una |
1340 | +mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia: |
1341 | + |
1342 | +-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt. |
1343 | + |
1344 | +Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure |
1345 | +els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència |
1346 | +d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la |
1347 | +família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que |
1348 | +l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué |
1349 | +el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo |
1350 | +devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment |
1351 | +felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a |
1352 | +què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per |
1353 | +mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració! |
1354 | + |
1355 | +La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una |
1356 | +ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en |
1357 | +Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava, |
1358 | +se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa. |
1359 | +-Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou |
1360 | +sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa |
1361 | +una afirmació com aquesta. |
1362 | + |
1363 | +Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de |
1364 | +llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça |
1365 | +dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell |
1366 | +durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor. |
1367 | + |
1368 | +S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir |
1369 | +guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que |
1370 | +s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita; |
1371 | +i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna |
1372 | +d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el |
1373 | +dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament |
1374 | +desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués |
1375 | +amb tots els cavalls de la seva fantasia. |
1376 | + |
1377 | +La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves |
1378 | +lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible |
1379 | +competència en una mena de _psicologia experimental_ que ella |
1380 | +s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb |
1381 | +els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la |
1382 | +dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que |
1383 | +la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella |
1384 | +judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per |
1385 | +a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir, |
1386 | +cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer |
1387 | +paleses les gràcies del seu cervell. |
1388 | + |
1389 | +Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara |
1390 | +me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a |
1391 | +conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del |
1392 | +malalt. |
1393 | + |
1394 | +Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més |
1395 | +que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats, |
1396 | +encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la |
1397 | +frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no |
1398 | +distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls |
1399 | +negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a |
1400 | +tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta |
1401 | +sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja |
1402 | +bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un |
1403 | +camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien |
1404 | +les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els |
1405 | +braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet |
1406 | +d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de |
1407 | +pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits |
1408 | +diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte. |
1409 | + |
1410 | +En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les |
1411 | +solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses |
1412 | +pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de |
1413 | +convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si |
1414 | +obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que |
1415 | +obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar |
1416 | +la tia Paulina. |
1417 | + |
1418 | +La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no |
1419 | +abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió |
1420 | +de ser el director espiritual de totes les noies, i en |
1421 | +notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la |
1422 | +Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una |
1423 | +grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me |
1424 | +n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs. |
1425 | + |
1426 | +No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura. |
1427 | +Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el |
1428 | +_Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús_. Era una apassionada dels |
1429 | +versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies |
1430 | +d'En Cases i Amigó. |
1431 | + |
1432 | +Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què |
1433 | +escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia |
1434 | +estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de |
1435 | +les Indies Orientals. |
1436 | + |
1437 | +Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer |
1438 | +moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així |
1439 | +mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva |
1440 | +veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la |
1441 | +impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat. |
1442 | + |
1443 | +A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de |
1444 | +directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna |
1445 | +objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels |
1446 | +somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la |
1447 | +Mercè. |
1448 | + |
1449 | +Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella |
1450 | +em deia, va escarrassar-se encisadorament. |
1451 | + |
1452 | +Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a |
1453 | +l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava |
1454 | +un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria |
1455 | +celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males |
1456 | +bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que |
1457 | +ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es |
1458 | +calmà, i confessà que no volia dir tant. |
1459 | + |
1460 | +Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de |
1461 | +conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels |
1462 | +seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia |
1463 | +decidit la sort d'una família. |
1464 | + |
1465 | +Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves |
1466 | +observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai |
1467 | +havia estat enamorada de cap home. |
1468 | + |
1469 | +Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i |
1470 | +tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més. |
1471 | + |
1472 | +Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires |
1473 | +minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva |
1474 | +de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a |
1475 | +acomiadar-me. La tia Paulina es manifestà molt joiosa de haver |
1476 | +feta la meva coneixença. Jo, per part meva, vaig correspondre amb |
1477 | +tota la cortesia de què disposava. |
1478 | + |
1479 | +En Víctor Buxareu m'acompanyà fins a la porta el reixat, i mentre |
1480 | +baixàvem les escales jo li vaig dir: |
1481 | + |
1482 | +-Caram, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable? |
1483 | + |
1484 | +En Víctor somrigué, i contestà, amb resignació: |
1485 | + |
1486 | +-Pobra tia Paulina! És la germana petita de la mamà (al cel |
1487 | +sigui). |
1488 | + |
1489 | +-I viu amb vostès? |
1490 | + |
1491 | +-No, encara que tot el dia se'l passa a casa nostra! |
1492 | + |
1493 | +I, després d'un silenci enutjós afegí: |
1494 | + |
1495 | +-És una mica especial, com haurà pogut veure; però ens estima |
1496 | +molt. |
1497 | + |
1498 | + |
1499 | + |
1500 | +IV |
1501 | + |
1502 | +Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de |
1503 | +Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia |
1504 | +passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una |
1505 | +mica les orelles, i d'aleshores ençà la seva vida fou una mena de |
1506 | +bassa d'oli. De molt jovenet festejà una noia fina com un |
1507 | +rossinyol i s'hi casà de seguida que va poder arreplegar quatre |
1508 | +quartets. La vida amb la seva muller li anava com una seda; però |
1509 | +vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una |
1510 | +mosseta espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa. |
1511 | + |
1512 | +Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu suportà la seva |
1513 | +viduesa d'una manera tranquila; però (el que són les coses!) el |
1514 | +trobar-se sol, i els consells d'un oncle beneficiat del Pi, i una |
1515 | +ocasió que se, li presentà, li feren contraure de nou el Sagrament |
1516 | +del matrimoni. |
1517 | + |
1518 | +L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una |
1519 | +certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un |
1520 | +casament per interés. |
1521 | + |
1522 | +El fruit del nou matrimoni fou una altra nena, que no va fer gens |
1523 | +de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com |
1524 | +un rajolí de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre |
1525 | +mare, que suportava els enfonys casolans i les fredes carícies del |
1526 | +marit amb una santa resignació. |
1527 | + |
1528 | +A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la |
1529 | +Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva |
1530 | +mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer |
1531 | +el 24 de setembre. |
1532 | + |
1533 | +La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem. |
1534 | + |
1535 | +A deu anys es quedà gairebé sola, perquè la seva germana Elisa, |
1536 | +que aleshores en tenia divuit, va contreure matrimoni amb un tal |
1537 | +Buxareu, fabricant, que, encara que duia el mateix cognom que |
1538 | +elles, no els era parent ni hi tenia res que veure. |
1539 | + |
1540 | +Dos anys més tard Paulina perdé el seu pare; però aquesta dolor, |
1541 | +com que era molt criatura, no va trasvalsar-la gran cosa. |
1542 | + |
1543 | +La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera |
1544 | +idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien |
1545 | +un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al |
1546 | +bell mig de la Riera de Sant Joan. |
1547 | + |
1548 | +De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant |
1549 | +Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral. Es |
1550 | +vestia de pressa una mena d'uniforme morat que duien totes les |
1551 | +noies del col·legi. Feia bonic, amb les mítges ben estirades, la |
1552 | +cua de cabells a l'esquena, la boca com una cirereta i el nas |
1553 | +estarrufat, escorrent-se pel carreró de l'Infern amb una dona |
1554 | +vella que l'acompanyava. |
1555 | + |
1556 | +La Paulina era molt bona minyona, i les monges li tenien tota mena |
1557 | +d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més eixerida |
1558 | +que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles |
1559 | +monges de la Sagrada Família donaven fins classes d'ornament; però |
1560 | +no eren com aquestes monges d'ara, que ensenyen a totes les noies |
1561 | +a fer una lletra igual, a dir les mateixes coses i a pensar de la |
1562 | +mateixa estúpida manera: les monges que educaren Paulina, sense |
1563 | +donar-se'n compte, tenien una especialíssima gràcia a no ofegar |
1564 | +les qualitats individuals. |
1565 | + |
1566 | +El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè |
1567 | +el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de |
1568 | +trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li |
1569 | +feia perdre el seny. Les monges també n'estaven cofoies del jardí, |
1570 | +i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la |
1571 | +canalla, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la |
1572 | +disciplina, i eren una mena de duels, combats i combinacions |
1573 | +estratègiques les més absurdes i divertides, que de vegades tenien |
1574 | +per objecte apendre les taules de multiplicar o els rius |
1575 | +d'Espanya, i altres vegades tenien una veritable importància |
1576 | +apologètica i eren matisades i amenitzades per cançonetes com |
1577 | +aquesta: |
1578 | + |
1579 | +«¡Fuera, fuera protestantes! |
1580 | +¡Fuera de nuestra nación, |
1581 | +que queremos ser amantes |
1582 | +del Sagrado Corazón!» |
1583 | + |
1584 | +Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible |
1585 | +fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i |
1586 | +barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records |
1587 | +d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més |
1588 | +bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i |
1589 | +s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant |
1590 | +de les rodes de ganivets i les calderes bullents. |
1591 | + |
1592 | +En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les |
1593 | +delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al |
1594 | +sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de |
1595 | +bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i |
1596 | +lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li |
1597 | +feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de |
1598 | +confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar |
1599 | +abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del |
1600 | +col·legi era un santet: només li donava una avemaria de |
1601 | +penitència. |
1602 | + |
1603 | +Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan |
1604 | +arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument |
1605 | +perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat |
1606 | +terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben |
1607 | +bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més |
1608 | +angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a |
1609 | +sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament |
1610 | +fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n |
1611 | +donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria |
1612 | +deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i |
1613 | +encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i |
1614 | +bellugadís. |
1615 | + |
1616 | +La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava |
1617 | +tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el |
1618 | +cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses |
1619 | +que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en |
1620 | +aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després |
1621 | +d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava, |
1622 | +i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig |
1623 | +eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una |
1624 | +son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir, |
1625 | +entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis |
1626 | +temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es |
1627 | +tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i |
1628 | +la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i, |
1629 | +quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu |
1630 | +de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan |
1631 | +dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de |
1632 | +l'amor. |
1633 | + |
1634 | +Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan |
1635 | +amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia |
1636 | +a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada |
1637 | +al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt |
1638 | +delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un |
1639 | +esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I |
1640 | +era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un |
1641 | +paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot |
1642 | +petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes |
1643 | +carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la |
1644 | +finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva |
1645 | +germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu |
1646 | +cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots |
1647 | +els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu, |
1648 | +aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i |
1649 | +estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una |
1650 | +mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan |
1651 | +s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar |
1652 | +la processó de Corpus. |
1653 | + |
1654 | +Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren |
1655 | +per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena |
1656 | +d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut |
1657 | +suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes |
1658 | +s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de |
1659 | +l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs |
1660 | +relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al |
1661 | +teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió |
1662 | +oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que |
1663 | +vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un |
1664 | +desig de ser com la seva germana. |
1665 | + |
1666 | +Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia |
1667 | +complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per |
1668 | +tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni |
1669 | +diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell |
1670 | +llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i |
1671 | +vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada |
1672 | +cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de |
1673 | +commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça |
1674 | +Paulina. |
1675 | + |
1676 | +Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva |
1677 | +mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva |
1678 | +alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era |
1679 | +al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia |
1680 | +poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un |
1681 | +transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia |
1682 | +un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a |
1683 | +Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i |
1684 | +aquella nit no pogué dormir. |
1685 | + |
1686 | +L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que |
1687 | +l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan |
1688 | +tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor; |
1689 | +però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a |
1690 | +casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia |
1691 | +exposar-se a les converses del veïnat. |
1692 | + |
1693 | +Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove |
1694 | +doctor, que era de Múrcia i es sabia les _Leyendas_ de Zorrilla |
1695 | +com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el |
1696 | +cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia |
1697 | +ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué |
1698 | +bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la |
1699 | +dominava, es posà a plorar com una magdalena. |
1700 | + |
1701 | +La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà |
1702 | +molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta |
1703 | +com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa, |
1704 | +que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de |
1705 | +sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de |
1706 | +primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a |
1707 | +la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc, |
1708 | +sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies. |
1709 | + |
1710 | +Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de |
1711 | +dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant, |
1712 | +perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el |
1713 | +veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per |
1714 | +a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli |
1715 | +impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat: |
1716 | +Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir, |
1717 | +no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant |
1718 | +l'hauria calcigada per a sempre. |
1719 | + |
1720 | +El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al |
1721 | +llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el |
1722 | +cervell voltes i voltes, arrencà un son profund. |
1723 | + |
1724 | +L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi |
1725 | +l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu |
1726 | +vulgarment), creient-se l'heroïna de _El Collar de Perlas o El |
1727 | +Talismán del Pirata_, i desafiant la societat sense cor féu una |
1728 | +veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor |
1729 | +dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist, |
1730 | +després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas, |
1731 | +finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze |
1732 | +minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es |
1733 | +digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia |
1734 | +arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de |
1735 | +xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja, |
1736 | +i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que |
1737 | +ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus |
1738 | +de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà |
1739 | +la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés |
1740 | +i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant |
1741 | +una alegria o unes ganes de bromejar. |
1742 | + |
1743 | +Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà |
1744 | +després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva |
1745 | +germana, li ho digué tot, però tot. |
1746 | + |
1747 | +Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho |
1748 | +sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó |
1749 | +terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li |
1750 | +que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la |
1751 | +tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho |
1752 | +escoltà tot com qui sent ploure. |
1753 | + |
1754 | +Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una |
1755 | +víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions |
1756 | +transcendentals i els sacrificis heroics. |
1757 | + |
1758 | +El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà |
1759 | +informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El |
1760 | +metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la |
1761 | +Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra |
1762 | +donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més |
1763 | +que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit, |
1764 | +molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era |
1765 | +un minyó que no feia per a la casa. |
1766 | + |
1767 | +Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de |
1768 | +creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué |
1769 | +que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que |
1770 | +s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia |
1771 | +com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el |
1772 | +procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els |
1773 | +dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò. |
1774 | + |
1775 | +En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el |
1776 | +cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera |
1777 | +secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la |
1778 | +vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà |
1779 | +qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al |
1780 | +recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu |
1781 | +s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu |
1782 | +novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la |
1783 | +seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga, |
1784 | +esverada, sense saber què dir. |
1785 | + |
