Merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan into lp:ubuntu-keyboard

Proposed by David Planella
Status: Merged
Approved by: Michael Sheldon
Approved revision: 238
Merged at revision: 248
Proposed branch: lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan
Merge into: lp:ubuntu-keyboard
Diff against target: 6826 lines (+6598/-21)
18 files modified
debian/control (+9/-0)
debian/server.conf (+1/-0)
debian/ubuntu-keyboard-catalan.install (+1/-0)
plugins/ca/ (+9/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml (+93/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml (+94/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml (+93/-0)
plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml (+94/-0)
plugins/ca/qml/ (+20/-0)
plugins/ca/src/catalanplugin.h (+25/-0)
plugins/ca/src/catalanplugin.json (+7/-0)
plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt (+6073/-0)
plugins/ca/src/ (+47/-0)
plugins/ (+1/-0)
po/ubuntu-keyboard.pot (+25/-21)
qml/KeyboardContainer.qml (+3/-0)
qml/keys/LanguageMenu.qml (+1/-0)
src/lib/logic/wordengine.cpp (+2/-0)
To merge this branch: bzr merge lp:~dpm/ubuntu-keyboard/add-catalan
Reviewer Review Type Date Requested Status
Łukasz Zemczak packaging Approve
Michael Sheldon (community) Approve
PS Jenkins bot continuous-integration Approve
Review via email:

Commit message

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Description of the change

Add Catalan keyboard + predictive text database.

Q. Are there any related MPs required for this MP to build/function as expected? Please list.
A. No, but this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work.

Q. Is your branch in sync with latest trunk (e.g. bzr pull lp:trunk -> no changes)
A. Yes.

Q. Did you perform an exploratory manual test run of your code change and any related functionality on device or emulator?
A. Yes, I built the package, installed it and tested it on a device (mako) on the ubuntu-rtm/devel-proposed channel

Q. Did you successfully run all tests found in your component's Test Plan ( on device or emulator?
A. Yes.

Q. If you changed the UI, was the change specified/approved by design?
A. No UI changes, just the addition of a new layout.

Q. If you changed UI labels, did you update the pot file?
A. No UI label changes.

Q.If you changed the packaging (debian), did you add a core-dev as a reviewer to this MP?

To post a comment you must log in.
Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Overall looks good, but could you add entries for Catalan in the languageIdToName function in qml/keys/LanguageMenu.qml and in the freeTextLanguageKeyboard and languageIsSupported functions in qml/KeyboardContainer.qml (these should really be redesigned to avoid the need for that, but that's currently fairly low on the priority list I'm afraid).

If you could also add the submission checklist from here: that'd help speed along acceptance as well.


review: Needs Fixing
Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Oh, I see, I was wondering why the keyboard wasn't actually working for me, that was why. It now works on my device, thanks!

Regarging fixing the need to modify languageIdToName & Co., the fix to languageIdToName() should be quite easy using Qt.locale(code).nativeLanguageName, the other ones, not so much.

Let me update the MP with the requested submission checklist when I get back home.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Looks good, one last small thing since"Catalan") is a new translatable string could you update the POT file by running "qmake && make pot" in the po directory.

Thanks for the pointer on "Qt.locale(code).nativeLanguageName", will keep that in mind when we refactor that stuff.

Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Ok, updated the .pot file, thanks for the heads up.

I'm not sure how the release workflow of ubuntu-keyboard is, but I'll mention again the comment on "this requires a sync of the myspell-ca package from utopic to ubuntu-rtm/14.09 for spellchecking to work." I.e. before the ubuntu-keyboard-catalan package is uploaded, it will require having myspell-ca available on the RTM archive.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Needs Fixing (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Sorry! Looks like there was one further entry I forgot to mention, you'll need to add an entry to WordEngine::onLanguageChanged in src/lib/logic/wordengine.cpp as well.

Redesigning this is rapidly going up my priority list the more layout plugin MRs I review ;)

I've made a note to double check that myspell-ca is added to RTM before we land this one.

review: Needs Fixing
Revision history for this message
David Planella (dpm) wrote :

Ok, pushed that change. I also had requested a sync of myspell-ca to rtm, and that has been done now. So this branch should be ready to go.

Revision history for this message
PS Jenkins bot (ps-jenkins) wrote :
review: Approve (continuous-integration)
Revision history for this message
Michael Sheldon (michael-sheldon) wrote :

Did you perform an exploratory manual test run of the code change and any related functionality on device or emulator?

 * Yes

Did CI run pass? If not, please explain why.

 * Yes

Have you checked that submitter has accurately filled out the submitter checklist and has taken no shortcut?

 * Yes

review: Approve
Revision history for this message
Łukasz Zemczak (sil2100) wrote :

+1 on the packaging

review: Approve (packaging)