1786 | +El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima |
1787 | +autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que |
1788 | +inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de |
1789 | +la deshonra de la família, de l'irreparable pecat i de la seva |
1790 | +mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense |
1791 | +descloure els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al |
1792 | +llit. La mare no es mogué del capçal fins que ja era de dia. |
1793 | + |
1794 | +Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no |
1795 | +cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al |
1796 | +dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó, |
1797 | +i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu. |
1798 | +Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López |
1799 | +Mantecón. |
1800 | + |
1801 | +Li fulminà el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota |
1802 | +l'ànima: digué que Paulina l'havia regenerat, i que pel seu amor |
1803 | +escalaria la glòria. |
1804 | + |
1805 | +A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castellà ben |
1806 | +parlat; i d'això en Mantecón en sabia, i a poc a poc guanyà el cor |
1807 | +de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un garbuix que |
1808 | +ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un |
1809 | +esdeveniment no ho hagués solucionat tot. |
1810 | + |
1811 | +El vapor _El Cano_, en el qual estava de servei en Mantecón, se |
1812 | +n'anava a Cuba: en Mantecón era esclau dels seus deures. La |
1813 | +Paulina suplicà que se l'endugués amb ell, que sense ell no podria |
1814 | +viure. En Mantecón, que no deixava de calcular, li va treure del |
1815 | +cap com va saber. El comiat fou per a no ser descrit, i passaren |
1816 | +dies d'angúnia per a la pobra donzella. |
1817 | + |
1818 | +Al cap de poc temps la vídua Buxareu llegí una notícia, al diari, |
1819 | +que li féu fer un xiscle agudíssim. |
1820 | + |
1821 | +El vapor _El Cano_ se'n havia anat a fons, i no s'havia salvat |
1822 | +ningú. |
1823 | + |
1824 | +Va topar amb una d'aquestes monstruoses catedrals de glaç que es |
1825 | +passegen silenciosament pel Gran Oceà. La topada fou de nit i |
1826 | +entre boires, i l'enfonçament ràpid. |
1827 | + |
1828 | +D'aquesta manera tràgica finí el primer amor de Paulina Buxareu. |
1829 | + |
1830 | + |
1831 | + |
1832 | +V |
1833 | + |
1834 | +Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria |
1835 | +volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra: |
1836 | + |
1837 | +-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu! |
1838 | + |
1839 | +Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada |
1840 | +l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista |
1841 | +veueta que no arribava enlloc. |
1842 | + |
1843 | +Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les |
1844 | +jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria |
1845 | +desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en |
1846 | +fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven. |
1847 | + |
1848 | +En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella |
1849 | +ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure |
1850 | +tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com |
1851 | +l'anell al dit per als seus plans de glòria. |
1852 | + |
1853 | +Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena |
1854 | +d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a |
1855 | +peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la |
1856 | +paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre |
1857 | +candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores |
1858 | +Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de |
1859 | +nervis! La tenien d'aguantar sis persones. |
1860 | + |
1861 | +Aquesta situació no podia durar gaire temps. A poc a poc s'anà |
1862 | +calmant, i aleshores adoptà la calculada posició de donzella |
1863 | +tràgica. |
1864 | + |
1865 | +Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava |
1866 | +d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de |
1867 | +viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en |
1868 | +tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li |
1869 | +entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava, |
1870 | +finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes. |
1871 | + |
1872 | +Ella no parlava mai de la seva desgràcia ni del seu amor, però de |
1873 | +tant en tant hi feia al·lusions simbòliques que deixaven la gent |
1874 | +amb la boca oberta sense entendre'n un borrull, i, quan li |
1875 | +presentaven una nova amiga, la tenia per informada del seu cas: es |
1876 | +creia que tothom era obligat a saber-ho, a compadir-la, a |
1877 | +admirar-la, perquè el que li havia passat no deixava de ser una |
1878 | +cosa extraordinària. |
1879 | + |
1880 | +La seva germana, dona eminentment pràctica i burgesa, procurà |
1881 | +domar-la tot el possible, treure-la de les parets de casa seva, |
1882 | +tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars |
1883 | +callats i tristos en companyia de la seva mare, que es resolien |
1884 | +amb quatre cullerades de sopa i amb un ou passat per aigua, |
1885 | +engolit amb mitja dotzena de sospirs i amb molt poca gana. Els |
1886 | +istius sobretot, la retenia una temporadeta al seu costat, i |
1887 | +Paulina s'anava distraient a poc a poc, i anava normalitzant la |
1888 | +seva ànima. |
1889 | + |
1890 | +Aquella mena de tivantor que hi havia abans entre les dues |
1891 | +germanes anà desapareixent; perquè, si abans Paulina es creia |
1892 | +inferior a la seva germana per la seva posició social, després de |
1893 | +la mort d'en Mantecón, encara que la posició era la mateixa |
1894 | +d'abans, la inferioritat de Paulina quedava compensada per la |
1895 | +tragèdia, i la desfeta del seu amor era una cosa cotitzable, i |
1896 | +espiritualment Paulina s'havia enriquit no poc, i ella gaudint del |
1897 | +balanç del marit d'Elisa, es creia posseir aquella superioritat |
1898 | +que senten els genis tronats quan alternen amb els milionaris. |
1899 | + |
1900 | +Paulina Buxareu tornà a ser una noia com totes; una mica trista, |
1901 | +perquè passaven els anys i l'amor no venia. Paulina feia uns grans |
1902 | +escarafalls dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra |
1903 | +banda, cap pretendent tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si |
1904 | +tenien raó aquelles ànimes xafarderes que aplicaven a Paulina allò |
1905 | +de la guineu: que quan no les pot haver diu que són verdes! |
1906 | + |
1907 | +Naturalment que en aquestes coses no ens hi hem de ficar: tot el |
1908 | +que jo he pogut recollir sobre el passat de Paulina no revela sinó |
1909 | +que era una donzella dolça, piadosa, una mica esmorteïda, |
1910 | +senzillament amable, gran llegidora de literatura i excel·lent |
1911 | +dansarina de rigodons: no recordo ben bé si de rigodons o de |
1912 | +llanceros. |
1913 | + |
1914 | +Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a |
1915 | +Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu, |
1916 | +després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El |
1917 | +seu gendre es portà com un home: es cuidà de tot amb una |
1918 | +sol·licitud digna d'elogi. Per a l'enterrament i els funerals no |
1919 | +s'hi estalvià res, i la parentela quedà admirada i satisfeta. |
1920 | + |
1921 | +Encara que Paulina no s'havia estimat gran cosa la seva mare, |
1922 | +aquesta mort l'afectà molt, però molt. Com és natural, anà a viure |
1923 | +amb la seva germana, i les experiències que es varen fer per |
1924 | +animar-la i distreure-la no donaven un resultat plenament |
1925 | +satisfactori. Es reproduiren en els nervis de Paulina Buxareu |
1926 | +aquells fenòmens inquietants que l'alteraren per la mort del novi; |
1927 | +no tan aguts, naturalment, perquè Paulina ja no era cap criatura i |
1928 | +havia après a viure una mica. |
1929 | + |
1930 | +Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor |
1931 | +reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella |
1932 | +abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament |
1933 | +que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell |
1934 | +carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de |
1935 | +color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al |
1936 | +Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li |
1937 | +destinà i se li empaperà de color blau cel, obraven com una |
1938 | +magnífica medicina sobre el seu sistema nerviós. Com que era d'un |
1939 | +natural diligent i tenia bastant de traça en tot això que saben |
1940 | +fer les dones, es dedicà a ajudar de ferm la seva germana, i no |
1941 | +parava en tot el dia, ja sia brodant mocadors, ja empescant-se un |
1942 | +camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la canalla. |
1943 | +Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora |
1944 | +l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries; |
1945 | +perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien |
1946 | +tant, i ella hi posava tanta afició, que no li donaven lloc a |
1947 | +pensar sobre el passat i el futur de la seva ànima. |
1948 | + |
1949 | +Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una |
1950 | +vermellor de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per |
1951 | +una mena de borrissol invisible. |
1952 | + |
1953 | +Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser |
1954 | +la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una |
1955 | +pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar |
1956 | +totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un |
1957 | +nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li |
1958 | +varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que |
1959 | +va disgustar-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia |
1960 | +varen fer entrar a l'habitació de Paulina un home que venia a |
1961 | +cobrar el gas, en el precís moment que la tia s'estava rissant els |
1962 | +cabells i no duia res més que un _refajo_ i un pentinador |
1963 | +descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de |
1964 | +la canalla; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan |
1965 | +bona que se li podia fer tot i no s'enfadava mai. |
1966 | + |
1967 | +Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que |
1968 | +podríem dir-ne _angèlica_. És l'època en què la forma corporal |
1969 | +adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més |
1970 | +clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza |
1971 | +tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i |
1972 | +vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una |
1973 | +gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la |
1974 | +dolor i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si |
1975 | +mateix, i el buf diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per |
1976 | +un instant només, la pols terrenal que ens alimenta. |
1977 | + |
1978 | +Paulina tingué el seu moment _angèlic_. Era a les nits d'hivern. |
1979 | +El marit d'Elisa, aclaparat per la feina, llegia el diari, i de |
1980 | +tant en tant aixecava els ulls i, amb una mirada només, restablia |
1981 | +la seva absoluta autoritat paternal. Els cinc nebots esperaven el |
1982 | +moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys, |
1983 | +i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses. La mare |
1984 | +seguia atentament tots els gestos del seu marit, sense dir res; i |
1985 | +la tia Paulina tenia a la falda la seva neboda petita, que només |
1986 | +s'estava quieta a la falda de la tia Paulina, i li agradava molt |
1987 | +reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta |
1988 | +tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que |
1989 | +aviat vindria de la cuina, tota coronada de vapor; i, després de |
1990 | +sopar, pensava la menuda que la tia Paulina la ficaria al llit |
1991 | +(perque només volia que la despullés la tia Paulina), i abans de |
1992 | +dormir li contaria una rondalla ben dolça, que no fes gens de por |
1993 | +i li fes venir la son a poc a poquet. |
1994 | + |
1995 | +Paulina es cregué, un moment, que la seva via ja era signada; però |
1996 | +després de les nits angèliques vingueren les nits dels diables. |
1997 | +Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que |
1998 | +agonitzava, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de |
1999 | +restar per a sempre i no ser altra cosa que la tia Paulina, i |
2000 | +això, li arribà quan el rellotge de la seva vida marcà l'esclat |
2001 | +fatal dels trenta anys. |
2002 | + |
2003 | +Aquest drama s'inicià de la següent manera. Ella havia assolit el |
2004 | +màximum de felicitat, complia els anys per la Candelera, i el fet |
2005 | +de complir-los no la inquietà el més mínim. Potser res hauria |
2006 | +succeït, si un fet de caràcter purament fisiològic no hi hagués |
2007 | +contribuït. Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en |
2008 | +sortir d'un concert, li perjudicà l'aparell respiratori, i va |
2009 | +jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que |
2010 | +els metges en dieuen una bronco-pneumònia. En sortir de la seva |
2011 | +malaltia li reconegueren un petit focus d'infecció al pulmó |
2012 | +esquerre. Això li donava una mica de temperatura; i, si el cas |
2013 | +s'hagués abandonat, hauria produït, sens dubte, fatals |
2014 | +conseqüencies. S'hi posà remei deseguida, li varen prescriure un |
2015 | +tractament, i a la vinguda de les primeres orenetes Paulina |
2016 | +Buxareu anà a passar una llarga convalescència en un lloc una mica |
2017 | +solitari i elevat, on l'aire puríssim li tornaria la salut |
2018 | +perduda. |
2019 | + |
2020 | +Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina |
2021 | +es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i |
2022 | +petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat |
2023 | +amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones |
2024 | +malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig |
2025 | +d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest |
2026 | +descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada; |
2027 | +i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia |
2028 | +dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que |
2029 | +la torturaven. |
2030 | + |
2031 | +La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que |
2032 | +la condició de mare de família una mica egoista, també, i |
2033 | +interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta |
2034 | +de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha |
2035 | +de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per |
2036 | +ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa |
2037 | +vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per |
2038 | +les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els |
2039 | +corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però |
2040 | +ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de |
2041 | +Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca: |
2042 | +en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la |
2043 | +comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava |
2044 | +dintre seu el fred, la solitud i el desamor. |
2045 | + |
2046 | +Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la |
2047 | +seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan |
2048 | +en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es |
2049 | +convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi |
2050 | +tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a |
2051 | +tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal |
2052 | +cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina |
2053 | +desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se |
2054 | +n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la |
2055 | +importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal |
2056 | +gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes |
2057 | +ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una |
2058 | +acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota |
2059 | +la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina |
2060 | +li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia |
2061 | +concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que |
2062 | +la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut, |
2063 | +sense que pogués substituir-la per una cosa més alta. |
2064 | + |
2065 | +La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul; |
2066 | +el seu parlar afectat. Li vingué una febre per fer obres piadoses, |
2067 | +per anar a ensenyar la doctrina a la canalla, per visitar malalts, |
2068 | +per aconsolar vídues. Es confessava tres i quatre vegades al dia. |
2069 | +Li agafà una afició terrible per un cert frare agustí que |
2070 | +predicava molt bé i feia furor entre les devotes. Quan era l'hora |
2071 | +de dinar, exposava, a taula, les seves doctrines de fraternitat i |
2072 | +d'humilitat: era presa d'una filantropia malaltissa que no li |
2073 | +passava de la llengua, perquè tot allò ho tenia per fer alguna |
2074 | +cosa, i al fons cada dia es tornava més egoista. |
2075 | + |
2076 | +El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava |
2077 | +bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava |
2078 | +fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i |
2079 | +suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les |
2080 | +estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un |
2081 | +abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors |
2082 | +que s'havien estimat, un dia. |
2083 | + |
2084 | +La vida comuna de Paulina Buxareu amb els seus germans es feia |
2085 | +cada vegada més impossible. Paulina fruïa d'un petit capital que |
2086 | +li deixà la seva mare, i havia heretat, feia poc, d'un oncle |
2087 | +matern. Tots aquests béns els hi administrava el seu cunyat, i |
2088 | +ella en percebia puntualment la renda. No sé com fou que un dia la |
2089 | +mala humor de Paulina es decantà pel pendent dels interessos; i, |
2090 | +com que tenia molt poc tacte, digué algunes coses que molestaren |
2091 | +el seu cunyat. Aquest proferí alguna paraula dura, i, com a |
2092 | +conseqüencia, hi hagueren plors i un petit escàndol familiar, que |
2093 | +Elisa procurà finir de la millor manera. |
2094 | + |
2095 | +Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots |
2096 | +els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per |
2097 | +una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt |
2098 | +seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir |
2099 | +de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això |
2100 | +signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat |
2101 | +de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a |
2102 | +fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots. |
2103 | + |
2104 | +El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir |
2105 | +gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust. |
2106 | +Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia |
2107 | +Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les |
2108 | +estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch. |
2109 | + |
2110 | +Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena |
2111 | +administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni |
2112 | +restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava |
2113 | +una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra. |
2114 | +Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia |
2115 | +atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el |
2116 | +fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia |
2117 | +res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus |
2118 | +germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li |
2119 | +pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina, |
2120 | +era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir |
2121 | +la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes |
2122 | +coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia |
2123 | +sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes |
2124 | +accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar |
2125 | +un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent |
2126 | +de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia |
2127 | +cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent |
2128 | +i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir |
2129 | +d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna. |
2130 | + |
2131 | +Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de |
2132 | +la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella |
2133 | +volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als |
2134 | +balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei |
2135 | +li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona |
2136 | +arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina, |
2137 | +es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a |
2138 | +servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim; |
2139 | +s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la |
2140 | +minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella |
2141 | +sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges, |
2142 | +si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina |
2143 | +ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i |
2144 | +cinquanta violacions. |
2145 | + |
2146 | +Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la |
2147 | +cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba; |
2148 | +inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que |
2149 | +poguessin servir d'amagatall. |
2150 | + |
2151 | +La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú |
2152 | +hi aguantava, a casa seva. |
2153 | + |
2154 | +Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es |
2155 | +deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai |
2156 | +cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els |
2157 | +convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un |
2158 | +assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se |
2159 | +les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només |
2160 | +podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi |
2161 | +venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina |
2162 | +li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es |
2163 | +deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte |
2164 | +que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la |
2165 | +Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint |
2166 | +en l'administració dels fregalls i la cassola. |
2167 | + |
2168 | +En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb |
2169 | +la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica. |
2170 | +Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i |
2171 | +vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a |
2172 | +confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials; |
2173 | +i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa, |
2174 | +desinteressadament anava a prestar el seu concurs. |
2175 | + |
2176 | +Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una |
2177 | +manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment |
2178 | +espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res |
2179 | +més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta |
2180 | +personalitat que li concedia el destí. |
2181 | + |
2182 | +D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els |
2183 | +primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics |
2184 | +seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament |
2185 | +aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina |
2186 | +per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis. |
2187 | + |
2188 | +Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga |
2189 | +de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses. |
2190 | +A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li |
2191 | +referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li |
2192 | +havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia |
2193 | +civil. |
2194 | + |
2195 | +Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves |
2196 | +nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de |
2197 | +reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien |
2198 | +dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i |
2199 | +vigilància de la tia Paulina. |
2200 | + |
2201 | +A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de |
2202 | +relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser |
2203 | +imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple, |
2204 | +de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un |
2205 | +pendó destinat a una determinada confraria. |
2206 | + |
2207 | +La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria. |