Preview Diff

[H/L] Next/Prev Comment, [J/K] Next/Prev File, [N/P] Next/Prev Hunk
1=== modified file 'debian/control'
2--- debian/control 2014-08-13 22:17:53 +0000
3+++ debian/control 2014-10-29 13:12:57 +0000
4@@ -92,6 +92,15 @@
5 Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Arabic
6 Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Arabic
8+Package: ubuntu-keyboard-catalan
9+Architecture: any
10+Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
11+ myspell-ca,
12+ ${misc:Depends},
13+ ${shlibs:Depends},
14+Description: Ubuntu on-screen keyboard data files - Catalan
15+ Data files for the Ubuntu virtual keyboard - Catalan
17 Package: ubuntu-keyboard-chinese-pinyin
18 Architecture: any
19 Depends: ubuntu-keyboard (= ${binary:Version}),
21=== modified file 'debian/server.conf'
22--- debian/server.conf 2013-08-22 02:03:04 +0000
23+++ debian/server.conf 2014-10-29 13:12:57 +0000
24@@ -8,6 +8,7 @@
25, \
26, \
27, \, \
29, \
30, \
33=== added file 'debian/ubuntu-keyboard-catalan.install'
34--- debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 1970-01-01 00:00:00 +0000
35+++ debian/ubuntu-keyboard-catalan.install 2014-10-29 13:12:57 +0000
36@@ -0,0 +1,1 @@
39=== added directory 'plugins/ca'
40=== added file 'plugins/ca/'
41--- plugins/ca/ 1970-01-01 00:00:00 +0000
42+++ plugins/ca/ 2014-10-29 13:12:57 +0000
43@@ -0,0 +1,9 @@
44+CONFIG += ordered
45+TEMPLATE = subdirs
46+SUBDIRS = \
47+ src \
48+ qml
50+QMAKE_EXTRA_TARGETS += check = check
52+check.CONFIG = recursive
54=== added directory 'plugins/ca/qml'
55=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml'
56--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
57+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
58@@ -0,0 +1,93 @@
60+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
61+ *
62+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
63+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
64+ * the Free Software Foundation; version 3.
65+ *
66+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
67+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
69+ * GNU Lesser General Public License for more details.
70+ *
71+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
72+ * along with this program. If not, see <>.
73+ */
75+import QtQuick 2.0
76+import "../../keys"
77+import "../../keys/key_constants.js" as UI
79+KeyPad {
80+ anchors.fill: parent
82+ content: c1
83+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
85+ Column {
86+ id: c1
87+ anchors.fill: parent
88+ spacing: 0
90+ Row {
91+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
92+ spacing: 0
94+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
95+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
96+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
97+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
98+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
99+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
100+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
101+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
102+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
103+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
104+ }
106+ Row {
107+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
108+ spacing: 0
110+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
111+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
112+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
113+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
114+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
115+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
116+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
117+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
118+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
119+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
120+ }
122+ Row {
123+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
124+ spacing: 0
126+ ShiftKey {}
127+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
128+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
129+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
130+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
131+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
132+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
133+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
134+ BackspaceKey {}
135+ }
137+ Item {
138+ anchors.left: parent.left
139+ anchors.right: parent.right
141+ height: panel.keyHeight +;
143+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
144+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
145+ CharKey { id: commaKey; label: ","; shifted: "/"; extended: ["'","-",";",":"]; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
146+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: commaKey.right; anchors.right: dotKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
147+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
148+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
149+ }
150+ } // column
153=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml'
154--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
155+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_email.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
156@@ -0,0 +1,94 @@
158+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
159+ *
160+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
161+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
162+ * the Free Software Foundation; version 3.
163+ *
164+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
165+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
167+ * GNU Lesser General Public License for more details.
168+ *
169+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
170+ * along with this program. If not, see <>.
171+ */
173+import QtQuick 2.0
174+import "../../keys"
175+import "../../keys/key_constants.js" as UI
177+KeyPad {
178+ anchors.fill: parent
180+ content: c1
181+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
183+ Column {
184+ id: c1
185+ anchors.fill: parent
186+ spacing: 0
188+ Row {
189+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
190+ spacing: 0
192+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
193+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
194+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
195+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
196+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
197+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
198+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
199+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
200+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
201+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
202+ }
204+ Row {
205+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
206+ spacing: 0
208+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
209+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
210+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
211+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
212+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
213+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
214+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
215+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
216+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
217+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
218+ }
220+ Row {
221+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
222+ spacing: 0
224+ ShiftKey {}
225+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
226+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
227+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
228+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
229+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
230+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
231+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
232+ BackspaceKey {}
233+ }
235+ Item {
236+ anchors.left: parent.left
237+ anchors.right: parent.right
239+ height: panel.keyHeight +;
241+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
242+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
243+ CharKey { id: atKey; label: "@"; shifted: "@"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
244+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: atKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
245+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
246+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
247+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
248+ }
249+ } // column
252=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml'
253--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
254+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
255@@ -0,0 +1,93 @@
257+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
258+ *
259+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
260+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
261+ * the Free Software Foundation; version 3.
262+ *
263+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
264+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
266+ * GNU Lesser General Public License for more details.
267+ *
268+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
269+ * along with this program. If not, see <>.
270+ */
272+import QtQuick 2.0
273+import "../../keys"
274+import "../../keys/key_constants.js" as UI
276+KeyPad {
277+ anchors.fill: parent
279+ content: c1
280+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
282+ Column {
283+ id: c1
284+ anchors.fill: parent
285+ spacing: 0
287+ Row {
288+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
289+ spacing: 0
291+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
292+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
293+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
294+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
295+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
296+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
297+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
298+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
299+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
300+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
301+ }
303+ Row {
304+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
305+ spacing: 0
307+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
308+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
309+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
310+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
311+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
312+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
313+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
314+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
315+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
316+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
317+ }
319+ Row {
320+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
321+ spacing: 0
323+ ShiftKey {}
324+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
325+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
326+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
327+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
328+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
329+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
330+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
331+ BackspaceKey {}
332+ }
334+ Item {
335+ anchors.left: parent.left
336+ anchors.right: parent.right
338+ height: panel.keyHeight +;
340+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
341+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
342+ CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
343+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
344+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
345+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
346+ }
347+ } // column
350=== added file 'plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml'
351--- plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 1970-01-01 00:00:00 +0000
352+++ plugins/ca/qml/Keyboard_ca_url_search.qml 2014-10-29 13:12:57 +0000
353@@ -0,0 +1,94 @@
355+ * Copyright 2013 Canonical Ltd.
356+ *
357+ * This program is free software; you can redistribute it and/or modify
358+ * it under the terms of the GNU Lesser General Public License as published by
359+ * the Free Software Foundation; version 3.
360+ *
361+ * This program is distributed in the hope that it will be useful,
362+ * but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
364+ * GNU Lesser General Public License for more details.
365+ *
366+ * You should have received a copy of the GNU Lesser General Public License
367+ * along with this program. If not, see <>.
368+ */
370+import QtQuick 2.0
371+import "../../keys"
372+import "../../keys/key_constants.js" as UI
374+KeyPad {
375+ anchors.fill: parent
377+ content: c1
378+ symbols: "languages/Keyboard_symbols.qml"
380+ Column {
381+ id: c1
382+ anchors.fill: parent
383+ spacing: 0
385+ Row {
386+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
387+ spacing: 0
389+ CharKey { label: "q"; shifted: "Q"; extended: ["1"]; extendedShifted: ["1"]; leftSide: true; }
390+ CharKey { label: "w"; shifted: "W"; extended: ["2"]; extendedShifted: ["2"] }
391+ CharKey { label: "e"; shifted: "E"; extended: ["3", "è", "é", "ê", "ë", "€"]; extendedShifted: ["3", "È","É", "Ê", "Ë", "€"] }
392+ CharKey { label: "r"; shifted: "R"; extended: ["4"]; extendedShifted: ["4"] }
393+ CharKey { label: "t"; shifted: "T"; extended: ["5"]; extendedShifted: ["5"] }
394+ CharKey { label: "y"; shifted: "Y"; extended: ["6"]; extendedShifted: ["6"] }
395+ CharKey { label: "u"; shifted: "U"; extended: ["7", "û","ù","ú","ü"]; extendedShifted: ["7", "Û","Ù","Ú","Ü"] }
396+ CharKey { label: "i"; shifted: "I"; extended: ["8", "î","ï","ì","í"]; extendedShifted: ["8", "Î","Ï","Ì","Í"] }
397+ CharKey { label: "o"; shifted: "O"; extended: ["9", "ö","ô","ò","ó", "º","õ","œ"]; extendedShifted: ["9", "Ö","Ô","Ò","Ó", "º","Õ", "Œ"] }
398+ CharKey { label: "p"; shifted: "P"; extended: ["0"]; extendedShifted: ["0"]; rightSide: true; }
399+ }
401+ Row {
402+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
403+ spacing: 0
405+ CharKey { label: "a"; shifted: "A"; extended: ["ä","à","â","á","ã","å","ª","æ"]; extendedShifted: ["Ä","À","Â","Á","Ã","Å","ª","Æ"]; leftSide: true; }
406+ CharKey { label: "s"; shifted: "S"; extended: ["ß","$"]; extendedShifted: ["$"] }
407+ CharKey { label: "d"; shifted: "D"; }
408+ CharKey { label: "f"; shifted: "F"; }
409+ CharKey { label: "g"; shifted: "G"; }
410+ CharKey { label: "h"; shifted: "H"; }
411+ CharKey { label: "j"; shifted: "J"; }
412+ CharKey { label: "k"; shifted: "K"; }
413+ CharKey { label: "l"; shifted: "L"; extended: ["ŀl"]; extendedShifted: ["ĿL"] }
414+ CharKey { label: "ç"; shifted: "Ç"; rightSide: true; }
415+ }
417+ Row {
418+ anchors.horizontalCenter: parent.horizontalCenter;
419+ spacing: 0
421+ ShiftKey {}
422+ CharKey { label: "z"; shifted: "Z"; }
423+ CharKey { label: "x"; shifted: "X"; }
424+ CharKey { label: "c"; shifted: "C"; extended: ["ç"]; extendedShifted: ["Ç"] }
425+ CharKey { label: "v"; shifted: "V"; }
426+ CharKey { label: "b"; shifted: "B"; }
427+ CharKey { label: "n"; shifted: "N"; extended: ["ñ"]; extendedShifted: ["Ñ"] }
428+ CharKey { label: "m"; shifted: "M"; }
429+ BackspaceKey {}
430+ }
432+ Item {
433+ anchors.left: parent.left
434+ anchors.right: parent.right
436+ height: panel.keyHeight +;
438+ SymbolShiftKey { id: symShiftKey; anchors.left: parent.left; height: parent.height; }
439+ LanguageKey { id: languageMenuButton; anchors.left: symShiftKey.right; height: parent.height; }
440+ CharKey { id: slashKey; label: "/"; shifted: "/"; anchors.left: languageMenuButton.right; height: parent.height; }
441+ SpaceKey { id: spaceKey; anchors.left: slashKey.right; anchors.right: urlKey.left; noMagnifier: true; height: parent.height; }
442+ UrlKey { id: urlKey; label: ".com"; extended: [".cat", ".ad", ".es"]; anchors.right: dotKey.left; height: parent.height; }
443+ CharKey { id: dotKey; label: "."; shifted: "."; extended: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; extendedShifted: ["?","!",'"',"(",")","«","»", "·", "¿", "¡"]; anchors.right: enterKey.left; height: parent.height; }
444+ ReturnKey { id: enterKey; anchors.right: parent.right; height: parent.height; }
445+ }
446+ } // column
449=== added file 'plugins/ca/qml/'
450--- plugins/ca/qml/ 1970-01-01 00:00:00 +0000
451+++ plugins/ca/qml/ 2014-10-29 13:12:57 +0000
452@@ -0,0 +1,20 @@
453+TOP_BUILDDIR = $$OUT_PWD/../../..
454+TOP_SRCDIR = $$PWD/../../..
458+TARGET = dummy
459+TEMPLATE = lib
461+lang_ca.path = "$${UBUNTU_KEYBOARD_LIB_DIR}/ca/"
462+lang_ca.files = *.qml *.js
464+INSTALLS += lang_ca
466+# for QtCreator
467+OTHER_FILES += \
468+ Keyboard_ca.qml \
469+ Keyboard_ca_email.qml \
470+ Keyboard_ca_url.qml \
471+ Keyboard_ca_url_search.qml
474=== added directory 'plugins/ca/src'
475=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.h'
476--- plugins/ca/src/catalanplugin.h 1970-01-01 00:00:00 +0000
477+++ plugins/ca/src/catalanplugin.h 2014-10-29 13:12:57 +0000
478@@ -0,0 +1,25 @@
482+#include <QObject>
483+#include "languageplugininterface.h"
484+#include "westernlanguagesplugin.h"
486+class CatalanPlugin : public WesternLanguagesPlugin
489+ Q_INTERFACES(LanguagePluginInterface)
490+ Q_PLUGIN_METADATA(IID "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin" FILE "catalanplugin.json")
493+ explicit CatalanPlugin(QObject* parent = 0)
494+ : WesternLanguagesPlugin(parent)
495+ {
496+ }
498+ virtual ~CatalanPlugin()
499+ {
500+ }
503+#endif // CATALANPLUGIN_H
505=== added file 'plugins/ca/src/catalanplugin.json'
506--- plugins/ca/src/catalanplugin.json 1970-01-01 00:00:00 +0000
507+++ plugins/ca/src/catalanplugin.json 2014-10-29 13:12:57 +0000
508@@ -0,0 +1,7 @@
510+ "IID": "org.qt-project.Qt.Examples.CatalanPlugin",
511+ "MetaData": {
512+ },
513+ "className": "CatalanPlugin",
514+ "debug": true
517=== added file 'plugins/ca/src/database_ca.db'
518Binary files plugins/ca/src/database_ca.db 1970-01-01 00:00:00 +0000 and plugins/ca/src/database_ca.db 2014-10-29 13:12:57 +0000 differ
519=== added file 'plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt'
520--- plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 1970-01-01 00:00:00 +0000
521+++ plugins/ca/src/paulina_buxareu.txt 2014-10-29 13:12:57 +0000
522@@ -0,0 +1,6073 @@
523+The Project Gutenberg EBook of Paulina Buxareu, by Josep Maria Sagarra
525+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
526+almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or
527+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
528+with this eBook or online at
531+Title: Paulina Buxareu
533+Author: Josep Maria Sagarra
535+Release Date: March 2, 2008 [EBook #24729]
537+Language: Catalan
550+PAULINA BUXAREU - Josep Maria de Sagarra
560+Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de
561+muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius.
563+En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una
564+llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap
565+interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu
566+record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el
567+presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases
568+que no fineix mai la paret del galliner.
570+Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir
571+cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però,
572+sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per
573+falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot
574+això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al
575+contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes
576+colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de
577+tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les
578+trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en
581+Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el
582+poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall
583+pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una
584+cançó d'aigua que no s'acaba mai.
586+La seva gràcia no l'envileixen els pantalons de color de crema
587+guardadors d'arrogàncies abdominals, ni el castellà barroer
588+d'alguna dama, ni els paperots que hi ha vora les fonts, entre els
589+blauets i les campanetes, greixosos d'acariciar la xocolata i la
592+Per damunt de la trista deixalla dels homes, hi ha el meravellós
593+encantament de totes les coses vives; i jo, per part meva, servo
594+d'aquest poble els més amables records: ja sia la imatge del
595+dessagnament solar, de la fumarella de boira o de la nuca rosada
596+víctima del boll.
598+En els llocs on el nombre d'estiuejants és reduït, té una
599+importància capital el saber (quan encara no apreta la calor) qui
600+són els novells, quina casta de gent anirà a raure a tal casa o a
601+tal altra; perquè, naturalment, en els poblets d'estiueig hi ha
602+sempre els emigrants i els ocells de pas; com que els que se'n van
603+per tornar l'any vinent ja es coneixen i ja s'ho han dit tot, els
604+ocells de pas vénen a ser en definitiva l'èxit o el fracàs de
607+No costarà gaire imaginar-nos els salts que fa el cor quan es
608+veuen venir per la carretera les tartanes que duen als nous
609+estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela
610+decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de
611+gràcia, ensopiment o lleugeresa dins d'aquest aire on deliren els
612+pollancres i es belluga un bé de Déu de coses entendridores.
614+I no hi ha dubte que és la tafaneria més justificada la del
615+jovenet que, fendint les ombres vesprals amb una mirada violenta
616+(quan encara no s'ha descongestionat la càrrega humana del
617+vehicle) descobreix un ample barret i una lleu ombrel·la, i sent
618+el cascavell d'unes rialles molt fresques que delaten una joveneta
619+de divuit anys.
621+Una noia inconeguda, en aquests casos, és el més torbador misteri
622+que pugui presentar-se: no et deixa aclucar l'ull en tota la nit.
623+¡Com es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les
624+aranyes, i algun lladruc estantís, si penses que no gaire lluny de
625+tu jeu una donzella que t'ha semblat divina a la migrada claror
626+dels fanals de la tartana, i t'imagines que demà, a plena llum,
627+esguardaràs la seva rosada finor, i sentiràs el to de la seva veu
628+en el repòs discret d'una pollancreda!
630+Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no
631+oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el
632+vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré
633+que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu
634+va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van
635+ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.
637+Era quan el juliol estava fent els darrers badalls que
638+comparegueren, en un auto llogat, en Víctor, la seva dona, quatre
639+brivalls deliciosos, i una germana que, si no hem de mirar gaire
640+prim, també diré que era deliciosa.
642+L'arribada va ser cap al tard. Com que ningú els coneixia, no hi
643+hagueren xiscles, ni petons, ni encaixades.
645+Varen instal·lar-se silenciosament en llur domicili estival: una
646+caseta horrible, pintada de rosa, amb una mica de jardí, però
647+situada en un recó agradable de verdor; encara que el senyor Prats
648+(un de la colònia) deia que a la nit no podrien dormir de mosquits
649+per estar massa prop de la Riera.
651+Les minyones dels Buxareu varen comparèixer una mica més tard amb
652+la tartana del servei públic. I deixem-los estar la primera nit,
653+atrafegats amb la cuina que no tira, apaivagant la canalla i
654+cercant les claus dels baguls.
656+És inútil contar la manera no gens complicada com jo vaig entrar
657+en relació amb la família Buxareu. Només puc dir que, al cap d'una
658+setmana de veure'ns, en Víctor em va invitar a fer una excursió
659+plegats; una excursió curta sense massa pujades ni baixades,
660+perquè els nens poguessin fruir força i no perillés l'estabilitat
661+de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia decidit
662+encara a calçar les espardenyes camperoles.
664+En Víctor Buxareu és un home obert i franc. Posseeix els dots de
665+l'admiració i l'entusiasme: és d'aquells que van amb el cor a la
666+mà. Sense ser un xerraire excessiu, li agrada parlar, i parlar
667+d'ell, com totes les persones ben intencionades.
669+Deu anar a la ratlla dels trenta quatre anys, i físicament és
670+d'una vulgaritat simpàtica: ni alt ni baix, ni gras ni prim,
671+tirant a bru, el cabell escàs, afaitat sempre d'una manera
672+impecable; es deixa un bigotet com un raspall; té uns ulls atacats
673+de miopia, i una gran boca, on es marca una certa energia viril.
675+Vesteix discretament, no diu mai cap paraula grollera, és
676+extraordinàriament efusiu, i quan dóna la mà apreta ben fort.
678+El rostre de la senyora Buxareu és una harmonia daurada, fina i
679+grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són
680+dues llenquetes de cel tremoladís.
682+És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès
683+capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera
684+d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i
685+honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen
686+sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó
687+repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la
688+deixen viure.
690+Aquesta dona, nascuda d'una mare troglodítica i d'un senyor
691+Ramonet qualsevol, engendrada amb les angúnies de la botigueta i
692+educada per unes monges incolores, tot de sobte es manifestà
693+meravellosa, enlluernant; i quan, per una puja de valors, el seu
694+pare es va engegar amb automòbil de trompeta ferotge per
695+l'esfaltat del Passeig de Gràcia, la senyora Buxareu arribà a ser
696+una donzella cobejable en tots els sentits. Aleshores vingué el
697+festeig amb en Víctor, després el casament, després quatre
698+infants; i, malgrat aquesta darrera circumstància, la gerdor no ha
699+emigrat del seu cos, i la senyora Buxareu és una bellesa digna de
700+tota honor.
702+Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana
703+d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta
704+fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que
705+més endavant han de ser comentades en aquesta història.
707+La germana, que es diu Lluïseta, és bruna, petita, té una cara
708+simpàtica; no és bella, però és bufona, el cos ben proporcionat;
709+té la veu de noia viciada, però sap donar-li unes inflexions molt
710+dolces que a ella li escauen bé
712+La seva animeta no es manifesta mai. És d'aquelles noies que, al
713+començament de tractar-la, un no sap ben bé amb qui se les heu.
714+Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una
715+lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un
716+gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita
717+virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de
718+complir divuit anys.
720+Però ni la senyora Buxareu, que es diu Maria de la Mercè, ni la
721+Lluïseta, són les que omplen aquella casa ni les que donen
722+caràcter a la família Buxareu. S'aguanten totes dues dins d'un to
723+correcte, descolorit i vulgar.
725+...Allí els que vibren de debò són en Víctor Buxareu i la canalla.
726+La descendència està constituïda per quatre nois: el més gran té
727+deu anys, i el més petit tres i mig. Llurs noms, per ordre de
728+grans a petits, són: Josep, Víctor, Lluís i Ramon.
730+Des que arribaren es varen fer el amos de la situació. Quan encara
731+la família Buxareu es mantenia en la més absoluta reserva, i
732+només, de tant en tant, quan se'ls trobava en tombar un corriolet,
733+feien un -Bones tardes- discretíssim, els quatre xicots, amb les
734+consecutives reprensions i protestes de la seva mare, es ficaven
735+per tot arreu i se les emprenien amb el més pintat. El que
736+guanyava en ardidesa els seus germans era en Víctor, el segon:
737+l'endemà de l'arribada va anar ja a cops de puny amb un xicot veí
738+més gran que ell; i, amb una decisió extraordinària, va comprar
739+anissos en una tenda que venen de tot.
741+Els quatre nens de la senyora Buxareu foren el primer lligam, els
742+qui trencaren el glaç. Per a ells no existia obstacle de cap mena:
743+passaren el llindar veí, jugaren amb altres nens i s'atiparen de
744+confitures d'altri. Després foren les dones les qui entraren en
745+moderada relació; i finalment en Víctor, que el segon diumenge, a
746+la sortida de missa, ja parlà del temps, de la política i del seu
747+negoci amb dos o tres senyors estiuejants.
749+Desprès, els Buxareu foren el bo i millor de la colònia: totes les
750+senyores parlaven d'ells amb elogi desmesurat; els marits
751+assentien prudentment; la canalla demostraven un goig
752+extraordinari jugant amb els quatre petits Buxareu; i els nens de
753+cada casa tenien especial predilecció per un dels quatre germans.
754+La Lluïseta, encara que amb certa timidesa, va alternar amb
755+tothom, va ballar, i va dir coses plenes de salvatge joventut i de
756+blederia de pensionat. El que els homes adoraven més en la nova
757+família, era la portentosa cabellera de la senyora Buxareu, la
758+blancor de la seva pell, la finor deliciosa dels seus braços;
759+encara que tot això ho cloïen amb aquestes quatre paraules: -És
760+una dona espatarrant;- i, d'en Víctor, no sabien dir altra cosa
761+sinó que era molt simpàtic.
763+Efectivament, la qualitat sobresortint d'en Víctor Buxareu era un
764+do per a fer-se simpàtic a tothom. Tenia el bon encert d'endevinar
765+la flaca de la gent; però era un bon encert instintiu. Ell no deia
766+mai res desagradable. La seva amabilitat era dolça sense ser
769+La Maria de la Mercè n'estava enamoradíssima; la Lluïseta sentia
770+per ell una admiració profunda; i els seus fills li saltaven a
771+sobre d'una manera esbojarrada i brutal, jugaven amb ell com si
772+fos un xicot; però a la més lleugera advertència, al crit més
773+insignificant, l'obeïen amb una puntualitat esveradora. I aquest
774+estat cordialíssim de tota la família no passava desapercebut de
775+la gent, i refermava més encara les admiracions i les lloances.
777+Jo he de confessar que aquesta simpatía centrífuga d'en Víctor
778+Buxareu em va agafar de ple, en el poc que pesava la meva opinió
779+dins les decisions i comentaris de la colònia: vaig convertir-me
780+en cantor absolut i entusiasta d'en Víctor.
782+Però no havia arreplegat encara el _moment sentimental_ del meu
783+nou amic; i, si no l'havia arreplegat, el veia venir: jo estava
784+segur que en Víctor em tenia simpatía i confiança; que si no havia
785+trencat el glaç era per falta d'ocasió oportuna; i, en aquest
786+estat les coses, és molt natural que no triguéssim gaires dies a
787+trobar l'hora de les confidències.
789+Fou en una d'aquelles sortides que fèiem a la caiguda de la tarda.
790+Endavant anaven els quatre nens, la Lluïseta, la Maria de la
791+Mercè, una mainadera, i altres persones grans i petites que no són
792+del cas. La cosa més natural hauria estat que jo donés conversa a
793+la Lluïseta. Doncs no era així (en aquestes sortides, moltes
794+vegades m'ha tocat carregar amb el neulers): jo anava endarrerit,
795+aclaparat totalment per la conversa càlida i pròdiga d'en Víctor
796+Buxareu. I perdoneu un petit incís: he dit que moltes vegades m'ha
797+tocat carregar amb els neulers, i això és la pura veritat: ara
798+recordo que, en un altre poble tan dolç com el que ens entreté,
799+una tarda d'istiu que anàvem de passejada amb altres amics i
800+amigues meves, mentre els meus companys cadascun fruïa del braç