2208 | +Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del |
2209 | +nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li |
2210 | +concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació. |
2211 | + |
2212 | +Els anys i els esdeveniments li modelaren el cos i l'ànima tan |
2213 | +bellament, tan característicament, que arribà a ser una dama |
2214 | +deliciosa. Perquè a Paulina Buxareu totes aquestes coses no li |
2215 | +entenebrien gens aquella bondat nítida i dolça que guardava dintre |
2216 | +seu, i no li llevaren una goteta tan sols d'aquella mel |
2217 | +d'innocència, que era ben bé la mateixa de quan tenia deu anys i |
2218 | +anava amb la trena penjant i les cames en l'aire. |
2219 | + |
2220 | +La tia Paulina havia cridat, havia patit, havia fet |
2221 | +extravagàncies, bogeries, incorreccions; l'havia encesa l'amor i |
2222 | +l'havia ennegrida la desgràcia; però en el fons, en el fons de |
2223 | +tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica gerdor i graciosa |
2224 | +infelicitat. |
2225 | + |
2226 | +Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié |
2227 | +repetir-se les joies i les desgràcies. Contemplà com canviava la |
2228 | +fesomia de la família, i es prodigà, es multiplicà, cridà, plorà i |
2229 | +féu tot el que va saber per romandre sempre ella, colorida d'una |
2230 | +originalitat inconfusible. I, quan li arribaven a l'orella |
2231 | +aquestes dues paraules: «tia Paulina», tremolava tota d'una emoció |
2232 | +profunda, i sospirava tan deliciosament, convençuda que complia a |
2233 | +la terra un ministeri importantíssim que li havia confiat nostre |
2234 | +Senyor per premiar-la dignament més enllà de les estrelles i dels |
2235 | +móns visibles. |
2236 | + |
2237 | + |
2238 | + |
2239 | +VI |
2240 | + |
2241 | +Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una |
2242 | +manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics |
2243 | +incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts; |
2244 | +s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les |
2245 | +seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el |
2246 | +suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi |
2247 | +anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden. |
2248 | +El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el |
2249 | +gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de |
2250 | +llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es |
2251 | +fruïen les nates del carrer de Petritxol. |
2252 | + |
2253 | +Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb |
2254 | +aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no |
2255 | +hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar. |
2256 | + |
2257 | +La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia |
2258 | +també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més |
2259 | +importància. |
2260 | + |
2261 | +El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la |
2262 | +família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers |
2263 | +infants... Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire |
2264 | +a presentar-se la mort dels pares. |
2265 | + |
2266 | +Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i |
2267 | +es féu la divisió de la família. |
2268 | + |
2269 | +En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon |
2270 | +continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el |
2271 | +petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom. |
2272 | + |
2273 | +Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt. |
2274 | + |
2275 | +Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de |
2276 | +Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de |
2277 | +l'ull dret de la tia Paulina. |
2278 | + |
2279 | +Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que |
2280 | +cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres, |
2281 | +units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en |
2282 | +gairebé totes les famílies. |
2283 | + |
2284 | +La tia Paulina, després de la mort del seu cunyat i la seva |
2285 | +germana, mostrà una sol·licitud més intensa vers els seus nebots, |
2286 | +i el lloc d'acció predilecte per ella fou la casa d'en Víctor, que |
2287 | +per això era el més gran i el continuador del prestigi de la |
2288 | +família. |
2289 | + |
2290 | +La tia Paulina no simpatitzà mai amb la dona d'en Víctor. Ella ja |
2291 | +ho havia dit moltes vegades, entre les seves amigues, que el |
2292 | +casament del seu nebot era un desencert. Trobava els pares de la |
2293 | +Maria de la Mercè massa poc senyors i amb massa pretensions. Demés |
2294 | +estava segura que no tenien tants diners com feien veure. |
2295 | + |
2296 | +El veritable motiu del seu disgust era el no haver pogut |
2297 | +manifassejar en aquest casament; perquè s'ha de confessar que tot |
2298 | +es va fer a espatlles de la tia Paulina, i ella no se n'adonà fins |
2299 | +poc temps abans de demanar la noia. I el més trist per a la tia |
2300 | +Paulina és que ja es tenia mig empassada una altra neboda |
2301 | +política, i ja havia fet qui-sap-les combinacions per lligar el |
2302 | +destí d'en Víctor al d'una senyoreta no tan rica com la Mercè, |
2303 | +però d'una família més distingida i més apropiada al nom Buxareu. |
2304 | + |
2305 | +No cal dir que l'angelical tia Paulina, quan s'adonà que el seu |
2306 | +nebot anava trona avall, no pogué menys d'esterioritzar una |
2307 | +ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al |
2308 | +seu nebot, mig seriosament, mig de per riure, que no li faria |
2309 | +present perquè havia estat tan mala persona. Però s'hi repensà |
2310 | +després, i acabà per comprar-li dos canalobres d'argent a can |
2311 | +Carreras del carrer de _Fernando_, que li costaren un ull de la |
2312 | +cara. |
2313 | + |
2314 | +Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la |
2315 | +tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una |
2316 | +capeta per a la cerimònia baptismal. |
2317 | + |
2318 | +I el dia del naixement es multiplicà i compartí la felicitat de la |
2319 | +seva germana, que allò de ser àvia la feia tornar boja. |
2320 | + |
2321 | +Després, quan anà passant el temps i esdevingué la mort d'Elisa, |
2322 | +la tia Paulina, a part del seu sentiment que la dominava, va |
2323 | +quedar rica en efectes teatrals; digué meravelloses sentències als |
2324 | +seus nebots, resà oracions, i volgué aguantar el pes de tot: |
2325 | +vetllar, rebre visites, avisar parents, i aconsolar tothom, però |
2326 | +fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable. |
2327 | + |
2328 | +Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es |
2329 | +donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es |
2330 | +posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava |
2331 | +al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima |
2332 | +de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les |
2333 | +criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la |
2334 | +boca. |
2335 | + |
2336 | +La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia |
2337 | +catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el |
2338 | +novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només |
2339 | +estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de |
2340 | +plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es |
2341 | +despertava cridant la seva mare. |
2342 | + |
2343 | +En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent, |
2344 | +deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència |
2345 | +a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia |
2346 | +mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara |
2347 | +més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots |
2348 | +els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la |
2349 | +mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a |
2350 | +la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent |
2351 | +saltar la canalla damunt dels genolls. |
2352 | + |
2353 | +Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia |
2354 | +inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben |
2355 | +mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la |
2356 | +sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era |
2357 | +al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en |
2358 | +general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que |
2359 | +veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una |
2360 | +manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa? |
2361 | +Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès, |
2362 | +les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una |
2363 | +noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de |
2364 | +tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla, |
2365 | +o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats |
2366 | +d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la |
2367 | +família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa |
2368 | +i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per |
2369 | +merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que |
2370 | +tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es |
2371 | +dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i |
2372 | +que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era |
2373 | +promesa... Mare de Déu!... li omplia el cap de tenebres; i si era |
2374 | +casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en |
2375 | +una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què |
2376 | +anaven. |
2377 | + |
2378 | +I, amb tot i aquest tarannà, Paulina Buxareu no podia veure un |
2379 | +mascle i una famella que no li vingués l'idea del matrimoni, per |
2380 | +absurd que fos de vegades l'aparellament. |
2381 | + |
2382 | +Com s'ha dit abans, totes aquestes manifestacions de l'ingeni de |
2383 | +Paulina queien a l'hora sobre l'animeta blanca i esquifida de la |
2384 | +seva neboda. La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes |
2385 | +que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una |
2386 | +innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no |
2387 | +pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava |
2388 | +de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan |
2389 | +inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus |
2390 | +germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li |
2391 | +deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel |
2392 | +blau amb un amor infladet. |
2393 | + |
2394 | +En Víctor s'instal·là, amb la seva dona, les criatures i la |
2395 | +Lluïseta, en una torre de l'Avinguda de la República Argentina. |
2396 | +Tenien un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes |
2397 | +flors que la sogra d'en Víctor en deia _Diegos de noche_. Al mig |
2398 | +del jardí hi havia un brollador amb una mena d'oca de pedra que |
2399 | +tenia el coll enravenat i treia pel bec una misèria d'aigua, però |
2400 | +aquell jardinet era excel·lent per a la canalla. La tia Paulina en |
2401 | +deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de |
2402 | +sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de |
2403 | +confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li |
2404 | +semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la |
2405 | +més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar |
2406 | +infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de |
2407 | +xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor. |
2408 | + |
2409 | +La casa era de construcció moderna, no gaire estirada pels |
2410 | +cabells, en comparació de certs immobles veïns que poden |
2411 | +admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb discreció, |
2412 | +la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de |
2413 | +desordre, la Lluïseta de moderada dolçor, i la Maria de la Mercè |
2414 | +de tebiors i de fragàncies, quan, els matins, una mica ensunyada |
2415 | +encara, donava les ordres al servei, es preocupava del govern de |
2416 | +la cuina i dels vestits de la canalla, tremolant dins una bata de |
2417 | +seda, amb la cabellera d'or malgirbada i mig desfeta, tota plena |
2418 | +de misteris nocturns i tranquiles besades. |
2419 | + |
2420 | +La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat |
2421 | +només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort, |
2422 | +d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a |
2423 | +missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades, |
2424 | +simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li |
2425 | +feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa |
2426 | +que no podia anar millor. |
2427 | + |
2428 | +La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret |
2429 | +a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li |
2430 | +criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes |
2431 | +cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no |
2432 | +es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants. La |
2433 | +Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la |
2434 | +molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes |
2435 | +vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de |
2436 | +majordona. |
2437 | + |
2438 | +Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi gastava tantes franqueses, |
2439 | +i els nens se li descaraven a lo millor o li deien rata, i li |
2440 | +exigien llaminedures d'una manera molt franca i molt poc delicada. |
2441 | +A ella això li feia gràcia, i quan les indirectes eren massa |
2442 | +seguides solia comparèixer amb un pa de pessic ben gros. Aleshores |
2443 | +els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres |
2444 | +s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i |
2445 | +li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però |
2446 | +sempre acabava sent que sí. |
2447 | + |
2448 | +A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar, |
2449 | +a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè. |
2450 | + |
2451 | +Després la Lluïseta es deseixí una mica de la tutela de la seva |
2452 | +tia, arribà el moment de posar-la de llarg, i l'any en què això |
2453 | +succeí fou el mateix en què jo vaig tenir el gust de fer |
2454 | +coneixença amb l'apreciable família Buxareu i de presenciar de ben |
2455 | +a prop una sèrie d'esdeveniments deliciosos que han de ser el pot |
2456 | +de la confitura d'aquesta història. |
2457 | + |
2458 | +FI DE LA PRIMERA PART |
2459 | + |
2460 | + |
2461 | + |
2462 | +SEGONA PART |
2463 | + |
2464 | + |
2465 | + |
2466 | +I |
2467 | + |
2468 | +En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor |
2469 | +fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja |
2470 | +empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a |
2471 | +la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a |
2472 | +la boca. |
2473 | + |
2474 | +La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no |
2475 | +era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i |
2476 | +de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li |
2477 | +proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la |
2478 | +pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan |
2479 | +deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens |
2480 | +aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten |
2481 | +les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense |
2482 | +fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a |
2483 | +la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així |
2484 | +seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al |
2485 | +mateix temps. |
2486 | + |
2487 | +Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant |
2488 | +provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant |
2489 | +les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un |
2490 | +professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de |
2491 | +trobar un professor era posar un anunci a _La Vanguardia_ que |
2492 | +digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa |
2493 | +edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se... etc.» |
2494 | +L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es |
2495 | +disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que |
2496 | +desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia |
2497 | +tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava |
2498 | +d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera: |
2499 | +-Faci'l entrar a la sala. |
2500 | + |
2501 | +El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre, |
2502 | +d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de |
2503 | +llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la |
2504 | +cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net |
2505 | +i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què |
2506 | +volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era |
2507 | +professor de dibuix. |
2508 | + |
2509 | +-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant |
2510 | +l'hora, el despatx i la mala humor. |
2511 | + |
2512 | +-Sí, senyor. He llegit l'anunci a _La Vanguardia..._ |
2513 | + |
2514 | +-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que |
2515 | +seran quatre _Murillus_ (vull dir que, encara que són molt petits, |
2516 | +tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a |
2517 | +ensinistrar-los... |
2518 | + |
2519 | +-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències |
2520 | +meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al |
2521 | +col·legi de Loreto... |
2522 | + |
2523 | +-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer |
2524 | +tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són |
2525 | +entremaliats... |
2526 | + |
2527 | +-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de |
2528 | +tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons! |
2529 | +Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt |
2530 | +bones cases, i algun deixeble meu... |
2531 | + |
2532 | +-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió |
2533 | +d'honoraris? |
2534 | + |
2535 | +-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna, |
2536 | +seixanta. |
2537 | + |
2538 | +-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna. |
2539 | + |
2540 | +-I quin dia li convindria que comencem? |
2541 | + |
2542 | +-Demà passat cap al vespre. Li ve bé? |
2543 | + |
2544 | +-De set a vuit. |
2545 | + |
2546 | +-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir |
2547 | +més... |
2548 | + |
2549 | +-A les seves ordres. |
2550 | + |
2551 | +-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat. |
2552 | + |
2553 | +Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La |
2554 | +Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de |
2555 | +l'esdeveniment, però els nois no en sabien res. |
2556 | + |
2557 | +En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà |
2558 | +al gran: |
2559 | + |
2560 | +-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar? |
2561 | + |
2562 | +-Per què m'ho preguntes, papà? |
2563 | + |
2564 | +-Bé, contesta. |
2565 | + |
2566 | +-Ai! No ho sé! |
2567 | + |
2568 | +-I a tu?- preguntà al segon. |
2569 | + |
2570 | +-A mi, molt. |
2571 | + |
2572 | +-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de |
2573 | +dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja |
2574 | +veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un |
2575 | +cavall... Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida. |
2576 | + |
2577 | +Els nens es quedaren consternats, i començaren a menjar la sopa en |
2578 | +silenci; i en cadescun dels petits cervells es comentà la idea del |
2579 | +professor i de la pintura d'una manera més o menys graciosa. |
2580 | + |
2581 | +Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota |
2582 | +cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i |
2583 | +guerres i soldats; en Lluís només pensava en la cara del |
2584 | +professor; i el menut no les tenia totes, i s'imaginà que això |
2585 | +d'apendre de dibuix era com una mena de càstig, i que no el |
2586 | +deixarien estar tanta estona al jardí. |
2587 | + |
2588 | +El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué: |
2589 | +-Bé, que no us agrada, això que us he dit? |
2590 | + |
2591 | +Tots respongueren: -Sí, papà. |
2592 | + |
2593 | +-Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga |
2594 | +més que els altres, li compraré una bicicleta. |
2595 | + |
2596 | +La idea de la bicicleta caigué com un raig de llum que els féu més |
2597 | +agradable l'entrant i els multiplicà la gana: llur somni era una |
2598 | +bicicleta. Sempre que l'havien sol·licitada, els dos grans |
2599 | +sobretot, havien trobat una negativa; i aquella promesa en ferm |
2600 | +els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i |
2601 | +a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que en Víctor |
2602 | +digué: -Prou. Si no esteu quiets, res de bicicletes. |
2603 | + |
2604 | +La calma s'establí a la taula, es parlà de coses indiferents, i, |
2605 | +quan acabaven de pendre cafè, en Víctor, tot encenent el cigarret, |
2606 | +advertí als seus fills de la següent manera: -Prepareu-vos que |
2607 | +quan torni del despatx anirem a comprar les coses necessàries per |
2608 | +a fer la classe. |
2609 | + |
2610 | +-Tots, hem de venir?- va fer el petit. |
2611 | + |
2612 | +-No, només el dos grans. Vosaltres ja ho veureu després. |
2613 | + |
2614 | +Això contrarià molt els petits, i al mateix temps omplí de |
2615 | +satisfacció els grans; i se n'anaren al jardí, aguantant els uns |
2616 | +les dentetes dels altres. |
2617 | + |
2618 | +Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare |
2619 | +tornés del despatx. En Víctor arribà amb un taxis, els ficà |
2620 | +dintre, i feren cap a can Teixidor. Allí adquiriren dues gomes |
2621 | +d'esborrar d'aquelles de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió |
2622 | +extraordinària), unes carteres grans, paper, llapis bons, i res |
2623 | +més, perquè amb tot això ja n'hi havia prou per a començar. |
2624 | + |
2625 | +Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells |
2626 | +estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la |
2627 | +porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per |
2628 | +veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arribà |
2629 | +el professor; i aleshores sentiren una por estranya, una mena de |
2630 | +segament de cames, i es donaven una vergonya terrible d'anar-lo a |
2631 | +veure. |
2632 | + |
2633 | +El seu pare els portà com qui diu per l'orella. El professor els |
2634 | +esperava ja en la cambra d'estudi, on s'havia fet dissabte i |
2635 | +s'havien posat tots els útils del dibuix damunt de la taula; i |
2636 | +quan els nens varen veure que el professor tenia una veu molt |
2637 | +dolça i els tractava tan amablement, els passà una mica la por, |
2638 | +però va preocupar-los, a tots per un igual, aquella mena de paper |
2639 | +enrotllat i embolicat que el professor deixà. amb molt de compte |
2640 | +sobre la taula. |
2641 | + |
2642 | +La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren |
2643 | +acostant, i un, més atrevit, hi posà la mà a sobre. Aleshores, el |
2644 | +professor, amb una rialleta, desembolicà el plec, i digué: -Això |
2645 | +són els models; són les làmines que vostès tenen de copiar. |
2646 | + |
2647 | +Tots els nens feren un -Ah!...- admiratiu. Allò que els mostrava |
2648 | +el professor era per a ells una cosa divertidíssima. En Víctor |
2649 | +s'ho mirà també. -Es tractava d'unes làmines, obra del senyor |
2650 | +Melrosada. En una hi havia ulls dibuixats; en l'altra, orelles; en |
2651 | +una altra, boques... La que els féu més gràcia era la dels nassos, |
2652 | +perquè el senyor Melrosada hi havia dibuixat algun bigoti adherit. |
2653 | + |
2654 | +El pare féu una mica de discurs: recomanà obediència als deixebles |
2655 | +i severitat al professor; advertí als seus fills que el |
2656 | +respectessin i li diguessin «don Gaspar»; i, després d'aquesta |
2657 | +preparació, els deixà sols i començà la classe. |
2658 | + |
2659 | +Aleshores vingueren els treballs! En Melrosada començà per |
2660 | +ensenyar com havien d'aguantar el llapis, i els ditets encarcarats |
2661 | +feien equilibris dolorosos damunt d'aquell prisma llargarut de |
2662 | +fusta envernissada. Patint i acostant molt el cap al paper, |
2663 | +començaren a copiar la primera làmina, que era la dels ulls. |
2664 | +Sortiren unes parpelles deformes com esquenes de camell. Les nines |
2665 | +els causaven gran diversió, i apretaven el llapis i bufaven perquè |
2666 | +sortissin ben rodones; i acabaven fent una cosa inflada com un |
2667 | +carbassó. No cal dir que els ulls que dibuixaren els nens Buxareu |
2668 | +eren per a anar en un àlbum de patologia. |
2669 | + |
2670 | +En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agafà les làmines |
2671 | +d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis |
2672 | +va adobar una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines, |
2673 | +després de fer-les firmar per cada un dels nens, va posar: «V. B. |
2674 | +-G. Melrosada». |
2675 | + |
2676 | +Després entrà el pare, contemplà les obres molt satisfet, en |
2677 | +Melrosada digué que els nens tenien aptituds extraordinàries, se |
2678 | +n'anà fent mil reverències, i els nens feren cap a la cuina, amb |
2679 | +gran escàndol i xivarri, a contar-ho tot a la cuinera. |
2680 | + |
2681 | +A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada |
2682 | +un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava |
2683 | +els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acabà les |
2684 | +discussions dient que llur deure era callar i aplicar-se, i que |
2685 | +allò no era més que el començament. |
2686 | + |
2687 | +Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i |
2688 | +havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis |
2689 | +enorme per la boca i li dibuixaven un dimoni al païdor. Es |
2690 | +despertà ploriquejant, li feren una tassa de marialluïsa, i, per |
2691 | +fi, una son dolça va fer callar completament els quatre infants. |
2692 | + |
2693 | +Al principi això del dibuix els feia una gran il·lusió, i la |
2694 | +família n'anava plena. Un dels atractius que tenia aleshores la |
2695 | +casa dels Buxareu per a les senyores que anaven a fer visita a la |
2696 | +caiguda de la tarda, era contemplar la classe de dibuix. |
2697 | + |
2698 | +La Maria de la Mercè n'estava molt satisfeta, que els seus nois |
2699 | +fessin la carrera d'artistes; i es complaïa a acompanyar els |
2700 | +visitants a la cambra d'estudi. En Melrosada, ja acostumat a |
2701 | +aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els |
2702 | +nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes |
2703 | +preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la |
2704 | +cosa anava molt seriosament. |
2705 | + |
2706 | +Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i |
2707 | +vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parlà i em |
2708 | +demanà la meva opinió; i jo, obeïnt a la sinceritat, me'n vaig |
2709 | +riure una mica. Em semblava que imposar el dibuix, com si es |
2710 | +tractés de l'Aritmètica o la Doctrina cristiana, no era del tot |
2711 | +convenient; i que la canalla potser perdien el temps i ell perdia |
2712 | +els diners. Què vaig haver dit! En Víctor no em comprengué, i fins |
2713 | +es molestà una mica. Aleshores vaig veure que a l'industrial |
2714 | +barceloní no se'l pot atacar de dret, perquè és inútil, i un |
2715 | +s'exposa a perdre els bous i les esquelles. Vaig fer una virada |
2716 | +ràpida desfent una mica el mal efecte de 1es meves declaracions, i |
2717 | +des d'aquell dia vaig ser un entusiasta dels professors de dibuix, |
2718 | +i dels ninots infames que perpetraven la canalla d'en Buxareu. |
2719 | + |
2720 | +En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa |
2721 | +llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt |
2722 | +aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en |
2723 | +Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de |
2724 | +papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el |
2725 | +professor, que prou amenaçava, però no li servia de res. |
2726 | + |
2727 | +Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es |
2728 | +prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera |
2729 | +entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els |
2730 | +impertinents i amb una veritable impertinència; però, per |
2731 | +confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona |
2732 | +intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes |
2733 | +a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per _la Madre Angeles_ i la |
2734 | +_Madre Esperanza_, i per les nenes de la seva amiga Ventureta |
2735 | +Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà |
2736 | +de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves |
2737 | +deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els |
2738 | +nens estaven encantadíssims. |
2739 | + |
2740 | +A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més |
2741 | +manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada |
2742 | +anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de |
2743 | +professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un |
2744 | +minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat |
2745 | +d'aplicació de la canalla. |
2746 | + |
2747 | +Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions |
2748 | +del mestre de dibuix i la família. |
2749 | + |
2750 | +Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense |
2751 | +incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que |
2752 | +aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat |
2753 | +d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell |
2754 | +(també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en |
2755 | +Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a |
2756 | +tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret, |
2757 | +intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i |
2758 | +li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un |
2759 | +capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i |
2760 | +barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa. |
2761 | + |
2762 | +Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es posà el barret, i |
2763 | +va veure, amb desesperació, que li tapava els ulls i les orelles. |
2764 | +Els nens se'n rigueren no poc; i, com que no hi havia altre barret |
2765 | +per disposar, en Melrosada començà a doblegar diaris i |
2766 | +arreglar-se-les com va poder. |
2767 | + |
2768 | +Tot just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en |
2769 | +Víctor amb l'esverament natural de la seva equivocació. Els |
2770 | +Buxareu ja sopaven i comentaven el fet. No hi havia altre remei: |
2771 | +qui la fa la paga; i en Claramunt s'informà de la direcció d'en |
2772 | +Melrosada, i a fer canvi de barrets falta gent. |
2773 | + |
2774 | +En Melrosada vivia al carrer de Salmeron, en una dispesa modesta, |
2775 | +però neta i honrada. Al moment d'arribar en Claramunt, estava |
2776 | +triturant un ensiam fresquíssim, i sostenia una conversa molt |
2777 | +animada amb dos capellans i un capità de la guàrdia civil. En |
2778 | +veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà |
2779 | +vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el |
2780 | +bigoti, sense fer fugir de la seva barbeta un trosset de fulla |
2781 | +verda que lluïa com una maragda. -No s'esveri, senyor Melrosada- |
2782 | +feu en Claramunt: -es tracta d'una equivocació. Ens hem canviat |
2783 | +els barrets. Segueixi sopant. |
2784 | + |
2785 | +En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que |
2786 | +s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a |
2787 | +canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat. |
2788 | + |
2789 | +Aquest fet, que si es mira bé no té cap importància, donà peu a la |
2790 | +tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de |
2791 | +vida del professor de dibuix. |
2792 | + |
2793 | +L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia |
2794 | +Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra |
2795 | +d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i |
2796 | +per fi va dirigir-se a empendre el professor. |
2797 | + |
2798 | +-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit. |
2799 | +Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut! |
2800 | + |
2801 | +Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va |
2802 | +fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué: |
2803 | + |
2804 | +-Ah! sí? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot |
2805 | +tenir. |
2806 | + |
2807 | +-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's! |
2808 | + |
2809 | +Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En |
2810 | +Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir |
2811 | +una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant |
2812 | +de veu, afegí: |
2813 | + |
2814 | +-I doncs, crec que no té família, vosté? |
2815 | + |
2816 | +-No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents. |
2817 | + |
2818 | +-Que no és de Barcelona, vostè? |
2819 | + |
2820 | +-No, senyora: sóc del Vendrell. |
2821 | + |
2822 | +-Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les |
2823 | +_madres de Jesús María?_ |
2824 | + |
2825 | +-Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó. |
2826 | + |
2827 | +-El pare Tudó? |
2828 | + |
2829 | +-Que potser el coneix? |
2830 | + |
2831 | +-Conti! és el confés d'una amiga meva! |
2832 | + |
2833 | +-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me... |
2834 | + |
2835 | +-I fa molt temps? |
2836 | + |
2837 | +-Fa deu anys, ja. |
2838 | + |
2839 | +-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare |
2840 | +Tudó! |
2841 | + |
2842 | +En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi |
2843 | +havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la |
2844 | +Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt |
2845 | +afectada, començà a dir-li: |
2846 | + |
2847 | +-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i |
2848 | +d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és |
2849 | +una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria |
2850 | +de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea |
2851 | +estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la |
2852 | +tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del |
2853 | +barret, de l'ensiam i del pare Tudó! |
2854 | + |
2855 | + |
2856 | + |
2857 | +II |
2858 | + |
2859 | +L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo |
2860 | +vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica |
2861 | +més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora |
2862 | +de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la |
2863 | +pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida |
2864 | +d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà |
2865 | +por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena |
2866 | +de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant |
2867 | +els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol |
2868 | +bestiassa marina. |
2869 | + |
2870 | +Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven |
2871 | +adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell |
2872 | +els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en |
2873 | +Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la |
2874 | +sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat |
2875 | +perquè anés a recollir en Melrosada. |
2876 | + |
2877 | +Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven |
2878 | +esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí, |
2879 | +i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a |
2880 | +una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren |
2881 | +de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de |
2882 | +menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una |
2883 | +pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar |
2884 | +tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia |
2885 | +perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser |
2886 | +sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb |
2887 | +aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el |
2888 | +caracteritzaven. |
2889 | + |
2890 | +Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns |
2891 | +pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb |
2892 | +aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de |
2893 | +_jipijapa_ falsificat per a guardar-se del sol. |
2894 | + |
2895 | +Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia |
2896 | +Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els |
2897 | +dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un |
2898 | +conill mort. |
2899 | + |
2900 | +Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat |
2901 | +mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb |
2902 | +un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia |
2903 | +gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló, |
2904 | +com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que |
2905 | +feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les |
2906 | +lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus |
2907 | +ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de |
2908 | +crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor. |
2909 | +Això va confondre'l i va fer riure molt als nens. |
2910 | + |
2911 | +Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia |
2912 | +menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li |
2913 | +anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi |
2914 | +havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident, |
2915 | +sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia |
2916 | +Paulina. |
2917 | + |
2918 | +* * * |
2919 | + |
2920 | +-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores, |
2921 | +mai més. |
2922 | + |
2923 | +-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça |
2924 | +l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules! |
2925 | + |
2926 | +-Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran |
2927 | +timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la |
2928 | +gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan |
2929 | +pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses. |
2930 | + |
2931 | +-I com va ser que no tornà més a la casa? |
2932 | + |
2933 | +-O donya Paulina! Perquè me'n varen treure. Em prohibiren que hi |
2934 | +tornés a posar els peus. |
2935 | + |
2936 | +-Però... Melrosada! |
2937 | + |
2938 | +-¿No veu que jo només tenia els pinzells, i al pare d'ella no li |
2939 | +convenien, aquestes coses? Jo crec que s'havien fet moltes |
2940 | +il·lusions sobre la meva persona; però quan es van convèncer de la |
2941 | +realitat... |
2942 | + |
2943 | +-I vostè no la tornà a veure mai més? |
2944 | + |
2945 | +-Va morir. |
2946 | + |
2947 | +-Que és trista la vida! |
2948 | + |
2949 | +(Amb un sotrac del balancí que manté les formes de la tia Paulina, |
2950 | +la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han |
2951 | +tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una |
2952 | +mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada... |
2953 | +La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat |
2954 | +d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son |
2955 | +lloc. En Melrosada sent una fredor desagradable a la cuixa...) |
2956 | + |
2957 | +-I la soledat! la soledat! |
2958 | + |
2959 | +-Un s'acostuma a tot, donya Paulina. Cregui que he tingut moltes |
2960 | +ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!» |
2961 | + |
2962 | +-Vostè ha sabut resignar-se! |
2963 | + |
2964 | +-I vostè no, donya Paulina? |
2965 | + |
2966 | +-Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però. |
2967 | + |
2968 | +-No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les |
2969 | +lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que |
2970 | +em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant |
2971 | +els perills... |
2972 | + |
2973 | +-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè |
2974 | +creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no |
2975 | +hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una |
2976 | +vida futura... |
2977 | + |
2978 | +-És clar, donya Paulina!... |
2979 | + |
2980 | +-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de |
2981 | +cap? |
2982 | + |
2983 | +-Vol callar, donya Paulina!... |
2984 | + |
2985 | +-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa... |
2986 | + |
2987 | +-Vol callar, donya Paulina!... |
2988 | + |
2989 | +-Però que no es veuria amb cor?... |
2990 | + |
2991 | +-Fa tants anys, que ja no hi penso! |
2992 | + |
2993 | +La conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de |
2994 | +la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits |
2995 | +són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la |
2996 | +casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós. |
2997 | + |
2998 | +A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot |
2999 | +fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal |
3000 | +ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que |
3001 | +potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En |
3002 | +Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de |
3003 | +camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la |
3004 | +mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro! |
3005 | + |
3006 | +Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les |
3007 | +ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota |
3008 | +la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes |
3009 | +de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el |
3010 | +bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un |
3011 | +desesperat. |
3012 | + |
3013 | +El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i |
3014 | +en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la |
3015 | +Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests |
3016 | +animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i |
3017 | +s'està empescant el sistema per capturar la bèstia. |
3018 | + |
3019 | +Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres |
3020 | +branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de |
3021 | +l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens |
3022 | +criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho farà amb més de compte!- |
3023 | +Els grans callen. El lloro se'ls mira amb amabilitat. Ningú es |
3024 | +decideix. |
3025 | + |
3026 | +En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala. |
3027 | +La tia Paulina diu: -Que se li tirarà a la cara!- En Melrosada |
3028 | +somriu, però no les té totes. Quan el lloro veu que li busquen el |
3029 | +cos, llança una mena de ronc terrible i es fa enrera. En Melrosada |
3030 | +li posa la mà al clatell. El lloro el pica horriblement amb el seu |
3031 | +bec poderós, però en Melrosada defensa l'honor: agafa el lloro com |
3032 | +si fos un conill casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena |
3033 | +de sang. |
3034 | + |
3035 | +Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un |
3036 | +davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però, |
3037 | +tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i està completament |
3038 | +indefens. |
3039 | + |
3040 | +Després d'aquests incidents es procedeix a ficar el lloro dins |
3041 | +d'una gàbia. Amb tot això ha arribat l'hora de la partida de don |
3042 | +Gaspar. Però qui pensa en el professor? Els nens només estan per |
3043 | +l'ocell. En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra; |
3044 | +però la canalla no deixa de mirar el lloro. |
3045 | + |
3046 | +* * * |
3047 | + |
3048 | +En Melrosada va seure a la taula rodona de la seva dispesa. Ja |
3049 | +tots havien sopat, i sols restava el fum dels cigars i unes |
3050 | +quantes pallarofes d'ametlla torrada, rapa de moscatell, els |
3051 | +tovallons desfets, la conversa pàl·lida, un aire calent que |
3052 | +entrava pels balcons, el soroll dels tramvies... En Melrosada |
3053 | +estava una mica marejat i no tenia gens de gana: el dinar dels |
3054 | +Buxareu l'omplí generosament, i encara no l'havia digerit del tot. |
3055 | +S'empassà quatre cullerades de sopa, una tristesa de verdura, i no |
3056 | +volgué menjar res més. El potet del bicarbonat va fer els seus |
3057 | +serveis; abandonà el menjador i s'entaforà a la seva cambra. |
3058 | + |
3059 | +Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. El bon home |
3060 | +agafà la clau del pis, i va sortir, carrer de Salmeron avall, |
3061 | +Passeig de Gràcia avall, fins a arribar a la Gran Via. Aleshores |
3062 | +va seure en una cadira d'aquelles que es paga deu cèntims, cargolà |
3063 | +una cigarreta, i s'abandonà als seus pensaments; i el passat |
3064 | +melodramàtic es presentà davant del seu esperit amb uns aires de |
3065 | +pel·lícula italiana. |
3066 | + |
3067 | +Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de |
3068 | +les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor. |
3069 | +Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots |
3070 | +que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la |
3071 | +classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que |
3072 | +es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu |
3073 | +fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però, |
3074 | +mare, si ja està permès! si fins el Papa, a Roma, té figures |
3075 | +d'aquesta mena, i ens obliguen a copiar-ho. La pobra vella no |
3076 | +n'entenia res, de tot allò, i sempre acabava dient: -Fes, fes, |
3077 | +fill meu, si aquesta és la teva vocació. Per això hem vingut, els |
3078 | +pares, per sacrificar-nos pels fills... |
3079 | + |
3080 | +Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar |
3081 | +cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia |
3082 | +ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els |
3083 | +professors estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se |
3084 | +n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga |
3085 | +empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets |
3086 | +tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi |
3087 | +comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt |
3088 | +aficionat a la pintura. |
3089 | + |
3090 | +De tant en tant duia alguna tela a can Parés, que restava en un |
3091 | +recó i no la mirava mai ningú, o l'adquiria un comerciant de blat |
3092 | +que era de Balaguer i volia regalar-la al casino de la seva ciutat |
3093 | +natal. Una vegada, d'amagat de la seva mare, va pintar una figura |
3094 | +una mica atrevida, que ell titulà _Danae_. Aquesta pintura fou el |
3095 | +fruit d'una primavera turbulenta, i la va vendre, a bastant bon |
3096 | +preu, per decorar la casa sospitosa d'una tal senyora Ignasieta. |
3097 | + |
3098 | +La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que |
3099 | +li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es |
3100 | +deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt |
3101 | +patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb |
3102 | +aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa |
3103 | +que fou l'admiració de tot el veïnat. |
3104 | + |
3105 | +Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En |
3106 | +Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimerà i d'En Picó i |
3107 | +Campamar, ideà una tela monstruosa: _l'Assassinat del Príncep de |
3108 | +Viana_. Va exposar-la no sé on, i va tenir un gran èxit. |
3109 | +Actualment és a les golfes d'una casa de Granollers. Aquella tela |
3110 | +li proporcionà la primera classe de dibuix. Després vingueren |
3111 | +altres classes, i en Melrosada pogué viure decentment i ajudar la |
3112 | +seva mare. |
3113 | + |
3114 | +Hores dolces de joventut!... les nits del taller on es recitava |
3115 | +_L'Atlàntida_; aquell cafè pres en companyia d'En Bonaplata, les |
3116 | +barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició! .En |
3117 | +Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una |
3118 | +lluïssor dolorida, com si allí dalt, misteriosament, romangués |
3119 | +pura tota la història del seu amor. |
3120 | + |
3121 | +Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava |
3122 | +la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins |
3123 | +acompanyant la seva mare. Ella li mostrà la seva ànima, i ell la |
3124 | +gronxà dins l'onada tèbia de totes les seves il·lusions. Però el |
3125 | +pare governava una confiteria del carrer de Sant Pere més baix, i |
3126 | +no estava per a artistes. Ell li deia _la Fornarina_, i ella |
3127 | +s'apagà com un llumet el dia de Sant Esteve. ¿De quin any? Fa ja |
3128 | +tant de temps! En Melrosada va anar a l'enterrament, i en |
3129 | +acomiadar-se del dol, no s'atreví a donar la mà al pare de la |
3130 | +difunta. |
3131 | + |
3132 | +Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb |
3133 | +directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les |
3134 | +impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, |
3135 | +l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la |
3136 | +viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en |
3137 | +tant! |
3138 | + |
3139 | +Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els |
3140 | +nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de |
3141 | +la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai |
3142 | +serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria |
3143 | +d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les |
3144 | +flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el |
3145 | +virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li |
3146 | +causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els |