801+d'una donzella, jo, darrera de tothom, com un conco avorrit, duia
802+repenjada una mena de senyora escardalenca, mare d'un feix de
803+bordegassos, que s'entretenia fent-me pessigolletes al clatell amb
804+una herba rasposa. Us torno a dir que em perdoneu aquest incís de
805+comprimida protesta, i tornem a seguir el fil d'aquesta història.
807+En Víctor Buxareu, després de fer mil voltes de paraules, no
808+trobant encara el to, faltant-li l'embranzida, a la fi va
809+decidir-se; i, agafant-me el braç i esguardant la llunyania blava,
812+-Miri: això del casament, és qüestió d'ensopegar-ho.
814+Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que
815+més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com
816+vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit
817+entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien
818+una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es
819+diverteixen. Vagi a saber qui en tenia la culpa, de tot això: si
820+el meu propi natural o l'educació rígida que m'havia donat el meu
823+Així és que, quan algun company o parent meu de la mateixa edat em
824+parlava d'amor o de festeig, jo contestava sempre amb una rialleta
825+d'esperit fort. I cregui que dintre meu patia terriblement: la
826+meva vida estava ben desgavellada, i la presència d'una dona, més
827+o menys jove i més o menys maca, em trasbalsava de cap a peus. Per
828+altra banda jo sentia una horror molt gran per certes coses: vull
829+dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a
830+vint-i-un anys.
832+En aquesta edat va passar-me un fet decisiu. Vostè sap quina és la
833+indústria de casa nostra. El meu pare, al Cel sigui, era un esclau
834+de la seva fàbrica i el seu negoci: per a ell no hi havia al món
835+sinó allò i la família, i fins li semblava que la família i el
836+negoci eren la mateixa cosa. Tant al meu germà com a mi, en
837+sortint del col·legi, ens va col·locar l'un a la fàbrica, l'altre
838+al despatx: jo era aquest últim. I el meu pare no concebia que
839+nosaltres tinguéssim altres aspiracions, ni que veiéssim més enllà
840+d'aquell límit que ell ens havia marcat. Si jo li hagués proposat
841+de ser metge o advocat, o qualsevol altra carrera, crec que
842+m'hauria tret de casa.
844+Com li he dit abans, arribà per a mi un fet extraordinari. El meu
845+pare, desitjós de completar la meva educació, de fer-me una mica
846+home, va decidir enviar-me a Anglaterra; però després es repensà,
847+i va enviar-me a Brussel·les. A mi això em féu molta il·lusió.
848+Vingueren els preparatius, em recomanaren a un senyor català,
849+resident a Bèlgica, molt amic de casa, i vaig fer el viatge amb
850+tota felicitat. Però, miri, jo sóc com els gats: vull dir que
851+m'enyoro. De primer escrivia a casa unes cartes plenes
852+d'entusiasme. Després el meu pare, que em coneixia bastant bé, va
853+notar un decaiment en mi. Si sorrut i esquerp era a Barcelona,
854+molt més ho era allà, entre les meves noves relacions. Tenia dos
855+companys, a la pensió on m'estava, que em semblaven intolerables.
856+En fi, que em vaig posar malalt, i em vingueren a cercar. La meva
857+malaltia era nerviosa, produïda per una debilitat general. Em
858+recomanaren repòs. Vaig deixar tot treball, i el meu pare em va
859+enviar a Sitges, a una casa on havíem passat algun istiu, amb
860+l'única missió de jeure sota els pins. Aleshores tenia vint-i-dos
861+anys. Vaig passar quatre mesos completament sol, i mai el cervell
862+m'ha donat tantes voltes com en aquell temps.
864+Aquella por que m'havia fet tot el que podríem dir-ne relacions va
865+passar-me de mica en mica. Perquè... veurà... no és que jo cregués
866+que era una infelicitat estimar una dona: el que em passava és que
867+ho veia molt lluny de mi... què li diré!... no sabia com
868+embestir-ho... Per altra banda el treball me'n distreia, i no
869+sentia cap necessitat de tenir nòvia. Però tot aquell temps
870+d'estar sol, aquelles hores interminables! No es cregui, a mi la
871+naturalesa m'agrada molt: jo, al camp, hi frueixo, com ho haurà
872+pogut observar aquests dies; però la soletat, la absència de
873+treball! Se'm va fer una mena d'angúnia a dins, com un buit, i,
874+aleshores sí, vaig sentir, per primer cop en ma vida, d'una manera
875+irresistible, la necessitat d'estimar una dona.
877+Jo he beneït moltes vegades la malaltia aquella. Va arribar el
878+temps de la calor, va venir el meu pare a fer-me un mes de
879+companyia, les torres i les cases d'estiuejants varen omplir-se...
880+allí la vaig veure per primera vegada.
882+Aquí en Víctor Buxareu callà; una mena d'entendriment percudí el
883+seu cos, i s'adonà del to una mica massa vibrant de la seva veu.
884+Jo no vaig dir mitja paraula. Haviem perdut de vista els companys
885+de passeig, i apretàrem el pas en silenci.
887+De seguida vàrem atrapar la colla. Una mica de sol estantís
888+s'havia posat damunt la cabellera de la senyora Buxareu, la seva
889+nuca rosada semblava més fresca que mai, i el seu cos rítmicament
890+avançava pel caminoi humit, gras d'herbes. Aleshores en Víctor
891+Buxareu no pogué contenir el torrent estroncat de la seva paraula,
892+que, més vibrant i més càlida digué aquestes coses:
894+-La meva timidesa em corsecava la sang. No sabia com fer-m'ho
895+perquè ella comprengués que jo l'estimava; només de veure-la
896+quedava desconcertat. Però, cregui'm, la meva dona, si vostè
897+l'hagués coneguda aleshores (no és per dir-ho, ni perquè sigui la
898+meva dona)...
900+ A mi em va venir a la punta de la llengua una oració laudatòria
901+de la senyora Buxareu, però vaig creure més convenient callar: el
902+meu elogi hauria desfet la sincera solemnitat del moment. En
903+Víctor continuà:
905+-Vosté no sap el que vaig patir. Però una tarda, fent esforços
906+sobrehumans, li vaig dir: «-Maria de la Mercè: l'estimo». I, miri,
907+jo em pensava que ella no se n'havia adonat, que aquestes paraules
908+la sorpendrien. Doncs tot al contrari escoltà la meva declaració,
909+muda, una mica vermella. Després em digué, per tota resposta: «-Ja
910+m'ho pensava: jo també l'estimo a vostè.» I els seus ulls
911+s'omplien de llàgrimes.- En Victor Buxareu va fer un gran sospir.
912+Erem en una pujada. Posà un moment la seva mà damunt de la meva
913+espatlla i exclamà, molt convençut:
915+-Ja li ho he dit, amic meu: això del matrimoni és qüestió
916+d'ensopegar-ho; i jo cregui que n'estic satisfet.- Per fi
917+arribàrem a la font desitjada. Ens vàrem barrejar amb els altres.
918+Jo vaig tenir ocasió de dir tres o quatre coses a la Lluïseta, de
919+complimentar la senyora Buxareu i de caçar un borinot per a la
922+La senyora Buxareu distribuí el berenar. En Víctor restava al meu
923+costat, una mica confós de les seves anteriors declaracions, una
924+mica trist d'haver interromput aquell moment de fina intimitat,
925+una mica penedit d'haver donat un trosset de la seva ànima, però
926+content en mig de tot, respirant una impertorbable satisfacció; i,
927+sense encomanar-se a Déu ni al diable, va recollir el pa i la
928+llonganissa que li oferia la seva dona, i, amb una voracitat
929+primitiva, hi va enfonsar les dents com si tal cosa.
935+No vacil·laré gens per a afirmar que en Víctor Buxareu era
936+superior a tots els individus de la colònia. Aquesta qualitat va
937+fer minvar els elogis, fins a arribar a una indiferència, fins a
938+arribar a una antipatia. Això sol passar per tot arreu, però en
939+les colònies estivals es perden i es guanyen els prestigis amb la
940+rapidesa màxima.
942+Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la
943+fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la
944+dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora
945+Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els
946+trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és
947+natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia
948+aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i
949+procurà tenir el mínimum de contacte amb la gent: a ell
950+l'interessava que els nens fessin salut, i anava poble enfora a
951+cercar la llibertat dels camins, i en les petites excursions es
952+reduí el nombre fins a arribar a l'estricta família.
954+Tot això, a mi, no em va venir gens de nou, i vaig alegrar-me'n,
955+en el fons. La meva amistat amb els Buxareu no va decandir, sinó
956+molt al contrari. És clar que algú deia que jo hi anava per la
957+Lluïseta, i algú, més mal intencionat, afegia que el fi de les
958+meves ambicions era la senyora Buxareu. Però això, a mi, tant se
959+me'n donava; i en Víctor (que també una mica d'aquesta misèria li
960+arribà a les orelles) era prou noble per a fer-ne gens de cabal.
962+En fer afirmacions i en explicar esdeveniments cal comptar sempre
963+amb la malícia de la gent, i procurar que les nostres paraules
964+restin invulnerables; i no seria aquesta la sort de la meva
965+història si no parlés clarament sobre la relació parcial que jo
966+tenia amb en Víctor Buxareu, la seva dona i la seva germana.
968+No cal que insisteixi sobre la meva amistat amb en Víctor. En
969+parlar de la Maria de la Mercè, afirmo sincerament que sols una
970+justificada admiració de la seva bellesa va inspirar les nostres
971+cordials relacions. Aquí el punt més flac és el que fa referència
972+a la Lluïseta.
974+Aquesta donzella no era pas despreciable per al que podriem dir-ne
975+una combinació matrimonial, i em sembla naturalíssim que algú
976+pensés de mi: -Aquest va directament. a apoderar-se del cor de la
979+Abans s'ha afirmat que la Lluïseta era una noia desconcertant, una
980+barreja de cosa viva i cosa dissecada. Això no és res
981+extraordinari. Si anem a mirar, la majoria de les donzelles que
982+coneixem, si fa o no fa pateixen d'aquest mal.
984+Jo no tinc la pretensió d'endevinar en un moment la complicada
985+psicologia de les persones, i totes les coses que fins ara he dit
986+de la Lluïseta no són sinó primeres impressions: a mesura que
987+passaren els dies en el nostre comú sojorn estival, s'anà definint
988+el concepte que jo em formulava sobre aquesta noia, i, ara que han
989+passat els anys, puc parlar-ne amb tota imparcialitat.
991+La Lluïseta no era una noia comunicativa: donava la impressió de
992+ser una persona callada, fins parada. Anava amb les altres
993+donzelles, i mai feia el primer paper, ni el segon: es tenia de
994+mirar molt, per veure-la, Però els ulls pacients i una mica fins
995+podien copsar un detall en el vestit, un graciós esborifament a la
996+cabellera o un tremolar indecís a les parpelles, que la feien
997+superior a totes les noies que la voltaven; i aleshores, encara
998+que un no volgués, solament veia la Lluïseta.
1000+D'això, estic segur que ella no se n'adonà mai, com no se
1001+n'adonaren les senyores de la colònia; i, si alguna de les seves
1002+amistats efímeres va adonar-se'n (em refereixo a les femenines),
1003+suposo que s'ho callaria prudentment.
1005+Fora del que he dit abans, res extraordinari percudia en la seva
1006+figura: tenia una mica de tot; no hi havia en ella cap contrast
1007+violent; tot s'unia, es fonia i s'harmonitzava d'una manera
1010+Pel que fa referència a les nostres relacions, estic segur que no
1011+vaig estimar-la mai. Ara bé: els més grans esdeveniments depenen a
1012+vegades d'una casualitat, d'una circumstància insignificant.
1013+Alguna d'aquestes circumstàncies insignificants, ¿es presentà
1014+entre la Lluïseta i jo? Em guardaré prou de negar-ho. Ara recordo
1015+un fet, i el contaré tan bé com sàpiga.
1017+Era un dia que jo, prudentment, i una mica apartat dels altres,
1018+sentia relliscar per la meva sang aquella torbadora satisfacció i
1019+aquella picor amable que produeix una companyia femenina. Aquesta
1020+companyia femenina era la Lluïseta. En les nostres estones de
1021+col·loqui, hi havia dies que jo no sabia què dir-li: ella tampoc
1022+podia desplegar les paraules de cap manera. Altres cops ens
1023+entreteniem dient coses sense cap substància, repetint
1024+combinacions de paraules fetes, manifestant sentiments
1025+completament falsos. Altres vegades, tant ella com jo, dèiem
1026+purament i simple el que pensàvem.
1028+I vet aquí que aquest dia era d'aquells que les paraules fluïen
1029+sense dificultats i sense afectació. Jo sé que vaig parlar molt i
1030+d'una pila de coses: ella, per la seva part, xerrava com un ocell.
1031+Érem a la caiguda de la tarda. Caminavem per un corriol una mica
1032+pendent, la Lluïseta estava relativament cansada; i vàrem callar
1033+una estona. Jo estic seguríssim que ella no va adonar-se de res,
1034+que absolutament res de particular va veure en les meves paraules
1035+d'abans, perquè de fet res de particular hi havia; però (el que
1036+són les coses!) també estic seguríssim que aquella tarda jo havia
1037+vist i havia sentit d'una manera diversa que les altres tardes. Si
1038+em fessin dir per què, no podria precisar-ho justament. ¿M'havia
1039+enamorat de la Lluïseta? Això no; però que el meu esperit estava
1040+en una predisposició per a arribar-hi, això ja és més possible. En
1041+fi, feia una estona que callàvem. Jo anava a dir alguna cosa; no
1042+sé què anava a dir d'una manera concreta; però segurament anava a
1043+_iniciar-me_. Però un esdeveniment insignificant, i extraordinari
1044+al mateix temps, succeí aleshores. Jo vaig mirar a terra, i vaig
1045+apreciar, a uns pocs mil·límetres de la meva espardenya, l'únic
1046+ser que en aquell moment em podia fer perdre la serenitat: un
1047+gripau. Instintivament, vaig fer un salt enrera, abandonant la
1048+meva parella: una mena d'esgarrifor em va córrer de dalt a baix de
1049+l'espinada, i vaig fer mil combinacions i mil escarafalls per no
1050+veure una altra vegada aquell ésser humil que diuen que és tan
1051+útil a l'agricultura. Això em va trasbalsar en absolut. La
1052+Lluïseta, que havia apreciat finament la meva ridícula posició, va
1053+riure per tot el succeït, i a mi no em quedà altre remei que
1054+riure, també, i ponderar l'horror que em produïen aquesta mena de
1055+bestioles. No cal dir que, després d'això, era ja inútil tota la
1056+preparació d'abans. Quan vaig trobar-me sol vaig meditar una mica
1057+sobre els fets d'aquella tarda, i em vaig esgarrifar pensant que
1058+jo hauria pogut _iniciar-me_, és a dir, que, cedint a una lleu
1059+emoció epidèrmica, hagués pogut jugar amb les nostres vides.
1060+Perquè veia, aleshores, que allò no podia ser, que jo no estimava
1061+la Lluïseta; que no podia estimar-la. El motiu d'aquesta
1062+apreciació tampoc puc dir-lo. Són coses que no es raonen: se
1063+senten com aquestes punxades que et sembla que et fiblen el cor,
1064+que són molt vives, però que no saps com ni per què t'han vingut.
1065+Tot això vaig pensar-ho ràpidament. Jo estava salvat, i dintre meu
1066+beneïa el grotesc incident, i estava contentíssim de pensar que la
1067+Lluïseta no s'havia informat de res.
1069+Després d'aquest dia no es cregui que jo m'apartés de la Lluïseta.
1070+No n'hi havia cap necessitat: el perill havia desaparescut d'una
1071+manera absoluta, i jo podia apreciar més que mai la nostra amistat
1072+transparent i sereníssima.
1074+Tot el que succeí entre nosaltres està ja contat. Això fou el
1075+màxim moment sentimental: després, una tranquil·litat agradable.
1076+En Víctor dubtà, per un instant, de si jo estaria enamorat de la
1077+seva germana; la Maria de la Mercè s'ho va arribar a creure;
1078+encara que ben aviat s'esvaïren en ells aquests dubtes i aquestes
1081+Aclarit aquest punt, es veurà que la meva amistat amb els Buxareu
1082+no amagava cap interès sentimental. Potser va refermar les meves
1083+simpaties el fet que observava entre la gent de la colònia:
1084+aquella mena de conjura infundada i ridícula contra les adorables
1085+persones. Era fatal que succeís: pagaven ells, com haurien pogut
1086+pagar uns altres. Són coses que passen a l'istiu, entre gent
1087+desenfeinada, quan apreta la calor i s'enverinen totes les
1088+misèries espirituals. Ja podies anar allà on volguessis, que
1089+sempre senties el mateix: que si la senyora Buxareu anava massa
1090+escotada; que si l'altre dia va egenollar-se a missa, i se li
1091+varen veure les cames; que si la Lluïseta tenia una conversa massa
1092+lliure; que si la deixaven anar massa sola. Aquest _massa_, que en
1093+les boques de les bones dames burgeses adquireix unes proporcions
1094+incommensurables i monstruoses, era repetit sense fi. Tals
1095+converses m'indignaven, i més d'un cop vaig tenir paraules agres i
1096+violentes amb algú que em va ferir amb la seva impertinència o la
1097+seva grolleria.
1099+Varen passar, d'una bufada, els dolços dies de setembre. En
1100+Víctor, des que s'adonà que era possible que jo estimés la seva
1101+germana, em va mirar amb un posat d'home gran, com si hi hagués un
1102+abisme d'anys entre ell i jo; i, encara que no minvés la seva
1103+cordialitat, va desaparèixer una mica aquell to confidencial dels
1104+primers temps. La conversa amb en Víctor no podia tenir per a mi
1105+gaires atractius: es repetiren els temes; hi hagué dies que em
1106+vaig avorrir extraordinàriament. Però, malgrat això, cada dia
1107+l'apreciava més: em semblava un home d'una noblesa excepcional.
1109+La senyora Buxareu em tractava amb un aire proteccionista, com
1110+solen fer totes les casades que encara tenen un peu en el verger
1111+de les il·lusions. Era una gran conversadora. No em costà gaire
1112+d'adonar-me que tota la seva aureola física obeïa a un miracle i
1113+que la seva ànima, tan apreciable com es vulgui, era d'una
1114+enternidora vulgaritat. A la senyora Buxareu li agradava molt
1115+parlar de certs drames familiars, de certes relliscades femenines
1116+i li agradava parlar-ne amb l'egoisme, una mica repugnant,
1117+d'aquell que es plany dels qui es pelen de fred i s'està repapat a
1118+la vora d'una estufa. Quan una dama, com la senyora Buxareu, està
1119+segura del seu prestigi, s'entreté en aquests inofensius
1120+refinaments. Li agradava també matisar les seves converses amb
1121+alguna figura de les que estan a l'altra banda del pont: diguem
1122+l'amiga de _fulano_, diguem la dansarina tal... La seva flaca era
1123+parlar de vestits. Jo confesso (no és que m'en gloriegi) posseir
1124+una dosi de tranquil·litat inexpugnable per a sostenir tots els
1125+atacs sumptuaris: això m'ha fet ser simpàtic, sens dubte, a
1126+algunes dames que quan no saben què dir es desboquen pel pendent
1127+de la roba, i, si troben qui les escolti, es banyen en aigua de
1128+roses. Quan la senyora Buxareu parlava de vestits, dubto que
1129+trobés una víctima més pacient que jo. Era tan pacient, que no
1130+semblava víctima i això, la senyora Buxareu, estic segur que m'ho
1131+agraïa. Un dels seus temes predilectes era també parlar de la
1132+canalla; però la senyora Buxareu no tenia gens de gràcia ni finor
1133+a apreciar i judicar els seus nens. Raríssimes vegades parlava del
1134+seu marit; i aquestes raríssimes vegades es manifestava tan
1135+satisfeta, tan cofoia i tan intolerable, que venien ganes de
1136+dir-li que en Víctor Buxareu era un criminal.
1138+Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la
1139+Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era
1140+una cosa més forta que totes les seves ficcions.
1142+Això era vell. En Víctor se n'adonà des d'un principi, però
1143+procurà sempre conciliar-ho una mica. Ell estimava follament la
1144+seva dona, però no podia ni volia abandonar la seva germana, i al
1145+punt de morir el pare, en Víctor, com a germà gran que era,
1146+procurà rodejar-la de tota llei d'atencions.
1148+Aquesta mútua antipatia era un corcó dins l'ànima d'en Víctor;
1149+però, com que no tenia solució, ho trampejaven tots de la millor
1150+manera possible.
1152+Quan la senyora Buxareu va adonar-se perfectament que les seves
1153+suposicions sobre mí, pel que es referia a la Lluïseta, eren
1154+infundades, no pogué fer-hi més: la satisfacció més viva se li
1155+pintà a la cara. Això, a mi, em va molestar una mica, i vaig
1156+procurar sempre fer veure que no me n'adonava, com si ignorés tot
1157+el que s'havia pensat de mi.
1159+La senyora Buxareu parlava molt de la seva família, del seu pare i
1160+la seva mare; i en contava coses tan prodigioses, que jo ja tenia
1161+ganes de conèixer aquesta parella. A1guna vegada vaig fer-ne
1162+al·lusions an en Víctor; i, pel que va dir-me'n, em va semblar que
1163+els seus sogres el molestaven intensament.
1165+Els quatre nens m'agafaren una franquesa il·limitada: érem els
1166+millors amics. Jo els vaig ensenyar una pila de coses sobre els
1167+animals i sobre les plantes, i algunes cançonetes d'un grotesc
1168+barroer que indignaven la seva mare i amb les quals ells es feien
1169+uns tips de riure que refrescaven el cor.
1171+Així passà aquell istiu. Jo vaig tenir d'abandonar el poblet. Era
1172+l'endemà de la Mercè. A casa els Buxareu s'havia fet una mica de
1173+festa, i jo em trobava malament a conseqüencia d'un petit excés
1174+d'alcohol. Recordo que el dia que me'n vaig anar feia una pluja
1175+desagradable, i vaig sentir una gran recança de deixar aquella
1176+efímera joia de l'istiu, i sobretot la blavor, tan fina, de la
1177+muntanya una mica velada per la pluja.
1183+Les amistats estivals solen durar com les papallones. La ciutat i
1184+la rigidesa del vestit d'hivern modifiquen les ànimes. Adéu,
1185+generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila
1186+i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb
1187+un pa de barra sota l'aixella; aquella apreciab1e senyora que et
1188+va explicar la confecció d'unes sopes i et va dir que el seu marit
1189+estava trencat; ara passa per la teva vora i fa veure que no et
1190+coneix. La simetria dels pisos i els carrers, la policia urbana,
1191+han eixugat tot aquell doll d'afectes que corria per les fontetes
1192+i les rieretes, i ja no queda res de l'intercanvi i la sol·licitud
1193+mútua de les famílies.
1195+Jo em temia que amb els Buxareu passés una cosa semblant, encara
1196+que, en despedir-nos, en Víctor va obrir-me el seu domicili
1197+barceloní, que era a l'Avinguda de la República Argentina. No cal
1198+dir que em pregaren molt, que hi anés; però els primers temps
1199+d'estar instal·lat a Barcelona, tenia altres coses que em
1200+distreien i m'interessaven més que el record d'unes hores
1203+Un dia vaig trobar en Víctor Buxareu al tramvia. Va parlar-me amb
1204+una amabilitat tan viva, que jo vaig prometre formalment anar a
1205+casa seva.
1207+Però és allò que passa: un deixa les coses per a l'endemà, i mai
1208+arriba el moment de fer-les; fins que vaig trobar una altra vegada
1209+els Buxareu en unes funcions d'abonament organitzades per una
1210+senyora molt lletja i on es feien comèdies castellanes d'aquelles
1211+tan ensopides. Jo els vaig saludar una mica avergonyit, però amb
1212+el ferm propòsit d'anar-los a veure el primer dia que pogués.
1214+Era un diumenge a la tarda. Feia una temperatura deliciosa:
1215+estavem en ple estiuet de Sant Martí. Vaig agafar el tramvia de
1216+l'Avinguda, i cap a cals Buxareu falta gent!
1218+Vaig baixar al peu mateix de la casa. Era una torreta de dos
1219+pisos, amb reixat de ferro i un bon tros de jardí al darrera. Una
1220+cambrereta em va obrir, em féu entrar i va abandonar-me en una
1221+sala plena de discreció i bon sentit, amb comodíssimes butaques i
1222+confortables catifes. Però aquella franquesa que jo sentia els
1223+dies estivals se m'havia encongit de mala manera: em trobava sol
1224+dins de l'habitació, i sentia unes ganes instintives d'anar-me'n;
1225+tenia les mans engavanyades pel barret; no sabia com posar les
1226+cames; i esperava els esdeveniments amb la respiració una mica
1229+La meva situació s'anava fent cada vegada més enutjosa; fins que
1230+vaig sentir un grinyolar de portes, uns passos decidits, i la cara
1231+de bonhomia i franquesa d'en Víctor Buxareu em tornà la
1232+tranquil·litat perduda.
1234+-Què tal!... Segui.- I no cal esmentar que entre nosaltres dos hi
1235+hagueren aquelles encaixades, i tot allò que es diu i tot allò que
1236+es fa.
1238+-No és veritat que pendria una tassa de cafè?
1240+A tal pregunta d'en Víctor vaig respondre amb somriures; però eren
1241+excuses que no sortien del cor, perquè a mi el cafè m'agrada molt.
1243+Tornà a comparèixer la cambrereta; i en Víctor degué donar unes
1244+ordres tan extraordinàries, que la cambrereta per tercera vegada
1245+es presentà davant meu, amb una safata on hi havia un servei de
1246+cafè, una capsa d'havans i una botella de curaçao vermell. Perquè
1247+a en Víctor li agrada viure bé, i jo, per la meva part, li havia
1248+fet alguna confidència alcohólica.
1250+No cal dir que vàrem pendre el cafè amb tot el respecte degut, i
1251+fruirem el cigar i el curaçao, coses que, totes plegades,
1252+predisposen a la bona humor, a la cordialitat, i a sentir la joia
1253+de viure en les puntes de tots els nervis.
1255+Jo, primerament, vaig preguntar per la família. No hi havia
1256+novetat. Un dels nois, el petit, estava una mica malalt; però a mi
1257+em vingué de nou que no sortissin a rebre'm ni la Maria de la
1258+Mercè ni la Lluïseta. I dels altres nens no cal dir res, perquè
1259+eren a casa els avis. Mentre durà la influència de les begudes, jo
1260+vaig anar parlant sistemàticament de coses sense cap interès; però
1261+havien passat tres quarts d'hora, i ja no sabia què dir. D'altra
1262+banda no gosava preguntar més per la dona i la germana: potser no
1263+em volien rebre, o no en tenien ganes; potser en aquells moments
1264+els era enutjós i molest. Vaig decidir anar-me'n; però feia tan
1265+poc temps que durava la visita... Es pot dir que tota l'estona
1266+l'havia passada ingerint, i em semblava de molt poca delicadesa
1267+anar a una casa per primera vegada, acceptar sense escrúpol el què
1268+se m'oferia, i tocar el dos, com es diu vulgarment. Així és que
1269+vaig fer esforços, i, encara que pàl·lidament i ensopida, vaig
1270+continuar la conversa amb en Víctor.
1272+Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar
1273+temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo.
1274+Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure
1275+prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu
1276+propòsit, digué:
1278+-Pugi un moment a dalt. La meva dona tindrà molt de gust de
1279+veure'l, i el _nano_ està ensopidet: fa dos dies que és al llit.
1280+No gran cosa: una mica d'indisposició.
1282+Jo vaig agrair en silenci l'atenció i la franquesa fent una
1283+lleugera inclinació de cap i un somriure una mica ruborós.
1285+En Víctor em féu passar per un _hall_; després pujàrem unes
1286+escales, arribàrem al primer pis, s'obrí una porteta blanca, i jo
1287+vaig entrar darrera d'ell en una habitació una mica fosca,
1288+lleugerament perfumada de paper d'Armènia.
1290+Un cop avesat a la penombra, vaig distingir perfectament les
1291+persones i les coses de l'habitació. En un llitet de metall daurat
1292+hi havia en Ramon, el petit dels Buxareu, bastant pàl·lid i amb
1293+una lluentor als ulls, conseqüència de la febre. Al seu costat,
1294+respirant una fina negligència, hi havia la senyora Buxareu, que
1295+em va semblar més bella que mai; i la Lluïseta conversava amb una
1296+dama vestida de fosc, baixeta, bastant grassa, d'unes faccions ben
1297+apreciables encara, i de pentinat pretensiós. Aquesta senyora em
1298+mirà amb uns impertinents al moment d'entrar a l'habitació.
1300+El nen fou el primer de cridar-me pel meu nom. La Lluïseta em
1301+saludà dolçament, i la Maria de la Mercè, molt amable, però amb
1302+aquella hipòcrita confusió de la mestressa de casa quan el
1303+foraster sorprèn una intimitat de la família. La senyora
1304+inconeguda restà en silenci, fins que en Víctor digué: -No es
1305+coneixen? La tia Paulina,- i de seguida hi afegí el meu nom. La
1306+dama va fer un -Tantíssim gust- molt afectat, i jo vaig estrènyer
1307+una mà petita, fresca i rabassuda com un porcellet.
1309+La tia Paulina va mirar-me de cap a peus. Jo estava decidit a
1310+anar-me'n, però la Maria de la Mercè em pregà que segués una
1311+estoneta; i, com que el seient que tenia més a prop estava al
1312+costat de la senyora que m'acabaven de presentar, per cortesia,
1313+per curiositat i per avinentesa vaig col·locar-me a tret de
1314+conversa íntima amb la dama dels impertinents, a qui, en sentir el
1315+meu nom, se li enrojolà la cara de satisfacció, i exclamà tot
1316+seguit: -Ai, Víctor! Poc m'ho podia esperar!- Amb perdó sigui dit,
1317+la tia Paulina era una admiradora meva.
1319+Ara veuran en què consistia la seva admiració. Quan jo anava al
1320+col·legi dels Jesuïtes, vaig fer uns versos en castellà per a ser
1321+llegits en presència d'un senyor bisbe que ja és mort. Recordo que
1322+aquests versos varen fer plorar els meus companys de col·legi; i
1323+un pare jesuïta, el nom del qual no està bé que retregui, tingué
1324+la pensada de publicar-los a la _Revista Popular_. Aquells versos
1325+duien una empenta formidable. Recordo que, entre altres coses
1326+divertides, n'hi havia una que deia:
1328+«Oprobio vil, de que Satán blasona». Doncs bé: la tia Paulina, es
1329+veu que, en aquella ocasió ja llunyana, va emocionar-se amb el
1330+fruit de la meva musa infantil, i l'emoció fou tan forta, que, en
1331+conèixer-me a mi en carn i ossos, no pogué menys de manifestar-ho
1332+tot seguit.
1334+Quan jo vaig veure que l'admiració era purament i exclusiva per
1335+aquest motiu, vaig tranquil·litzar-me.
1337+Després que la tia Paulina hagué ponderat els versos i la meva
1338+persona, val a dir que la família es quedà un xic esverada; i en
1339+Víctor fou l'únic que s'atreví a posar aquest comentari, amb una
1340+mica de satisfacció i una goteta de dolça ironia:
1342+-No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt.
1344+Jo estava perplex. ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure
1345+els versos del bisbe? No hi havia dubte que jo estava en presència
1346+d'un ésser essencialment pintoresc, de l'individu més curiós de la
1347+família. A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que
1348+l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué
1349+el passat estiu: La tia Paulina necessàriament devia existir i jo
1350+devia conèixer-la i l'instant de la presentació fou un moment
1351+felicíssim, revelatori. Jo em trobava davant d'ella sense saber a
1352+què atenir-me, completament desarmat. És clar que ella sentia per
1353+mi una admiració sincera; però quina llei d'admiració!
1355+La tia Paulina ¿era un ésser despreciable? Ben segur que no: una
1356+ràpida consulta a les mirades femenines i als ulls mateixos d'en
1357+Víctor m'hauria fet veure que a la tia Paulina se la respectava,
1358+se li donava una certa valor, se la tenia per alguna cosa.
1359+-Llegeix molt- és tot el que en Víctor havia dit d'ella, però prou
1360+sabreu el que en certes ocasions i en certs llavis té de valuosa
1361+una afirmació com aquesta.
1363+Tot el prestigi que es concedia a la tia Paulina era pel fet de
1364+llegir, i llegir molt. I ¿què és el que llegia, aquella dolça
1365+dama? Aquests i altres consideracions se'm rebolcaren pel cervell
1366+durant el curt silenci que precedí el comentari d'en Víctor.
1368+S'ha de dir que no vaig encaparrar-me-hi gaire, i vaig decidir
1369+guardar una prudent reserva i deixar la tia Paulina que
1370+s'expansionés. La Lluïseta callà tota l'estona que durà la visita;
1371+i la Maria de la Mercè, només de tant en tant digué alguna
1372+d'aquelles coses buides per les quals ella es pensava tocar amb el
1373+dit el cel. En Víctor, una mica resignat, però no absolutament
1374+desproveït de respecte, va deixar que la tia Paulina s'engegués
1375+amb tots els cavalls de la seva fantasia.
1377+La tia Paulina era una dona meravellosa i feia honor a les seves
1378+lectures. Molt aviat va fer-me saber la seva indiscutible
1379+competència en una mena de _psicologia experimental_ que ella
1380+s'havia empescat i que atenyia solament el sexe femení. Ella, amb
1381+els homes, no volia saber-hi res; però el que és el cor de la
1382+dona, el coneixia pam a pam. Des del primer moment vaig veure que
1383+la tia Paulina havia trobat en mi un interlocutor que ella
1384+judicava a la seva altura, perquè semblava que no tenia temps per
1385+a etzibar les oracions, i de tant en tant tenia de fer un sospir,
1386+cosa que demostrava el gust i la necessitat que sentia de fer
1387+paleses les gràcies del seu cervell.
1389+Tot això va motivar les protestes del pobre Ramonet, que adesiara
1390+me'n deia una de les seves; i jo em veia amb grans treballs per a
1391+conciliar la meva atenció a la tia Paulina i a la cridòria del
1394+Aleshores jo me la vaig anar mirant amb detenció. No li feia més
1395+que uns quaranta un o quaranta dos anys, i molt ben portats,
1396+encara: ni un solt filet d'argent podia trobar-se per remei en la
1397+frondosa selva de cabells negres que revelaven una experta però no
1398+distingida pentinadora. Era molt blanca de pell, tenia uns ulls
1399+negres bastant considerables, un nas rodonet i petitet, clots a
1400+tot arreu de la cara i posats amb no poca gràcia, una barbeta
1401+sortida, un sotabarba lleu, dolcíssim, ondulat, i una gorja
1402+bastant escollada, on duia una cinteta de vellut negre amb un
1403+camafeu antic. Les mans, que ja havia apreciat pel tacte, tenien
1404+les ungles acurades, i els dits curtíssims i grassonets; els
1405+braços nús fins al colze, i un d'ells afavorit amb un braçalet
1406+d'or. No duia cap anell de boda, ni cap anell amb fastuós excés de
1407+pedreria: solament una baga en l'índex esquerre amb uns petits
1408+diamants de montura antiga, joia familiar sens dubte.
1410+En el seu vestit hi havia aquell no sé què una mica ranci, de les
1411+solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses
1412+pretèrites que no hem vist però que ens imaginem. I la peça de
1413+convicció de la seva indumentària eren els impertinents, que, si
1414+obeïen en part a una malaltia dels ulls, no hi havia dubte que
1415+obeïen quasi plenament a una idea que sobre ells es devia formar
1416+la tia Paulina.
1418+La tia Paulina, com s'ha dit, xerrava per les butxaques, i no
1419+abandonava per res el tema de l'ànima femenina. Tenia la pretensió
1420+de ser el director espiritual de totes les noies, i en
1421+notificar-me això va dirigir una mirada a mi i una altra a la
1422+Lluïseta; cosa que no va molestar-me, però que em semblà d'una
1423+grollera innocència. Naturalment que vaig fer veure que no me
1424+n'adonava, i no vaig interrompre per res el seu discurs.
1426+No tardà gaire a manifestar clarament les seves fonts de cultura.
1427+Eren aquestes, en bona part, les novel·les de Georges Ohnet i el
1428+_Mensajero del Sagrado Corazón de Jesús_. Era una apassionada dels
1429+versos, i confessà que plorava cada cop que llegia les poesies
1430+d'En Cases i Amigó.
1432+Em preguntà, amb gran interès, què és el que feia i el què
1433+escrivia, si estava enamorat; i, finalment, em digué que havia
1434+estat molt amiga d'una parenta meva que és monja en un convent de
1435+les Indies Orientals.
1437+Jo confesso que la tia Paulina em va desconcertar, de primer
1438+moment: em semblà una mena de cacatua intolerable; però així
1439+mateix he de confessar que vaig ser molt injust, perquè la seva
1440+veu no era antipàtica, sinó tot al contrari, i ben aviat la
1441+impressió de disgust va convertir-se en una muda joiositat.
1443+A mi, el que més gràcia em feia, eren les seves pretensions de
1444+directora espiritual; i sobre aquest punt vaig fer-li alguna
1445+objecció (no gens seriosa naturalment), que fou subratllada pels
1446+somriures i els escarafalls, una mica excessius, de la Maria de la
1449+Aleshores, la tia Paulina, veient que jo podia dubtar del que ella
1450+em deia, va escarrassar-se encisadorament.
1452+Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a
1453+l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava
1454+un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria
1455+celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males
1456+bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que
1457+ocasionà la protesta sorollosa d'en Víctor. La tia Paulina es
1458+calmà, i confessà que no volia dir tant.
1460+Segons les seves afirmacions, no hi havia donzella que al punt de
1461+conèixer-la no li confiés tots els secrets; i moltes vegades, pels
1462+seus prudentíssims consells i per la seva experiència, s'havia
1463+decidit la sort d'una família.
1465+Jo, amb una ardidesa potser inconvenient, i segur, per les meves
1466+observacions, del seu estat de solteria, vaig preguntar-li si mai
1467+havia estat enamorada de cap home.
1469+Aquí la tia Paulina em contestà aquestes paraules: -Sóc dona i
1470+tinc cor.- Naturalment que jo no vaig insistir més.
1472+Encara que aquest bé de Déu de coses varen ser dites en no gaires
1473+minuts, jo temia pel pobre malalt i per la mateixa força expansiva
1474+de la tia Paulina: vaig aprofitar un moment de calma per a
1475+acomiadar-me. La tia Paulina es manifestà molt joiosa de haver
1476+feta la meva coneixença. Jo, per part meva, vaig correspondre amb
1477+tota la cortesia de què disposava.
1479+En Víctor Buxareu m'acompanyà fins a la porta el reixat, i mentre
1480+baixàvem les escales jo li vaig dir:
1482+-Caram, caram, Víctor! ¿Sap que té una parenta envejable?
1484+En Víctor somrigué, i contestà, amb resignació:
1486+-Pobra tia Paulina! És la germana petita de la mamà (al cel
1489+-I viu amb vostès?
1491+-No, encara que tot el dia se'l passa a casa nostra!
1493+I, després d'un silenci enutjós afegí:
1495+-És una mica especial, com haurà pogut veure; però ens estima
1502+Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de
1503+Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia
1504+passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una
1505+mica les orelles, i d'aleshores ençà la seva vida fou una mena de
1506+bassa d'oli. De molt jovenet festejà una noia fina com un
1507+rossinyol i s'hi casà de seguida que va poder arreplegar quatre
1508+quartets. La vida amb la seva muller li anava com una seda; però
1509+vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una
1510+mosseta espavilada la qual batejaren amb el nom d'Elisa.
1512+Passaren uns quants anys, en què el senyor Buxareu suportà la seva
1513+viduesa d'una manera tranquila; però (el que són les coses!) el
1514+trobar-se sol, i els consells d'un oncle beneficiat del Pi, i una
1515+ocasió que se, li presentà, li feren contraure de nou el Sagrament
1516+del matrimoni.
1518+L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una
1519+certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un
1520+casament per interés.
1522+El fruit del nou matrimoni fou una altra nena, que no va fer gens
1523+de gràcia al senyor Buxareu, perquè esperava un noi, però que, com
1524+un rajolí de sol, va il·luminar l'ànima grisa de la seva pobre
1525+mare, que suportava els enfonys casolans i les fredes carícies del
1526+marit amb una santa resignació.
1528+A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la
1529+Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva
1530+mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer
1531+el 24 de setembre.
1533+La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
1535+A deu anys es quedà gairebé sola, perquè la seva germana Elisa,
1536+que aleshores en tenia divuit, va contreure matrimoni amb un tal
1537+Buxareu, fabricant, que, encara que duia el mateix cognom que
1538+elles, no els era parent ni hi tenia res que veure.
1540+Dos anys més tard Paulina perdé el seu pare; però aquesta dolor,
1541+com que era molt criatura, no va trasvalsar-la gran cosa.
1543+La vida de col·legi li omplí els primers anys d'una manera
1544+idíl·lica. Anava a unes monges de la Sagrada Família, que tenien
1545+un convent amb un gran jardí, no gaire lluny de casa seva i al
1546+bell mig de la Riera de Sant Joan.
1548+De bon matí ja la despertaven les campanes de Santa Marta, de Sant
1549+Just, de Sant Sever, del Pi, de Santa Maria i de la Catedral. Es
1550+vestia de pressa una mena d'uniforme morat que duien totes les
1551+noies del col·legi. Feia bonic, amb les mítges ben estirades, la
1552+cua de cabells a l'esquena, la boca com una cirereta i el nas
1553+estarrufat, escorrent-se pel carreró de l'Infern amb una dona
1554+vella que l'acompanyava.
1556+La Paulina era molt bona minyona, i les monges li tenien tota mena
1557+d'atencions. Per això els matins anava escapada, i més eixerida
1558+que un pèsol, a fi de no perdre el premi de puntualitat. Aquelles
1559+monges de la Sagrada Família donaven fins classes d'ornament; però
1560+no eren com aquestes monges d'ara, que ensenyen a totes les noies
1561+a fer una lletra igual, a dir les mateixes coses i a pensar de la
1562+mateixa estúpida manera: les monges que educaren Paulina, sense
1563+donar-se'n compte, tenien una especialíssima gràcia a no ofegar
1564+les qualitats individuals.
1566+El que ella estimava més que tot era el jardí del col·legi; perquè
1567+el seu pis era tan menut i amb tan poca llum, que allò de
1568+trobar-se entre arbres grans i de debò, i trepitjar la sorra, li
1569+feia perdre el seny. Les monges també n'estaven cofoies del jardí,
1570+i procuraven explotar-lo no sols per a les estones d'esbarjo de la
1571+canalla, sinó per a unes classes on es barrejava l'oci i la
1572+disciplina, i eren una mena de duels, combats i combinacions
1573+estratègiques les més absurdes i divertides, que de vegades tenien
1574+per objecte apendre les taules de multiplicar o els rius
1575+d'Espanya, i altres vegades tenien una veritable importància
1576+apologètica i eren matisades i amenitzades per cançonetes com
1579+«¡Fuera, fuera protestantes!
1580+¡Fuera de nuestra nación,
1581+que queremos ser amantes
1582+del Sagrado Corazón!»
1584+Aquestes cançons, la Paulina les cantava. amb una indescriptible
1585+fúria: la seva animeta apassionada hi posava tots els ets i uts, i
1586+barrejava les sensacions del cant amb una sèrie de records
1587+d'històries de santes, de martiris i accions heroiques: i, com més
1588+bèl·lic era l'aire de la cançó, mès plena de foc es sentia, i
1589+s'imaginava ser una petita Emerenciana o una blanca Agnès davant
1590+de les rodes de ganivets i les calderes bullents.
1592+En aquell temps era tan dolça i tan innocentassa, que feia les
1593+delícies de la seva mare. Pel seu natural decantat al
1594+sentimentalisme, l'entendrien els éssers febles i les criatures de
1595+bolquers. Mostrava una sol·licitud maternal a criar gafarrons i
1596+lluerets. Els gossos li feien una por terrible. Però el que li
1597+feia més por, de tot, eren els capellans. Quan tenia de
1598+confessar-se, era tant el que patia, que una vegada es va desmaiar
1599+abans que li donessin l'absolució. I això que el capellà del
1600+col·legi era un santet: només li donava una avemaria de
1603+Tots es pensaven que la Paulina tirava per monja; però, quan
1604+arribà l'edat de fer el tomb, el seu misticisme fou greument
1605+perjudicat, i la Paulina enyorava aleshores una felicitat
1606+terrenal. Com que era tan tendra i tan sense malícia, no sabia ben
1607+bé el que s'empescava; però a les nits ja no va somiar més
1608+angelets i jardins celestials. Quan va abandonar el col·legi per a
1609+sempre, hi hagueren plors; però els plors eren completament
1610+fingits. El darrer any de ser-hi, a la Paulina tant se li'n
1611+donaven les cançonetes; i, encara que per res del món hauria
1612+deixat la seva fe arreladíssima, una ànima d'adolescent, ofegada i
1613+encongida i àvida de tot, feia moure aquell cosset amable i
1616+La seva germana, que ja feia temps que era casada, li dispensava
1617+tota mena de proteccions, i els nens de l'Elisa desvetllaren en el
1618+cor de Paulina un sentiment maternal, un desig d'una pila de coses
1619+que, si ella no sabia ben bé de què anaven, les pressentia, en
1620+aquella cambra petita del seu pis del carrer de Ripoll, després
1621+d'haver fet les oracions del matí, quan es rentava i es pentinava,
1622+i es posava un llaç ben eixerit. I el pressentiment i el desig
1623+eren més vius després de la buidor del dia, quan li entrava una
1624+son dolça i s'esmunyia, protegida per la tènue camisa de dormir,
1625+entre els abrigalls del llit, on s'amagaven tots els dimonis
1626+temptadors, aleshores Paulina passava un bracet sota el coixí, es
1627+tapava ben bé, sentia a les galtes el frec de seda dels cabells i
1628+la frescor de la tela blanca, se li enfonçava el cap dolçament, i,
1629+quan aclucava els ulls, es despertaven i sortien de pertot arreu
1630+de la cambra les larves rosades que besen a les donzelles quan
1631+dormen i fan volar damunt de llur front puríssim la tempestat de
1634+Aquells somnis eren tan deliciosos, i el despertar tan fred i tan
1635+amarg, sobretot els matins d'hivern, que amb prou feines s'atrevia
1636+a treure el nas dels llençols i tenia una peresa terrible arrapada
1637+al cos! Però no hi havia altre remei: la seva mare estava molt
1638+delicada, i, com que només tenien una minyona, Paulina feia un
1639+esforç, es llevava, es pentinava i corria a ajudar la seva mare. I
1640+era tan trista, la cambra de Paulina! Una calaixera negra, un
1641+paper horrible amb uns rams de flors de color de xocolata, i tot
1642+petit, esquifidet, tronat, relíquies familiars, estampetes
1643+carrinclones; i aquell fred i la llum que entrava per la
1644+finestreta! I comparava aquell desori amb la casa de la seva
1645+germana, on hi havia benestar i no hi faltava res, perquè al seu
1646+cunyat li anava d'allò més bé la fàbrica, i es feien passar tots
1647+els gustos; i ella i la seva mare tenien de fer la viu-viu,
1648+aguantant-se amb la rendeta que els deixà el senyor Buxareu i
1649+estalviant el que Déu sap per poder semblar alguna cosa i fer una
1650+mica de bon paper el dia del sant de la tia Enriqueta o quan
1651+s'obrien els salons de donya Montserrat amb motiu de veure passar
1652+la processó de Corpus.
1654+Les diferències de fortuna entre la germana casada i Paulina eren
1655+per a aquesta un neguit espantós, i li despertaven una mena
1656+d'enveja involuntària. Per altra banda Elisa mai havia pogut
1657+suportar a la madrastra; i, encara que les dues germanes
1658+s'estimaven, aquella situació de l'una, tan diferent de la de
1659+l'altra, tenia de posar, per força, una tivantor en llurs
1660+relacions. Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al
1661+teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió
1662+oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que
1663+vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un
1664+desig de ser com la seva germana.
1666+Arribà aquell any de l'Exposició Universal. Paulina n'havia
1667+complert dinou. Era al bo de fer goig, i la seva mare procurà, per
1668+tots els mitjans possibles, que no li faltessin emocions ni
1669+diversions. Aquella febre que agità la ciutat de Barcelona, aquell
1670+llençar diners i renovar fatxades, aquell daltabaix de festes i
1671+vestits i enrenou de totes les famílies, i la forta alenada
1672+cosmopolita que despertà els bons barcelonins, no deixà de
1673+commoure també l'ànima de la vídua Buxareu i enlluernar la dolça
1676+Ella, que ja havia llegit un feix de novel·les d'amagat de la seva
1677+mare, estava convençuda que aquell any seria el de la seva
1678+alliberació, i el cor de Paulina no s'enganyava. Una nit que era
1679+al teatre amb la seva germana, li presentaren l'heroi somiat. Feia
1680+poc que havia acabat la carrera de medicina, i era metge d'un
1681+transatlàntic. Estava colrat del sol i els aires de la mar, tenia
1682+un bigoti negre i un aire de vulgaritat insuportable; però a
1683+Paulina li semblà l'home més bell i més noble de la terra, i
1684+aquella nit no pogué dormir.
1686+L'endemà, en sortir de missa, el subjecte meravellós, que
1687+l'esperava en una cantonada, li donà una carteta, i la mirà tan
1688+tendrament, que a Paulina de poc que li agafa un cobriment de cor;
1689+però reaccionà, agafà la carta corrents, i fugí escapada cap a
1690+casa seva. Paulina en mig de tot, era prudent, i no volia
1691+exposar-se a les converses del veïnat.
1693+Aquella carta era per a incendiar una estàtua de marbre. El jove
1694+doctor, que era de Múrcia i es sabia les _Leyendas_ de Zorrilla
1695+com el parenostre, va fer-hi tanta filigrana i es va travessar el
1696+cor tantes vegades, que la pobra Paulina estava com boja, no sabia
1697+ben bé el què es feia. Es tancà en la seva cambra, caigué
1698+bocaterrosa damunt del llit, i, no podent aguantar l'emoció que la
1699+dominava, es posà a plorar com una magdalena.
1701+La seva mare sentí els plors. En trobar la porta tancada, s'esverà
1702+molt. Paulina, més esverada encara, saltà del llit, amagà la carta
1703+com va saber, obrí la porta, i digué a la seva mare, per excusa,
1704+que li havia agafat un dolor terrible, i assenyalà l'indret de
1705+sota el cor. La seva mare li dugué aiguanaf, que li va venir de
1706+primera per als nervis; i, ja reposada i una mica refeta, tornà a
1707+la seva habitació, llegí de nou la carta, la rellegí quatre, cinc,
1708+sis vegades, i es lliurà a les més dolces fantasies.
1710+Si no sabeu què és l'amor, i si no sabeu què és una donzella de
1711+dinou anys, és inútil que m'escarrassi ponderant i ponderant,
1712+perquè allò de Paulina anava més enllà de tots els límits; però el
1713+veritablement esglaiador era que Paulina no tenia cap amistat per
1714+a confiar la seva situació volcànica. Això, encara que sembli
1715+impossible en una noia com ella, desgraciadament era veritat:
1716+Paulina no tenia amigues, i allò que la devorava s'hauria de dir,
1717+no es podia aguantar dins, perquè si no, una mort fulminant
1718+l'hauria calcigada per a sempre.
1720+El dia de la carta se'l va passar com Déu va voler. En ficar-se al
1721+llit no podia dormir de cap manera; però després de donar-li el
1722+cervell voltes i voltes, arrencà un son profund.
1724+L'endemà, com sempre, va anar a missa a Santa Marta. El seu novi
1725+l'esperava; i ella, tirant el barret al foc (com es diu
1726+vulgarment), creient-se l'heroïna de _El Collar de Perlas o El
1727+Talismán del Pirata_, i desafiant la societat sense cor féu una
1728+veritable bogeria; la bogeria consistí a tolerar que el doctor
1729+dels bigotis l'acompanyés una estoneta pel carrer del Sant Crist,
1730+després pel carrer de la Tapineria, i varen anar a treure el nas,
1731+finalment, a la Plaça de l'Angel. Tot allò, que durà uns dotze
1732+minuts, semblà a la Paulina la suprema emancipació; i el que es
1733+digueren els dos enamorats no està bé que ho reprodueixi. La noia
1734+arribà a casa. La seva mare era al menjadoret amb la xicra de
1735+xocolata a punt d'estrenar. Paulina li saltà al coll com una boja,
1736+i la besà moltes vegades dient: -Mamà! Mamà!- La pobra dama, que
1737+ja no s'havia fiat gaire del mal de ventre anterior, es feia creus
1738+de tot allò, i temia per la raó de la seva filla. Paulina decantà
1739+la seva expansiva fúria; i, per molt que la seva mare li preguntés
1740+i la recomanés, es mantingué en una reserva absoluta, pretextant
1741+una alegria o unes ganes de bromejar.
1743+Com he dit abans, allò rebentava per tot arreu, i Paulina se n'anà
1744+després a casa de l'Elisa; i, quan es veié sola amb la seva
1745+germana, li ho digué tot, però tot.
1747+Al cap de dos dies ho sabé la mare, i al cap d'una setmana ho
1748+sabia ja tothom. No cal dir que la vídua Buxareu va fer un sermó
1749+terrible a la seva filla, recomanant-li prudència i prohibint-li
1750+que anés pel carrer amb el seu novi; i no cal dir, també, que la
1751+tempestat romàntica que bategava dins del cor de Paulina s'ho
1752+escoltà tot com qui sent ploure.
1754+Paulina sentia una aversió per tota mesura burgesa, i es creia una
1755+víctima de la gent sense cor, que no comprenien les passions
1756+transcendentals i els sacrificis heroics.
1758+El marit d'Elisa, home pràctic i de gran rectitud moral, procurà
1759+informar-se una mica sobre la conducta del nou pretendent. El
1760+metge murcià es deia López Mantecón, tenia deu anys més que la
1761+Paulina, i era un perfecte tarambana. Havia engalipat la pobra
1762+donzella; però ell, en la passió de Paulina, no hi cercava res més
1763+que allò que se'n diu passar l'estona. Se l'havia vist de nit,
1764+molt ben acompanyat (com diuen les dames); i, dat i rebatut, era
1765+un minyó que no feia per a la casa.
1767+Tot aixó, veladament, es digué a Paulina; però ella, en lloc de
1768+creure i ajupir el cap, es rebel·là com si estigués boja: digué
1769+que tot eren mentides i enveges i entrebancs criminals que
1770+s'oposaven a la seva felicitat. La pobra vídua Buxareu no sabia
1771+com calmar-la: havia adoptat el procediment del càstig i el
1772+procediment de la dolçor, i tot havia estat inútil. Passaren els
1773+dies, i Paulina s'aprimà com un clau, que feia llàstima de debò.
1775+En López Mantecón, per la seva banda, no deixà d'embolicar el
1776+cabdell en l'ànima de Paulina totes les ocasions que d'una manera
1777+secreta podien veure's. La cosa va anar tan amunt, que una nit la
1778+vídua Buxareu sentí un sorollet i un trepig misteriós, es tirà
1779+qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà fins al
1780+recibidor. Un xiscle es sentí en la fosca, i la vídua Buxareu
1781+s'adonà del que passava: Paulina havia decidit fugir amb el seu
1782+novi. Allò era esglaiador. La bona vídua entrà a la cambra de la
1783+seva filla: la trobà vestida, tremolant com una fulla, groga,
1784+esverada, sense saber què dir.
1786+El cas era seriós de debò. La mare apel·là a la seva màxima
1787+autoritat; li féu veure el precipici d'ignomínia que
1788+inconscientment havia vorejat; amb llàgrimes als ulls, li parlà de
1789+la deshonra de la família, de l'irreparable pecat i de la seva
1790+mort imminent. Paulina ho escoltà tot, plorant a estones, sense
1791+descloure els llavis; s'anà despullant a poc a poc, i es ficà al
1792+llit. La mare no es mogué del capçal fins que ja era de dia.
1794+Mossèn Pinyol era l'home de confiança de la vídua Buxareu, i no
1795+cal dir que la seva intervenció venia aleshores com l'anell al
1796+dit. Mossèn Pinyol ja tenia un ramat d'anys, era primet i baixetó,
1797+i d'adobar consciències i apedaçar famílies en sabia un niu.
1798+Revestint-se de la seva autoritat, va anar a trobar en López
1801+Li fulminà el càrrec de seductor, i en Mantecón protestà amb tota
1802+l'ànima: digué que Paulina l'havia regenerat, i que pel seu amor
1803+escalaria la glòria.
1805+A mossèn Pinyol li agradava molt sentir parlar el castellà ben
1806+parlat; i d'això en Mantecón en sabia, i a poc a poc guanyà el cor
1807+de mossèn Pinyol. En fi, tots plegats varen fer un garbuix que
1808+ningú s'hi entenia; i les coses haurien acabat Déu sap com, si un
1809+esdeveniment no ho hagués solucionat tot.
1811+El vapor _El Cano_, en el qual estava de servei en Mantecón, se
1812+n'anava a Cuba: en Mantecón era esclau dels seus deures. La
1813+Paulina suplicà que se l'endugués amb ell, que sense ell no podria
1814+viure. En Mantecón, que no deixava de calcular, li va treure del
1815+cap com va saber. El comiat fou per a no ser descrit, i passaren
1816+dies d'angúnia per a la pobra donzella.
1818+Al cap de poc temps la vídua Buxareu llegí una notícia, al diari,
1819+que li féu fer un xiscle agudíssim.
1821+El vapor _El Cano_ se'n havia anat a fons, i no s'havia salvat
1824+Va topar amb una d'aquestes monstruoses catedrals de glaç que es
1825+passegen silenciosament pel Gran Oceà. La topada fou de nit i
1826+entre boires, i l'enfonçament ràpid.
1828+D'aquesta manera tràgica finí el primer amor de Paulina Buxareu.
1834+Paulina Buxareu envejava la glòria. És a dir, Paulina hauria
1835+volgut passar per la Rambla i sentir a dreta i a esquerra:
1837+-Mireu-vos-la: Aquesta és Paulina Buxareu!
1839+Per assolir això hauria fet qualsevol disbarat. Una temporada
1840+l'entendrí la idea de ser cantant d'òpera; però tenia una trista
1841+veueta que no arribava enlloc.
1843+Aquest afany de celebritat és cosa molt corrent entre les
1844+jovenetes, però a Paulina se li donava més pujat de to: hauria
1845+desitjat ser una víctima memorable, patir una gran tragèdia i en
1846+fi, ser alguna cosa superior a les noies que la voltaven.
1848+En aquesta època de somnis, li arribà el seu enamorament: i ella
1849+ultra lliurar-s'hi com una noia apassionada, va voler-ne treure
1850+tot el suc, i no cal dir que la mort del seu novi, li va venir com
1851+l'anell al dit per als seus plans de glòria.
1853+Quan es va informar de la desgràcia, va fer tota mena
1854+d'escarafalls. La dolor i la desesperació la percudiren de cap a
1855+peus, tant i tant, que semblava que fes comèdia. Acabava la
1856+paciència de la gent. El metge de la família, que era tot un sucre
1857+candi, ja no sabia per quin cantó girar-s'hi. Des d'aleshores
1858+Paulina inicià la tanda dels atacs de nervis. I, quins atacs de
1859+nervis! La tenien d'aguantar sis persones.
1861+Aquesta situació no podia durar gaire temps. A poc a poc s'anà
1862+calmant, i aleshores adoptà la calculada posició de donzella
1865+Quan parlava amb les noies de la seva edat se les donava
1866+d'escèptica en qüestions d'amor, deia que no valia la pena de
1867+viure, i que ser dona era la més trista condició; i de tant en
1868+tant feia uns sospirs estudiats, i una líquida perla se li
1869+entretenia una estoneta pel blanc del ulls, i es precipitava,
1870+finalment, i moria en la fina convexitat de les seves galtes.
1872+Ella no parlava mai de la seva desgràcia ni del seu amor, però de
1873+tant en tant hi feia al·lusions simbòliques que deixaven la gent
1874+amb la boca oberta sense entendre'n un borrull, i, quan li
1875+presentaven una nova amiga, la tenia per informada del seu cas: es
1876+creia que tothom era obligat a saber-ho, a compadir-la, a
1877+admirar-la, perquè el que li havia passat no deixava de ser una
1878+cosa extraordinària.
1880+La seva germana, dona eminentment pràctica i burgesa, procurà
1881+domar-la tot el possible, treure-la de les parets de casa seva,
1882+tan impregnades de pessimisme malaltís, i evitar-li aquells sopars
1883+callats i tristos en companyia de la seva mare, que es resolien
1884+amb quatre cullerades de sopa i amb un ou passat per aigua,
1885+engolit amb mitja dotzena de sospirs i amb molt poca gana. Els
1886+istius sobretot, la retenia una temporadeta al seu costat, i
1887+Paulina s'anava distraient a poc a poc, i anava normalitzant la
1888+seva ànima.
1890+Aquella mena de tivantor que hi havia abans entre les dues
1891+germanes anà desapareixent; perquè, si abans Paulina es creia
1892+inferior a la seva germana per la seva posició social, després de
1893+la mort d'en Mantecón, encara que la posició era la mateixa
1894+d'abans, la inferioritat de Paulina quedava compensada per la
1895+tragèdia, i la desfeta del seu amor era una cosa cotitzable, i
1896+espiritualment Paulina s'havia enriquit no poc, i ella gaudint del
1897+balanç del marit d'Elisa, es creia posseir aquella superioritat
1898+que senten els genis tronats quan alternen amb els milionaris.
1900+Paulina Buxareu tornà a ser una noia com totes; una mica trista,
1901+perquè passaven els anys i l'amor no venia. Paulina feia uns grans
1902+escarafalls dels homes: deia que mai més, mai més; però, per altra
1903+banda, cap pretendent tantejà el cor endurit. I aneu a saber, si
1904+tenien raó aquelles ànimes xafarderes que aplicaven a Paulina allò
1905+de la guineu: que quan no les pot haver diu que són verdes!
1907+Naturalment que en aquestes coses no ens hi hem de ficar: tot el
1908+que jo he pogut recollir sobre el passat de Paulina no revela sinó
1909+que era una donzella dolça, piadosa, una mica esmorteïda,
1910+senzillament amable, gran llegidora de literatura i excel·lent
1911+dansarina de rigodons: no recordo ben bé si de rigodons o de
1914+Un matí del mes de febrer, que feia molt fred i hi havia a
1915+Barcelona no sé quina mena de passa, la mare de Paulina Buxareu,
1916+després d'una curta malaltia, morí, relativament jove encara. El
1917+seu gendre es portà com un home: es cuidà de tot amb una
1918+sol·licitud digna d'elogi. Per a l'enterrament i els funerals no
1919+s'hi estalvià res, i la parentela quedà admirada i satisfeta.
1921+Encara que Paulina no s'havia estimat gran cosa la seva mare,
1922+aquesta mort l'afectà molt, però molt. Com és natural, anà a viure
1923+amb la seva germana, i les experiències que es varen fer per
1924+animar-la i distreure-la no donaven un resultat plenament
1925+satisfactori. Es reproduiren en els nervis de Paulina Buxareu
1926+aquells fenòmens inquietants que l'alteraren per la mort del novi;
1927+no tan aguts, naturalment, perquè Paulina ja no era cap criatura i
1928+havia après a viure una mica.
1930+Si abans fou una dolor cridanera i irascible, ara era una dolor
1931+reposada, i la color dramàtica que la informava era de donzella
1932+abandonada i de verge solitària. Però es pogué veure prontament
1933+que d'una gran part dels mals de Paulina en tenia la culpa aquell
1934+carrer de Ripoll, i aquell pis, i aquella cambra amb les flors de
1935+color de xocolata; perquè el domicili d'Elisa (aleshores vivien al
1936+Portal de l'Angel) més que cap altra cosa, i la cambra que se li
1937+destinà i se li empaperà de color blau cel, obraven com una
1938+magnífica medicina sobre el seu sistema nerviós. Com que era d'un
1939+natural diligent i tenia bastant de traça en tot això que saben
1940+fer les dones, es dedicà a ajudar de ferm la seva germana, i no
1941+parava en tot el dia, ja sia brodant mocadors, ja empescant-se un
1942+camí de taula o fent el fistó a les calcetes de la canalla.
1943+Paulina tenia vint-i-vuit anys. Una tranquil·litat incolora
1944+l'endolcí a poc a poc, i li fugiren en part totes les cabòries;
1945+perquè les petites feines immediates de la casa l'entretenien
1946+tant, i ella hi posava tanta afició, que no li donaven lloc a
1947+pensar sobre el passat i el futur de la seva ànima.
1949+Aquella nova vida va refer el seu cos una mica malaltís, i una
1950+vermellor de poma acolorà les seves galtes fines, envellutades per
1951+una mena de borrissol invisible.
1953+Aleshores semblava perfectament resignada i fins contenta, de ser
1954+la tia Paulina; i els seus nebots la preferien a la mare per una
1955+pila de coses. Tenia una il·limitada paciència per a aguantar
1956+totes les trapaceries que li feien. Els dos petits, que eren un
1957+nen i una nena, no paraven d'inventar entremaliadures: fins li
1958+varen sucar dins d'un tinter el respallet de les dents, cosa que
1959+va disgustar-la; però li passà de seguida el disgust. Un altra dia
1960+varen fer entrar a l'habitació de Paulina un home que venia a
1961+cobrar el gas, en el precís moment que la tia s'estava rissant els
1962+cabells i no duia res més que un _refajo_ i un pentinador
1963+descordat. Aquestes fetes eren severament castigades pel pare de
1964+la canalla; els nens hi tornaven, perquè la tia Paulina era tan
1965+bona que se li podia fer tot i no s'enfadava mai.
1967+Els éssers humans tenen de vegades una època, a la vida llur, que
1968+podríem dir-ne _angèlica_. És l'època en què la forma corporal
1969+adquireix el grau màxim de virtut expressiva; que els ulls són més
1970+clarament el reflex de l'ànima; que en el gest s'hi harmonitza