3147 | +rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un |
3148 | +setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li |
3149 | +proporcionaven la vida. |
3150 | + |
3151 | +A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels |
3152 | +altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir |
3153 | +esma de començar una petita aventura!... |
3154 | + |
3155 | +-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot |
3156 | +aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre |
3157 | +que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè |
3158 | +al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com |
3159 | +m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com |
3160 | +podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la |
3161 | +incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra |
3162 | +apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat |
3163 | +infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el |
3164 | +poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que |
3165 | +ningú es fiqui en les teves coses... |
3166 | + |
3167 | +En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la |
3168 | +closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de |
3169 | +passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies |
3170 | +rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia |
3171 | +amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la |
3172 | +pudor de la benzina. |
3173 | + |
3174 | +En Melrosada decideix anar a dormir. S'ha enfilat en un imperial |
3175 | +de tramvia. L'imperial va ple de gent barroera. Entre les fulles |
3176 | +dels arbres del passeig es veuen les estrelles. En Melrosada sent |
3177 | +una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la |
3178 | +seva cambra i els roncs d'un veí seu espiritista. |
3179 | + |
3180 | + |
3181 | + |
3182 | +III |
3183 | + |
3184 | +Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si |
3185 | +pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien |
3186 | +lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp |
3187 | +i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de |
3188 | +Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels |
3189 | +exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la |
3190 | +plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre |
3191 | +la murmuració. |
3192 | + |
3193 | +De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la |
3194 | +conversa, engegà una rialla aguda i digué: |
3195 | + |
3196 | +-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis? |
3197 | + |
3198 | +L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni |
3199 | +les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava |
3200 | +tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat |
3201 | +de cabres. |
3202 | + |
3203 | +La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i |
3204 | +graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia |
3205 | +l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de |
3206 | +matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que |
3207 | +tot el que les rodeja és més net que una plata, que són |
3208 | +cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir |
3209 | +admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que |
3210 | +són una perla o un tresor. |
3211 | + |
3212 | +L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina. |
3213 | + |
3214 | +Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i |
3215 | +agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada |
3216 | +matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria |
3217 | +Valenciana. |
3218 | + |
3219 | +Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a |
3220 | +la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment, |
3221 | +que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del |
3222 | +seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren, |
3223 | +juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira; |
3224 | +i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia |
3225 | +comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada. |
3226 | + |
3227 | +-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps. |
3228 | + |
3229 | +-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho. |
3230 | + |
3231 | +-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi... |
3232 | + |
3233 | +-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des |
3234 | +del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel. |
3235 | + |
3236 | +-Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la |
3237 | +conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira, |
3238 | +Paulina: no és per a nosaltres, això. |
3239 | + |
3240 | +-Però, Isabel, si ets una _polla_! No tens cap dret de parlar |
3241 | +d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo |
3242 | +sé el que et convé. |
3243 | + |
3244 | +-Et fas moltes il·lusions, Paulina... |
3245 | + |
3246 | +-Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps |
3247 | +que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer |
3248 | +el cor, Isabel! I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa |
3249 | +tanta falta, un maridet! |
3250 | + |
3251 | +-No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies. |
3252 | + |
3253 | +-I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols |
3254 | +ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas |
3255 | +plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! No |
3256 | +tenies de quedar-te vídua; era un crim (Déu me perdoni!), era |
3257 | +massa dolorós per a tu, que et faltés el consol, l'amor, tan de |
3258 | +sobte! |
3259 | + |
3260 | +-Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera. |
3261 | + |
3262 | +-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel! |
3263 | + |
3264 | +-Però que t'has cregut, de mi, Paulina? |
3265 | + |
3266 | +-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva |
3267 | +Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar |
3268 | +com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu |
3269 | +marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que |
3270 | +comença de nou l'abril de la teva vida. |
3271 | + |
3272 | +-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre |
3273 | +anys, amb en Martínez, el coronel. |
3274 | + |
3275 | +En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses. |
3276 | +Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que |
3277 | +m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills; |
3278 | +encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat |
3279 | +dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i |
3280 | +la gent, i el que pensarà la gent... Vaig consultar-ho amb el |
3281 | +doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no |
3282 | +podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes |
3283 | +les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú |
3284 | +enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?... |
3285 | + |
3286 | +-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez |
3287 | +no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell |
3288 | +clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les |
3289 | +relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un |
3290 | +militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries |
3291 | +tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure... |
3292 | + |
3293 | +-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat... |
3294 | + |
3295 | +-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan |
3296 | +bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!... |
3297 | +Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser... |
3298 | + |
3299 | +-O Paulina! Això no! Aixó... |
3300 | + |
3301 | +-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove, |
3302 | +encara; i ell... |
3303 | + |
3304 | +-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!... |
3305 | + |
3306 | +La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset |
3307 | +va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja |
3308 | +l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama |
3309 | +va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb |
3310 | +els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el |
3311 | +polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà |
3312 | +per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent |
3313 | +saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no |
3314 | +relliscar. |
3315 | + |
3316 | +* * * |
3317 | + |
3318 | +Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al |
3319 | +_Cine Ideal_ hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin |
3320 | +fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al |
3321 | +pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al |
3322 | +cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar |
3323 | +passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia |
3324 | +en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet |
3325 | +criminal va solucionar-me la tarda. |
3326 | + |
3327 | +Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig |
3328 | +trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la |
3329 | +Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el |
3330 | +paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem |
3331 | +per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer |
3332 | +moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la |
3333 | +conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres |
3334 | +ànimes. |
3335 | + |
3336 | +La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa |
3337 | +sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta |
3338 | +dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el |
3339 | +casament d'en Melrosada. |
3340 | + |
3341 | +Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia |
3342 | +Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia |
3343 | +seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar |
3344 | +Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia |
3345 | +Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable |
3346 | +a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts |
3347 | +que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de |
3348 | +les intimitats de la casa. |
3349 | + |
3350 | +Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com |
3351 | +a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe |
3352 | +de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en |
3353 | +Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als |
3354 | +Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més |
3355 | +educat, ple de delicadeses i tresors amagats. |
3356 | + |
3357 | +-És un senyor tan callat, tan discret! Fa companyia i no amoïna |
3358 | +mai.- Això es sentia dir cada dos per tres. Però fins aquí la tia |
3359 | +Paulina havia triomfat en una forma normal. Qui conegués una mica |
3360 | +la tia Paulina hauria vist que aquestes coses no la satisfeien |
3361 | +prou. Ella estava decidida a imposar als seus nebots una cosa més |
3362 | +complicada i més divertida: el casament de don Gaspar. |
3363 | + |
3364 | +S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el |
3365 | +pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de |
3366 | +la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava |
3367 | +convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil |
3368 | +de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat. |
3369 | +-Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc. |
3370 | +Estaríem frescos! Que tota una Paulina Buxareu tingués |
3371 | +d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada! |
3372 | +D'aquests cors se'n té el que es vol.- I tot el pla estratègic de |
3373 | +la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat. |
3374 | + |
3375 | +La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta |
3376 | +tenia per tema únic el casament d'en Melrosada. A la Lluïseta li |
3377 | +feia l'efecte d'un títol de comèdia de màgia, però que fa riure |
3378 | +molt. |
3379 | + |
3380 | +La tia Paulina no sabia per quins mars navegava, segons la |
3381 | +Lluïseta. Demés s'exposava terriblement, perquè en Víctor era molt |
3382 | +bona persona, però la tia Paulina anava sempre per un més difícil. |
3383 | + |
3384 | +Totes aquestes coses es desprenien de les paraules de la Lluïseta, |
3385 | +i quan arribà a lo del _més difícil_ es ruboritzà una mica i va |
3386 | +parar el discurs. Després, tímidament, inicià: -¿Ja se'n recorda |
3387 | +del que la tia Paulina pensà de nosaltres? |
3388 | + |
3389 | +Pobra tia Paulina! ¿No li sembla que es necessita veure-hi poc?... |
3390 | + |
3391 | +Feia molt temps que jo no pensava en la Lluïseta. La veia de tant |
3392 | +en tant, i lo d'aquell estiu estava esborrat per a sempre. La |
3393 | +Lluïseta era, per a mi, una de tantes donzelles que hom coneix i |
3394 | +procura estar-hi bé, com és natural. Però jo em feia creus en |
3395 | +veure que aquella noia, aprofitant lo d'en Melrosada (que no tenia |
3396 | +cap interès per ella), aprofitant les estravagàncies de la tia |
3397 | +Paulina, recordava una cosa que, encara que la tia Paulina s'ho |
3398 | +hagués imaginat, jo no vaig donar-me mai per al·ludit, i la |
3399 | +Lluïseta ella mateixa demostrà finament no enterar-se de res. |
3400 | +Aquestes paraules de la Lluïseta van desconcertar-me, i fins em |
3401 | +varen indignar: és que la Lluïseta volia riure's de mi? ¿Volia |
3402 | +venjar un il·lusió que jo li hagués defraudat? ¿Era, purament i |
3403 | +simple, un acte de tonteria, d'inconsciència? Jo no ho sé, però |
3404 | +recordo que, amb tota la fredor possible, vaig respondre: -Com vol |
3405 | +dir? No l'entenc, Lluïseta. No sé a què fa referència. |
3406 | + |
3407 | +Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del |
3408 | +cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat |
3409 | +bastant més vermella del que ella hauria volgut... i em digué, per |
3410 | +tota resposta. -¿què li deia?... estava distreta. A mi em va |
3411 | +semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i |
3412 | +vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'anà calmant, i ens |
3413 | +despedírem amablement quan s'acabaren les pel·lícoles. Jo vaig dir |
3414 | +que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans. |
3415 | + |
3416 | +A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi, |
3417 | +que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que |
3418 | +l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'anà |
3419 | +cap a la plaça de Catalunya, i la Lluïseta romangué al passeig de |
3420 | +Gràcia, esperant, sens dubte, el tramvia que la dugués a casa |
3421 | +seva. |
3422 | + |
3423 | +Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?... |
3424 | +A mi, no sé per què em semblava que les paraules que m'havia dit |
3425 | +la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig |
3426 | +anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va |
3427 | +treure de dubtes. |
3428 | + |
3429 | +-¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu té novi? |
3430 | + |
3431 | +Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà. |
3432 | + |
3433 | +-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu, |
3434 | +que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de |
3435 | +la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?... |
3436 | + |
3437 | +Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit |
3438 | +parlar mai. El meu amic continuà: -Sí, és cosa d'aquesta tardor. I |
3439 | +bé, ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la |
3440 | +Lluïseta. Vaja! No facis el desentès. |
3441 | + |
3442 | +El meu amic T... és d'una infelicitat i d'una incomprensió fora de |
3443 | +mida, i no tenia per què desmentir les seves afirmacions respecte |
3444 | +al meu _interès_. La seva important revelació dels amors de la |
3445 | +Lluïseta m'havia tret un pes de sobre (no gaire gros: s'ha de |
3446 | +confessar). Així trobava jo una explicació a les paraules de la |
3447 | +Lluïseta... No era atreviment ni venjança: era satisfacció, pura |
3448 | +satisfacció, era una manera originalíssima de fer-me saber que |
3449 | +tenia novi. Jo afirmo la meva estupidesa; no ho vaig compendre ni |
3450 | +remotament. Si li ho hagués comprès, és clar que no m'hauria |
3451 | +indignat ni m'hauria desconcertat, ni hauria molt menys contestat |
3452 | +el que vaig contestar. La torbació de la Lluïseta va ser deguda a |
3453 | +la manera com jo vaig interpretar les seves paraules. |
3454 | + |
3455 | +Tot em sembla claríssim: és natural que ella, estimant un altre |
3456 | +home, es cregués amb el dret, una mica egoista, de dir-me el que |
3457 | +m'havia dit. Jo vaig alegrar-me que R... fos novi de la Lluïseta. |
3458 | +No sabia les condicions espirituals d'aquest R., però tant se |
3459 | +valia: estava seguríssim que la Lluïseta era feliç. |
3460 | + |
3461 | +* * * |
3462 | + |
3463 | +Com s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia |
3464 | +parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a |
3465 | +veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia |
3466 | +novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i |
3467 | +la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res, |
3468 | +que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta |
3469 | +discreció, segons ella mateixa afirmava. |
3470 | + |
3471 | +A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n |
3472 | +començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es |
3473 | +posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la |
3474 | +tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una |
3475 | +manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell |
3476 | +enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de |
3477 | +dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se |
3478 | +convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet. |
3479 | + |
3480 | +Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre |
3481 | +el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i |
3482 | +la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes |
3483 | +conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics |
3484 | +mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb |
3485 | +una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva |
3486 | +característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un |
3487 | +barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil |
3488 | +tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella. |
3489 | + |
3490 | +Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les |
3491 | +seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense |
3492 | +cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes |
3493 | +coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple: |
3494 | +deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi |
3495 | +havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia |
3496 | +altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es |
3497 | +parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a |
3498 | +Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va |
3499 | +menjar tot. |
3500 | + |
3501 | +Doncs a aquest cavaller, la tia Paulina li explicava les opinions |
3502 | +del pare Tudó i la necessitat que tenia en Melrosada de contraure |
3503 | +matrimoni. |
3504 | + |
3505 | +-¿No ho veu que, sense una dona que li recordi les obligacions del |
3506 | +cristià, aquest home està perdut? |
3507 | + |
3508 | +Tal argument, al sogre d'en Víctor no li feia cap efecte; perquè |
3509 | +ell, encara que complia perquè no fos dit, les obligacions del |
3510 | +cristià les desconeixia totes; però opinava que un home tan |
3511 | +simpàtic i tan bo com en Melrosada no era fet per viure a dispesa |
3512 | +ni per privar-se d'una tassa de til·la ben remenadeta, ensucrada |
3513 | +amb tot amor i que estigui ben bé al punt de ser engolida. |
3514 | + |
3515 | +Jo, al cap de pocs dies d'haver vist la Lluïseta al cinema, em |
3516 | +vaig presentar a casa els Buxareu a primera hora de la tarda. Com |
3517 | +passava molts dies, en Melrosada s'havia quedat a dinar amb els |
3518 | +Buxareu. Jo vaig procurar estar a la vora de la Lluïseta i fer-li |
3519 | +al·lusions al seu amor. I la Lluïseta em parlà del seu novi, com |
3520 | +l'havia conegut, com es veien: m'ho digué tot amb una franquesa |
3521 | +amable. Ningú, ni la seva cunyada ni en Víctor, ni la gent que |
3522 | +frequentava la casa amb més assiduïtat, en sabien res, del seu |
3523 | +amor. I la tia Paulina ho sabia, però estava boja amb en |
3524 | +Melrosada. La Lluïseta era la primera vegada que parlava |
3525 | +confidencialment (segons ella em digué) de totes aquelles coses. |
3526 | + |
3527 | +Mentre durava la nostra conversa, arribà la tia Paulina amb un |
3528 | +paquet a la mà. El paquet era petit. Jo vaig poder llegir _carrer |
3529 | +de la Boqueria_. El número de la casa es perdia entre els doblecs. |
3530 | +La tia Paulina en féu ofrena a en Melrosada. Era una corbata de |
3531 | +color cirera amb unes ratlles negres. |
3532 | + |
3533 | +Tothom digué que era de molt bon gust, i ningú s'atreví a riure. |
3534 | +En Melrosada, consternat, manifestà que no se la sabia fer; i la |
3535 | +tia Paulina li digué: -Vingui, sant baró.- Li féu deixar la tassa |
3536 | +de cafè, li va treure un llacet escanyolit que duia al voltant del |
3537 | +coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en Melrosada, una |
3538 | +mica torbat, mantenia el cap en l'aire i aguantava l'alè per no |
3539 | +molestar la tia Paulina. |
3540 | + |
3541 | + |
3542 | + |
3543 | +IV |
3544 | + |
3545 | +-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred. |
3546 | + |
3547 | +-Què ferro fred! què ferro fred!... |
3548 | + |
3549 | +-Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb |
3550 | +aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard? |
3551 | + |
3552 | +-Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré. |
3553 | + |
3554 | +-Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha |
3555 | +ficat dins del cap una cosa tan impossible? |
3556 | + |
3557 | +-Impossible!... |
3558 | + |
3559 | +-Sí, senyora, sí. |
3560 | + |
3561 | +-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a |
3562 | +mi... |
3563 | + |
3564 | +-Però, es pensa que tinc posició?... |
3565 | + |
3566 | +-Posició? Ara em surt amb lo de la posició?... |
3567 | + |
3568 | +-Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui; |
3569 | +però em sembla que ja dura massa dies. Els seus nebots ho saben, |
3570 | +veig somriures de malícia per tot arreu; I... demés, Paulina... |
3571 | +cregui'm (li ho tinc de confessar): vostè em fa més mal del que es |
3572 | +pensa. |
3573 | + |
3574 | +-Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més. |
3575 | + |
3576 | +-Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la. |
3577 | +Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí! |
3578 | + |
3579 | +-M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes? |
3580 | + |
3581 | +-Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara |
3582 | +li parlo sincerament. Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada, |
3583 | +desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de |
3584 | +les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la |
3585 | +flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta |
3586 | +vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a |
3587 | +no envejar res. El meu treball agradable, el tracte amb gent |
3588 | +educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de |
3589 | +vida. Ja ho sé, que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona |
3590 | +conducta... però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes, |
3591 | +les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes, |
3592 | +que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila |
3593 | +al costat d'un ésser estimat. I això, Paulina, vostè ja ho veu, |
3594 | +que és impossible... |
3595 | + |
3596 | +-Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre |
3597 | +Senyor. |
3598 | + |
3599 | +-Però... Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes |
3600 | +coses? |
3601 | + |
3602 | +-No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!... |
3603 | + |
3604 | +-Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no |
3605 | +conec, amb una persona que... Pobre de mi! |
3606 | + |
3607 | +-Què volen dir, aquestes paraules? |
3608 | + |
3609 | +-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què |
3610 | +tinc jo? |
3611 | + |
3612 | +-Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que |
3613 | +l'honora, té uns sentiments... |
3614 | + |
3615 | +-Calli, calli, Paulina!... |
3616 | + |
3617 | +-Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta. |
3618 | + |
3619 | +-I quin _pito_ hi toca, el meu cosí? |
3620 | + |
3621 | +-Quin _pito_ hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues |
3622 | +vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni... |