1971+tota la finor i tota l'energia, que la veu és matisada i
1972+vibradora; que una secreta amargor vela totes les alegries, i una
1973+gota de mel inefable llueix com una perla en mig de l'odi, de la
1974+dolor i de l'enveja. És l'època que l'home s'ha superat a si
1975+mateix, i el buf diví que hi ha dins de nosaltres s'ha endut, per
1976+un instant només, la pols terrenal que ens alimenta.
1978+Paulina tingué el seu moment _angèlic_. Era a les nits d'hivern.
1979+El marit d'Elisa, aclaparat per la feina, llegia el diari, i de
1980+tant en tant aixecava els ulls i, amb una mirada només, restablia
1981+la seva absoluta autoritat paternal. Els cinc nebots esperaven el
1982+moment de seure a taula. El gran, en Víctor, ja tenia disset anys,
1983+i volia fer l'home i ficar cullerada a les converses. La mare
1984+seguia atentament tots els gestos del seu marit, sense dir res; i
1985+la tia Paulina tenia a la falda la seva neboda petita, que només
1986+s'estava quieta a la falda de la tia Paulina, i li agradava molt
1987+reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta
1988+tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que
1989+aviat vindria de la cuina, tota coronada de vapor; i, després de
1990+sopar, pensava la menuda que la tia Paulina la ficaria al llit
1991+(perque només volia que la despullés la tia Paulina), i abans de
1992+dormir li contaria una rondalla ben dolça, que no fes gens de por
1993+i li fes venir la son a poc a poquet.
1995+Paulina es cregué, un moment, que la seva via ja era signada; però
1996+després de les nits angèliques vingueren les nits dels diables.
1997+Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que
1998+agonitzava, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de
1999+restar per a sempre i no ser altra cosa que la tia Paulina, i
2000+això, li arribà quan el rellotge de la seva vida marcà l'esclat
2001+fatal dels trenta anys.
2003+Aquest drama s'inicià de la següent manera. Ella havia assolit el
2004+màximum de felicitat, complia els anys per la Candelera, i el fet
2005+de complir-los no la inquietà el més mínim. Potser res hauria
2006+succeït, si un fet de caràcter purament fisiològic no hi hagués
2007+contribuït. Paulina es posà malalta: una airada forta, rebuda en
2008+sortir d'un concert, li perjudicà l'aparell respiratori, i va
2009+jeure uns quants dies atacada greument per aquella malaltia que
2010+els metges en dieuen una bronco-pneumònia. En sortir de la seva
2011+malaltia li reconegueren un petit focus d'infecció al pulmó
2012+esquerre. Això li donava una mica de temperatura; i, si el cas
2013+s'hagués abandonat, hauria produït, sens dubte, fatals
2014+conseqüencies. S'hi posà remei deseguida, li varen prescriure un
2015+tractament, i a la vinguda de les primeres orenetes Paulina
2016+Buxareu anà a passar una llarga convalescència en un lloc una mica
2017+solitari i elevat, on l'aire puríssim li tornaria la salut
2020+Encara que es procurà fer-li tota la companyia possible, Paulina
2021+es sentí sola, i, més que sola, es sentí privada de les dolces i
2022+petites feines que la distreien d'ella mateixa; i això, ajuntat
2023+amb aquella certa malenconia i aquell egoisme de les persones
2024+malaltes, produí dintre seu un descontentament de tot i un desig
2025+d'allò que semblava haver renunciat per a sempre. Aquest
2026+descontentament degenerà en enveja i en mala humor injustificada;
2027+i, com que el desequilibri dels seus nervis era absolut, no sabia
2028+dissimular aquells mals imaginaris i aquelles dolors absurdes que
2029+la torturaven.
2031+La seva germana, que anava a la ratlla dels quaranta anys, i que
2032+la condició de mare de família una mica egoista, també, i
2033+interessada només pels seus, posava en una situació tan diferenta
2034+de la de Paulina, no la pogué aconsolar com altres vegades. S'ha
2035+de dir que les crisis anteriors que havia sofert Paulina eren per
2036+ser més compadides. Aleshores ella era criatura, encara, i Elisa
2037+vivia un estat de tendresa i desequilibri sentimental produït per
2038+les gestacions i els infantaments: es comprèn, doncs, que els
2039+corrents efusius entre les dues germanes fossin més naturals. Però
2040+ara la cosa havia canviat molt, i (per què negar-ho?) el drama de
2041+Paulina, als ulls d'un desinteressat, semblava una cosa grotesca:
2042+en el cas d'aleshores Paulina no tenia ningú, ningú que la
2043+comprengués, ultra ser la tia Paulina. Aquest qualificatiu portava
2044+dintre seu el fred, la solitud i el desamor.
2046+Un cop curada completament del mal físic, tornà a la casa de la
2047+seva germana. Però que diferent era, aleshores, Paulina, de quan
2048+en va sortir! Els nebots l'amoïnaven i aquella dolça paciència es
2049+convertí en sorruderia irascible. La pobra canalla, que no hi
2050+tenia res que veure i sentien una alegria gran de tornar-la a
2051+tenir a casa, repetiren les bromes i les impertinències com si tal
2052+cosa; però els efectes que produïen en l'ànim de Paulina
2053+desconcertaren els petits de mala manera. La seva germana se
2054+n'adonà. Recomanà als petits que no la molestessin ni la
2055+importunessin: que estava malalta, i per això tenia aquell mal
2056+gènit; i els amenaçà amb càstigs severs si desobeïen aquestes
2057+ordres. Paulina anà més endavant. En les converses era d'una
2058+acritud estemordidora. La seva germana dissimulava i prenia tota
2059+la paciència possible. Els nebots grans veien que a la tia Paulina
2060+li passava una cosa molt grossa. Naturalment que no es podia
2061+concretar què era ni a quin motiu obeïa; i ningú no comprengué que
2062+la pobra Paulina Buxareu endevinava l'agonia de la seva joventut,
2063+sense que pogués substituir-la per una cosa més alta.
2065+La tia Paulina s'omplí d'estranyeses. El seu vestir era ridícul;
2066+el seu parlar afectat. Li vingué una febre per fer obres piadoses,
2067+per anar a ensenyar la doctrina a la canalla, per visitar malalts,
2068+per aconsolar vídues. Es confessava tres i quatre vegades al dia.
2069+Li agafà una afició terrible per un cert frare agustí que
2070+predicava molt bé i feia furor entre les devotes. Quan era l'hora
2071+de dinar, exposava, a taula, les seves doctrines de fraternitat i
2072+d'humilitat: era presa d'una filantropia malaltissa que no li
2073+passava de la llengua, perquè tot allò ho tenia per fer alguna
2074+cosa, i al fons cada dia es tornava més egoista.
2076+El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava
2077+bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava
2078+fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i
2079+suava i cridava que era un gust. Els nebots es reien de les
2080+estranyeses de Paulina, i entre les dues germanes hi havia un
2081+abisme, i sols un corrent de cortesia freda lligava aquells cors
2082+que s'havien estimat, un dia.
2084+La vida comuna de Paulina Buxareu amb els seus germans es feia
2085+cada vegada més impossible. Paulina fruïa d'un petit capital que
2086+li deixà la seva mare, i havia heretat, feia poc, d'un oncle
2087+matern. Tots aquests béns els hi administrava el seu cunyat, i
2088+ella en percebia puntualment la renda. No sé com fou que un dia la
2089+mala humor de Paulina es decantà pel pendent dels interessos; i,
2090+com que tenia molt poc tacte, digué algunes coses que molestaren
2091+el seu cunyat. Aquest proferí alguna paraula dura, i, com a
2092+conseqüencia, hi hagueren plors i un petit escàndol familiar, que
2093+Elisa procurà finir de la millor manera.
2095+Allò fou el presagi de posteriors tempestes: es reproduïren tots
2096+els dies les escenes desagradables, quasi sempre provocades per
2097+una estranyesa de Paulina; fins que a la fi, Paulina, molt
2098+seriosament, parlà al seu cunyat i li proposà la forma de sortir
2099+de casa i anar a viure sola amb una minyona, sense que això
2100+signifiqués renyina de cap mena: solament que una incompatibilitat
2101+de caràcters i una diferent apreciació de la vida l'obligaven a
2102+fer aquell pas, que ella creia que seria beneficiós per a tots.
2104+El seu cunyat, fredament, intentà dissuadir-la sense insistir
2105+gaire, perquè no desitjava altra cosa. Elisa simulà un disgust.
2106+Però al cap i a la fi, la separació es dugué a terme, i la tia
2107+Paulina pogué respirar una somiada independència, mirant les
2108+estrelles des del balcó d'un tercer pis del carrer del Bruch.
2110+Aleshores començaren uns nous treballs. Paulina entrà en la plena
2111+administració dels seus béns. Ella no sabia el que era sumar ni
2112+restar, ni sabia tampoc com es duia una casa, ni com es revisava
2113+una compra, ni quanta estona tenia de bullir tal cosa o tal altra.
2114+Perquè, encara que Paulina s'havia fet la víctima i s'havia
2115+atribuït tot el pes de la casa quan encara vivia la seva mare, el
2116+fet és que, fora de cuidar-se de la seva roba, Paulina no feia
2117+res, ni entenia de res; i, mentre va viure a casa dels seus
2118+germans, no cal dir que aquesta feina administrativa no li
2119+pertocava. Però, en la situació que es trobà aleshores Paulina,
2120+era més greu el seu paper: no es tractava solament de distribuir
2121+la renda, sinó de vetllar pel capital. Paulina s'informà d'unes
2122+coses que en deien accions i obligacions, de les quals no havia
2123+sentit a parlar mai; i el que l'esverà més era que aquestes
2124+accions i obligacions pujaven i baixaven. Tot això li va explicar
2125+un felipó que n'estava informadíssim. Ella coneixia també un agent
2126+de canvi, amic de la família, i un advocat mallorquí que no tenia
2127+cap assumpte i es donava importància. I, entre el felipó, l'agent
2128+i l'advocat, la posaren al corrent i en condicions de fer produir
2129+d'una manera segura i honrada la seva petita fortuna.
2131+Després d'aquestes trifulgues vingueren les de l'ordre intern de
2132+la casa, i el cavall de batalla eren sempre les minyones. Ella
2133+volia una noia fiada que li servís per a tot, que no anés als
2134+balls i no tingués novi; però això era demanar massa, i el servei
2135+li durava una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona
2136+arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina,
2137+es dedicava a torturar la pobra desgraciada que es llogava per a
2138+servir-la. En passar el compte, li mirava fins un quart de cèntim;
2139+s'empescava una sèrie de preguntes estranyes per fer-la cantar, la
2140+minyona li deia haver esmerçat mitja pesseta en oli i ella
2141+sospitava que fou aplicada a adquirir pastanagues. Els diumenges,
2142+si retardava cinc minuts a tornar a casa, en el cervell de Paulina
2143+ja s'hi havia format la imatge de vint-i-cinc drames passionals i
2144+cinquanta violacions.
2146+Arribà a l'extrem d'espiar les minyones quan les enviava a casa la
2147+cosidora, la planxadora; els escorcollava el farcell de la roba;
2148+inquiria per entre els matalassos i en tots els recons que
2149+poguessin servir d'amagatall.
2151+La tia Paulina es féu una dona impossible, i no cal dir que ningú
2152+hi aguantava, a casa seva.
2154+Una de les víctimes de Paulina Buxareu fou l'advocat mallorquí. Es
2155+deia Timoteu Rosselló, i, com s'ha anunciat abans, no tenia mai
2156+cap assumpte d'importància. Anava a escalfar cadires a tots els
2157+convents de monges, i les bones dones li confiaven de vegades un
2158+assumptet que ell allargava infinitament. Perquè, encara que se
2159+les donés de molt piadós, tenia esperit d'aranya; i, com que només
2160+podia embolicar gent infeliç i desconeixedora del món, quan n'hi
2161+venia un a les mans el deixava sense suc. Però amb la tia Paulina
2162+li caigué un os dur de rosegar, perquè el que és ella no es
2163+deixava estafar un cèntim, i les consultes no tenien altre objecte
2164+que planyer-se de la vida amarga que li feien dur la Pepeta, la
2165+Marieta i l'Anneta, i totes les desgracies que s'anaven succeint
2166+en l'administració dels fregalls i la cassola.
2168+En aquests temps de neguit la tia Paulina es tractà molt poc amb
2169+la seva germana. Hi anava sovint, però procurava ser diplomàtica.
2170+Després, quan s'anà trobant bé, tot fent les seves cosetes i
2171+vivint de les seves tristes preocupacions, la dolçor tornà a
2172+confortar-li l'ànima. Aleshores les relacions foren més cordials;
2173+i quan tenia un nebot malalt, o estaven amoïnats a casa la Elisa,
2174+desinteressadament anava a prestar el seu concurs.
2176+Es pot dir que fins aleshores la tia Paulina no es preocupà d'una
2177+manera seriosa en tot el que fes referència al seu enriquiment
2178+espiritual. Ja desenganyada del tot, i convençuda que no seria res
2179+més que la tia Paulina, procurà adornar i complicar aquesta
2180+personalitat que li concedia el destí.
2182+D'aleshores datà la seva afició a la psicologia femenina. Els
2183+primers assaigs els va fer en una pobra noia òrfena d'uns amics
2184+seus, que protegí i volgué casar de totes passades. El casament
2185+aquest fou una veritable desgràcia, però donà peu a la tia Paulina
2186+per a creure's una autoritat en qüestió de matrimonis.
2188+Ultra el casament, cultivà la vocació religiosa. Es féu molt amiga
2189+de la Superiora d'un convent de monges, no sé si de les Salesses.
2190+A aquesta piadosa dama li donà unes llaunes considerables, i li
2191+referí espantoses xafarderies. Una tarda fins li contà que li
2192+havia aparegut el dimoni en una mena d'uniforme com de guàrdia
2195+Procurà també atreure gent a casa seva. A base de les seves
2196+nebodes i d'unes tres o quatre noies més, organitzà una mena de
2197+reunions on només es podia ballar d'una certa manera i es podien
2198+dir tan sols determinades coses, sempre sota la inspecció i
2199+vigilància de la tia Paulina.
2201+A poc a poc aconseguí que es parlés d'ella; que, dins un cercle de
2202+relacions, fos la tia Paulina una cosa important; i arribà a ser
2203+imprescindible per a certes coses: quan es tractava, per exemple,
2204+de fer una suscripció per regalar una casulla o per pintar un
2205+pendó destinat a una determinada confraria.
2207+La varen fer presidenta honorària de no sé quines filles de Maria.
2208+Això li produí una gran satisfacció; perquè, amb motiu del
2209+nomenament, va rebre no sé quantes visites, i fins el bisbe li
2210+concedí audiència per tractar serioses reformes de l'associació.
2212+Els anys i els esdeveniments li modelaren el cos i l'ànima tan
2213+bellament, tan característicament, que arribà a ser una dama
2214+deliciosa. Perquè a Paulina Buxareu totes aquestes coses no li
2215+entenebrien gens aquella bondat nítida i dolça que guardava dintre
2216+seu, i no li llevaren una goteta tan sols d'aquella mel
2217+d'innocència, que era ben bé la mateixa de quan tenia deu anys i
2218+anava amb la trena penjant i les cames en l'aire.
2220+La tia Paulina havia cridat, havia patit, havia fet
2221+extravagàncies, bogeries, incorreccions; l'havia encesa l'amor i
2222+l'havia ennegrida la desgràcia; però en el fons, en el fons de
2223+tot, era la tia Paulina, i això volia dir còmica gerdor i graciosa
2226+Anaven passant hiverns i primaveres, i la tia Paulina veié
2227+repetir-se les joies i les desgràcies. Contemplà com canviava la
2228+fesomia de la família, i es prodigà, es multiplicà, cridà, plorà i
2229+féu tot el que va saber per romandre sempre ella, colorida d'una
2230+originalitat inconfusible. I, quan li arribaven a l'orella
2231+aquestes dues paraules: «tia Paulina», tremolava tota d'una emoció
2232+profunda, i sospirava tan deliciosament, convençuda que complia a
2233+la terra un ministeri importantíssim que li havia confiat nostre
2234+Senyor per premiar-la dignament més enllà de les estrelles i dels
2235+móns visibles.
2241+Tots els sotracs de la vida passaven per la família Buxareu d'una
2242+manera normal i pacífica. En els parteratges no hi havia tràgics
2243+incidents i es batejava les criatures amb tots els ets i uts;
2244+s'imposaven noms familiars; les malalties casolanes feien de les
2245+seves; la mort venia plena de vulgaritats: es plorava el
2246+suficient; les esqueles no cridaven l'atenció; en els funerals hi
2247+anaven totes aquelles cares que després de vistes no es recorden.
2248+El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es rostia el
2249+gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de
2250+llardons i les encasades al Forn de Sant Jaume. De tant en tant es
2251+fruïen les nates del carrer de Petritxol.
2253+Tot això es feia amb generositat, amb una certa finor i amb
2254+aquella amable gràcia que respiren les famílies barcelonines on no
2255+hi ha pretensions però on no hi falta mai un duro per gastar.
2257+La tia Paulina, branca estèril de l'arbre dels Buxareus, feia
2258+també totes aquelles coses, però en petit i donant-hi més
2261+El casament d'en Víctor, fou l'hora àlgida de felicitat de la
2262+família: dinars i festes, convidats a l'estiu, joia dels primers
2263+infants... Però passà aquella fumarella de glòria i no tardà gaire
2264+a presentar-se la mort dels pares.
2266+Aleshores es remenaren testaments, es portà el dol reglamentari i
2267+es féu la divisió de la família.
2269+En Víctor tenia dos germans i dues germanes. El germà segon
2270+continuà treballant en el negoci juntament amb en Víctor, i el
2271+petit anà a estudiar la carrera d'enginyer agrònom.
2273+Una de les germanes es maridà amb un tal Josep Claramunt.
2275+Resta consignar que la germana petita, ja coneguda amb el nom de
2276+Lluïseta, visqué amb en Víctor i la seva dona, i fou la nina de
2277+l'ull dret de la tia Paulina.
2279+Les relacions entre els germans eren inmillorables; però com que
2280+cadascú anava per les seves, s'apartaren els uns dels altres,
2281+units tan sols per les lleis de cortesia, com sol passar en
2282+gairebé totes les famílies.
2284+La tia Paulina, després de la mort del seu cunyat i la seva
2285+germana, mostrà una sol·licitud més intensa vers els seus nebots,
2286+i el lloc d'acció predilecte per ella fou la casa d'en Víctor, que
2287+per això era el més gran i el continuador del prestigi de la
2290+La tia Paulina no simpatitzà mai amb la dona d'en Víctor. Ella ja
2291+ho havia dit moltes vegades, entre les seves amigues, que el
2292+casament del seu nebot era un desencert. Trobava els pares de la
2293+Maria de la Mercè massa poc senyors i amb massa pretensions. Demés
2294+estava segura que no tenien tants diners com feien veure.
2296+El veritable motiu del seu disgust era el no haver pogut
2297+manifassejar en aquest casament; perquè s'ha de confessar que tot
2298+es va fer a espatlles de la tia Paulina, i ella no se n'adonà fins
2299+poc temps abans de demanar la noia. I el més trist per a la tia
2300+Paulina és que ja es tenia mig empassada una altra neboda
2301+política, i ja havia fet qui-sap-les combinacions per lligar el
2302+destí d'en Víctor al d'una senyoreta no tan rica com la Mercè,
2303+però d'una família més distingida i més apropiada al nom Buxareu.
2305+No cal dir que l'angelical tia Paulina, quan s'adonà que el seu
2306+nebot anava trona avall, no pogué menys d'esterioritzar una
2307+ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al
2308+seu nebot, mig seriosament, mig de per riure, que no li faria
2309+present perquè havia estat tan mala persona. Però s'hi repensà
2310+després, i acabà per comprar-li dos canalobres d'argent a can
2311+Carreras del carrer de _Fernando_, que li costaren un ull de la
2314+Quan tenia de venir al món el primer fill del jove matrimoni, la
2315+tia Paulina perdia les nits i s'espatllava la vista brodant una
2316+capeta per a la cerimònia baptismal.
2318+I el dia del naixement es multiplicà i compartí la felicitat de la
2319+seva germana, que allò de ser àvia la feia tornar boja.
2321+Després, quan anà passant el temps i esdevingué la mort d'Elisa,
2322+la tia Paulina, a part del seu sentiment que la dominava, va
2323+quedar rica en efectes teatrals; digué meravelloses sentències als
2324+seus nebots, resà oracions, i volgué aguantar el pes de tot:
2325+vetllar, rebre visites, avisar parents, i aconsolar tothom, però
2326+fent esgarrips horribles i restant ella sola inconsolable.
2328+Per distreure els nens d'en Víctor (que, pobra canalla no es
2329+donaven compte de la dissort), els amoïnava de mala manera, es
2330+posava a plorar; i, quan jugaven a cavalls o a fet, els acoblava
2331+al seu volt, els feia agenollar, i començava un rosari per l'ànima
2332+de la difunta. Aquest rosari no s'acabava mai, perquè les
2333+criatures finien la paciència i la deixaven amb les avemaries a la
2336+La víctima de debò fou la Lluïseta, que aleshores només tenia
2337+catorze anys; i, com que la seva germana ja es distreia amb el
2338+novi, la tia Paulina fou l'únic recurs. Però la tia Paulina només
2339+estava per lo patètic, i la pobra criatura es feia uns tips de
2340+plorar espantosos, i a la nit somiava ànimes i dimonis, i es
2341+despertava cridant la seva mare.
2343+En Víctor, que ja era tot un home i tenia un natural excel·lent,
2344+deixà fer la seva tia i la seva dona en tot el que fes referència
2345+a les manifestacions externes del dol. Feia un any i mig que havia
2346+mort el seu pare, i la mort sobtada d'Elisa va emocionar-lo encara
2347+més; però com que no hi hagueren dificultats econòmiques, i tots
2348+els assumptes pogueren solucionar-se i el negoci continuà de la
2349+mateixa manera, a poc a poc en Víctor trobà un gust apreciable a
2350+la vida, tot amoixant la cabellera rossa de la seva dona i fent
2351+saltar la canalla damunt dels genolls.
2353+Com que no volia raons de cap mena i considerava la seva tia
2354+inofensiva, la deixà ficar a casa tant com va voler, que, ben
2355+mirat, el que feia Paulina era d'agrair, i no tenia preu la
2356+sol·licitud que es prenia per la Lluïseta. Paulina Buxareu ja era
2357+al bo del seu proteccionisme jovenívol. Totes les noies, en
2358+general, l'emocionaven; però la Lluïseta especialment. Sempre que
2359+veia un noi que no s'hagués dirigit encara a una donzella d'una
2360+manera oficial, la tia Paulina li deia: -Vaja, home! Què pensa?
2361+Sembla mentida! Miri que els anys passen!- Si veia un noi promès,
2362+les seves paraules eren aquestes: -¿Ja sap què és, el cor d'una
2363+noia? Ja està preparat, per al matrimoni? Ja sap com s'han de
2364+tractar, aquests tresors? Si el veia distret un dia per la Rambla,
2365+o bé mirant en un quiosc un periòdic d'aquests que duen retrats
2366+d'artistes, ja feia mil escarafalls i embolics: anava a avisar la
2367+família de la nòvia, i deia que la conducta del promès era dubtosa
2368+i que vigilessin molt. Quant a les noies, si eren encara per
2369+merèixer, els recomanava que no es fiessin dels nois, que
2370+tinguessin compte amb la llibertat, sobretot en el ballar i que es
2371+dominessin i els deia que tots els joves eren uns desvergonyits i
2372+que es volien aprofitar de llur innocència. Si la noia era
2373+promesa... Mare de Déu!... li omplia el cap de tenebres; i si era
2374+casada jove, fins es volia ficar en les intimitats conjugals i en
2375+una pila de coses que ella, pobra tia Paulina!, no sabia de què
2378+I, amb tot i aquest tarannà, Paulina Buxareu no podia veure un
2379+mascle i una famella que no li vingués l'idea del matrimoni, per
2380+absurd que fos de vegades l'aparellament.
2382+Com s'ha dit abans, totes aquestes manifestacions de l'ingeni de
2383+Paulina queien a l'hora sobre l'animeta blanca i esquifida de la
2384+seva neboda. La Lluïseta no era pas noia de novis, ni d'aquestes
2385+que de seguida ho saben tot i s'encenen repentinament: era una
2386+innocentíssima col·legiala amb una sang tèbia i tranquila, que no
2387+pensava en festeig ni cosa semblant; i la tia Paulina la voltava
2388+de tantes precaucions i li administrava unes prèdiques tan
2389+inadecuades, que la pobra noia anava a redossar-se en els seus
2390+germans per fugir de la turbulenta i ascètica Paulina, que li
2391+deixava veure de tant en tant, enmig de ciris i cucurulles, un cel
2392+blau amb un amor infladet.
2394+En Víctor s'instal·là, amb la seva dona, les criatures i la
2395+Lluïseta, en una torre de l'Avinguda de la República Argentina.
2396+Tenien un jardinet bastant entretingut, amb gran profussió d'unes
2397+flors que la sogra d'en Víctor en deia _Diegos de noche_. Al mig
2398+del jardí hi havia un brollador amb una mena d'oca de pedra que
2399+tenia el coll enravenat i treia pel bec una misèria d'aigua, però
2400+aquell jardinet era excel·lent per a la canalla. La tia Paulina en
2401+deia «el meu jardinet». Aquelles quatre flors, aquella mica de
2402+sorra, el balancí o una cadira feta amb vímets i en forma de
2403+confessionari, que en Víctor va comprar-li expressament, li
2404+semblaven a Paulina un reconet de la glòria celestial on es fes la
2405+més agradosa de les feines, que al seu entendre era xafardejar
2406+infinitament, posar-se sentimental a estones i engolir orxata de
2407+xufla, a la caiguda de la tarda, quan feia una mica de calor.
2409+La casa era de construcció moderna, no gaire estirada pels
2410+cabells, en comparació de certs immobles veïns que poden
2411+admirar-se encara. En Víctor la moblà decentment i amb discreció,
2412+la dotà d'una higiene perfecta; els nens l'ompliren d'alegria i de
2413+desordre, la Lluïseta de moderada dolçor, i la Maria de la Mercè
2414+de tebiors i de fragàncies, quan, els matins, una mica ensunyada
2415+encara, donava les ordres al servei, es preocupava del govern de
2416+la cuina i dels vestits de la canalla, tremolant dins una bata de
2417+seda, amb la cabellera d'or malgirbada i mig desfeta, tota plena
2418+de misteris nocturns i tranquiles besades.
2420+La tia Paulina hi anava molts matins quan encara no s'havia llevat
2421+només que en Víctor, de vegades per dur la notícia d'una mort,
2422+d'un infantament o d'un prometatge; de vegades perquè havia anat a
2423+missa als Josepets i per reposar una mica; i altres vegades,
2424+simplement, per pendre cafè amb llet, perquè la seva minyona li
2425+feia molt malament i a casa en Víctor tenien una cafetera russa
2426+que no podia anar millor.
2428+La cambrera, quan la veia venir, ja tremolava. Solia anar de dret
2429+a la cambra de la Lluïseta; la feia vestir de seguida; li
2430+criticava la roba interior: deia que aquelles camises, amb tantes
2431+cintes i amb l'escot quadrat d'aquella manera, en el seu temps no
2432+es duien, i sobre les mitges exposava unes teories emocionants. La
2433+Lluïseta la deixava dir i es vestia tranquilament, encara que la
2434+molestava una mica aquella presència de la tia Paulina, i moltes
2435+vegades no podia aguantar les impertinències del seu cervell de
2438+Amb la Maria de la Mercè, Paulina no hi gastava tantes franqueses,
2439+i els nens se li descaraven a lo millor o li deien rata, i li
2440+exigien llaminedures d'una manera molt franca i molt poc delicada.
2441+A ella això li feia gràcia, i quan les indirectes eren massa
2442+seguides solia comparèixer amb un pa de pessic ben gros. Aleshores
2443+els nens l'omplien de petons, i entre unes coses i unes altres
2444+s'hi passava tot el matí, fins que venia en Víctor del despatx i
2445+li oferia que es quedés a dinar. Ella deia que no i que no, però
2446+sempre acabava sent que sí.
2448+A la tarda se'n duia la Lluïseta: anava a fer visites, a berenar,
2449+a les Quaranta hores, i algun cop a la Sala Mercè.
2451+Després la Lluïseta es deseixí una mica de la tutela de la seva
2452+tia, arribà el moment de posar-la de llarg, i l'any en què això
2453+succeí fou el mateix en què jo vaig tenir el gust de fer
2454+coneixença amb l'apreciable família Buxareu i de presenciar de ben
2455+a prop una sèrie d'esdeveniments deliciosos que han de ser el pot
2456+de la confitura d'aquesta història.
2468+En Víctor Buxareu havia estat i continuava sent un pintor
2469+fracassat. Quan encara no sabia empatollar quatre paraules, ja
2470+empastifava fulls de paper de barba amb aquells llapis que donen a
2471+la canalla perquè s'entretinguin, i que fins se'ls poden ficar a
2472+la boca.
2474+La Providència l'advertí a temps i comprengué que la pintura no
2475+era el seu ofici, i en Víctor es resignà i es deixà de pinzells i
2476+de romansos. Però l'art és una cosa que sempre furga: i li
2477+proporcionà l'empescada següent: Els seus quatre nois eren de la
2478+pell del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan
2479+deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare, no gens
2480+aficionat a col·legis, llogà un professor d'aquells que exploten
2481+les famílies. Però, com que passaven moltes hores del dia sense
2482+fer res, a en Víctor se li acudí que fóra da gran utilitat per a
2483+la pau de la casa que els nois aprenguessin a dibuixar: així
2484+seurien i prestarien atenció a alguna cosa que els distragués al
2485+mateix temps.
2487+Els nois, maleïdes les ganes que en tenien, de fer semblant
2488+provatura; però, sense que se'ls consultés, es portaren endavant
2489+les diligències i es feren els passos necessaris per cercar un
2490+professor de dibuix. En Víctor pensà que la manera més pràctica de
2491+trobar un professor era posar un anunci a _La Vanguardia_ que
2492+digués: «Es necessita un professor de dibuix, persona d'una certa
2493+edat, honrada i amb molta paciència. Presentar-se... etc.»
2494+L'anunci produí ràpids efectes; i un matí, quan en Víctor es
2495+disposava a sortir de casa, li avisaren la visita d'un senyor que
2496+desitjava veure'l. En Víctor, una mica contrariat, perquè feia
2497+tard al despatx, mirà el rellotge, s'eixugà els bigotis (acabava
2498+d'ingerir el cafè amb llet), i digué, amb veu seca, a la cambrera:
2499+-Faci'l entrar a la sala.
2501+El visitant era un home d'uns cinquanta anys, baixet, magre,
2502+d'ulls verdosos, dolcíssims, sempre amb una rialleta a flor de
2503+llavi, amb una barbeta curta, el cabell una mica llarg, escàs a la
2504+cúpula i blanquinós als polsos. Vestia modestament, però anava net
2505+i endreçat. En Víctor el saludà. Li digué que s'assegués i què
2506+volia. El tal subjecte resultà dir-se Gaspar Melrosada, i era
2507+professor de dibuix.
2509+-Ah, caram! Professor de dibuix!- va fer en Víctor, oblidant
2510+l'hora, el despatx i la mala humor.
2512+-Sí, senyor. He llegit l'anunci a _La Vanguardia..._
2514+-Veurà, senyor Melrosada: jo tinc quatre nois que em sembla que
2515+seran quatre _Murillus_ (vull dir que, encara que són molt petits,
2516+tenen una gran disposició: se'ls veu); i per començar a
2519+-Comprenc, comprenc. El senyor voldrà, sens dubte, referències
2520+meves. Puc dir-li que dono classes al col·legi de Jesús Maria, al
2521+col·legi de Loreto...
2523+-Sí, és clar; no es tracta d'encarar-los amb el natural: primer
2524+tenen de saber com s'agafa el llapis. Demés els meus nois són
2527+-Un servidor és molt criaturer: sé perfectament com s'ha de
2528+tractar la canalla. Compti: fa més de vint anys que dono lliçons!
2529+Perquè l'art solament no permet viure. He estat professor en molt
2530+bones cases, i algun deixeble meu...
2532+-Molt bé, senyor Melrosada. Però hem de parlar de tot: qüestió
2535+-Classe diària, acostumo a cobrar cent pessetes; i classe alterna,
2538+-Magnífic. Per començar podran fer classe alterna.
2540+-I quin dia li convindria que comencem?
2542+-Demà passat cap al vespre. Li ve bé?
2544+-De set a vuit.
2546+-Això mateix. I perdoni'm, que per avui no em puc entretenir
2549+-A les seves ordres.
2551+-Passi-ho bé. He tingut molt gust. Fins demà passat.
2553+Quan en Víctor vingué a l'hora de dinar, va seure a taula. La
2554+Maria de la Mercè i la Lluïseta ja estaven informades de
2555+l'esdeveniment, però els nois no en sabien res.
2557+En Víctor, amb un to de cerimònia, però una mica rialler, preguntà
2558+al gran:
2560+-Escolta: que t'agradaria, apendre de pintar?
2562+-Per què m'ho preguntes, papà?
2564+-Bé, contesta.
2566+-Ai! No ho sé!
2568+-I a tu?- preguntà al segon.
2570+-A mi, molt.
2572+-Doncs escolteu: des de demà passat tindreu un professor de
2573+dibuix. I ja cal que feu bondat i que us apliqueu força. Ja
2574+veureu, que us agradarà! Podreu pintar un got, una flor, un
2575+cavall... Tot lo que veureu ho sabreu copiar de seguida.
2577+Els nens es quedaren consternats, i començaren a menjar la sopa en
2578+silenci; i en cadescun dels petits cervells es comentà la idea del
2579+professor i de la pintura d'una manera més o menys graciosa.
2581+Al gran no li feia gaire goig, perquè era molt rutinari, i tota
2582+cosa nova l'esverava; en Víctor s'imaginà pintant cavalls i
2583+guerres i soldats; en Lluís només pensava en la cara del
2584+professor; i el menut no les tenia totes, i s'imaginà que això
2585+d'apendre de dibuix era com una mena de càstig, i que no el
2586+deixarien estar tanta estona al jardí.
2588+El pare, veient les cares silencioses dels seus fills, els digué:
2589+-Bé, que no us agrada, això que us he dit?
2591+Tots respongueren: -Sí, papà.
2593+-Doncs a menjar i callar; i al que s'apliqui més aviat i en sàpiga
2594+més que els altres, li compraré una bicicleta.
2596+La idea de la bicicleta caigué com un raig de llum que els féu més
2597+agradable l'entrant i els multiplicà la gana: llur somni era una
2598+bicicleta. Sempre que l'havien sol·licitada, els dos grans
2599+sobretot, havien trobat una negativa; i aquella promesa en ferm
2600+els produí tanta joia, que varen començar a avalotar i a cridar, i
2601+a demanar més carn i més patates, i més de tot, fins que en Víctor
2602+digué: -Prou. Si no esteu quiets, res de bicicletes.
2604+La calma s'establí a la taula, es parlà de coses indiferents, i,
2605+quan acabaven de pendre cafè, en Víctor, tot encenent el cigarret,
2606+advertí als seus fills de la següent manera: -Prepareu-vos que
2607+quan torni del despatx anirem a comprar les coses necessàries per
2608+a fer la classe.
2610+-Tots, hem de venir?- va fer el petit.
2612+-No, només el dos grans. Vosaltres ja ho veureu després.
2614+Això contrarià molt els petits, i al mateix temps omplí de
2615+satisfacció els grans; i se n'anaren al jardí, aguantant els uns
2616+les dentetes dels altres.
2618+Els nens ja estaven a punt a mitja tarda, esperant que el seu pare
2619+tornés del despatx. En Víctor arribà amb un taxis, els ficà
2620+dintre, i feren cap a can Teixidor. Allí adquiriren dues gomes
2621+d'esborrar d'aquelles de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió
2622+extraordinària), unes carteres grans, paper, llapis bons, i res
2623+més, perquè amb tot això ja n'hi havia prou per a començar.
2625+Vingué el dia de la presentació dels nois al nou professor. Ells
2626+estaven emocionats, intrigats. Cada vegada que trucaven a la
2627+porta, corrien al recibidor i s'amagaven darrera una cortina per
2628+veure si era ell. Les hores es feien interminables. Per fi arribà
2629+el professor; i aleshores sentiren una por estranya, una mena de
2630+segament de cames, i es donaven una vergonya terrible d'anar-lo a
2633+El seu pare els portà com qui diu per l'orella. El professor els
2634+esperava ja en la cambra d'estudi, on s'havia fet dissabte i
2635+s'havien posat tots els útils del dibuix damunt de la taula; i
2636+quan els nens varen veure que el professor tenia una veu molt
2637+dolça i els tractava tan amablement, els passà una mica la por,
2638+però va preocupar-los, a tots per un igual, aquella mena de paper
2639+enrotllat i embolicat que el professor deixà. amb molt de compte
2640+sobre la taula.
2642+La preocupació fou tan grossa que instintivament s'hi anaren
2643+acostant, i un, més atrevit, hi posà la mà a sobre. Aleshores, el
2644+professor, amb una rialleta, desembolicà el plec, i digué: -Això
2645+són els models; són les làmines que vostès tenen de copiar.
2647+Tots els nens feren un -Ah!...- admiratiu. Allò que els mostrava
2648+el professor era per a ells una cosa divertidíssima. En Víctor
2649+s'ho mirà també. -Es tractava d'unes làmines, obra del senyor
2650+Melrosada. En una hi havia ulls dibuixats; en l'altra, orelles; en
2651+una altra, boques... La que els féu més gràcia era la dels nassos,
2652+perquè el senyor Melrosada hi havia dibuixat algun bigoti adherit.
2654+El pare féu una mica de discurs: recomanà obediència als deixebles
2655+i severitat al professor; advertí als seus fills que el
2656+respectessin i li diguessin «don Gaspar»; i, després d'aquesta
2657+preparació, els deixà sols i començà la classe.
2659+Aleshores vingueren els treballs! En Melrosada començà per
2660+ensenyar com havien d'aguantar el llapis, i els ditets encarcarats
2661+feien equilibris dolorosos damunt d'aquell prisma llargarut de
2662+fusta envernissada. Patint i acostant molt el cap al paper,
2663+començaren a copiar la primera làmina, que era la dels ulls.
2664+Sortiren unes parpelles deformes com esquenes de camell. Les nines
2665+els causaven gran diversió, i apretaven el llapis i bufaven perquè
2666+sortissin ben rodones; i acabaven fent una cosa inflada com un
2667+carbassó. No cal dir que els ulls que dibuixaren els nens Buxareu
2668+eren per a anar en un àlbum de patologia.
2670+En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agafà les làmines
2671+d'una a una, es féu un tip d'esborrar, i amb quatre cops de llapis
2672+va adobar una mica aquelles desgràcies; i al final de les làmines,
2673+després de fer-les firmar per cada un dels nens, va posar: «V. B.
2674+-G. Melrosada».
2676+Després entrà el pare, contemplà les obres molt satisfet, en
2677+Melrosada digué que els nens tenien aptituds extraordinàries, se
2678+n'anà fent mil reverències, i els nens feren cap a la cuina, amb
2679+gran escàndol i xivarri, a contar-ho tot a la cuinera.
2681+A l'hora del sopar no parlaren d'altra cosa que del dibuix. Cada
2682+un es creia ser un artista fet i pastat, i, naturalment, criticava
2683+els seus germans; i tots volien saber-ne més. El pare acabà les
2684+discussions dient que llur deure era callar i aplicar-se, i que
2685+allò no era més que el començament.
2687+Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un golafre i
2688+havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis
2689+enorme per la boca i li dibuixaven un dimoni al païdor. Es
2690+despertà ploriquejant, li feren una tassa de marialluïsa, i, per
2691+fi, una son dolça va fer callar completament els quatre infants.
2693+Al principi això del dibuix els feia una gran il·lusió, i la
2694+família n'anava plena. Un dels atractius que tenia aleshores la
2695+casa dels Buxareu per a les senyores que anaven a fer visita a la
2696+caiguda de la tarda, era contemplar la classe de dibuix.
2698+La Maria de la Mercè n'estava molt satisfeta, que els seus nois
2699+fessin la carrera d'artistes; i es complaïa a acompanyar els
2700+visitants a la cambra d'estudi. En Melrosada, ja acostumat a
2701+aquests incidents, sabia fer el paper amb una certa dignitat. Els
2702+nens es tornaven una mica vermells. Els visitants feien algunes
2703+preguntes al professor per demostrar que també hi entenien, i la
2704+cosa anava molt seriosament.
2706+Jo recordo que aleshores començava a intimar amb la família, i
2707+vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n parlà i em
2708+demanà la meva opinió; i jo, obeïnt a la sinceritat, me'n vaig
2709+riure una mica. Em semblava que imposar el dibuix, com si es
2710+tractés de l'Aritmètica o la Doctrina cristiana, no era del tot
2711+convenient; i que la canalla potser perdien el temps i ell perdia
2712+els diners. Què vaig haver dit! En Víctor no em comprengué, i fins
2713+es molestà una mica. Aleshores vaig veure que a l'industrial
2714+barceloní no se'l pot atacar de dret, perquè és inútil, i un
2715+s'exposa a perdre els bous i les esquelles. Vaig fer una virada
2716+ràpida desfent una mica el mal efecte de 1es meves declaracions, i
2717+des d'aquell dia vaig ser un entusiasta dels professors de dibuix,
2718+i dels ninots infames que perpetraven la canalla d'en Buxareu.
2720+En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa
2721+llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt
2722+aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en
2723+Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de
2724+papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el
2725+professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.
2727+Com era natural que succeís, la persona que més seriosament es
2728+prengué lo d'en Melrosada fou la tia Paulina. La seva primera
2729+entrada a la classe fou èpica. Es mirà en Melrosada amb els
2730+impertinents i amb una veritable impertinència; però, per
2731+confessió immediata el trobà molt simpàtic i li semblà una persona
2732+intel·ligentíssima. Quan s'informà que en Melrosada donava classes
2733+a Jesús Maria, li preguntà tot seguit per _la Madre Angeles_ i la
2734+_Madre Esperanza_, i per les nenes de la seva amiga Ventureta
2735+Minguell, que pintaven unes flors precioses. En Melrosada s'inflà
2736+de joia, i, una mica torbat, va fer l'apologia de les seves
2737+deixebles; i aquell dia la classe es dissolgué en conversa, i els
2738+nens estaven encantadíssims.
2740+A mesura que el fracàs artístic de la canalla es feia més
2741+manifest, les simpaties de la família Buxareu per en Melrosada
2742+anaven en augment. Al principi en Melrosada feia estrictament de
2743+professor: quan tocava l'hora se n'anava sense deturar-se un
2744+minut, i només donava compte a la Maria de la Mercè de l'estat
2745+d'aplicació de la canalla.
2747+Un esdeveniment fou la causa de fer-se més íntimes les relacions
2748+del mestre de dibuix i la família.
2750+Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense
2751+incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que
2752+aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat
2753+d'en Buxareu, home distret i barroer, i abandonà el seu capell
2754+(també bolet i del mateix color) al costat del capell d'en
2755+Melrosada. Però el cunyat d'en Buxareu romangué un quart d'hora a
2756+tot tirar; i, en anar-se'n, en lloc d'agafar el seu barret,
2757+intentà enfonsar-se el del professor, de mida molt més petita, i
2758+li quedà encastat no gaire amunt del clatell, com un solideu d'un
2759+capellà. Però, com s'ha dit abans, el cunyat era distret i
2760+barroer, i se n'anà escales avall com si tal cosa.
2762+Un cop finida la classe, el pobre Melrosada es posà el barret, i
2763+va veure, amb desesperació, que li tapava els ulls i les orelles.
2764+Els nens se'n rigueren no poc; i, com que no hi havia altre barret
2765+per disposar, en Melrosada començà a doblegar diaris i
2766+arreglar-se-les com va poder.
2768+Tot just havia passat un quart d'hora que tornà el cunyat d'en
2769+Víctor amb l'esverament natural de la seva equivocació. Els
2770+Buxareu ja sopaven i comentaven el fet. No hi havia altre remei:
2771+qui la fa la paga; i en Claramunt s'informà de la direcció d'en
2772+Melrosada, i a fer canvi de barrets falta gent.
2774+En Melrosada vivia al carrer de Salmeron, en una dispesa modesta,
2775+però neta i honrada. Al moment d'arribar en Claramunt, estava
2776+triturant un ensiam fresquíssim, i sostenia una conversa molt
2777+animada amb dos capellans i un capità de la guàrdia civil. En
2778+veure el cunyat d'en Víctor, en Melrosada s'esverà i es tornà
2779+vermell, deixà el que menjava, i s'eixugà precipitadament el
2780+bigoti, sense fer fugir de la seva barbeta un trosset de fulla
2781+verda que lluïa com una maragda. -No s'esveri, senyor Melrosada-
2782+feu en Claramunt: -es tracta d'una equivocació. Ens hem canviat
2783+els barrets. Segueixi sopant.
2785+En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que
2786+s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a
2787+canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat.
2789+Aquest fet, que si es mira bé no té cap importància, donà peu a la
2790+tia Paulina per a parlar, esbrinar i xafardejar sobre la mena de
2791+vida del professor de dibuix.
2793+L'endemà, quan en Melrosada vingué a donar la classe, la tia
2794+Paulina ja estava a l'aguait. En Melrosada anà a la cambra
2795+d'estudi; però la tia Paulina no s'aguantava, es posà nerviosa, i
2796+per fi va dirigir-se a empendre el professor.
2798+-Ai, senyor Melrosada, quina gràcia! M'han contat lo d'ahir nit.
2799+Quina gràcia! No es pot pensar com he rigut!
2801+Aquesta entrada de la tia Paulina, al pobre Melrosada no n'hi va
2802+fer gens, de gràcia; i, no sabent com pendre-s'ho, digué:
2804+-Ah! sí? Li ho han contat?... Res! Una equivocació tothom la pot
2807+-Però fugi! El meu nebot, amb aquell cap tan gros! imagini's!
2809+Els nens es posaren a riure i començaren a fer disbarats. En
2810+Melrosada estava violent, i la tia Paulina es rebentava per dir
2811+una pila de coses. Hi hagué un silenci, i la tia Paulina, canviant
2812+de veu, afegí:
2814+-I doncs, crec que no té família, vosté?
2816+-No, senyora. Visc tot sol. Aquí no tinc parents.
2818+-Que no és de Barcelona, vostè?
2820+-No, senyora: sóc del Vendrell.
2822+-Ai! Del Vendrell? Escolti: com va ser, que vostè conegué les
2823+_madres de Jesús María?_
2825+-Oh! Ja fa temps! Jo tinc un cosí jesuïta: el pare Tudó.
2827+-El pare Tudó?
2829+-Que potser el coneix?
2831+-Conti! és el confés d'una amiga meva!
2833+-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me...
2835+-I fa molt temps?
2837+-Fa deu anys, ja.
2839+-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare
2842+En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi
2843+havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la
2844+Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt
2845+afectada, començà a dir-li:
2847+-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i
2848+d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és
2849+una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria
2850+de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea
2851+estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la
2852+tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del
2853+barret, de l'ensiam i del pare Tudó!
2859+L'estiu següent els Buxareu no anaren al poblet muntanyenc on jo
2860+vaig tenir el gust de conèixer-los. Llur residència fou una mica
2861+més amunt de Montgat, en una torre al peu d'un turonet i a la vora
2862+de la platja. La tia Paulina hi passà unes tres setmanes amb la
2863+pretensió de pendre banys de mar; però quan es va veure vestida
2864+d'aquella manera, i que l'aigua li tocava els peus, ja li agafà
2865+por de negar-se, i es limità a romandre a la platja sota una mena
2866+de paraigua de lona, llegint els seus autors predilectes i cridant
2867+els nebots, que sempre veia a la boca d'un delfí o de qualsevol
2868+bestiassa marina.
2870+Ja s'ha dit que les relacions d'en Melrosada i els Buxareu anaven
2871+adquirint un caràcter íntim. Els nens se l'estimaven molt, i ell
2872+els ho aguantava tot. Abans d'abandonar Barcelona quedaren que en
2873+Melrosada vindria a fer-los una visita; i el segon diumenge, a la
2874+sortida de missa, s'envià una tartaneta a l'estació de Montgat
2875+perquè anés a recollir en Melrosada.
2877+Els nens, quan el varen veure arribar, no cabien en pell: estaven
2878+esbojarrats i contents que no s'aguantaven; i don Gaspar per quí,
2879+i don Gaspar per allà; li estiraven les mànigues; el dugueren a
2880+una mena de sortidor que tenia una aixeta d'engany, i l'arruixaren
2881+de cap a peus. Li ensenyaren una capsa on tenien marietes de
2882+menta, i una gàbia amb quatre gafarrons de niu i un gos, i una
2883+pell de serp, i unes plantes dissecades. Li ho volien ensenyar
2884+tot: fins una bata de la seva mare, que els hi feia molta gràcia
2885+perquè tenia clapes vermelles. En fi, en Melrosada va ser
2886+sacsejat, baquetejat, estiregassat. Va suar i va patir, sempre amb
2887+aquella dolça rialleta i aquella santa paciència que el
2890+Als nens els divertia l'indumentària estival d'en Melrosada: uns
2891+pantalons de color canari i unes sabates de pell de foca, amb
2892+aquella americaneta grisa que ja li coneixien, i una mena de
2893+_jipijapa_ falsificat per a guardar-se del sol.
2895+Don Gaspar complimentà tota la família, i especialment la tia
2896+Paulina, que li contà l'estat d'aplicació dels nois, i els
2897+dibuixos que havien fet d'una fruitera, d'una regadora i d'un
2898+conill mort.
2900+Arribà l'hora solemne d'anar a taula. En Melrosada no havia menjat
2901+mai amb els Buxareu i estava lleugerament emocionat. Els nens, amb
2902+un refinament cruel, no li treien els ulls de sobre: els feia
2903+gràcia la manera com agafava la cullera, com es posava el tovalló,
2904+com xarrupà la primera cullarada de sopa; els compliments que
2905+feia, l'admiració que li produïa un entrant generós, i les
2906+lluïsors de joia que observaren perfectament en les nines del seus
2907+ulls quan la cambrera entrà una divina i opulentíssima plata de
2908+crema. En Melrosada es tacà l'americana amb aquella fluïda grogor.
2909+Això va confondre'l i va fer riure molt als nens.
2911+Després de dinar vingué el cafè a la glorieta. En Melrosada havia
2912+menjat bé. Una tebior pesada, i encisadora al mateix temps, li
2913+anava amunt i avall del cos i se li deturava al païdor. El vi
2914+havia fet els seus efectes, i el nostre home es trobava confident,
2915+sentimental, i un diàleg amable s'inicià entre ell i la tia
2918+* * *
2920+-Aleshores tenia vint-i-cinc anys, donya Paulina. Des d'aleshores,
2921+mai més.
2923+-Un artista com vostè el devia sentir d'una manera tan dolça
2924+l'amor! Quines coses devia dir! quines paraules!
2926+-Oh pobre de mi! No ho cregui: sempre he estat d'una gran
2927+timidesa. Quan em trobava davant d'ella se'm feia com un nus a la
2928+gola. Li volia dir moltes coses! però les meves paraules eren tan
2929+pobres! Demés, mai mai n'he sabut, de dir fineses.
2931+-I com va ser que no tornà més a la casa?
2933+-O donya Paulina! Perquè me'n varen treure. Em prohibiren que hi
2934+tornés a posar els peus.
2936+-Però... Melrosada!
2938+-¿No veu que jo només tenia els pinzells, i al pare d'ella no li
2939+convenien, aquestes coses? Jo crec que s'havien fet moltes
2940+il·lusions sobre la meva persona; però quan es van convèncer de la
2943+-I vostè no la tornà a veure mai més?
2945+-Va morir.
2947+-Que és trista la vida!
2949+(Amb un sotrac del balancí que manté les formes de la tia Paulina,
2950+la tasseta de cafè ha perdut l'equilibri: unes gotes criminals han
2951+tacat els pantalons d'en Melrosada. En Melrosada s'ha esverat: una
2952+mirada dolorosa, molt dolorosa, ha acariciat la grogor maculada...
2953+La tia Paulina, ha fet un ai! Un tovalló oportuníssim, impregnat
2954+d'aigua intenta esborrar la desgràcia. Les coses han quedat en son
2955+lloc. En Melrosada sent una fredor desagradable a la cuixa...)
2957+-I la soledat! la soledat!
2959+-Un s'acostuma a tot, donya Paulina. Cregui que he tingut moltes
2960+ocasions, i sempre he dit: «-Gaspar, no t'emboliquis!»
2962+-Vostè ha sabut resignar-se!
2964+-I vostè no, donya Paulina?
2966+-Melrosada, com li diré? Em sembla que sí, però.
2968+-No és molt agradable; però... veu?... a mi, el treball, les
2969+lliçons, el tractar tota la vida amb criatures, ja em sembla que
2970+em dóna una certa paternitat... Demés, donya Paulina, allunyant
2971+els perills...
2973+-Oh! Ja ho comprenc! Melrosada, digui'm: sense religió, ¿vostè
2974+creu que es podrien aguantar, certes coses? ¿Vostè creu que si no
2975+hi hagués aquest esperit de sacrifici, aquesta esperança en una
2976+vida futura...
2978+-És clar, donya Paulina!...
2980+-Però digui, Melrosada: vostè no es decidiria? no faria un cop de
2983+-Vol callar, donya Paulina!...
2985+-La seva vida solitària, aquesta absència d'una mà amorosa...
2987+-Vol callar, donya Paulina!...
2989+-Però que no es veuria amb cor?...
2991+-Fa tants anys, que ja no hi penso!
2993+La conversa s'ha anat allargant. Som a mitja tarda. Els crits de
2994+la canalla desperten la lenta digestió d'en Melrosada. Els crits
2995+són extraordinaris. Tots quatre entren estrepitosament dins de la
2996+casa: reclamen a tothom. Val a dir que el que passa és meravellós.
2998+A la branca més alta d'un eucaliptus s'hi ha posat un ocellot
2999+fantàstic, una bèstia que parla. Els nens l'han cridat, i l'animal
3000+ha respost com si fos una persona. La tia Paulina s'ha pensat que
3001+potser fóra el mal esperit. En Melrosada ha perdut la color. En
3002+Víctor ha sortit a la finestra de la seva cambra en mànigues de
3003+camisa, ha mirat fixament protegint la vista amb el palmell de la
3004+mà, i ha exclamat, ple de joia: -És un lloro!
3006+Aquest esdeveniment, tan fora del vulgar, ha electritzat les
3007+ànimes. Els nens volen agafar el lloro, costi el que costi. Tota
3008+la família s'ha situat al peu de l'eucaliptus. L'ocell no té ganes
3009+de moure's: sembla que s'hi trobi com el peix a l'aigua. Amb el
3010+bec es frega les potes i les ales, i canta i crida com un
3013+El petit plora perquè el lloro no vol baixar, el gran l'insulta, i
3014+en Melrosada admira la bella coloració de l'animal. La Maria de la
3015+Mercè diu que no li fa cap gràcia. La tia Paulina creu que aquests
3016+animals porten mala sort. En Víctor ha cridat al jardiner, i
3017+s'està empescant el sistema per capturar la bèstia.
3019+Per fi al lloro li ha donat la gana de baixar a les primeres
3020+branques. Aleshores, s'apuntala una escala al tronc de
3021+l'eucaliptus. Però ¿qui és, el valent que hi puja? Els nens
3022+criden: -Don Gaspar, don Gaspar, que ho farà amb més de compte!-
3023+Els grans callen. El lloro se'ls mira amb amabilitat. Ningú es
3026+En Melrosada, lívid, però heroic, ha agafat el tram de l'escala.
3027+La tia Paulina diu: -Que se li tirarà a la cara!- En Melrosada
3028+somriu, però no les té totes. Quan el lloro veu que li busquen el
3029+cos, llança una mena de ronc terrible i es fa enrera. En Melrosada
3030+li posa la mà al clatell. El lloro el pica horriblement amb el seu
3031+bec poderós, però en Melrosada defensa l'honor: agafa el lloro com
3032+si fos un conill casolà, i el baixa satisfet, amb tota la mà plena
3033+de sang.
3035+Els nens deliren, salten i ballen, i emboliquen la bèstia amb un
3036+davantal de les minyones. El lloro renega com un oriol; però,
3037+tapat de tal faisó, ja no pot picar ningú i està completament
3040+Després d'aquests incidents es procedeix a ficar el lloro dins
3041+d'una gàbia. Amb tot això ha arribat l'hora de la partida de don
3042+Gaspar. Però qui pensa en el professor? Els nens només estan per
3043+l'ocell. En Melrosada els ha dit adéu d'una manera molt tendra;
3044+però la canalla no deixa de mirar el lloro.
3046+* * *
3048+En Melrosada va seure a la taula rodona de la seva dispesa. Ja
3049+tots havien sopat, i sols restava el fum dels cigars i unes
3050+quantes pallarofes d'ametlla torrada, rapa de moscatell, els
3051+tovallons desfets, la conversa pàl·lida, un aire calent que
3052+entrava pels balcons, el soroll dels tramvies... En Melrosada
3053+estava una mica marejat i no tenia gens de gana: el dinar dels
3054+Buxareu l'omplí generosament, i encara no l'havia digerit del tot.
3055+S'empassà quatre cullerades de sopa, una tristesa de verdura, i no
3056+volgué menjar res més. El potet del bicarbonat va fer els seus
3057+serveis; abandonà el menjador i s'entaforà a la seva cambra.
3059+Impossible ficar-se al llit, ni treballar, ni fer res. El bon home
3060+agafà la clau del pis, i va sortir, carrer de Salmeron avall,
3061+Passeig de Gràcia avall, fins a arribar a la Gran Via. Aleshores
3062+va seure en una cadira d'aquelles que es paga deu cèntims, cargolà
3063+una cigarreta, i s'abandonà als seus pensaments; i el passat
3064+melodramàtic es presentà davant del seu esperit amb uns aires de
3065+pel·lícula italiana.
3067+Ell tenia vint-i-dos anys. Vivia amb la seva mare a la Plaça de
3068+les Beates. A la seva mare no li agradava gens que fos pintor.
3069+Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots
3070+que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la
3071+classe de natural... Li semblava impossible, a la seva mare, que
3072+es pogués ser bona persona fent aquelles coses: l'ànima del seu
3073+fill no podria salvar-se de cap manera. Ell prou deia: -Però,
3074+mare, si ja està permès! si fins el Papa, a Roma, té figures
3075+d'aquesta mena, i ens obliguen a copiar-ho. La pobra vella no
3076+n'entenia res, de tot allò, i sempre acabava dient: -Fes, fes,
3077+fill meu, si aquesta és la teva vocació. Per això hem vingut, els
3078+pares, per sacrificar-nos pels fills...
3080+Aleshores en Melrosada somiava en París, però impossible guanyar
3081+cap pensió: a finals de curs tenia les pitjors notes. S'havia
3082+ficat a la barretina que tenia de ser pintor, però tots els
3083+professors estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se
3084+n'anava als afores amb els pinzells i les teles, i vinga
3085+empastifar de verd i groc i blau; i li sortien uns cromets
3086+tristíssims, que regalava a algun amic de la casa o els hi
3087+comprava per quatre quartos un beneficiat de Sant Francisco molt
3088+aficionat a la pintura.
3090+De tant en tant duia alguna tela a can Parés, que restava en un
3091+recó i no la mirava mai ningú, o l'adquiria un comerciant de blat
3092+que era de Balaguer i volia regalar-la al casino de la seva ciutat
3093+natal. Una vegada, d'amagat de la seva mare, va pintar una figura
3094+una mica atrevida, que ell titulà _Danae_. Aquesta pintura fou el
3095+fruit d'una primavera turbulenta, i la va vendre, a bastant bon
3096+preu, per decorar la casa sospitosa d'una tal senyora Ignasieta.
3098+La mare d'en Melrosada estava indignada amb ell, perquè volia que
3099+li pintés la seva Santa per tenir-la a l'alcova. La bona dama es
3100+deia Rufina, i en Melrosada no sabia com fer-s'ho. Després de molt
3101+patir va trobar una estampeta francesa de Santa Rufina, i amb
3102+aquell model produí una desgràcia de color blau i de color rosa
3103+que fou l'admiració de tot el veïnat.
3105+Aleshores era el temps que estava de moda la pintura històrica. En
3106+Melrosada, que era un entusiasta d'En Guimerà i d'En Picó i
3107+Campamar, ideà una tela monstruosa: _l'Assassinat del Príncep de
3108+Viana_. Va exposar-la no sé on, i va tenir un gran èxit.
3109+Actualment és a les golfes d'una casa de Granollers. Aquella tela
3110+li proporcionà la primera classe de dibuix. Després vingueren
3111+altres classes, i en Melrosada pogué viure decentment i ajudar la
3112+seva mare.
3114+Hores dolces de joventut!... les nits del taller on es recitava
3115+_L'Atlàntida_; aquell cafè pres en companyia d'En Bonaplata, les
3116+barbes d'En Rius i Taulet i la font màgica de l'Exposició! .En
3117+Melrosada lluca aquestes coses, i veu en una estrella petita una
3118+lluïssor dolorida, com si allí dalt, misteriosament, romangués
3119+pura tota la història del seu amor.
3121+Era una mica grasseta. No era bella, que diguem, però s'apretava
3122+la cintura amb una gràcia divina. La veia tots els matins
3123+acompanyant la seva mare. Ella li mostrà la seva ànima, i ell la
3124+gronxà dins l'onada tèbia de totes les seves il·lusions. Però el
3125+pare governava una confiteria del carrer de Sant Pere més baix, i
3126+no estava per a artistes. Ell li deia _la Fornarina_, i ella
3127+s'apagà com un llumet el dia de Sant Esteve. ¿De quin any? Fa ja
3128+tant de temps! En Melrosada va anar a l'enterrament, i en
3129+acomiadar-se del dol, no s'atreví a donar la mà al pare de la
3132+Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb
3133+directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les
3134+impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla,
3135+l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la
3136+viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en
3139+Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat! La natura, els
3140+nens, el dinar dels Buxareu, les picades del lloro, la conversa de
3141+la tia Paulina li havien remogut les entranyes. Aquestes coses mai
3142+serien per a ell. El seu art era gris com una secretaria
3143+d'hospital. L'adaptar-se a la sensibilitat de les monges, i a les
3144+flors absurdes que feia copiar a la canalla, li havien aigualit el
3145+virus revolucionari que encengué la seva joventut. La pintura li
3146+causava una trista indiferència: ja no sentia res. Els
3147+rossinyolets i les roses de te que pintava maquinalment sobre un
3148+setí de color de carbassa, eren per a ell el positiu, perquè li
3149+proporcionaven la vida.
3151+A l'acostumar-se a viure sol, a acariciar les criatures dels
3152+altres, i a mirar dolorosament la dona del proïsme sense tenir
3153+esma de començar una petita aventura!...
3155+-Però què hi fa?- pensa en Melrosada. -Què hi fa si es pot
3156+aguantar damunt de les cames, una mica fluixes, aquest cos magre
3157+que va fent i va tirant! ¡És tan bona de pendre, una tassa de cafè
3158+al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com
3159+m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com
3160+podria comprar tants parells de sabates i tants barrets, i la
3161+incomoditat de la casa? Potser l'amor de la meva dona ja fóra
3162+apagat; potser hauria vist la seva mort; potser m'hauria estat
3163+infidel! Ara ningú em molesta, ningú em demana que comparteixi el
3164+poquet que tinc... I, fet i fet, el poder fer el que un vol, i que
3165+ningú es fiqui en les teves coses...
3167+En Melrosada va pensant, i es va fent petit, petit, dintre la
3168+closca de nou del seu dolç i trist egoisme. A l'altra banda de
3169+passeig s'hi veuen els llums de l'Orxateria Valenciana. Dues noies
3170+rosades s'han ficat dins d'un auto, que se'n va Passeig de Gràcia
3171+amunt. En Melrosada les ha vistes un moment, i l'ha molestat la
3172+pudor de la benzina.
3174+En Melrosada decideix anar a dormir. S'ha enfilat en un imperial
3175+de tramvia. L'imperial va ple de gent barroera. Entre les fulles
3176+dels arbres del passeig es veuen les estrelles. En Melrosada sent
3177+una frescor deliciosa, i s'entristeix pensant en la xafagor de la
3178+seva cambra i els roncs d'un veí seu espiritista.
3184+Era el març marçot, aquell que «tira la vella al sot i la jove si
3185+pot». Sota un paraigua petitet, dues dames inútilment volien
3186+lliurar-se de la pluja. Caminaven per la vorera del carrer de Casp
3187+i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes. El rellotge de
3188+Novetats marcava dos quarts de nou. Les dames venien dels
3189+exercicis espirituals; i, encara que no sé de què tractava la
3190+plàtica d'aquell matí, per fer bonic, suposarem que requeia sobre
3191+la murmuració.
3193+De sobte, una de les dues persones, sortint del to baixet de la
3194+conversa, engegà una rialla aguda i digué:
3196+-Que ets boja! ¿Aquest és el partit que treus dels exercicis?
3198+L'altra dama continuà parlant baixet, sense que la immutessin ni
3199+les rialles ni les consideracions de la seva acompanyant; i anava
3200+tan capficada amb la conversa, que de poc no ensopega amb un ramat
3201+de cabres.
3203+La dama de l'escarafall era baixeta, prima, lleugera, viva i
3204+graciosa com una merla, cuidada, pentinada, endreçadeta. Tenia
3205+l'aspecte d'aquelles persones nervioses que es lleven molt de
3206+matí, que estan acostumades a cridar i a tenir-ho tot a punt, que
3207+tot el que les rodeja és més net que una plata, que són
3208+cumplidores, que per a tothom tenen una parauleta i saben fingir
3209+admirablement; en fi, una d'aquestes precioses barcelonines que
3210+són una perla o un tresor.
3212+L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.
3214+Estemordides per la pluja i la fresca, una idea atrevida i
3215+agradosa va omplir-les d'il·lusió. Aquesta idea era una calaverada