3623 | + |
3624 | +-Però... Paulina!... |
3625 | + |
3626 | +-I que és el confés de la meva amiga... |
3627 | + |
3628 | +-Però... per Déu!... |
3629 | + |
3630 | +-Sí, senyor, sí; és el confés de la... |
3631 | + |
3632 | +-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!... ¿Com |
3633 | +vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica? |
3634 | + |
3635 | +-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si |
3636 | +aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no |
3637 | +es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia! |
3638 | + |
3639 | +-Què vol que hi faci?... |
3640 | + |
3641 | +-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho |
3642 | +agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé, |
3643 | +no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les |
3644 | +meves mans!... |
3645 | + |
3646 | +-Però, Paulina, si és vostè que... |
3647 | + |
3648 | +-Prou, Melrosada, prou. |
3649 | + |
3650 | +-Pero... Paulina!... |
3651 | + |
3652 | +-Prou, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se |
3653 | +m'esveri!... |
3654 | + |
3655 | +-No! si amb vostè és inútil! He perdut la voluntat... |
3656 | + |
3657 | +-Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos |
3658 | +quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè farà veure que llegeix |
3659 | +diaris; però vigili, eh? I quan em vegi arribar recordi |
3660 | +puntualment totes les meves ordres. Ho té entès? |
3661 | + |
3662 | +-Ho faré per dar-li gust. |
3663 | + |
3664 | +Aquesta conversa fou tinguda en el tramvia. Eren les quatre de la |
3665 | +tarda. Paulina Buxareu baixà al carrer de Provenza, i deixà el |
3666 | +pobre Melrosada més ple de dubtes que mai, més esverat que mai. |
3667 | +Dintre una hora i mitja alguna cosa sensacional vindrà a treure'l |
3668 | +d'aquella tranquil·litat migrada en què vivia. I tot, per què? |
3669 | +-pensava en Melrosada.- Perquè a aquesta bona senyora se li ha |
3670 | +ficat al cap. I ¿que no era home, en Melrosada? que no sabia |
3671 | +espolsar-se les mosques? Potser sí, però... El tramvia arribà al |
3672 | +carrer de Casp, en Melrosada digué al conductor que parés, i |
3673 | +ràpidament, sense veure ningú, pres de la febre, s'encaminà al |
3674 | +convent dels Jesuïtes. |
3675 | + |
3676 | +En Melrosada pujà, suant, unes escales, fins que arribà al segon |
3677 | +pis. Es ficà pel corredor obscur on hi havia diverses cel·les amb |
3678 | +uns lletrerets enganxats a les portes que feien saber els noms |
3679 | +dels jesuïtes que les habitaven. Arribà davant de la cambra del |
3680 | +pare Tudó. Una mena de cordillet que duia una punta d'escuradents |
3681 | +a l'extrem servia d'indicador en un quadre on es llegien coses |
3682 | +així: _En la capilla, En la biblioteca, En el cuarto del P. |
3683 | +Rector, Fuera de casa_, etc. |
3684 | + |
3685 | +En aquells moments el palet indicador no assenyalava cap |
3686 | +d'aquestes coses: penjava del cordill simplement; i això volia dir |
3687 | +que el pare Tudó es trobava en la seva cambra. En Melrosada donà |
3688 | +un copet a la porta, i des de dins contestaren: -En davant! |
3689 | + |
3690 | +El pare Tudó era de Manresa. Devia tenir uns cinquanta anys; |
3691 | +llarg, prim, unes grans ulleres, uns pòmuls sortits; enraonador, |
3692 | +nerviós, sempre estava fredolic, estossegava i fregava de mans |
3693 | +contínuament. |
3694 | + |
3695 | +Quan va veure el seu cosí, amb la cara riallera li cridà: |
3696 | +-Endavant, endavant, heretge! ¿Quins vents et porten? |
3697 | + |
3698 | +-Mira, Ignasi- va fer en Melrosada, -perdona'm que et vingui a |
3699 | +molestar; però em passa una cosa... |
3700 | + |
3701 | +-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina. |
3702 | + |
3703 | +-Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu? |
3704 | + |
3705 | +-Psè!... |
3706 | + |
3707 | +-I una vídua que es diu Isabel Avellana? |
3708 | + |
3709 | +-Psè!... Bones minyones, bones minyones! |
3710 | + |
3711 | +-I no estàs enterat de res? |
3712 | + |
3713 | +-Bé! què vols que et digui? Concreta una mica... |
3714 | + |
3715 | +-Aquestes senyores t'han parlat de mi? |
3716 | + |
3717 | +-Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu, |
3718 | +i em parlà de tu... |
3719 | + |
3720 | +-I què? |
3721 | + |
3722 | +-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència. |
3723 | +No ho sé: tu veuràs; tu diràs el que et convé. |
3724 | + |
3725 | +-Mira, Ignasi: estic desesperat... |
3726 | + |
3727 | +-Gaspar, un cristià no ha de dir mai aquestes coses. Que vols? |
3728 | +Vols un consell? |
3729 | + |
3730 | +-Sí, un consell. Per això he vingut: per demanar-te consell. |
3731 | + |
3732 | +-¿Tu saps ben bé què és, el sagrament del matrimoni? |
3733 | + |
3734 | +-Home, em penso saber-ho. Ho suposo, vaja. |
3735 | + |
3736 | +-¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon |
3737 | +cristià, la llei de Déu? |
3738 | + |
3739 | +-Home, Ignasi, em penso que em coneixes! |
3740 | + |
3741 | +-Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses. |
3742 | +_Sancta, sancte tractanda_. |
3743 | + |
3744 | +-Sí, sí; però aquesta tarda... aquesta tarda... |
3745 | + |
3746 | +-Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar. |
3747 | + |
3748 | +-La tinc de veure, i ja... |
3749 | + |
3750 | +-Però que no la coneixes? |
3751 | + |
3752 | +-No! |
3753 | + |
3754 | +-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell? |
3755 | + |
3756 | +-¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu? |
3757 | + |
3758 | +-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta. |
3759 | +Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de |
3760 | +dir que és una dona angelical; que s'està hores i hores al |
3761 | +confessionari contant-me històries inútils, i que no m'havia dit |
3762 | +res, absolutament res, d'aquest matrimoni. Però les paraules de la |
3763 | +senyoreta Buxareu... |
3764 | + |
3765 | +-I quines són aquestes paraules? |
3766 | + |
3767 | +-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu |
3768 | +havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua |
3769 | +Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el |
3770 | +confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els |
3771 | +vostres desitjos es realitzessin santament... |
3772 | + |
3773 | +-Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!... |
3774 | +No sé què fer. No sé si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em |
3775 | +vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No sé si estic |
3776 | +enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan |
3777 | +aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no té |
3778 | +res que veure amb mi. |
3779 | + |
3780 | +-Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant; |
3781 | +calma... |
3782 | + |
3783 | +-Mira: jo vaig entrar com a professor de dibuix a casa els |
3784 | +Buxareu... Oh! ¡Tant de bo que no hi hagués posat mai els peus! |
3785 | +Aquesta tia Paulina m'ha fet un desgraciat. I, per altra banda (no |
3786 | +ho sé, no ho sé! què vols que et digui), allí no em falta res: la |
3787 | +família m'estima, m'omplen d'atencions. A mi em sembla que abuso |
3788 | +d'ells, que no faig el paper que em pertoca. La tia Paulina s'ha |
3789 | +ficat dintre els meus secrets: no em deixa; m'ho fa dir tot. Jo no |
3790 | +sé per què s'ha entossudit a voler que jo em casi. Jo, que no tinc |
3791 | +un no per a ningú; que m'he deixat regalar i festejar; que |
3792 | +indignament he cobrat uns diners que no m'havia guanyat; que... |
3793 | +¡no sé què dir-te, Ignasi! Jo era un home tranquil, egoista: no |
3794 | +pensava ja en les dones... I ara, he canviat: ara em sembla que la |
3795 | +meva vida ha estat una equivocació; que hauria d'haver treballat |
3796 | +per una dona, per uns fills; i la idea del matrimoni encara em |
3797 | +tempta... Ai, Ignasi, ja ho veus! sóc un pobre home, amb la meva |
3798 | +falta de medis; un trist professor sense recursos. No tinc dret a |
3799 | +tenir aquestes pretensions de casar-me amb una vídua jove, una |
3800 | +dona d'una educació superior a la meva, que quan la vegi em |
3801 | +sentiré torbat, que no sabré què dir, i que la vida amb ella em |
3802 | +serà un turment; perquè jo, ja ho saps, no tinc tracte, no sé fer |
3803 | +certes coses, em torno vermell, sóc un desgraciat... |
3804 | + |
3805 | +-Bé, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar. |
3806 | + |
3807 | +-Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he |
3808 | +tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu... |
3809 | + |
3810 | +-Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veurà a tu, i Déu |
3811 | +farà el demés; i, si Déu vol i les coses van favorablement al |
3812 | +vostre matrimoni, tot això tindràs d'agrair a la senyoreta |
3813 | +Buxareu... |
3814 | + |
3815 | +-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu |
3816 | +creus que m'he de casar? |
3817 | + |
3818 | +-Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te? |
3819 | + |
3820 | +-¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves? |
3821 | +¿No et sembla que no hi tinc dret? |
3822 | + |
3823 | +-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una |
3824 | +dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes, |
3825 | +de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als |
3826 | +Efesis? |
3827 | + |
3828 | +-Sí, sí; però... |
3829 | + |
3830 | +-Però què? |
3831 | + |
3832 | +-La meva posició, els meus medis escassos... |
3833 | + |
3834 | +-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu |
3835 | +petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella |
3836 | +(has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana està |
3837 | +arregladeta, segons tinc entès. No et faltarà el necessari per a |
3838 | +viure decentment. |
3839 | + |
3840 | +-Així, tu m'aconselles... |
3841 | + |
3842 | +-Gaspar, jo no puc aconsellar-te res: ets tu, tu, qui has de |
3843 | +decidir: tu i ella. Encara no us heu vist: no saps si us |
3844 | +agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga: |
3845 | +pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho |
3846 | +a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les |
3847 | +oracions, el consell... |
3848 | + |
3849 | +Quan el pare Tudó digué aquestes paraules, una campaneta donà |
3850 | +certs tocs especials que reclamaven la presència immediata del |
3851 | +pare Tudó a la porteria. El professor no volgué ser més molest: |
3852 | +acompanyà el pare Tudó escales avall, i en acomiadar-se, el |
3853 | +jesuita va donar-li quatre copets a l'esquena, dient-li |
3854 | +nerviosament: |
3855 | + |
3856 | +-Vaja, Gaspar: tot s'arreglarà, tot s'arreglarà. |
3857 | + |
3858 | +El pobre Melrosada s'havia esbravat una mica; però el que és |
3859 | +treure'n l'aigua clara, això, ni pensar-ho: el futur era més |
3860 | +tenebrós que mai. |
3861 | + |
3862 | +És veritat que el seu cosí va animar-lo; però aquesta animació |
3863 | +produïa encara un desgavell més gran. |
3864 | + |
3865 | +En Melrosada, en sortir del convent, es topà amb el mirall d'una |
3866 | +tenda, i s'hi va esguardar amb l'esguard més pessimista de la seva |
3867 | +vida. La cara, el posat, el vestit que duia, fins els ulls |
3868 | +vermellosos, una mica inflats per aquell plor tan sincer que |
3869 | +engegà davant del religiós; tot li semblava deplorable: al pobre |
3870 | +més ple de mals i més carregat de misèria, l'hauria pres per un |
3871 | +Don Joan al costat seu. I s'estava parat, amb un aire d'imbècil, |
3872 | +davant del mirall, sense gosar anar-se'n, sense atrevir-se a |
3873 | +respirar, a aixecar el cap, ni a fer un gest una mica viril. |
3874 | +Impossible! Impossible!- deia en Melrosada. Per fi, dos nois |
3875 | +atorrollats, que anaven conversant, li donaren una empenta |
3876 | +formidable, que de poc no el tiren a terra. En Melrosada tingué |
3877 | +una paraula d'ira, i se n'anà corrents allí on el duia la |
3878 | +fatalitat. El pobre professor recordava totes les lluites i |
3879 | +inquietuds de quan era jove; però allò que li passava era més fort |
3880 | +que tot. Arribà a la Rambla; ensopegava amb la gent; va estar a |
3881 | +punt que l'aixafés un tramvia. Per fi entrà al _Siglo_. No sabia |
3882 | +ben bé on queia el bar: ho preguntà una pila de vegades amb veu |
3883 | +tremolosa. Pujà i baixà escales. Unes noies que despatxaven |
3884 | +sabates es rigueren d'ell, i una altra de la secció de joguines el |
3885 | +prengué per un sàtir. Després de patir molt, anà a raure allà on |
3886 | +desitjava. Va agafar un diari, i es va estar a l'aguait, suant |
3887 | +tots els càlzers d'amargor i sentint un desig estrany, una mena |
3888 | +d'il·lusió infantil, i una febror que inflava les seves tristes |
3889 | +venes. Pobre Melrosada! |
3890 | + |
3891 | +Per fi arribà el moment. La tia Paulina anava endavant, i va |
3892 | +fer-li l'ullet de seguida. |
3893 | + |
3894 | +-Ai, Melrosada! Vostè per aquí? Quina casualitat! No es |
3895 | +coneixen?... |
3896 | + |
3897 | +I Paulina féu la presentació. |
3898 | + |
3899 | +Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt |
3900 | +estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb |
3901 | +una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que |
3902 | +acceptable; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia |
3903 | +format de la seva pròpia persona, li lluïren els ulls d'amable |
3904 | +desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament, |
3905 | +cumplimentós, que la Paulina pensà -Això és peix al cove. |
3906 | + |
3907 | +Isabel es mantingué en una discreta reserva, que desconcertà en |
3908 | +Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es |
3909 | +quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica; |
3910 | +però pensava :-Això ja sol passar, en aquests casos.- I procurà |
3911 | +parlar, i dir força coses, perquè en Melrosada s'anés refent a poc |
3912 | +a poc. |
3913 | + |
3914 | +Isabel mirava en Melrosada amb un ull esquerp. La tia Paulina no |
3915 | +sabia ben bé si aquesta actitud de la seva amiga era menyspreu o |
3916 | +desig de ser conquistada i oferint la resistència convenient. |
3917 | + |
3918 | +Paulina invità en Melrosada a seure a la taula d'elles. Isabel no |
3919 | +demostrà ni contentament ni disgust. En Melrosada tremolava |
3920 | +visiblement, i feia patir a Paulina cada cop que duia una cosa a |
3921 | +la boca. Un xic tranquil·litzat, En Melrosada parlà del temps. |
3922 | +Paulina lloà la bona qualitat del pernil que els servien. Isabel, |
3923 | +una mica més espiritual, volgué enraonar de belles arts, i digué |
3924 | +que ella havia pintat un paravent per regalar a una amiga seva |
3925 | +quan es va casar; d'això feia molt temps. I digué, demés, que |
3926 | +havia conegut bastant la Pepita Teixidor, encara que no li |
3927 | +agradava el seu estil. |
3928 | + |
3929 | +En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava |
3930 | +posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment |
3931 | +s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que, |
3932 | +si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el |
3933 | +veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella |
3934 | +dona pogués estimar-lo. De pensar en la declaració se li entelava |
3935 | +el cervell i els ulls li feien pampallugues. De tant en tant |
3936 | +Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada |
3937 | +pensava: -Potser sí! potser sí!- I volia quedar una mica arrogant, |
3938 | +i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un |
3939 | +poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i |
3940 | +en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les |
3941 | +il·lusions. |
3942 | + |
3943 | +El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres |
3944 | +personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en |
3945 | +Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer |
3946 | +pas donat; la vídua era una esfinx. |
3947 | + |
3948 | +Quan en Melrosada s'acomiadà va retenir un instant la mà d'Isabel |
3949 | +dins de la seva, sentí una escalfor molt intensa, com si el cor li |
3950 | +anés a rebentar i els ulls li saltessin de les òrbites; i |
3951 | +l'esquifit professor va veure la dama com s'allunyava enduent-se |
3952 | +les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta |
3953 | +d'esperança, amargada per totes les angúnies imaginables! |
3954 | + |
3955 | + |
3956 | + |
3957 | +V |
3958 | + |
3959 | +Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi |
3960 | +bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns |
3961 | +quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys. |
3962 | + |
3963 | +Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa |
3964 | +arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de |
3965 | +societat, i sobretot el que dirà la gent, l'havien lliurada sempre |
3966 | +de qualsevol relliscada. Com que tenia una figureta graciosa, |
3967 | +procurava no descuidar el físic, i estava molt satisfeta que de |
3968 | +tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que enllamineixen |
3969 | +les animetes femenines. |
3970 | + |
3971 | +Per la situació del seu marit, fins per la seva posició econòmica, |
3972 | +Isabel no havia pogut fer mai el paper que hauria desitjat, ni |
3973 | +havia alternat mai amb la gent que fóra del seu gust. Això era |
3974 | +causa que sempre volgués afectar una gran distinció, sobretot |
3975 | +davant de les porteres i de la gent humil. Encara que no tenia |
3976 | +l'edat de renunciar a les roses, Isabel estava una mica passadeta |
3977 | +i havia perdut l'humor; però com que era una dona insensible, i no |
3978 | +hi veia més enllà del vestit de la temporada que li feia una |
3979 | +modista anònima, i s'arreglava a casa, ajudada d'una Carmeta |
3980 | +qualsevol; com que no tenia altres idees, ni altres preocupacions |
3981 | +espirituals, que el quedar bé amb la cosina tal i el fer un paper |
3982 | +fred a la tia fulana, i la seva felicitat consistia que li |
3983 | +diguessin -Quin goig que fas!- Isabel no podia queixar-se de la |
3984 | +vida. Demés estava convençuda que era una elegant, i parlava amb |
3985 | +despreci de totes les dames que anaven en automòbil, |
3986 | +considerant-les unes pervingudes i unes ordinàries. |
3987 | + |
3988 | +Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com |
3989 | +a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta |
3990 | +indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava |
3991 | +molt més ben relacionada que ella, i per mitjà de Paulina havia |
3992 | +arribat a formar part de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia |
3993 | +pogut menjar pastes (que ella sucava al te) en alguna d'aquelles |
3994 | +cases en què l'amo està ficat en Comanditeries i Anònimes. |
3995 | + |
3996 | +Per altra banda Paulina era una desenfeinada, i ella, que també |
3997 | +tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i |
3998 | +comentant. |
3999 | + |
4000 | +La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no |
4001 | +impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un |
4002 | +home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia |
4003 | +potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li |
4004 | +semblà indigne d'ella des del primer moment; però, com que Paulina |
4005 | +s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué |
4006 | +desenganyar-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la |
4007 | +sentia, tampoc: al que estava decidida, Isabel, era a no consentir |
4008 | +a casar-se, purament i exclusiva, per donar gust a Paulina. Aquell |
4009 | +senyor Melrosada li semblava una bona persona: fins no el trobà |
4010 | +gaire lleig; però no era per a ella: estava mancat de distinció, |
4011 | +no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un |
4012 | +paper que li millorés la situació present. |
4013 | + |
4014 | +De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué |
4015 | +defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia |
4016 | +trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè |
4017 | +Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava |
4018 | +follament enamorada de don Gaspar. |
4019 | + |
4020 | +Es lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de |
4021 | +món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels |
4022 | +fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la |
4023 | +poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta |
4024 | +importància. |
4025 | + |
4026 | +Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla |
4027 | +avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I |
4028 | +¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia |
4029 | +una casa que se'n deia _La Buena Sombra_. En Melrosada vivia un |
4030 | +moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament |
4031 | +absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt |
4032 | +anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al |
4033 | +port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava |
4034 | +una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a |
4035 | +l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys |
4036 | +pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant |
4037 | +el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria, |
4038 | +esperaria... |
4039 | + |
4040 | +Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del _cafè concert_. |
4041 | +Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un |
4042 | +perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes, |
4043 | +vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les |
4044 | +llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o |
4045 | +potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia |
4046 | +tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's. |
4047 | +Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la |
4048 | +vora de la porta d'entrada. |
4049 | + |
4050 | +De moment quedà incendiat per l'escenari. Lo que hi passava era |
4051 | +una barreja de soroll de talons i castanyoles, i una llum |
4052 | +projectada sobre uns braços i un escot, i una mica d'antiqüeles, i |
4053 | +un bé de déu de _mantón de Manila_. |
4054 | + |
4055 | +En Melrosada badà la boca i li brillaren els ulls. La dama de |
4056 | +l'escenari l'emocionava: i es feia la il·lusió que sentia una |
4057 | +febre satànica a tot el cos. Pensava en la cocaïna, en l'opi i |
4058 | +altres coses que havia sentit a dir, i en la mort de Petroni, tal |
4059 | +com la conta el _Quo Vadis_. En aquest èxtasi deliqüescent se li |
4060 | +presentà el cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat |
4061 | +completament d'idiota. El cambrer, veient que en Melrosada no |
4062 | +demanava res, li digué: |
4063 | + |
4064 | +-Què pendrà, el senyor? |
4065 | + |
4066 | +El professor no contestava res, i el cambrer insistí. |
4067 | + |
4068 | +-Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria. |
4069 | + |
4070 | +Don Gaspar tornà al món dels vius. Aquell bon home que |
4071 | +l'interrogava tan servicial era un ésser vulgaríssim, i feia cara |
4072 | +de ser una persona excel·lent. En Melrosada guaità al seu volt i |
4073 | +veié vasos de cervesa, i digué que li duguessin cervesa. |
4074 | + |
4075 | +La dansarina es retirà, i sortí una altra senyora més provocativa. |
4076 | +En Melrosada estava intrigadíssim : amb un posat de mussol mirava |
4077 | +l'escenari, que no podia separar-ne els ulls. Una dona vella i mal |
4078 | +endreçada, que tenia parentiu o relació més o menys directa amb |
4079 | +alguna artista, va seure a la taula del professor. Com que en |
4080 | +Melrosada no protestà, i a la dona va semblar-li un disbauxat de |
4081 | +molt bona jeia, li digué tranquilament: |
4082 | + |
4083 | +-Escolta: que em convides a cafè? |
4084 | + |
4085 | +En Melrosada no contestà; i quan comparegué el criat amb el doble |
4086 | +de cervesa, la intrusa li estirà el gec i digué: |
4087 | + |
4088 | +-Tu, porta'm un cafè. |
4089 | + |
4090 | +El cambrer, sense dar resposta, portà el cafè; però aleshores, al |
4091 | +nostre home, li passà una cosa més que desgraciada. |
4092 | + |
4093 | +Molt a la seva vora bromejaven uns jovenets conegudíssims per ell. |
4094 | +Dos de la colla eren _lluïssos_. Tots estudiaven l'ampliació de |
4095 | +dret, i en Melrosada els havia donat lliçons de dibuix _in illo |
4096 | +tempore_. |
4097 | + |
4098 | +Els nois començaren a mirar-lo i a riure, i en Melrosada se |
4099 | +n'adonà; i, de moment, tota la seva magnífica tragèdia se n'anà a |
4100 | +rodar davant de la por còmica, de l'esverament miserable, que |
4101 | +l'agafà, com si fos un infant que l'atrapen de dits a la sucrera. |
4102 | +El professor s'arronçava com un conill. Amb la sufocació que va |
4103 | +rebre li vingué un atac de tos que no s'acabava mai: una tos tan |
4104 | +forta, tan comprometedora, que tothom es girà a mirar-se'l i algú |
4105 | +féu: -Xit... xiiiit... |
4106 | + |
4107 | +La dona que seia amb ell l'abandonà; com ofesa, i li digué, amb |
4108 | +aire despectiu: |
4109 | + |
4110 | +-Ja em pagaràs aquest cafè. |