3216+matinal: decidiren anar a pendre xocolata a l'Orxateria
3219+Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a
3220+la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment,
3221+que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del
3222+seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren,
3223+juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira;
3224+i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia
3225+comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.
3227+-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps.
3229+-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
3231+-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi...
3233+-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des
3234+del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel.
3236+-Sí; però... què vols que et digui!... una persona que ni la
3237+conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira,
3238+Paulina: no és per a nosaltres, això.
3240+-Però, Isabel, si ets una _polla_! No tens cap dret de parlar
3241+d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo
3242+sé el que et convé.
3244+-Et fas moltes il·lusions, Paulina...
3246+-Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps
3247+que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer
3248+el cor, Isabel! I jo el teu cor l'endevino tan bé! sé que et fa
3249+tanta falta, un maridet!
3251+-No sé, no sé, Paulina: em sembla que somies.
3253+-I calla, tonta! què tinc de somiar! Tu vols ser contemplada, vols
3254+ser estimada. Tu no ets de les que es resignen, com jo. Tu vas
3255+plorar molt la mort del teu Alexandre; però eres tan joveneta! No
3256+tenies de quedar-te vídua; era un crim (Déu me perdoni!), era
3257+massa dolorós per a tu, que et faltés el consol, l'amor, tan de
3260+-Sí, Paulina, sí; però Déu va voler-ho d'aquesta manera.
3262+-I Déu no vol que et sacrifiquis més: ets jove, encara, Isabel!
3264+-Però que t'has cregut, de mi, Paulina?
3266+-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva
3267+Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar
3268+com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu
3269+marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que
3270+comença de nou l'abril de la teva vida.
3272+-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre
3273+anys, amb en Martínez, el coronel.
3275+En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses.
3276+Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que
3277+m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills;
3278+encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat
3279+dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i
3280+la gent, i el que pensarà la gent... Vaig consultar-ho amb el
3281+doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no
3282+podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes
3283+les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú
3284+enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?...
3286+-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez
3287+no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell
3288+clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les
3289+relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un
3290+militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries
3291+tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure...
3293+-Però, Paulina, m'era simpàtic, i potser l'hauria estimat...
3295+-Però si el coneguessis, en Melrosada! si el coneguessis! És tan
3296+bo, tan carinyós, tan pacient!... tracta d'una manera als nens!...
3297+Potser Déu us beneiria. Ves a saber, Isabel: potser...
3299+-O Paulina! Això no! Aixó...
3301+-Però, Isabel, per Déu! no hi ha res impossible; i tu ets jove,
3302+encara; i ell...
3304+-No, no, Paulina! Jo no sé per què em parles d'aquestes coses!...
3306+La xocolata estava al punt; l'ensaïmada calentona. L'últim trosset
3307+va escurar completament la xicra de Paulina. Isabel havia finit ja
3308+l'ensaïmada i romania una remica de xocolata al fons, que la dama
3309+va ingerir amb una enèrgica inspiració, acariciant la xicra amb
3310+els llavis molsudets. Després les dues dames fregaren l'índex i el
3311+polze amb aquella misèria de paper fi que donen. La Paulina pagà
3312+per totes dues, i sortiren, amb el paraigua estès, fent
3313+saltironets per evadir els xifolls i amb molt de compte per a no
3316+* * *
3318+Feia molts dies que jo no havia vist els Buxareu. Aleshores al
3319+_Cine Ideal_ hi havia un abonament de tres dijous per a no sé quin
3320+fi benèfic. Unes parentes que tinc varen posar-me la pistola al
3321+pit, i em feren acceptar un cartronet que em permetia l'entrada al
3322+cinema. Com que jo no tenia cap interès a anar-hi, vaig deixar
3323+passar els dos primers dijous; i el tercer recordo que s'esqueia
3324+en un d'aquells dies que et mors de fàstic, i el cartronet
3325+criminal va solucionar-me la tarda.
3327+Al punt d'arribar al cinema tot estava gairebé ple. Per remei vaig
3328+trobar una cadira buida, i m'adoní que seia al costat de la
3329+Lluïseta. Passem per alt allò de la canalla que et ve amb el
3330+paquet de confits i, si no els en compres, quedes malament; passem
3331+per alt les tonteries que la Lluïseta i jo vàrem dir de primer
3332+moment, els compliments, etc.; i, per aguantar el caliu de la
3333+conversa, tinguérem de dur-hi un element exòtic a les nostres
3336+La Lluïseta em digué que a la seva família passava alguna cosa
3337+sensacional: naturalment es tractava de la tia Paulina. Aquesta
3338+dama havia fet manifestacions públiques d'un projecte seu: el
3339+casament d'en Melrosada.
3341+Ens trobàvem davant d'un cas que demostrava el poder de la tia
3342+Paulina. La tia Paulina, obeïnt purament i exclusiva a la fantasia
3343+seva, va imposar en Melrosada a la família Buxareu. Don Gaspar
3344+Melrosada no era res més que un professor tímid, encara. La tia
3345+Paulina va convertir-lo en amic, i després en ésser indispensable
3346+a la família. En Víctor Buxareu sabia perfectament tots els punts
3347+que calçava don Gaspar, però no vacil·là a fer-lo participant de
3348+les intimitats de la casa.
3350+Tot fou obra de la tia Paulina. Ella, inclús, va desvirtuar-lo com
3351+a professor i va desprestigiar els deixebles, fins a ser la classe
3352+de dibuix una cosa que només existia de nom. I el bo és que en
3353+Melrosada s'hi trobava divinament, entre els Buxareu; i als
3354+Buxareu els semblava, en Melrosada, l'home més prudent i més
3355+educat, ple de delicadeses i tresors amagats.
3357+-És un senyor tan callat, tan discret! Fa companyia i no amoïna
3358+mai.- Això es sentia dir cada dos per tres. Però fins aquí la tia
3359+Paulina havia triomfat en una forma normal. Qui conegués una mica
3360+la tia Paulina hauria vist que aquestes coses no la satisfeien
3361+prou. Ella estava decidida a imposar als seus nebots una cosa més
3362+complicada i més divertida: el casament de don Gaspar.
3364+S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el
3365+pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de
3366+la seva persona; però no hi feia res: la tia Paulina estava
3367+convençuda que en aquest cas en Melrosada era l'element més fàcil
3368+de manejar. Li havia tantejat el cor, i el cor s'havia negat.
3369+-Millor- pensava la tia Paulina: -per alguna cosa sóc jo qui sóc.
3370+Estaríem frescos! Que tota una Paulina Buxareu tingués
3371+d'inquietar-se per les manifestacions del cor d'un Melrosada!
3372+D'aquests cors se'n té el que es vol.- I tot el pla estratègic de
3373+la tia Paulina estava perfectament pesat i meditat.
3375+La conversa que aquella tarda de cinema vaig tenir amb la Lluïseta
3376+tenia per tema únic el casament d'en Melrosada. A la Lluïseta li
3377+feia l'efecte d'un títol de comèdia de màgia, però que fa riure
3380+La tia Paulina no sabia per quins mars navegava, segons la
3381+Lluïseta. Demés s'exposava terriblement, perquè en Víctor era molt
3382+bona persona, però la tia Paulina anava sempre per un més difícil.
3384+Totes aquestes coses es desprenien de les paraules de la Lluïseta,
3385+i quan arribà a lo del _més difícil_ es ruboritzà una mica i va
3386+parar el discurs. Després, tímidament, inicià: -¿Ja se'n recorda
3387+del que la tia Paulina pensà de nosaltres?
3389+Pobra tia Paulina! ¿No li sembla que es necessita veure-hi poc?...
3391+Feia molt temps que jo no pensava en la Lluïseta. La veia de tant
3392+en tant, i lo d'aquell estiu estava esborrat per a sempre. La
3393+Lluïseta era, per a mi, una de tantes donzelles que hom coneix i
3394+procura estar-hi bé, com és natural. Però jo em feia creus en
3395+veure que aquella noia, aprofitant lo d'en Melrosada (que no tenia
3396+cap interès per ella), aprofitant les estravagàncies de la tia
3397+Paulina, recordava una cosa que, encara que la tia Paulina s'ho
3398+hagués imaginat, jo no vaig donar-me mai per al·ludit, i la
3399+Lluïseta ella mateixa demostrà finament no enterar-se de res.
3400+Aquestes paraules de la Lluïseta van desconcertar-me, i fins em
3401+varen indignar: és que la Lluïseta volia riure's de mi? ¿Volia
3402+venjar un il·lusió que jo li hagués defraudat? ¿Era, purament i
3403+simple, un acte de tonteria, d'inconsciència? Jo no ho sé, però
3404+recordo que, amb tota la fredor possible, vaig respondre: -Com vol
3405+dir? No l'entenc, Lluïseta. No sé a què fa referència.
3407+Quan jo vaig acabar de dir això, s'encengueren els llums del
3408+cinema i vaig veure que la cara de la Lluïseta s'havia tornat
3409+bastant més vermella del que ella hauria volgut... i em digué, per
3410+tota resposta. -¿què li deia?... estava distreta. A mi em va
3411+semblar massa cruel insistir sobre el que acabava de passar, i
3412+vaig fer un canvi de conversa. La Lluïseta s'anà calmant, i ens
3413+despedírem amablement quan s'acabaren les pel·lícoles. Jo vaig dir
3414+que un dia d'aquells aniria a pendre cafè amb els seus germans.
3416+A la sortida del cinema vaig veure un minyó desconegut per a mi,
3417+que s'acostava a la Lluïseta i a la senyora francesa que
3418+l'acompanyava. Tingueren una conversa ràpida. El minyó se n'anà
3419+cap a la plaça de Catalunya, i la Lluïseta romangué al passeig de
3420+Gràcia, esperant, sens dubte, el tramvia que la dugués a casa
3423+Què volia dir, tot allò? ¿Qui era, aquella persona desconeguda?...
3424+A mi, no sé per què em semblava que les paraules que m'havia dit
3425+la Lluïseta i aquell subjecte devien tenir alguna relació, i vaig
3426+anar pensant; fins que, després de sopar, el meu amic T... em va
3427+treure de dubtes.
3429+-¿Que no saps- digué -que la Lluïseta Buxareu té novi?
3431+Jo vaig fer una mostra d'astorament, i el meu amic continuà.
3433+-Però ¡que és estrany, amb la intimitat que tens amb els Buxareu,
3434+que no ho sabessis! S'ha de dir una cosa: el novi no és conegut de
3435+la casa. És company meu de col·legi: en R... No el coneixes?...
3437+Jo vaig respondre negativament: no el coneixia ni n'havia sentit
3438+parlar mai. El meu amic continuà: -Sí, és cosa d'aquesta tardor. I
3439+bé, ¿què em dius? Perquè a tu t'havia interessat molt, la
3440+Lluïseta. Vaja! No facis el desentès.
3442+El meu amic T... és d'una infelicitat i d'una incomprensió fora de
3443+mida, i no tenia per què desmentir les seves afirmacions respecte
3444+al meu _interès_. La seva important revelació dels amors de la
3445+Lluïseta m'havia tret un pes de sobre (no gaire gros: s'ha de
3446+confessar). Així trobava jo una explicació a les paraules de la
3447+Lluïseta... No era atreviment ni venjança: era satisfacció, pura
3448+satisfacció, era una manera originalíssima de fer-me saber que
3449+tenia novi. Jo afirmo la meva estupidesa; no ho vaig compendre ni
3450+remotament. Si li ho hagués comprès, és clar que no m'hauria
3451+indignat ni m'hauria desconcertat, ni hauria molt menys contestat
3452+el que vaig contestar. La torbació de la Lluïseta va ser deguda a
3453+la manera com jo vaig interpretar les seves paraules.
3455+Tot em sembla claríssim: és natural que ella, estimant un altre
3456+home, es cregués amb el dret, una mica egoista, de dir-me el que
3457+m'havia dit. Jo vaig alegrar-me que R... fos novi de la Lluïseta.
3458+No sabia les condicions espirituals d'aquest R., però tant se
3459+valia: estava seguríssim que la Lluïseta era feliç.
3461+* * *
3463+Com s'ha dit, en Melrosada no sabia res, i la tia Paulina ja havia
3464+parlat set o vuit vegades amb la seva amiga Isabel i havia anat a
3465+veure el pare Tudó. La tia Paulina sabia que la Lluïseta tenia
3466+novi; però (mireu el que són les coses!) amb lo d'en Melrosada i
3467+la vídua, no veia res, ni sentia res, ni s'interessava per res,
3468+que no fos el negoci absurd que portava entre mans amb tanta
3469+discreció, segons ella mateixa afirmava.
3471+A casa d'en Víctor tothom s'en reia. Després en Víctor se'n
3472+començà a atipar, i digué seriosament a la tia Paulina que no es
3473+posés més en ridícul ni es fiqués allí on no la demanaven. Però la
3474+tia Paulina en lloc de callar i ofendre's, va defensar d'una
3475+manera tan vehement l'acte meritori que feia procurant aquell
3476+enllaç, que seria la salvació de dues ànimes i la felicitat de
3477+dues vides, que en Víctor no tingué altre remei que deixar-se
3478+convèncer i dir a la tia Paulina que feia molt ben fet.
3480+Amb qui trobava, la tia Paulina, un gust especial a dialogar sobre
3481+el projectat matrimoni, era amb el sogre d'en Víctor. El sogre i
3482+la tia Paulina no s'havien dit mai res, i, amb motiu d'aquestes
3483+conspiracions matrimonials, arribaren fins a trobar-se simpàtics
3484+mútuament. El sogre d'en Víctor era un homenet baixetó i prim amb
3485+una barbeta blanca punxaguda i uns ulls vius. La seva
3486+característica és que tant si era hivern com estiu sempre duia un
3487+barret fort negre d'una moda ancestral. Se'l veia amb aquell fòtil
3488+tenebrós que se li menjava el cap fins arran d'orella.
3490+Aquest bon senyor havia fet de viatjant de comerç abans de les
3491+seves hores daurades, i coneixia una pila de coses inútils i sense
3492+cap interès, de les quaranta nou províncies d'Espanya. Aquestes
3493+coses les retreia sempre amb gran luxe de detalls. Per exemple:
3494+deia que a Santillana del Mar, on dugué un mostrari de botons, hi
3495+havia una casa que era la més vella de la població i que no tenia
3496+altra particularitat que aquesta de ser la més vella. Quan es
3497+parlava de formatges, sempre retreia un cèlebre formatge fruït a
3498+Cartagena, i estava una hora contant que era tan bo que se'l va
3499+menjar tot.
3501+Doncs a aquest cavaller, la tia Paulina li explicava les opinions
3502+del pare Tudó i la necessitat que tenia en Melrosada de contraure
3505+-¿No ho veu que, sense una dona que li recordi les obligacions del
3506+cristià, aquest home està perdut?
3508+Tal argument, al sogre d'en Víctor no li feia cap efecte; perquè
3509+ell, encara que complia perquè no fos dit, les obligacions del
3510+cristià les desconeixia totes; però opinava que un home tan
3511+simpàtic i tan bo com en Melrosada no era fet per viure a dispesa
3512+ni per privar-se d'una tassa de til·la ben remenadeta, ensucrada
3513+amb tot amor i que estigui ben bé al punt de ser engolida.
3515+Jo, al cap de pocs dies d'haver vist la Lluïseta al cinema, em
3516+vaig presentar a casa els Buxareu a primera hora de la tarda. Com
3517+passava molts dies, en Melrosada s'havia quedat a dinar amb els
3518+Buxareu. Jo vaig procurar estar a la vora de la Lluïseta i fer-li
3519+al·lusions al seu amor. I la Lluïseta em parlà del seu novi, com
3520+l'havia conegut, com es veien: m'ho digué tot amb una franquesa
3521+amable. Ningú, ni la seva cunyada ni en Víctor, ni la gent que
3522+frequentava la casa amb més assiduïtat, en sabien res, del seu
3523+amor. I la tia Paulina ho sabia, però estava boja amb en
3524+Melrosada. La Lluïseta era la primera vegada que parlava
3525+confidencialment (segons ella em digué) de totes aquelles coses.
3527+Mentre durava la nostra conversa, arribà la tia Paulina amb un
3528+paquet a la mà. El paquet era petit. Jo vaig poder llegir _carrer
3529+de la Boqueria_. El número de la casa es perdia entre els doblecs.
3530+La tia Paulina en féu ofrena a en Melrosada. Era una corbata de
3531+color cirera amb unes ratlles negres.
3533+Tothom digué que era de molt bon gust, i ningú s'atreví a riure.
3534+En Melrosada, consternat, manifestà que no se la sabia fer; i la
3535+tia Paulina li digué: -Vingui, sant baró.- Li féu deixar la tassa
3536+de cafè, li va treure un llacet escanyolit que duia al voltant del
3537+coll, i començà a fer un nus magnífic, mentre en Melrosada, una
3538+mica torbat, mantenia el cap en l'aire i aguantava l'alè per no
3539+molestar la tia Paulina.
3545+-Però, senyora meva, li prometo que pica en ferro fred.
3547+-Què ferro fred! què ferro fred!...
3549+-Sí, Paulina: cregui'm. Jo li agraeixo molt, però no em vingui amb
3550+aquestes coses, pobre de mí! No veu que he fet tard?
3552+-Miri, Melrosada: si no es posa més racional m'incomodaré.
3554+-Però escolti: per què vol que em casi, jo? A veure! ¿Per què s'ha
3555+ficat dins del cap una cosa tan impossible?
3559+-Sí, senyora, sí.
3561+-Miri, Melrosada: vostè no en sap res, de tot això. Deixi'm fer a
3564+-Però, es pensa que tinc posició?...
3566+-Posició? Ara em surt amb lo de la posició?...
3568+-Miri, Paulina: si és qüestió de fer broma, tota la que vulgui;
3569+però em sembla que ja dura massa dies. Els seus nebots ho saben,
3570+veig somriures de malícia per tot arreu; I... demés, Paulina...
3571+cregui'm (li ho tinc de confessar): vostè em fa més mal del que es
3574+-Bé, s'ha acabat: no n'hi parlaré més.
3576+-Però no s'enfadi; Paulina! Mare de Déu! Jo no vull molestar-la.
3577+Si li ho agraeixo molt, tot el que fa per mí!
3579+-M'ho agraeix? ¿I em ve a suposar que jo li gasto bromes?
3581+-Miri, Paulina: li prego que no s'ofengui, però escolti'm, que ara
3582+li parlo sincerament. Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada,
3583+desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de
3584+les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la
3585+flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta
3586+vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a
3587+no envejar res. El meu treball agradable, el tracte amb gent
3588+educada i de bones costums, m'ha omplert aquests cinquanta anys de
3589+vida. Ja ho sé, que no sóc vell; que, gràcies a la meva bona
3590+conducta... però Paulina, tingui pietat de mi: les seves bromes,
3591+les seves paraules, m'han despertat una pila d'il·lusions mortes,
3592+que jo no puc realitzar; m'ha fet somiar en una vellesa tranquila
3593+al costat d'un ésser estimat. I això, Paulina, vostè ja ho veu,
3594+que és impossible...
3596+-Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre
3599+-Però... Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes
3602+-No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!...
3604+-Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no
3605+conec, amb una persona que... Pobre de mi!
3607+-Què volen dir, aquestes paraules?
3609+-Volen dir que ¿com vol que faci, per a conquistar una dona? Què
3610+tinc jo?
3612+-Melrosada, vostè té una ànima d'àngel, té una noblesa que
3613+l'honora, té uns sentiments...
3615+-Calli, calli, Paulina!...
3617+-Demés, Melrosada, té un cosí jesuïta.
3619+-I quin _pito_ hi toca, el meu cosí?
3621+-Quin _pito_ hi toca? Doncs senzillament, que jo ja l'he vist dues
3622+vegades, i li he parlat d'aquest matrimoni...
3624+-Però... Paulina!...
3626+-I que és el confés de la meva amiga...
3628+-Però... per Déu!...
3630+-Sí, senyor, sí; és el confés de la...
3632+-Miri, Paulina: vosté em farà tornar boig! Apiadi's de mi!... ¿Com
3633+vol que me'n surti d'aquestes inquietuds en què vostè em fica?
3635+-Com vol sortir-se'n? ¿que no hi soc, jo, per a ajudar-lo? si
3636+aquestes inquietuds són la seva salvació!... Miri, Melrosada: no
3637+es doni aquests aires de persona caiguda: Ai! ¡quina ràbia!
3639+-Què vol que hi faci?...
3641+-Oh! No res, no farà, si és d'aquesta manera: Melrosada, no m'ho
3642+agrairà mai! Miri que em fa lluitar en unes condicions que no sé,
3643+no sé com me'n sortiré. Però té sort que ha anat a caure a les
3644+meves mans!...
3646+-Però, Paulina, si és vostè que...
3648+-Prou, Melrosada, prou.
3650+-Pero... Paulina!...
3652+-Prou, li he dit. I no se m'esveri, ¡Mare de Déu!, no se
3655+-No! si amb vostè és inútil! He perdut la voluntat...
3657+-Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos
3658+quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè farà veure que llegeix
3659+diaris; però vigili, eh? I quan em vegi arribar recordi
3660+puntualment totes les meves ordres. Ho té entès?
3662+-Ho faré per dar-li gust.
3664+Aquesta conversa fou tinguda en el tramvia. Eren les quatre de la
3665+tarda. Paulina Buxareu baixà al carrer de Provenza, i deixà el
3666+pobre Melrosada més ple de dubtes que mai, més esverat que mai.
3667+Dintre una hora i mitja alguna cosa sensacional vindrà a treure'l
3668+d'aquella tranquil·litat migrada en què vivia. I tot, per què?
3669+-pensava en Melrosada.- Perquè a aquesta bona senyora se li ha
3670+ficat al cap. I ¿que no era home, en Melrosada? que no sabia
3671+espolsar-se les mosques? Potser sí, però... El tramvia arribà al
3672+carrer de Casp, en Melrosada digué al conductor que parés, i
3673+ràpidament, sense veure ningú, pres de la febre, s'encaminà al
3674+convent dels Jesuïtes.
3676+En Melrosada pujà, suant, unes escales, fins que arribà al segon
3677+pis. Es ficà pel corredor obscur on hi havia diverses cel·les amb
3678+uns lletrerets enganxats a les portes que feien saber els noms
3679+dels jesuïtes que les habitaven. Arribà davant de la cambra del
3680+pare Tudó. Una mena de cordillet que duia una punta d'escuradents
3681+a l'extrem servia d'indicador en un quadre on es llegien coses
3682+així: _En la capilla, En la biblioteca, En el cuarto del P.
3683+Rector, Fuera de casa_, etc.
3685+En aquells moments el palet indicador no assenyalava cap
3686+d'aquestes coses: penjava del cordill simplement; i això volia dir
3687+que el pare Tudó es trobava en la seva cambra. En Melrosada donà
3688+un copet a la porta, i des de dins contestaren: -En davant!
3690+El pare Tudó era de Manresa. Devia tenir uns cinquanta anys;
3691+llarg, prim, unes grans ulleres, uns pòmuls sortits; enraonador,
3692+nerviós, sempre estava fredolic, estossegava i fregava de mans
3695+Quan va veure el seu cosí, amb la cara riallera li cridà:
3696+-Endavant, endavant, heretge! ¿Quins vents et porten?
3698+-Mira, Ignasi- va fer en Melrosada, -perdona'm que et vingui a
3699+molestar; però em passa una cosa...
3701+-Què et passa? què et passa? Seu. Vina, sant cristià, vina.
3703+-Escolta: tu conèixes Paulina Buxareu?
3707+-I una vídua que es diu Isabel Avellana?
3709+-Psè!... Bones minyones, bones minyones!
3711+-I no estàs enterat de res?
3713+-Bé! què vols que et digui? Concreta una mica...
3715+-Aquestes senyores t'han parlat de mi?
3717+-Veuràs, Gaspar, veuràs. L'altre dia vingué la senyoreta Buxareu,
3718+i em parlà de tu...
3720+-I què?
3722+-Gaspar, són coses que les has de tractar amb la teva consciència.
3723+No ho sé: tu veuràs; tu diràs el que et convé.
3725+-Mira, Ignasi: estic desesperat...
3727+-Gaspar, un cristià no ha de dir mai aquestes coses. Que vols?
3728+Vols un consell?
3730+-Sí, un consell. Per això he vingut: per demanar-te consell.
3732+-¿Tu saps ben bé què és, el sagrament del matrimoni?
3734+-Home, em penso saber-ho. Ho suposo, vaja.
3736+-¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon
3737+cristià, la llei de Déu?
3739+-Home, Ignasi, em penso que em coneixes!
3741+-Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses.
3742+_Sancta, sancte tractanda_.
3744+-Sí, sí; però aquesta tarda... aquesta tarda...
3746+-Aquesta tarda... què? Digues, Gaspar.
3748+-La tinc de veure, i ja...
3750+-Però que no la coneixes?
3754+-Però, Gaspar! ¿no la coneixes i véns a demanar-me consell?
3756+-¿Que no t'ho ha contat tot, la senyoreta Buxareu?
3758+-Fill meu, jo vaig deduir de les seves paraules que era cosa feta.
3759+Jo fa tres anys que sóc el confés de la vídua Avellana: t'he de
3760+dir que és una dona angelical; que s'està hores i hores al
3761+confessionari contant-me històries inútils, i que no m'havia dit
3762+res, absolutament res, d'aquest matrimoni. Però les paraules de la
3763+senyoreta Buxareu...
3765+-I quines són aquestes paraules?
3767+-No t'atorrollis, Gaspar. La senyoreta Buxareu em digué que tu
3768+havies mirat la vídua Avellana amb insistència; que la vídua
3769+Avellana no era esquerpa als teus sentiments; que, sent jo el
3770+confés de la vídua Avellana, procurés, amb el meu consell, que els
3771+vostres desitjos es realitzessin santament...
3773+-Mira, Ignasi: jo estic boig, estic malalt; no sé què em passa!...
3774+No sé què fer. No sé si la senyoreta Buxareu és el dimoni que em
3775+vol perdre, o és el meu àngel de la Guarda. No sé si estic
3776+enamorat o no n'estic: aquesta vídua Avellana, que no conec, tan
3777+aviat m'atrau d'una manera irresistible, com em sembla que no té
3778+res que veure amb mi.
3780+-Vaja, Gaspar, vaja: no n'hi ha per tant, no n'hi ha per tant;
3783+-Mira: jo vaig entrar com a professor de dibuix a casa els
3784+Buxareu... Oh! ¡Tant de bo que no hi hagués posat mai els peus!
3785+Aquesta tia Paulina m'ha fet un desgraciat. I, per altra banda (no
3786+ho sé, no ho sé! què vols que et digui), allí no em falta res: la
3787+família m'estima, m'omplen d'atencions. A mi em sembla que abuso
3788+d'ells, que no faig el paper que em pertoca. La tia Paulina s'ha
3789+ficat dintre els meus secrets: no em deixa; m'ho fa dir tot. Jo no
3790+sé per què s'ha entossudit a voler que jo em casi. Jo, que no tinc
3791+un no per a ningú; que m'he deixat regalar i festejar; que
3792+indignament he cobrat uns diners que no m'havia guanyat; que...
3793+¡no sé què dir-te, Ignasi! Jo era un home tranquil, egoista: no
3794+pensava ja en les dones... I ara, he canviat: ara em sembla que la
3795+meva vida ha estat una equivocació; que hauria d'haver treballat
3796+per una dona, per uns fills; i la idea del matrimoni encara em
3797+tempta... Ai, Ignasi, ja ho veus! sóc un pobre home, amb la meva
3798+falta de medis; un trist professor sense recursos. No tinc dret a
3799+tenir aquestes pretensions de casar-me amb una vídua jove, una
3800+dona d'una educació superior a la meva, que quan la vegi em
3801+sentiré torbat, que no sabré què dir, i que la vida amb ella em
3802+serà un turment; perquè jo, ja ho saps, no tinc tracte, no sé fer
3803+certes coses, em torno vermell, sóc un desgraciat...
3805+-Bé, no ploris, Gaspar, no ploris... Tot, tot es pot arreglar.
3807+-Sí; però, veus?, em sembla que estic més serè; veus?, ara m'he
3808+tret un pes de sobre... Necessitava dir-ho a tu...
3810+-Mira, posa't tranquil: tu la veuràs, ella et veurà a tu, i Déu
3811+farà el demés; i, si Déu vol i les coses van favorablement al
3812+vostre matrimoni, tot això tindràs d'agrair a la senyoreta
3815+-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu
3816+creus que m'he de casar?
3818+-Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te?
3820+-¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves?
3821+¿No et sembla que no hi tinc dret?
3823+-Fill meu, això tu ho sabràs. ¿Tu et veus amb cor de fer feliç una
3824+dona, de compartir amb ella les teves alegries i les teves penes,
3825+de seguir aquelles lleis tan hermoses que donava Sant Pau als
3828+-Sí, sí; però...
3830+-Però què?
3832+-La meva posició, els meus medis escassos...
3834+-No fas un treball honrat? ¿No tens els teus estalvis, el teu
3835+petit capital? ¿No cobres al cap del mes la teva feina? I ella
3836+(has de comptar amb ella, també), la vídua Avellana està
3837+arregladeta, segons tinc entès. No et faltarà el necessari per a
3838+viure decentment.
3840+-Així, tu m'aconselles...
3842+-Gaspar, jo no puc aconsellar-te res: ets tu, tu, qui has de
3843+decidir: tu i ella. Encara no us heu vist: no saps si us
3844+agradareu, si ella consentirà. En fi, Gaspar, és una cosa llarga:
3845+pensar, meditar, encomanar-ho a Déu... sobretot això, encomanar-ho
3846+a Déu. Tu has rebut una educació piadosa. Jo, per part meva, les
3847+oracions, el consell...
3849+Quan el pare Tudó digué aquestes paraules, una campaneta donà
3850+certs tocs especials que reclamaven la presència immediata del
3851+pare Tudó a la porteria. El professor no volgué ser més molest:
3852+acompanyà el pare Tudó escales avall, i en acomiadar-se, el
3853+jesuita va donar-li quatre copets a l'esquena, dient-li
3856+-Vaja, Gaspar: tot s'arreglarà, tot s'arreglarà.
3858+El pobre Melrosada s'havia esbravat una mica; però el que és
3859+treure'n l'aigua clara, això, ni pensar-ho: el futur era més
3860+tenebrós que mai.
3862+És veritat que el seu cosí va animar-lo; però aquesta animació
3863+produïa encara un desgavell més gran.
3865+En Melrosada, en sortir del convent, es topà amb el mirall d'una
3866+tenda, i s'hi va esguardar amb l'esguard més pessimista de la seva
3867+vida. La cara, el posat, el vestit que duia, fins els ulls
3868+vermellosos, una mica inflats per aquell plor tan sincer que
3869+engegà davant del religiós; tot li semblava deplorable: al pobre
3870+més ple de mals i més carregat de misèria, l'hauria pres per un
3871+Don Joan al costat seu. I s'estava parat, amb un aire d'imbècil,
3872+davant del mirall, sense gosar anar-se'n, sense atrevir-se a
3873+respirar, a aixecar el cap, ni a fer un gest una mica viril.
3874+Impossible! Impossible!- deia en Melrosada. Per fi, dos nois
3875+atorrollats, que anaven conversant, li donaren una empenta
3876+formidable, que de poc no el tiren a terra. En Melrosada tingué
3877+una paraula d'ira, i se n'anà corrents allí on el duia la
3878+fatalitat. El pobre professor recordava totes les lluites i
3879+inquietuds de quan era jove; però allò que li passava era més fort
3880+que tot. Arribà a la Rambla; ensopegava amb la gent; va estar a
3881+punt que l'aixafés un tramvia. Per fi entrà al _Siglo_. No sabia
3882+ben bé on queia el bar: ho preguntà una pila de vegades amb veu
3883+tremolosa. Pujà i baixà escales. Unes noies que despatxaven
3884+sabates es rigueren d'ell, i una altra de la secció de joguines el
3885+prengué per un sàtir. Després de patir molt, anà a raure allà on
3886+desitjava. Va agafar un diari, i es va estar a l'aguait, suant
3887+tots els càlzers d'amargor i sentint un desig estrany, una mena
3888+d'il·lusió infantil, i una febror que inflava les seves tristes
3889+venes. Pobre Melrosada!
3891+Per fi arribà el moment. La tia Paulina anava endavant, i va
3892+fer-li l'ullet de seguida.
3894+-Ai, Melrosada! Vostè per aquí? Quina casualitat! No es
3897+I Paulina féu la presentació.
3899+Isabel feia una mica de goig, anava molt ben arreglada i molt
3900+estirada, es donava uns aires de persona distingida, i parlava amb
3901+una afectació espantosa. A en Melrosada li semblà molt més que
3902+acceptable; i de moment, oblidant la idea pessimista que havia
3903+format de la seva pròpia persona, li lluïren els ulls d'amable
3904+desig, i quedà tan dolçament ridícul, tan tendrament,
3905+cumplimentós, que la Paulina pensà -Això és peix al cove.
3907+Isabel es mantingué en una discreta reserva, que desconcertà en
3908+Melrosada, i de seguida una flama li encengué el rostre, i es
3909+quedà amb la paraula a la boca. La tia Paulina s'esverà una mica;
3910+però pensava :-Això ja sol passar, en aquests casos.- I procurà
3911+parlar, i dir força coses, perquè en Melrosada s'anés refent a poc
3912+a poc.
3914+Isabel mirava en Melrosada amb un ull esquerp. La tia Paulina no