4111 | + |
4112 | +La tos s'anà calmant; però li entrà un fred, un tremolí, una |
4113 | +vergonya, que es pensava de debò que es moria. Va pagar la cervesa |
4114 | +i el cafè, i va fugir del local, acompanyat de les rialles de |
4115 | +tothom. |
4116 | + |
4117 | +En Melrosada continuà en el seu estat deliqüescent. En els |
4118 | +aparadors de les botigues s'imaginava veure-hi formes lúbriques i |
4119 | +horribles temptacions; les llums li cegaren la vista; el contacte |
4120 | +de la gent l'ofegava. Ell es creia un ésser petit, negre del carbó |
4121 | +de l'infern, degradat, desfet, indigne de presentar-se davant de |
4122 | +ningú. Els quatre estudiants li semblava, encara, que el seguien: |
4123 | +les llurs rialletes agudes li fiblaven a l'orella, i les sentia, |
4124 | +dins del cervell encès, com si fossin un airet desagradable i |
4125 | +agudíssim. De tant en tant es girava per mirar si de debò les |
4126 | +puntes dels peus persecutors li tocaven els seus talons, i en lloc |
4127 | +dels estudiants s'ensopegava a veure una revinguda dama o un home |
4128 | +trist i desolat com ell. Quan arribà a Canaletes ja li havia |
4129 | +passat l'emoció; la caminada i l'aire de la nit li posaren |
4130 | +l'enteniment en son lloc. Aleshores s'exclamà: -Què has fet, |
4131 | +Melrosada! On t'has ficat? Què has vist?- El pobre home no sabia |
4132 | +què respondre's a si mateix. Sentia com un horror de la seva pell, |
4133 | +dels seus ulls, de la seva boca, del seu vestit, impregnat del fum |
4134 | +i les olors del local; dels seus dits, que havien agafat el vas de |
4135 | +cervesa, aquell mateix vas on potser havia begut una donota; i com |
4136 | +una fúria infernal, veia al seu costat aquella desgraciada que |
4137 | +havia ingerit un cafè a les seves costelles. |
4138 | + |
4139 | +Anava pensant, pensant, i l'horror era encara més intensa. -Què |
4140 | +volies fer? Què era del teu esperit?- Aleshores recordava que la |
4141 | +idea del suïcidi li havia esbarriat el pensament: una suor freda |
4142 | +tornà a apoderar-se del seu cos. El suicidi! En Melrosada sentia |
4143 | +una por estranya, una por de morir: potser la terra que |
4144 | +l'aguantava no era prou ferma sota els peus. Però no; estava ben |
4145 | +lluny de la mort; i es preguntava: -¿Per què, per què, tot això?- |
4146 | +Aleshores veia el d'abans: l'estona del bar, les mirades de la |
4147 | +vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament, |
4148 | +la seva falta de gràcia... No s'imaginava com d'una cosa n'havia |
4149 | +vingut l'altra: era tan absurd, tot el que li succeïa aquella |
4150 | +tarda! |
4151 | + |
4152 | +I, en mig de totes les coses tèrboles (des de la conversa del |
4153 | +tramvia, des del diàleg amb el seu cosí, fins a les rialletes dels |
4154 | +estudiants), en Melrosada veia la figura de la Isabel. |
4155 | + |
4156 | +El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat |
4157 | +eixarreïda, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els |
4158 | +era permès donar. El pensament d'en Melrosada era tot per a la |
4159 | +vídua: procurava recordar detalladament els cops de cap, les |
4160 | +girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el |
4161 | +ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis, |
4162 | +el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la |
4163 | +cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents; tot |
4164 | +allò que en aquells moments en Melrosada (o sàtir deliciós!) |
4165 | +hauria omplert de besos. Però no: ell no n'era digne! Com a |
4166 | +contrast de la vídua, es veia ell, es recordava amb tots els pèls |
4167 | +i senyals, i encara es feia més petit i més ridícul davant |
4168 | +d'aquella dona fatal que es posava en mig del camí de la seva |
4169 | +vida. |
4170 | + |
4171 | +O Isabel! Perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en |
4172 | +el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista |
4173 | +tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva |
4174 | +timidesa! |
4175 | + |
4176 | +En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a |
4177 | +fer-se il·lusions que el trasbalsava _una cosa_ que no volia |
4178 | +anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de |
4179 | +pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest |
4180 | +sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la |
4181 | +més dolça angúnia. Ell, l'home tímid, l'home gris, estava en |
4182 | +possessió del que és etern com la divinitat que mou el sol i les |
4183 | +estrelles! |
4184 | + |
4185 | +Amb aquesta tamborinada de pensaments, el professor de dibuix. |
4186 | +assolí un tramvia de Gràcia-Rambles, i va seure, arraulit i |
4187 | +capficat, a la vora de una dolça velleta que duia un gran ram de |
4188 | +flors. I les idees d'en Melrosada eren encara més roses, més |
4189 | +blaves, més malves i més perles, i el perfum i la frescor del ram |
4190 | +l'anaven enterbolint deliciosament. Ja no pensava en la negror del |
4191 | +cafè concert, en els absurds esdeveniments i el desig de tràgica |
4192 | +disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, endreçada i polida, que |
4193 | +el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina. |
4194 | + |
4195 | +Arribà a la dispesa, i fou rebut pel seu amic i confident, un |
4196 | +empleat del Municipi. que es deia Salvador Puntí i era |
4197 | +espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la |
4198 | +cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells de |
4199 | +la casa, els lligava una encisadora amistat, i tots els diumenges |
4200 | +anaven a pendre cafè. En Salvador Punti va veure signes, en el |
4201 | +rostre d'en Melrosada, que demostraven una interna excitació; i, |
4202 | +mentre posaven les estovalles i tothom feia senyals de gana, en |
4203 | +Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una |
4204 | +Venus de guix, pronuncià aquestes paraules: |
4205 | + |
4206 | +-Puntí, estic enamorat!... |
4207 | + |
4208 | +* * * |
4209 | + |
4210 | +Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del |
4211 | +seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant, |
4212 | +amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que |
4213 | +havia tallat curosament amb el ganivet de postres. |
4214 | + |
4215 | +La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia |
4216 | +dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia |
4217 | +torturada a preguntes. Paulina restava silenciosa, amb un aire de |
4218 | +satisfacció, com si un vol d'angelets invisibles li anessin a fer |
4219 | +petons al sotabarbes i a la nuca. |
4220 | + |
4221 | +Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua, |
4222 | +sense dir res es retirà a la seva cambra. Aquella nit tenia de |
4223 | +llegir encara la _Lectura Dominical_. Intentà la lectura, però no |
4224 | +es feia càrrec de res: s'empassava les lletres maquinalment sense |
4225 | +copsar-ne el sentit. Va plegar la revista, i va abandonar-se en el |
4226 | +sofà on feia les migdiades. |
4227 | + |
4228 | +Paulina Buxareu, encara que seguríssima del seu èxit, no hi |
4229 | +acabava de veure clar, en tot allò que duia entre mans. Si no |
4230 | +perquè hauria estat una cosa poc convenient, Paulina va desitjar |
4231 | +una sentada amb el professor, per canviar impressions i esbrinar |
4232 | +l'efecte que la vídua havia produït en l'ànima de don Gaspar. Però |
4233 | +no, no podia ser: aquelles hores de la nit, i ella sola! No, no: |
4234 | +de cap manera. Paulina va resignar-se, i procurà aguantar la seva |
4235 | +impaciència. |
4236 | + |
4237 | +La seva manera d'apreciar el cas de la vídua i el professor era |
4238 | +ben absurda. Un dia, perquè sí, sense motiu que ho justifiqués, li |
4239 | +passà pel cap que en Melrosada i la Isabel havien de contraure |
4240 | +matrimoni. Això semblarà fantàstic al lector, però Paulina Buxareu |
4241 | +era d'aquella manera: totes les idees que tenia sobre les coses, i |
4242 | +tots els pensaments que presidien les seves accions, eren nats |
4243 | +sense raó ni motiu de cap mena. Paulina Buxareu vivia fora de la |
4244 | +vida, completament externa a la realitat, encara que aparentment |
4245 | +semblava una bona burgesa, una dona que obra d'una manera |
4246 | +determinada, segons la seva educació, la seva qualitat mental, els |
4247 | +prejudicis i el corrent de la vida que se l'emporta. Encara que |
4248 | +els que la coneguessin superficialment creguessin que Paulina era |
4249 | +així, el fet cert i positiu és que Paulina, mai, mai de la vida va |
4250 | +obrar com una dona relativament equilibrada. |
4251 | + |
4252 | +És que Paulina tenia una fantasia de baixa qualitat, però una |
4253 | +fantasia prodigiosa. Tota la literatura que s'havia empassat li |
4254 | +feia més mal que una pedregada seca; i la seva pietat |
4255 | +profundíssima, la seva religió gairebé fisiològica, l'havien |
4256 | +guardada no poques vegades. Perquè Paulina, llegís el que llegís, |
4257 | +o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del |
4258 | +tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc |
4259 | +comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades |
4260 | +dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en |
4261 | +el cervell de Paulina. A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava |
4262 | +un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre |
4263 | +les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el |
4264 | +seus acudits. |
4265 | + |
4266 | +Un temps, quan es creia apta per a les grans passions i els actes |
4267 | +sublims, volgué assajar sobre la seva pròpia persona, sense mirar |
4268 | +les conseqüencies del que es proposava fer. Després, quan es donà |
4269 | +aires de dona reposada, i lliure de les tempestats espirituals, |
4270 | +volgué fer servir la gent que la rodejava per forjar novel·les |
4271 | +vives amb la sang i amb l'ànima del pròxim. |
4272 | + |
4273 | +No vol dir que la tia Paulina fos una dona perillosa: duia, com |
4274 | +s'ha vist ja, tots els seus trucs pintats a la cara; però Déu ha |
4275 | +posat en el món éssers com en Gaspar Melrosada perquè les ties |
4276 | +Paulines, amb la més bona intenció, en facin víctimes expiatòries. |
4277 | + |
4278 | +Ella havia llegit algun idil·li entre un celibatari i una vídua; |
4279 | +ella sabia que els homes que viuen solters es tornen egoistes i |
4280 | +escèptics, i que llur mort és com la dels pardals sota la neu. |
4281 | +L'aspecte teatral que oferia per a ella el casament d'en Melrosada |
4282 | +i la Isabel, i la simpatia que li havia inspirat el professor, |
4283 | +juntament amb el desig de fer-li la felicitat, foren els elements |
4284 | +que engendraren la idea monstruosa. Paulina no pensà ni un sol |
4285 | +minut en les qualitats de l'un ni de l'altre, ni la inquietà per |
4286 | +un moment llur psicologia, perquè, per a Paulina Buxareu, les |
4287 | +ànimes de la vídua i en Melrosada no eren precisament les vives i |
4288 | +veritables que informaven llurs cossos, sinó que eren unes ànimes |
4289 | +completament falses, que havia creat la imaginació de Paulina; i |
4290 | +en Melrosada no era el professor tímid que viu a dispesa, i la |
4291 | +vídua no era aquella Isabel banal i egoista, sinó que eren dos |
4292 | +éssers humans que no tenien res que veure amb la realitat i vivien |
4293 | +solament en el cervell de Paulina Buxareu. |
4294 | + |
4295 | +Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a |
4296 | +meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i |
4297 | +havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i |
4298 | +aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a |
4299 | +assolir-ho. No hi feia res, que topés amb dificultats terribles; |
4300 | +no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava |
4301 | +seguríssima que complia amb el seu deure. |
4302 | + |
4303 | +Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i |
4304 | +pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer |
4305 | +pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi |
4306 | +venia malament. En Melrosada era una incògnita; però Paulina també |
4307 | +estava segura que de la voluntat del professor ella podia fer-ne |
4308 | +el que volgués. |
4309 | + |
4310 | +Quan la Paulina va jeure embolicada amb tots els atuells i |
4311 | +abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima |
4312 | +camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna; |
4313 | +després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la Muntanya |
4314 | +si tot allò sortia del gust d'ella; la nostra Paulina, ja una mica |
4315 | +ensonyada, es lliurà als més optimistes pensaments. S'imaginà la |
4316 | +llar dels seus amics. Ella hi anava de visita. Isabel li besava |
4317 | +les galtes amb emoció. En Melrosada li oprimia la mà efusivament. |
4318 | +Ella seia a la voreta del foc. En Melrosada parlava de pintura; |
4319 | +tossia una mica; deia que estava constipat. La seva muller se |
4320 | +n'anava un instant per dur-li una tassa de te. Aleshores en |
4321 | +Melrosada li deia confidencialment: |
4322 | + |
4323 | +-Paulina: sóc feliç! |
4324 | + |
4325 | +Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven |
4326 | +de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el |
4327 | +servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després, |
4328 | +després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes |
4329 | +paraules: |
4330 | + |
4331 | +-Paulina: saps?... Em sembla que sí! em sembla que sí!... Ahir |
4332 | +vàrem anar a casa el metge... |
4333 | + |
4334 | +I Paulina li besava les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i |
4335 | +pensava fer una gorreta ben bufona amb unes puntes i uns llacets |
4336 | +de seda. |
4337 | + |
4338 | +I Paulina Buxareu, que pensava aquestes coses tan belles, es sentí |
4339 | +vençuda per la son, i començà una tanda de roncs tènues, |
4340 | +discretíssims, virginals. |
4341 | + |
4342 | + |
4343 | + |
4344 | +VI |
4345 | + |
4346 | +Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el |
4347 | +comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest: |
4348 | + |
4349 | +-Però, Paulina, si és tan tímid! |
4350 | + |
4351 | +En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de |
4352 | +l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada. |
4353 | + |
4354 | +-Estic foll! estic foll! Me l'estimo... |
4355 | + |
4356 | +I Paulina contestava sempre: |
4357 | + |
4358 | +-Doncs què espera, home! |
4359 | + |
4360 | +Paulina estava satisfeta, contenta de la seva obra. Veia amb |
4361 | +fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit, |
4362 | +en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en |
4363 | +Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però estava com |
4364 | +avergonyit davant de la família Buxareu. No cal dir que les |
4365 | +classes de dibuix s'havien acabat feia temps i el professor només |
4366 | +hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi |
4367 | +esbroncà la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la |
4368 | +canalla que fessin broma de l'antic professor. Cada vegada que |
4369 | +parlava amb ell es trobava cohibit, perquè el pobre don Gaspar, |
4370 | +encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per |
4371 | +amagar l'estat de la seva ànima. |
4372 | + |
4373 | +Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però |
4374 | +la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu |
4375 | +propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una |
4376 | +tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don |
4377 | +Gaspar i l'home es decidia a declarar-se. |
4378 | + |
4379 | +Isabel, que havia començat l'aventura de per riure, estava també |
4380 | +una mica esverada davant de l'assiduïtat del professor. Perquè |
4381 | +Isabel es deia: -Aquest home se'm declararà. I què faig |
4382 | +aleshores?- És positiu que en Melrosada no li feia gens de gràcia: |
4383 | +li semblava impossible poder-lo estimar. I, si venia el moment de |
4384 | +la declaració, què? Li donaria una carbassa rodona. I aleshores la |
4385 | +seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense |
4386 | +negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li |
4387 | +diria que sí des del primer moment? |
4388 | + |
4389 | +Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera: |
4390 | +¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell |
4391 | +l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell? Un professor de |
4392 | +dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no |
4393 | +podia satisfer de cap manera les seves ambicions. |
4394 | + |
4395 | +Isabel havia decidit, ja feia temps, una norma de vida. Ella no |
4396 | +tenia més enllà de trenta vuit anys, i els duia molt ben |
4397 | +portadets. La seva persona era cotitzable, encara que fos per una |
4398 | +petita quantitat, i estava resolta a no oferir-se en el mercat |
4399 | +matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix; i el pobre |
4400 | +Melrosada, per bona persona que fos, no li oferia pas aquest |
4401 | +guany. I per tan poca cosa Isabel no volia provar, de cap manera, |
4402 | +una aventura matrimonial d'on potser sortiria amb les mans al cap. |
4403 | + |
4404 | +Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva |
4405 | +amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava |
4406 | +creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per |
4407 | +a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens |
4408 | +don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era |
4409 | +completament inútil. |
4410 | + |
4411 | +Isabel era hipòcrita i covarda, i estava segura que Paulina no li |
4412 | +perdonaria aquest engany. Li feia por de perdre una amiga com |
4413 | +aquella, i li feia por, també, que vingués el moment terrible de |
4414 | +decidir-se. I, en mig d'aquestes pors, sentia una mena de |
4415 | +confiança en si mateixa: esperava que arribés algun esdeveniment, |
4416 | +una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada |
4417 | +fos carbassejat i Paulina restés convençuda. |
4418 | + |
4419 | +Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el |
4420 | +professor; però ell estava reservadíssim, i només a en Salvador |
4421 | +Puntí feia les revelacions necessàries. |
4422 | + |
4423 | +Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell |
4424 | +canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se |
4425 | +exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li |
4426 | +havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels |
4427 | +pantalons en la forma que encomanà la nit anterior; es feia |
4428 | +raspallar els vestits dues vegades el dia; i la minyona que li |
4429 | +arreglava la cambra notà amb estupefacció que en Melrosada havia |
4430 | +adquirit un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia |
4431 | +olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen |
4432 | +que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de |
4433 | +faldilles. |
4434 | + |
4435 | +En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que |
4436 | +el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al |
4437 | +professor enamorat. |
4438 | + |
4439 | +En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut. |
4440 | +Anticlerical terrible, no se li escapava, però, cap paraula |
4441 | +despectiva ni cap protesta contra els capellans: molt al contrari, |
4442 | +a la dispesa hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més |
4443 | +gran respecte i amabilitat. |
4444 | + |
4445 | +Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb |
4446 | +tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de |
4447 | +les seves conviccions especials, somreia serenament, i en el fons |
4448 | +de la seva ànima perdonava l'indiscret. |
4449 | + |
4450 | +De jovenet havia estimat amb passió una cosidora eixelebrada. Un |
4451 | +dia va veure que la cosidora li era infidel: en Puntí va |
4452 | +resignar-se. I quan, després de molt temps, la malvestat va |
4453 | +oprimir aquella dona, ell va donar-li participació en els seus |
4454 | +estalvis; participació que encara continuava oferint amb veritable |
4455 | +filantropia. |
4456 | + |
4457 | +Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai |
4458 | +en el matrimoni. Complia estrictament els seus deures d'empleat |
4459 | +municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges, |
4460 | +anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans |
4461 | +extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del |
4462 | +quint pis del Liceu. |
4463 | + |
4464 | +Un cop la setmana, sortia misteriosament després de sopar, i no |
4465 | +deia mai on encaminava els seus passos; encara que dos estudiants |
4466 | +de Balaguer, que feien la carrera de medicina, descobriren que en |
4467 | +Salvador Puntí anava a una sessió d'espiritisme o a _fer el bé_, |
4468 | +com diuen els iniciats. |
4469 | + |
4470 | +En Puntí era un home convençut de la seva valor limitada, i ho |
4471 | +fiava tot a la misericòrdia divina. Mai promovia cap discussió, ni |
4472 | +contradeia els seus companys, ni afirmava res amb aplom. Comprenia |
4473 | +fins a quin punt la gent estava distanciada de la seva manera de |
4474 | +pensar i de sentir. Algun cop inicià converses de proselitisme amb |
4475 | +en Melrosada; però veia clarament que el professor no hi volia |
4476 | +saber res, amb els esperits. |
4477 | + |
4478 | +Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret |
4479 | +del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses |
4480 | +del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de |
4481 | +dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el |
4482 | +problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els |
4483 | +remeis, sense saber quin li donarà la salut, es lliurà, aquells |
4484 | +dies, al diàleg confidencial amb en Salvador Puntí, i li féu |
4485 | +confessió plenària. En Puntí no creia en aquell amor. Opinava que, |
4486 | +en el cos d'en Melrosada, un esperit lúbric hi havia fet de les |
4487 | +seves: calia que en Melrosada s'humiliés i es purifiqués, i fes |
4488 | +esforços per desfer-se d'aquell esperit que el dominava. |
4489 | + |
4490 | +Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho |
4491 | +acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre: |
4492 | + |
4493 | +-Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe |
4494 | +és essencial. |
4495 | + |
4496 | +En Melrosada vacil·là i dubtà fins al punt que tot allò que li |
4497 | +deia en Salvador Puntí li produïa un cert esverament. |
4498 | + |
4499 | +En Salvador Puntí intensificà les seves prèdiques; i en Melrosada, |
4500 | +que ja no es veia del tot extern a aquell món misteriós on vivia |
4501 | +el seu amic, sol·licità l'iniciament, i en Puntí, molt satisfet, |
4502 | +li va prometre que el duria a una sessió, on es faria perfecte |
4503 | +càrrec i quedaria convençut de tot allò que li semblava |
4504 | +impossible. |
4505 | + |
4506 | +Una nit anaren al lloc del misteri. Era un entresol miserable del |
4507 | +carrer de Mendizàbal. En aquell entresol hi vivia una certa dama |
4508 | +ex-amiga d'un aristòcrata. Els dos visitants trucaren a la porta i |
4509 | +penetraren immediatament al menjador; un menjador petit on hi |
4510 | +havia una vintena de persones segudes al volt de la taula. En |
4511 | +Melrosada fou presentat a la mestressa. Era una dona d'uns |
4512 | +cinquanta anys, passada, pintada, vestida amb una bata de seda |
4513 | +violeta, trofeu d'antigues grandeses, però que aleshores tenia les |
4514 | +puntes estripades i la color beguda. Aquesta dona els rebé amb |
4515 | +gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La concurrència era |
4516 | +tota d'aspecte humil i deplorable: dones que venien de qui sap a |
4517 | +on amb la canalla que se'ls adormia a la falda; algun noiet |
4518 | +dependent de drogueria; algunes modistetes que anaven amb el pare |
4519 | +i la mare i tota la família; i en un recó es distingia, pel seu |
4520 | +aspecte encara més humil, un obrer monstruós com un goril·la, amb |
4521 | +les espatlles de descarregador del moll i una alçària de Sant Pau, |
4522 | +que anava amb samarreta i pantalons de vellut. En Melrosada i en |
4523 | +Puntí cridaven l'atenció per llur aire de senyors; i el professor |
4524 | +es meravellà de la manera com tota aquella gent tractava el seu |
4525 | +amic, i de la germanor que presidia aquell acte. |
4526 | + |
4527 | +Al moment que arribaren, un mèdium feia admirables revelacions. |
4528 | +Era, el tal subjecte, un xicot prim, fadrí llauner, que es sentia |
4529 | +posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina. |
4530 | + |
4531 | +Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i |
4532 | +feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar |
4533 | +rapè; i de sobte deia que la república era un fet, i es passava |
4534 | +els dits per la barba afaitada, i aleshores, un home gras i |
4535 | +vermell que se'l mirava amb uns ulls com unes taronges, deia, tot |
4536 | +convençut: |
4537 | + |
4538 | +-És en Ruiz Zorrilla! |
4539 | + |
4540 | +Després del seu discurs republicà, el fadrí mèdium obria els ulls, |
4541 | +i els tornava a tancar de seguida. Es posava una mà damunt del |
4542 | +pit, i l'altra mà, amb el puny clos, la col·locava damunt dels |
4543 | +ronyons; aixecava el cap amb arrogància, i deia: |
4544 | + |
4545 | +-_Voto a cien mil bombas!_ |
4546 | + |
4547 | +Aleshores el subjecte gras i vermell aclaria el personatge, i |
4548 | +insinuava, tímidament: |
4549 | + |
4550 | +-És en Napoleó! |
4551 | + |
4552 | +En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet |
4553 | +com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a |
4554 | +riure's del que veia. |
4555 | + |
4556 | +Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga |
4557 | +enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va |
4558 | +dir-li, maternalment: |
4559 | + |
4560 | +-No s'_entregui_ més: per avui ja n'hi ha prou. |
4561 | + |
4562 | +I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb |
4563 | +una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir |
4564 | +res. |
4565 | + |
4566 | +Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En |
4567 | +Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia |
4568 | +llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies |
4569 | +els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina. |
4570 | + |
4571 | +No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una |
4572 | +manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el |
4573 | +nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala |
4574 | +persona. |
4575 | + |
4576 | +Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt |
4577 | +carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa |
4578 | +va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la |
4579 | +dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus, |
4580 | +amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies |
4581 | +imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un |
4582 | +borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava. |
4583 | + |
4584 | +Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a |
4585 | +il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa |
4586 | +recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap |
4587 | +i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs |
4588 | +inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà |
4589 | +posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca |
4590 | +solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer |
4591 | +l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer |
4592 | +constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona. |
4593 | + |
4594 | +De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i |
4595 | +ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la |
4596 | +Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense |
4597 | +gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta |
4598 | +feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una |
4599 | +ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus |
4600 | +que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el |
4601 | +posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la |
4602 | +varen fer fugir més que de pressa. |
4603 | + |
4604 | +Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues |
4605 | +noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i |
4606 | +esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del |
4607 | +desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar, |
4608 | +i una _indivídua_ que tenia al costat, que era la seva pròpia |
4609 | +muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front. |
4610 | + |
4611 | +El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis |
4612 | +el violentaven. |
4613 | + |
4614 | +Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren |
4615 | +en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i |
4616 | +a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa. |
4617 | +Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al |
4618 | +seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada |
4619 | +més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de |
4620 | +la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia |
4621 | +d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït |
4622 | +per algun tarambana. |
4623 | + |
4624 | +La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i |
4625 | +declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era |
4626 | +molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de |
4627 | +les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i |
4628 | +orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien |
4629 | +anar-se'n de cap manera. |
4630 | + |
4631 | +Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la |
4632 | +matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La |
4633 | +concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de |
4634 | +puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin |
4635 | +aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents. |
4636 | + |
4637 | +En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En |
4638 | +Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava |
4639 | +obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci, |
4640 | +digué aquestes paraules al seu amic: |
4641 | + |
4642 | +-Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però |
4643 | +tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els |
4644 | +miracles mai són provocats pels orgullosos. |
4645 | + |
4646 | +L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de |
4647 | +caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen |
4648 | +per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els |
4649 | +defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu |
4650 | +purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable |
4651 | +llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna. Aquestes ànimes, |
4652 | +que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen |
4653 | +d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què |
4654 | +es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva |
4655 | +desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells |
4656 | +les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer |
4657 | +la seva naturalesa d'esperits. |
4658 | + |
4659 | +L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de |
4660 | +procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les |
4661 | +nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el |
4662 | +nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats. |
4663 | + |
4664 | +-Li confesso, Puntí, que tot això és extraordinari- contestà en |
4665 | +Melrosada; -però també dec dir-li que no em soluciona res, que no |
4666 | +hi veig clar en lo que pugui referir-se al meu amor. |
4667 | + |
4668 | +-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament. |
4669 | +Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina |
4670 | +un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només |
4671 | +en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la |
4672 | +intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic |
4673 | +que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè |
4674 | +agravià involuntàriament, es venja en aquesta forma: fent-li |
4675 | +creure que vostè sent una passió per una dona, donant-li les |
4676 | +inquietuds i les vacil·lacions que ara el dominen. |
4677 | + |
4678 | +-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em |
4679 | +sembla que el meu enamorament serà tan fora de lloc com vulgui, |
4680 | +però els esperits dels morts no hi tenen res que veure. |
4681 | + |
4682 | +-Vostè podrà opinar així, però el que jo li he dit és la pura |
4683 | +veritat. No em ve de nou la seva poca fe: necessita altres |
4684 | +experiències; però cregui'm, Melrosada, humiliïs... |
4685 | + |
4686 | +Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no |
4687 | +li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera. |
4688 | +Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de |
4689 | +Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per |
4690 | +mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames |
4691 | +optimistes de la tia Paulina. |
4692 | + |
4693 | +Des d'aleshores comprengué que entre en Salvador Puntí i ell hi |
4694 | +havia un abisme espantós. Com podia ser veritat, aquella teoria |
4695 | +absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos |
4696 | +eixerit de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les |
4697 | +seves ungles acurades. Oh! aquelles mans! |
4698 | + |
4699 | +El que no comprenia en Melrosada era per què el seu instint no |
4700 | +s'havia despertat fins aleshores; com havia passat tota una vida |
4701 | +sense pensar en la necessitat absoluta de cercar una dona honrada |
4702 | +que l'estimés. I la por era sempre la mateixa: creure que potser |
4703 | +havia fet tard, que era ja impossible que ell enamorés ningú. |
4704 | + |
4705 | +En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament casta, i |
4706 | +una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es |
4707 | +ruboritzava de confessar-s'ho a sí mateix; però era una cosa |
4708 | +essencial, una cosa imprescindible, per a assolir el que |
4709 | +desitjava. |
4710 | + |
4711 | +Aquesta temor tan íntima no s'atreví a manifestar-la a ningú: fins |
4712 | +es donava vergonya de consultar-ho a cap metge. En Melrosada era |
4713 | +excessivament pudorós; però la seva por era excessivament |
4714 | +inquietant. Aquella nit de l'espiritisme, quan en Melrosada |
4715 | +abandonà el seu amic, es sentí més que mai dominat pel dubte |
4716 | +corsecador. Es tancà a la seva cambra, i li vingué una idea |
4717 | +ardida, veritablement impròpia d'ell. No volia viure més amb |
4718 | +aquella intranquil·litat: decidí que l'endemà, a la caiguda de la |
4719 | +tarda, faria la prova. Organitzà tot un programa: aniria a tal |
4720 | +banda, beuria una mica, procuraria perdre el seny, i després... |
4721 | +després... Quan pensà en lo de després en Melrosada s'esverà més |
4722 | +que mai. Oh, no! De cap manera! No podia fer-ho, no havia de |
4723 | +fer-ho: el seu amor l'en guardaria! ¿Ell, cometre semblant |
4724 | +indignitat? Ni que fos a fi de bé. |
4725 | + |
4726 | +En Melrosada sentí unes esgarrifances de fred espantoses, i, sense |
4727 | +saber com, els ulls se li ompliren de llàgrimes; i, tremolant, |
4728 | +agafà la seva camisa de dormir i l'apretà contra el pit com si fos |
4729 | +un lliri puríssim. |
4730 | + |
4731 | + |
4732 | + |
4733 | +VII |
4734 | + |
4735 | +Som al jardí dels Buxareu. Fa un solet deliciós, i la família |
4736 | +acaba de dinar. La tia Paulina ha estat invitada. Truquen a la |
4737 | +porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor |
4738 | +de dibuix a interrompre les digestions. |
4739 | + |
4740 | +La tia Paulina s'està preparant per fer el salt del tigre, vull |
4741 | +dir, per precipitar la declaració d'en Melrosada. Fa una pila de |
4742 | +dies que ja té encarregats els melindros. |
4743 | + |
4744 | +En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat |
4745 | +una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet |
4746 | +ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra, |
4747 | +impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota |
4748 | +els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides |
4749 | +amb l'elegància més elemental. La tia Paulina esguarda el fragment |
4750 | +d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan |
4751 | +observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet |
4752 | +imperdonable? |
4753 | + |
4754 | +¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la |
4755 | +Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça |
4756 | +arcaica? |
4757 | + |
4758 | +La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets |
4759 | +li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange |
4760 | +macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria. En |
4761 | +Melrosada era absent a les angúnies de la tia Paulina: ell duia |
4762 | +aquells calçotets perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres; |
4763 | +i es lligava, les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de |
4764 | +la bota, perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó. |
4765 | + |
4766 | +Una iniciativa pròpia, una graciosa reforma sobre aquest punt, |
4767 | +hauria estat demanar massa al professor: prou feia amb el nus de |
4768 | +la corbata i amb el raspall de les dents. |
4769 | + |
4770 | +La tia Paulina no veia res ni podia articular paraules. En |
4771 | +Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa |
4772 | +l'actitud de la seva amiga: procurava seguir una conversa general |
4773 | +amb en Víctor Buxareu i la seva dona. Els nens petits corrien pel |
4774 | +jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes |
4775 | +geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien: |
4776 | + |
4777 | +-A veure si sap on és el Bramaputra. |
4778 | + |
4779 | +En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens |
4780 | +palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot |
4781 | +dient-li: |
4782 | + |
4783 | +-Ela, ela, que no ho sap! |
4784 | + |
4785 | +La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els |
4786 | +calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una |
4787 | +tristesa aclaparadora. |
4788 | + |
4789 | +Unes hores després, quan en Melrosada anà cap a casa sense haver |
4790 | +pogut veure la Isabel, fou sobtat per una visita. |
4791 | + |
4792 | +Quatre copets sonaren a la porta de l'habitació, i en Melrosada |
4793 | +obrí. Era la tia Paulina. |
4794 | + |
4795 | +En Melrosada quedà lívid d'emoció. Excusà el desordre de la |
4796 | +cambra, no sabé què dir; però la tia Paulina estava severa: una |
4797 | +implacable decisió lluïa en els seus ulls. En Melrosada volia |
4798 | +preguntar: no sabia el perquè d'aquella visita. Com era possible? |
4799 | +La tia Paulina a aquelles hores, i sola! Què devia haver passat? |
4800 | +Quina gran desgràcia venia a comunicar-li? |
4801 | + |
4802 | +La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds |
4803 | +del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de |
4804 | +tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué |
4805 | +posades damunt la calaixera del professor, ordenà: |
4806 | + |
4807 | +-Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons. |
4808 | + |
4809 | +-Pa...pa...ulina... |
4810 | + |
4811 | +-Obeeixi. |
4812 | + |
4813 | +En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon. |
4814 | +Està vermell i tremola visiblement. |
4815 | + |
4816 | +-Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més |
4817 | +amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets. |
4818 | + |
4819 | +-Pau...pau...lina... |
4820 | + |
4821 | +En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant: |
4822 | +es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una |
4823 | +cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos. |
4824 | + |
4825 | +Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde |
4826 | +de la _Jarretière_, li posa la lligacama. Quan ha vist la |
4827 | +lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir |
4828 | +profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció. |
4829 | + |
4830 | +Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules: |
4831 | + |
4832 | +-D'avui endavant es posarà lligacames. On va, home, amb aquelles |
4833 | +vetes! ¿No veu que no faríem res? |
4834 | + |
4835 | +En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions, |
4836 | +però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor, |
4837 | +don Gaspar li va al darrera cridant: |
4838 | + |
4839 | +-Paulina!... Paulina!... |
4840 | + |
4841 | +Els companys de dispesa s'han informat del fet. Es comenta la cosa |
4842 | +de mil maneres. Una dama ha entrat a l'habitació del professor: en |
4843 | +Melrosada ha estat una estona sol amb ella. La remor arribà a |
4844 | +orelles de la mestressa. A l'hora de sopar s'insinuen rialles |
4845 | +burletes. |
4846 | + |
4847 | +A la mestressa no li fa gens de goig, tot allò. |
4848 | + |
4849 | +En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es |
4850 | +troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut |
4851 | +entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada està |
4852 | +desarmat entre els seus companys; no gosa aixecar els ulls de la |
4853 | +vianda; menja amb les galtes vermelles i suant d'angúnia. |
4854 | + |
4855 | +Quan el sopar ha finit, la dispesera emprén en Melrosada |
4856 | +privadament. |
4857 | + |
4858 | +-Don Gaspar, vostè sap que la meva casa és una casa seriosa: hi ha |
4859 | +dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis, i... francament... |
4860 | +don Gaspar, una servidora no voldria molestar-lo (vostè és el més |
4861 | +vell de la casa... jo no més li dec que favor); però... don |
4862 | +Gaspar... vostè comprèn... |
4863 | + |
4864 | +En Melrosada està tan emocionat i tan fora de si, que no sap si |
4865 | +saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall |
4866 | +d'indi. Això ja és massa! Aquesta broma no es pot tolerar! |
4867 | +Imaginar-se semblant cosa d'ell! |
4868 | + |
4869 | +Per altra banda veu en Melrosada que tota protesta fóra inútil, i |
4870 | +adopta un aire de víctima sacrificada, i pensa: -Tot això ho |
4871 | +pateixo per la Isabel! per ella! Tot sigui per ella! |
4872 | + |
4873 | +Quan la dispesera ha finit el sermó, en Melrosada contesta, amb |
4874 | +gran humilitat: -Està bé, Teresina: ho tindré present. |
4875 | + |
4876 | +-Per Déu, don Gaspar! Jo no voldria ofendre'l!... En Melrosada |
4877 | +entra a la cambra d'en Salvador Puntí. El seu amic té un bromerot |
4878 | +de mil dimonis dintre la closca: el constipat està en el període |
4879 | +àlgid. |
4880 | + |
4881 | +En Melrosada, caritativament, amablement, agafa una novel·la que |
4882 | +és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura. |
4883 | + |
4884 | +En Salvador Puntí s'endormisca. En Melrosada sent una dolor viva a |
4885 | +les pantorrilles: les lligacames l'apreten que és un gust. |
4886 | + |
4887 | + |
4888 | + |
4889 | +VIII |
4890 | + |
4891 | +La tia Paulina ja en té prou d'indecisions i de timideses. |
4892 | +L'espectre dels calçotets ha desaparescut. En Melrosada ha promès |
4893 | +que faria un punt d'home, i sembla que anirem a raure a allò de |
4894 | +les primeres amonestacions. |
4895 | + |
4896 | +La tia Paulina ho ha preparat tot magníficament, amb una precisió |
4897 | +admirable. No ha volgut invitar gaires persones: vuit o deu a tot |
4898 | +tirar. |
4899 | + |
4900 | +Els invitats entraran a la sala. El menjador estarà a punt per a |
4901 | +quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells, |
4902 | +pastissos i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de |
4903 | +tovallonets, estovalletes i camins de taula. |
4904 | + |
4905 | +La declaració s'ha de fer abans del berenar: en Melrosada |
4906 | +aprofitarà una ocasió favorable. El corredor, per exemple, li serà |
4907 | +d'una gran utilitat: tot caminant podrà arreglar la cosa. La tia |
4908 | +Paulina pensa que això és un ai! La qüestió és donar el primer |
4909 | +pas: tota la resta ja anirà venint. |
4910 | + |
4911 | +En Melrosada està decidit, encara que la visita que li ha fet la |
4912 | +tia Paulina la vetlla mateixa de l'esdeveniment, i l'aparició de |
4913 | +les lligacames, el tenen una mica desorientat. El matí, en |
4914 | +llevar-se, ha intentat posar-se-les, i ha notat que l'apretaven |
4915 | +molt. Les ha afluixades una mica, però l'home no s'hi sent prou a |
4916 | +gust. |
4917 | + |
4918 | +La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i |
4919 | +gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa |
4920 | +sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com |
4921 | +si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la |
4922 | +visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres |
4923 | +hores de la tarda. |
4924 | + |
4925 | +En Melrosada arriba molt abans que els altres invitats. S'ha fet |
4926 | +tallar els cabells i duu un vestit nou. Està agraïdíssim a la tia |
4927 | +Paulina. La tia Paulina s'excusa per la conducta observada amb ell |
4928 | +a propòsit de les lligacames. En Melrosada somriu. |
4929 | + |
4930 | +-Paulina, vostè és com la meva mare. |
4931 | + |
4932 | +Quan en Melrosada ha dit això, li sembla que pot ser ofensiu per a |
4933 | +la tia Paulina. |
4934 | + |
4935 | +-Vostè és la meva germaneta. Per a vostè no tinc secrets. Com ho |
4936 | +faria, sense vostè? |
4937 | + |
4938 | +En Melrosada pondera la serietat dels moments. Fa constar que |
4939 | +aquest és potser el dia més important de la seva vida: si les |
4940 | +circumstàncies li són favorables, avui es decidirà la seva sort. |
4941 | + |
4942 | +La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva |
4943 | +amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta |
4944 | +del professor; però la tia Paulina està plena de confiança. |
4945 | + |
4946 | +En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha |
4947 | +trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat: |
4948 | +això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a |
4949 | +demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del |
4950 | +menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejarà la dolçor |
4951 | +dels tortells amb el sí de l'enamorada. |
4952 | + |
4953 | +Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres |
4954 | +solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores. |
4955 | +Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen |
4956 | +descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi |
4957 | +acuden, encara que sigui a les portes de l'infern. Després han |
4958 | +vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes |
4959 | +bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen |
4960 | +l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta. Són filles |
4961 | +d'un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan |
4962 | +l'ofici d'institutrius. Volen que se les tracti de _miss_, i tenen |
4963 | +pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un |
4964 | +lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les |
4965 | +úniques persones de Barcelona que saben donar un te. |
4966 | + |
4967 | +La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent |
4968 | +per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai, |
4969 | +perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a |
4970 | +escoltar la història d'un plet que conten. |
4971 | + |
4972 | +L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no |
4973 | +l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el |
4974 | +desconcerta. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara |
4975 | +és inútil: les dues bessones la tenen acaparada, contant-li una |
4976 | +malaltia plena de complicacions. El marit Perearnau, que és un |
4977 | +inconvenient i mai sap el que té de dir i el que té de callar, ha |
4978 | +fet una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina que |
4979 | +mortifiquen la seva dona. Paulina vol girar la conversa, però en |
4980 | +Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben |
4981 | +treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en |
4982 | +Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan |
4983 | +Llimona. |
4984 | + |
4985 | +En Melrosada, que no està per pintures, fa un paperot callat i |
4986 | +fred, i no es sap treure les paraules de la boca. Veient que la |
4987 | +situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel, comença |
4988 | +a posar-se nerviós i a perdre la mica d'aplom que s'ha endut de |
4989 | +casa. Paulina se n'adona amb dolor; però, com que és tan hàbil, |
4990 | +parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a |
4991 | +cantar no sé què d'en Borràs de Palau. |
4992 | + |
4993 | +La cançó que canta resulta ser allò de _Vora, voreta la mar_, i la |
4994 | +melodia del fill adoptiu de Mataró obra l'ànima d'en Melrosada, |
4995 | +que a la fi troba pretext per a col·locar-se al costat de la |
4996 | +vídua, que, amb un joc de parpelles criminals va fent a bocinets |
4997 | +l'ànima del professor enamorat. |
4998 | + |
4999 | +En Melrosada no diu res: està ben vist que el pobre home no ha |
5000 | +nascut per fer l'ofici de don Juan. Ell prou es pensava: -Avui sí, |
PASSED: Continuous integration, rev:235 jenkins. qa.ubuntu. com/job/ ubuntu- keyboard- ci/480/ jenkins. qa.ubuntu. com/job/ ubuntu- keyboard- utopic- amd64-ci/ 106 jenkins. qa.ubuntu. com/job/ ubuntu- keyboard- utopic- armhf-ci/ 105 jenkins. qa.ubuntu. com/job/ ubuntu- keyboard- utopic- armhf-ci/ 105/artifact/ work/output/ *zip*/output. zip jenkins. qa.ubuntu. com/job/ ubuntu- keyboard- utopic- i386-ci/ 105
http://
Executed test runs:
SUCCESS: http://
SUCCESS: http://
deb: http://
SUCCESS: http://
Click here to trigger a rebuild: s-jenkins. ubuntu- ci:8080/ job/ubuntu- keyboard- ci/480/ rebuild
http://