3915+sabia ben bé si aquesta actitud de la seva amiga era menyspreu o
3916+desig de ser conquistada i oferint la resistència convenient.
3918+Paulina invità en Melrosada a seure a la taula d'elles. Isabel no
3919+demostrà ni contentament ni disgust. En Melrosada tremolava
3920+visiblement, i feia patir a Paulina cada cop que duia una cosa a
3921+la boca. Un xic tranquil·litzat, En Melrosada parlà del temps.
3922+Paulina lloà la bona qualitat del pernil que els servien. Isabel,
3923+una mica més espiritual, volgué enraonar de belles arts, i digué
3924+que ella havia pintat un paravent per regalar a una amiga seva
3925+quan es va casar; d'això feia molt temps. I digué, demés, que
3926+havia conegut bastant la Pepita Teixidor, encara que no li
3927+agradava el seu estil.
3929+En Melrosada estava encisat amb la vídua, però cada vegada s'anava
3930+posant més trist; la veia tan lluny, tan lluny! Per un moment
3931+s'imaginava les coses més absurdes i més doloroses. Pensava que,
3932+si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el
3933+veuria en samarreta apretaria a córrer; era impossible que aquella
3934+dona pogués estimar-lo. De pensar en la declaració se li entelava
3935+el cervell i els ulls li feien pampallugues. De tant en tant
3936+Isabel li dirigia una amable rialleta; i aleshores en Melrosada
3937+pensava: -Potser sí! potser sí!- I volia quedar una mica arrogant,
3938+i es tirava endarrera, i se li veia la corbata, que havia cedit un
3939+poc, i el botonet de metall ennegrit que li aguantava el coll; i
3940+en aquells moments en Melrosada era per a fer perdre totes les
3943+El berenar aquell finí amb una conversa inaguantable. Els tres
3944+personatges adoptaven actituds que era impossible conciliar; en
3945+Melrosada no veia res; la tia Paulina estava satisfeta del primer
3946+pas donat; la vídua era una esfinx.
3948+Quan en Melrosada s'acomiadà va retenir un instant la mà d'Isabel
3949+dins de la seva, sentí una escalfor molt intensa, com si el cor li
3950+anés a rebentar i els ulls li saltessin de les òrbites; i
3951+l'esquifit professor va veure la dama com s'allunyava enduent-se
3952+les perles de la felicitat i deixant-li només una goteta
3953+d'esperança, amargada per totes les angúnies imaginables!
3959+Isabel era una dona d'aquelles a qui un marit vulgar, quasi
3960+bestial, egoista i sense gens d'esperit va assecar-li amb uns
3961+quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys.
3963+Eixuta per a sentir l'amor, s'havia encongit dins una viduesa
3964+arreglada i honesta. Les pràctiques religioses, les regles de
3965+societat, i sobretot el que dirà la gent, l'havien lliurada sempre
3966+de qualsevol relliscada. Com que tenia una figureta graciosa,
3967+procurava no descuidar el físic, i estava molt satisfeta que de
3968+tant en tant li arribés una d'aquelles paraules que enllamineixen
3969+les animetes femenines.
3971+Per la situació del seu marit, fins per la seva posició econòmica,
3972+Isabel no havia pogut fer mai el paper que hauria desitjat, ni
3973+havia alternat mai amb la gent que fóra del seu gust. Això era
3974+causa que sempre volgués afectar una gran distinció, sobretot
3975+davant de les porteres i de la gent humil. Encara que no tenia
3976+l'edat de renunciar a les roses, Isabel estava una mica passadeta
3977+i havia perdut l'humor; però com que era una dona insensible, i no
3978+hi veia més enllà del vestit de la temporada que li feia una
3979+modista anònima, i s'arreglava a casa, ajudada d'una Carmeta
3980+qualsevol; com que no tenia altres idees, ni altres preocupacions
3981+espirituals, que el quedar bé amb la cosina tal i el fer un paper
3982+fred a la tia fulana, i la seva felicitat consistia que li
3983+diguessin -Quin goig que fas!- Isabel no podia queixar-se de la
3984+vida. Demés estava convençuda que era una elegant, i parlava amb
3985+despreci de totes les dames que anaven en automòbil,
3986+considerant-les unes pervingudes i unes ordinàries.
3988+Paulina, innocent i plena de bones intencions, estimava Isabel com
3989+a la millor amiga. Isabel sentia per Paulina una absoluta
3990+indiferència, però fingia una gran amistat, perquè Paulina estava
3991+molt més ben relacionada que ella, i per mitjà de Paulina havia
3992+arribat a formar part de la Junta d'alguna Gota de Llet, i havia
3993+pogut menjar pastes (que ella sucava al te) en alguna d'aquelles
3994+cases en què l'amo està ficat en Comanditeries i Anònimes.
3996+Per altra banda Paulina era una desenfeinada, i ella, que també
3997+tenia totes les feines fetes, trobava gust xerrant, retallant i
4000+La proposició matrimonial semblà. a Isabel una cosa absurda, no
4001+impossible. No sentia necessitat d'estimar ningú ni de tenir un
4002+home a la vora; però si el pretendent li hagués caigut en gràcia
4003+potser s'hi hauria casat. En el cas del professor en Melrosada li
4004+semblà indigne d'ella des del primer moment; però, com que Paulina
4005+s'ho havia pres d'una manera tan seriosa, no volgué
4006+desenganyar-la. I, en el fons de tot, una repulsió absoluta no la
4007+sentia, tampoc: al que estava decidida, Isabel, era a no consentir
4008+a casar-se, purament i exclusiva, per donar gust a Paulina. Aquell
4009+senyor Melrosada li semblava una bona persona: fins no el trobà
4010+gaire lleig; però no era per a ella: estava mancat de distinció,
4011+no era una persona fina; i, al costat seu, no podia fer-hi un
4012+paper que li millorés la situació present.
4014+De totes maneres, Isabel, quan abandonà en Melrosada, no volgué
4015+defraudar les esperances de la seva amiga: i digué que l'havia
4016+trobat simpàtic; i aquesta sola afirmació va ser prou perquè
4017+Paulina anés a casa dels seus nebots dient que Isabel estava
4018+follament enamorada de don Gaspar.
4020+Es lamentà, però, de la timidesa del professor i de la falta de
4021+món que se li veia a cada moment. Tota la família va riure dels
4022+fets de la tarda, i la tia Paulina estava molt indignada de la
4023+poca serietat amb què els seus nebots es prenien coses de tanta
4026+Don Gaspar Melrosada, quan abandonà les dues dames, anà Rambla
4027+avall, Rambla avall, fins a arribar al monument d'en Pitarra. I
4028+¿quina en duia de cap? Ell sabia que al carrer del Gínjol hi havia
4029+una casa que se'n deia _La Buena Sombra_. En Melrosada vivia un
4030+moment tràgic de la seva vida, una hora de desballestament
4031+absolut, de revolta terrible; en la seva ànima, tot el de dalt
4032+anava a baix, i el de baix a dalt. De primer antuvi pensà atiar al
4033+port i caure dins d'una barcassa de carbó, a veure si es trencava
4034+una cama o li passava un fet sensacional. A tirar-se de cap a
4035+l'aigua no hi estava ben decidit: duia altres plans més o menys
4036+pintorescs; i transigí amb les seves decisions extremes, acordant
4037+el següent: entraria en un lloc de corrupció, i esperaria,
4040+Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del _cafè concert_.
4041+Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un
4042+perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes,
4043+vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les
4044+llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o
4045+potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia
4046+tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's.
4047+Per fi es determinà per instal·lar-se en una tauleta de cafè a la
4048+vora de la porta d'entrada.
4050+De moment quedà incendiat per l'escenari. Lo que hi passava era
4051+una barreja de soroll de talons i castanyoles, i una llum
4052+projectada sobre uns braços i un escot, i una mica d'antiqüeles, i
4053+un bé de déu de _mantón de Manila_.
4055+En Melrosada badà la boca i li brillaren els ulls. La dama de
4056+l'escenari l'emocionava: i es feia la il·lusió que sentia una
4057+febre satànica a tot el cos. Pensava en la cocaïna, en l'opi i
4058+altres coses que havia sentit a dir, i en la mort de Petroni, tal
4059+com la conta el _Quo Vadis_. En aquest èxtasi deliqüescent se li
4060+presentà el cambrer, en Melrosada va mirar-lo amb un posat
4061+completament d'idiota. El cambrer, veient que en Melrosada no
4062+demanava res, li digué:
4064+-Què pendrà, el senyor?
4066+El professor no contestava res, i el cambrer insistí.
4068+-Què pendrà, el senyor? La consumació és obligatòria.
4070+Don Gaspar tornà al món dels vius. Aquell bon home que
4071+l'interrogava tan servicial era un ésser vulgaríssim, i feia cara
4072+de ser una persona excel·lent. En Melrosada guaità al seu volt i
4073+veié vasos de cervesa, i digué que li duguessin cervesa.
4075+La dansarina es retirà, i sortí una altra senyora més provocativa.
4076+En Melrosada estava intrigadíssim : amb un posat de mussol mirava
4077+l'escenari, que no podia separar-ne els ulls. Una dona vella i mal
4078+endreçada, que tenia parentiu o relació més o menys directa amb
4079+alguna artista, va seure a la taula del professor. Com que en
4080+Melrosada no protestà, i a la dona va semblar-li un disbauxat de
4081+molt bona jeia, li digué tranquilament:
4083+-Escolta: que em convides a cafè?
4085+En Melrosada no contestà; i quan comparegué el criat amb el doble
4086+de cervesa, la intrusa li estirà el gec i digué:
4088+-Tu, porta'm un cafè.
4090+El cambrer, sense dar resposta, portà el cafè; però aleshores, al
4091+nostre home, li passà una cosa més que desgraciada.
4093+Molt a la seva vora bromejaven uns jovenets conegudíssims per ell.
4094+Dos de la colla eren _lluïssos_. Tots estudiaven l'ampliació de
4095+dret, i en Melrosada els havia donat lliçons de dibuix _in illo
4098+Els nois començaren a mirar-lo i a riure, i en Melrosada se
4099+n'adonà; i, de moment, tota la seva magnífica tragèdia se n'anà a
4100+rodar davant de la por còmica, de l'esverament miserable, que
4101+l'agafà, com si fos un infant que l'atrapen de dits a la sucrera.
4102+El professor s'arronçava com un conill. Amb la sufocació que va
4103+rebre li vingué un atac de tos que no s'acabava mai: una tos tan
4104+forta, tan comprometedora, que tothom es girà a mirar-se'l i algú
4105+féu: -Xit... xiiiit...
4107+La dona que seia amb ell l'abandonà; com ofesa, i li digué, amb
4108+aire despectiu:
4110+-Ja em pagaràs aquest cafè.
4112+La tos s'anà calmant; però li entrà un fred, un tremolí, una
4113+vergonya, que es pensava de debò que es moria. Va pagar la cervesa
4114+i el cafè, i va fugir del local, acompanyat de les rialles de
4117+En Melrosada continuà en el seu estat deliqüescent. En els
4118+aparadors de les botigues s'imaginava veure-hi formes lúbriques i
4119+horribles temptacions; les llums li cegaren la vista; el contacte
4120+de la gent l'ofegava. Ell es creia un ésser petit, negre del carbó
4121+de l'infern, degradat, desfet, indigne de presentar-se davant de
4122+ningú. Els quatre estudiants li semblava, encara, que el seguien:
4123+les llurs rialletes agudes li fiblaven a l'orella, i les sentia,
4124+dins del cervell encès, com si fossin un airet desagradable i
4125+agudíssim. De tant en tant es girava per mirar si de debò les
4126+puntes dels peus persecutors li tocaven els seus talons, i en lloc
4127+dels estudiants s'ensopegava a veure una revinguda dama o un home
4128+trist i desolat com ell. Quan arribà a Canaletes ja li havia
4129+passat l'emoció; la caminada i l'aire de la nit li posaren
4130+l'enteniment en son lloc. Aleshores s'exclamà: -Què has fet,
4131+Melrosada! On t'has ficat? Què has vist?- El pobre home no sabia
4132+què respondre's a si mateix. Sentia com un horror de la seva pell,
4133+dels seus ulls, de la seva boca, del seu vestit, impregnat del fum
4134+i les olors del local; dels seus dits, que havien agafat el vas de
4135+cervesa, aquell mateix vas on potser havia begut una donota; i com
4136+una fúria infernal, veia al seu costat aquella desgraciada que
4137+havia ingerit un cafè a les seves costelles.
4139+Anava pensant, pensant, i l'horror era encara més intensa. -Què
4140+volies fer? Què era del teu esperit?- Aleshores recordava que la
4141+idea del suïcidi li havia esbarriat el pensament: una suor freda
4142+tornà a apoderar-se del seu cos. El suicidi! En Melrosada sentia
4143+una por estranya, una por de morir: potser la terra que
4144+l'aguantava no era prou ferma sota els peus. Però no; estava ben
4145+lluny de la mort; i es preguntava: -¿Per què, per què, tot això?-
4146+Aleshores veia el d'abans: l'estona del bar, les mirades de la
4147+vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu torbament,
4148+la seva falta de gràcia... No s'imaginava com d'una cosa n'havia
4149+vingut l'altra: era tan absurd, tot el que li succeïa aquella
4152+I, en mig de totes les coses tèrboles (des de la conversa del
4153+tramvia, des del diàleg amb el seu cosí, fins a les rialletes dels
4154+estudiants), en Melrosada veia la figura de la Isabel.
4156+El seu petit cervell incomprensiu, la seva mica de sensibilitat
4157+eixarreïda, feien el màxim esforç i donaven tot el que de si els
4158+era permès donar. El pensament d'en Melrosada era tot per a la
4159+vídua: procurava recordar detalladament els cops de cap, les
4160+girades d'ulls, els sospirs, les paraules, la manera d'agafar el
4161+ganivet, la forma de mastegar, la gràcia a eixugar-se els llavis,
4162+el límit d'enfonsament del capell, les clapetes de polvos de la
4163+cara, la mica de pèl moixí, la posició exacta de les dents; tot
4164+allò que en aquells moments en Melrosada (o sàtir deliciós!)
4165+hauria omplert de besos. Però no: ell no n'era digne! Com a
4166+contrast de la vídua, es veia ell, es recordava amb tots els pèls
4167+i senyals, i encara es feia més petit i més ridícul davant
4168+d'aquella dona fatal que es posava en mig del camí de la seva
4171+O Isabel! Perla amarga, diamant inassolible, lliri que tremoles en
4172+el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista
4173+tortuga aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva
4176+En Melrosada sentia un goig a patir, a torturar-se per ella, a
4177+fer-se il·lusions que el trasbalsava _una cosa_ que no volia
4178+anomenar per por; en Melrosada s'engrescava amb aquestes idees de
4179+pensar que ell, ell, en Gaspar Melrosada, podia fruir aquest
4180+sentiment que dóna esgarrifances delicioses i omple la sang de la
4181+més dolça angúnia. Ell, l'home tímid, l'home gris, estava en
4182+possessió del que és etern com la divinitat que mou el sol i les
4185+Amb aquesta tamborinada de pensaments, el professor de dibuix.
4186+assolí un tramvia de Gràcia-Rambles, i va seure, arraulit i
4187+capficat, a la vora de una dolça velleta que duia un gran ram de
4188+flors. I les idees d'en Melrosada eren encara més roses, més
4189+blaves, més malves i més perles, i el perfum i la frescor del ram
4190+l'anaven enterbolint deliciosament. Ja no pensava en la negror del
4191+cafè concert, en els absurds esdeveniments i el desig de tràgica
4192+disbauxa: era la vídua primeta, lleugera, endreçada i polida, que
4193+el tenia tot feble i tot tremoladís com una gelatina.
4195+Arribà a la dispesa, i fou rebut pel seu amic i confident, un
4196+empleat del Municipi. que es deia Salvador Puntí i era
4197+espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la
4198+cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que eren els vells de
4199+la casa, els lligava una encisadora amistat, i tots els diumenges
4200+anaven a pendre cafè. En Salvador Punti va veure signes, en el
4201+rostre d'en Melrosada, que demostraven una interna excitació; i,
4202+mentre posaven les estovalles i tothom feia senyals de gana, en
4203+Melrosada dugué el seu amic a un recó del menjadoret, i, sota una
4204+Venus de guix, pronuncià aquestes paraules:
4206+-Puntí, estic enamorat!...
4208+* * *
4210+Eren quarts de deu de la nit. Paulina estava a les acaballes del
4211+seu modest sopar. Sola en el menjador, s'entretenia paladajant,
4212+amb veritable golafreria, unes miques de formatge d'Holanda que
4213+havia tallat curosament amb el ganivet de postres.
4215+La minyona estava capficada perquè aquella nit Paulina no li havia
4216+dit res: ni s'havia interessat pel preu dels ous, ni l'havia
4217+torturada a preguntes. Paulina restava silenciosa, amb un aire de
4218+satisfacció, com si un vol d'angelets invisibles li anessin a fer
4219+petons al sotabarbes i a la nuca.
4221+Després que va plegar el tovalló i va engolir un glopet d'aigua,
4222+sense dir res es retirà a la seva cambra. Aquella nit tenia de
4223+llegir encara la _Lectura Dominical_. Intentà la lectura, però no
4224+es feia càrrec de res: s'empassava les lletres maquinalment sense
4225+copsar-ne el sentit. Va plegar la revista, i va abandonar-se en el
4226+sofà on feia les migdiades.
4228+Paulina Buxareu, encara que seguríssima del seu èxit, no hi
4229+acabava de veure clar, en tot allò que duia entre mans. Si no
4230+perquè hauria estat una cosa poc convenient, Paulina va desitjar
4231+una sentada amb el professor, per canviar impressions i esbrinar
4232+l'efecte que la vídua havia produït en l'ànima de don Gaspar. Però
4233+no, no podia ser: aquelles hores de la nit, i ella sola! No, no:
4234+de cap manera. Paulina va resignar-se, i procurà aguantar la seva
4237+La seva manera d'apreciar el cas de la vídua i el professor era
4238+ben absurda. Un dia, perquè sí, sense motiu que ho justifiqués, li
4239+passà pel cap que en Melrosada i la Isabel havien de contraure
4240+matrimoni. Això semblarà fantàstic al lector, però Paulina Buxareu
4241+era d'aquella manera: totes les idees que tenia sobre les coses, i
4242+tots els pensaments que presidien les seves accions, eren nats
4243+sense raó ni motiu de cap mena. Paulina Buxareu vivia fora de la
4244+vida, completament externa a la realitat, encara que aparentment
4245+semblava una bona burgesa, una dona que obra d'una manera
4246+determinada, segons la seva educació, la seva qualitat mental, els
4247+prejudicis i el corrent de la vida que se l'emporta. Encara que
4248+els que la coneguessin superficialment creguessin que Paulina era
4249+així, el fet cert i positiu és que Paulina, mai, mai de la vida va
4250+obrar com una dona relativament equilibrada.
4252+És que Paulina tenia una fantasia de baixa qualitat, però una
4253+fantasia prodigiosa. Tota la literatura que s'havia empassat li
4254+feia més mal que una pedregada seca; i la seva pietat
4255+profundíssima, la seva religió gairebé fisiològica, l'havien
4256+guardada no poques vegades. Perquè Paulina, llegís el que llegís,
4257+o sentís contar el que sentís contar, mai, mai es veia externa del
4258+tot al que li entrava pels ulls i per les orelles. Com que era poc
4259+comprensiva o comprenia malament, fins les tonteries desgraciades
4260+dels seus autors predilectes es feien més desgraciades encara en
4261+el cervell de Paulina. A tota aquesta manera de ser s'hi ajuntava
4262+un aplom esgarrifós, una fe absoluta en la seva superioritat sobre
4263+les altres dones, i un do de proselitisme per a imposar tots el
4264+seus acudits.
4266+Un temps, quan es creia apta per a les grans passions i els actes
4267+sublims, volgué assajar sobre la seva pròpia persona, sense mirar
4268+les conseqüencies del que es proposava fer. Després, quan es donà
4269+aires de dona reposada, i lliure de les tempestats espirituals,
4270+volgué fer servir la gent que la rodejava per forjar novel·les
4271+vives amb la sang i amb l'ànima del pròxim.
4273+No vol dir que la tia Paulina fos una dona perillosa: duia, com
4274+s'ha vist ja, tots els seus trucs pintats a la cara; però Déu ha
4275+posat en el món éssers com en Gaspar Melrosada perquè les ties
4276+Paulines, amb la més bona intenció, en facin víctimes expiatòries.
4278+Ella havia llegit algun idil·li entre un celibatari i una vídua;
4279+ella sabia que els homes que viuen solters es tornen egoistes i
4280+escèptics, i que llur mort és com la dels pardals sota la neu.
4281+L'aspecte teatral que oferia per a ella el casament d'en Melrosada
4282+i la Isabel, i la simpatia que li havia inspirat el professor,
4283+juntament amb el desig de fer-li la felicitat, foren els elements
4284+que engendraren la idea monstruosa. Paulina no pensà ni un sol
4285+minut en les qualitats de l'un ni de l'altre, ni la inquietà per
4286+un moment llur psicologia, perquè, per a Paulina Buxareu, les
4287+ànimes de la vídua i en Melrosada no eren precisament les vives i
4288+veritables que informaven llurs cossos, sinó que eren unes ànimes
4289+completament falses, que havia creat la imaginació de Paulina; i
4290+en Melrosada no era el professor tímid que viu a dispesa, i la
4291+vídua no era aquella Isabel banal i egoista, sinó que eren dos
4292+éssers humans que no tenien res que veure amb la realitat i vivien
4293+solament en el cervell de Paulina Buxareu.
4295+Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a
4296+meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i
4297+havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i
4298+aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a
4299+assolir-ho. No hi feia res, que topés amb dificultats terribles;
4300+no l'esverava el ridícul ni la por d'un fracàs: ella estava
4301+seguríssima que complia amb el seu deure.
4303+Vet aquí per què aquella nit la nostra adorable Paulina rumiava i
4304+pensava i estava una mica intranquila. S'havia donat el primer
4305+pas: el decisiu, potser. Ella estava seguríssima que Isabel no hi
4306+venia malament. En Melrosada era una incògnita; però Paulina també
4307+estava segura que de la voluntat del professor ella podia fer-ne
4308+el que volgués.
4310+Quan la Paulina va jeure embolicada amb tots els atuells i
4311+abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima
4312+camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna;
4313+després que hagué promès cinc pessetes a Sant Josep de la Muntanya
4314+si tot allò sortia del gust d'ella; la nostra Paulina, ja una mica
4315+ensonyada, es lliurà als més optimistes pensaments. S'imaginà la
4316+llar dels seus amics. Ella hi anava de visita. Isabel li besava
4317+les galtes amb emoció. En Melrosada li oprimia la mà efusivament.
4318+Ella seia a la voreta del foc. En Melrosada parlava de pintura;
4319+tossia una mica; deia que estava constipat. La seva muller se
4320+n'anava un instant per dur-li una tassa de te. Aleshores en
4321+Melrosada li deia confidencialment:
4323+-Paulina: sóc feliç!
4325+Després tornava Isabel. Es posaven a parlar totes dues. Parlaven
4326+de llurs coses: de vestits, de visites, de com es posava car el
4327+servei, de l'excel·lència del conill amb pèsols; i després,
4328+després, més baixet, Isabel, a cau d'orella, li deia aquestes
4331+-Paulina: saps?... Em sembla que sí! em sembla que sí!... Ahir
4332+vàrem anar a casa el metge...
4334+I Paulina li besava les galtes, on lluïa una llàgrima d'emoció i
4335+pensava fer una gorreta ben bufona amb unes puntes i uns llacets
4336+de seda.
4338+I Paulina Buxareu, que pensava aquestes coses tan belles, es sentí
4339+vençuda per la son, i començà una tanda de roncs tènues,
4340+discretíssims, virginals.
4346+Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el
4347+comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest:
4349+-Però, Paulina, si és tan tímid!
4351+En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de
4352+l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada.
4354+-Estic foll! estic foll! Me l'estimo...
4356+I Paulina contestava sempre:
4358+-Doncs què espera, home!
4360+Paulina estava satisfeta, contenta de la seva obra. Veia amb
4361+fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit,
4362+en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en
4363+Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però estava com
4364+avergonyit davant de la família Buxareu. No cal dir que les
4365+classes de dibuix s'havien acabat feia temps i el professor només
4366+hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi
4367+esbroncà la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la
4368+canalla que fessin broma de l'antic professor. Cada vegada que
4369+parlava amb ell es trobava cohibit, perquè el pobre don Gaspar,
4370+encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per
4371+amagar l'estat de la seva ànima.
4373+Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però
4374+la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu
4375+propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una
4376+tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don
4377+Gaspar i l'home es decidia a declarar-se.
4379+Isabel, que havia començat l'aventura de per riure, estava també
4380+una mica esverada davant de l'assiduïtat del professor. Perquè
4381+Isabel es deia: -Aquest home se'm declararà. I què faig
4382+aleshores?- És positiu que en Melrosada no li feia gens de gràcia:
4383+li semblava impossible poder-lo estimar. I, si venia el moment de
4384+la declaració, què? Li donaria una carbassa rodona. I aleshores la
4385+seva amiga es faria càrrec de la comèdia jugada. ¿S'evadiria sense
4386+negar res ni prometre res? Demanaria temps per a pensar-s'hi? Li
4387+diria que sí des del primer moment?
4389+Aquesta darrera pregunta l'omplia d'angúnia. No, de cap manera:
4390+¿Què faria, ella, casada amb aquell home? És clar que ell
4391+l'estimaria, la contemplaria; però qui era, ell? Un professor de
4392+dibuix, un home humil, que estava arregladet, sí, però que no
4393+podia satisfer de cap manera les seves ambicions.
4395+Isabel havia decidit, ja feia temps, una norma de vida. Ella no
4396+tenia més enllà de trenta vuit anys, i els duia molt ben
4397+portadets. La seva persona era cotitzable, encara que fos per una
4398+petita quantitat, i estava resolta a no oferir-se en el mercat
4399+matrimonial si ella no sortia guanyant-hi amb escreix; i el pobre
4400+Melrosada, per bona persona que fos, no li oferia pas aquest
4401+guany. I per tan poca cosa Isabel no volia provar, de cap manera,
4402+una aventura matrimonial d'on potser sortiria amb les mans al cap.
4404+Però, malgrat aquesta resolució, Isabel dubtava i patia. La seva
4405+amiga s'havia fet ja una falsa il·lusió. Aquesta il·lusió anava
4406+creixent a mesura que passaven els dies, i Isabel no tenia cor per
4407+a treure-la-hi d'un cop, per a dir-li que ella no estimava gens
4408+don Gaspar, i que tot el que fes Paulina i el professor era
4409+completament inútil.
4411+Isabel era hipòcrita i covarda, i estava segura que Paulina no li
4412+perdonaria aquest engany. Li feia por de perdre una amiga com
4413+aquella, i li feia por, també, que vingués el moment terrible de
4414+decidir-se. I, en mig d'aquestes pors, sentia una mena de
4415+confiança en si mateixa: esperava que arribés algun esdeveniment,
4416+una cosa que justifiqués el seu refús, de manera que en Melrosada
4417+fos carbassejat i Paulina restés convençuda.
4419+Els companys de dispesa d'en Melrosada notaren tot un canvi en el
4420+professor; però ell estava reservadíssim, i només a en Salvador
4421+Puntí feia les revelacions necessàries.
4423+Les minyones de la casa en patiren les conseqüencies d'aquell
4424+canvi; perquè en Melrosada, home descuidat i pacífic, va tornar-se
4425+exigent de mala manera i cada dia cridava dues hores si no li
4426+havien enllustrat bé les sabates o no li havien cosit un botó dels
4427+pantalons en la forma que encomanà la nit anterior; es feia
4428+raspallar els vestits dues vegades el dia; i la minyona que li
4429+arreglava la cambra notà amb estupefacció que en Melrosada havia
4430+adquirit un raspallet de les dents i una mena de pasta que feia
4431+olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen
4432+que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de
4435+En Salvador Puntí era el digne company d'en Melrosada; i, més que
4436+el seu parent jesuïta i més que ningú, podia inspirar confiança al
4437+professor enamorat.
4439+En Salvador Puntí era un espiritista serè i convençut.
4440+Anticlerical terrible, no se li escapava, però, cap paraula
4441+despectiva ni cap protesta contra els capellans: molt al contrari,
4442+a la dispesa hi havia dos clergues, i ell els tractava amb el més
4443+gran respecte i amabilitat.
4445+Segur de posseir la veritable doctrina, era condescendent amb
4446+tothom i no es ficava amb ningú; i, si algun cop li feien broma de
4447+les seves conviccions especials, somreia serenament, i en el fons
4448+de la seva ànima perdonava l'indiscret.
4450+De jovenet havia estimat amb passió una cosidora eixelebrada. Un
4451+dia va veure que la cosidora li era infidel: en Puntí va
4452+resignar-se. I quan, després de molt temps, la malvestat va
4453+oprimir aquella dona, ell va donar-li participació en els seus
4454+estalvis; participació que encara continuava oferint amb veritable
4457+Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai
4458+en el matrimoni. Complia estrictament els seus deures d'empleat
4459+municipal, i no tenia altres vicis que pendre cafè els diumenges,
4460+anar a veure melodrames al Paral·lel, i, com a grans
4461+extraordinaris, dinar al Petit Pelayo i sentir l'òpera des del
4462+quint pis del Liceu.
4464+Un cop la setmana, sortia misteriosament després de sopar, i no
4465+deia mai on encaminava els seus passos; encara que dos estudiants
4466+de Balaguer, que feien la carrera de medicina, descobriren que en
4467+Salvador Puntí anava a una sessió d'espiritisme o a _fer el bé_,
4468+com diuen els iniciats.
4470+En Puntí era un home convençut de la seva valor limitada, i ho
4471+fiava tot a la misericòrdia divina. Mai promovia cap discussió, ni
4472+contradeia els seus companys, ni afirmava res amb aplom. Comprenia
4473+fins a quin punt la gent estava distanciada de la seva manera de
4474+pensar i de sentir. Algun cop inicià converses de proselitisme amb
4475+en Melrosada; però veia clarament que el professor no hi volia
4476+saber res, amb els esperits.
4478+Però aquella situació en que es trobava don Gaspar l'havia tret
4479+del seu estat de fredor i d'equilibri mesquí: davant de les coses
4480+del món, es veia desconcertat, i admirava el seu company de
4481+dispesa, el qual trobava un sentit a la vida i tenia resolt el
4482+problema futur. En Melrosada, com un malalt que prova tots els
4483+remeis, sense saber quin li donarà la salut, es lliurà, aquells
4484+dies, al diàleg confidencial amb en Salvador Puntí, i li féu
4485+confessió plenària. En Puntí no creia en aquell amor. Opinava que,
4486+en el cos d'en Melrosada, un esperit lúbric hi havia fet de les
4487+seves: calia que en Melrosada s'humiliés i es purifiqués, i fes
4488+esforços per desfer-se d'aquell esperit que el dominava.
4490+Al professor li semblava una mica absurd, tot allò: no s'ho
4491+acabava de creure; i en Puntí, amb veu amarga, li deia sempre:
4493+-Melrosada, faltant-li la fe són inútils les meves paraules; la fe
4494+és essencial.
4496+En Melrosada vacil·là i dubtà fins al punt que tot allò que li
4497+deia en Salvador Puntí li produïa un cert esverament.
4499+En Salvador Puntí intensificà les seves prèdiques; i en Melrosada,
4500+que ja no es veia del tot extern a aquell món misteriós on vivia
4501+el seu amic, sol·licità l'iniciament, i en Puntí, molt satisfet,
4502+li va prometre que el duria a una sessió, on es faria perfecte
4503+càrrec i quedaria convençut de tot allò que li semblava
4506+Una nit anaren al lloc del misteri. Era un entresol miserable del
4507+carrer de Mendizàbal. En aquell entresol hi vivia una certa dama
4508+ex-amiga d'un aristòcrata. Els dos visitants trucaren a la porta i
4509+penetraren immediatament al menjador; un menjador petit on hi
4510+havia una vintena de persones segudes al volt de la taula. En
4511+Melrosada fou presentat a la mestressa. Era una dona d'uns
4512+cinquanta anys, passada, pintada, vestida amb una bata de seda
4513+violeta, trofeu d'antigues grandeses, però que aleshores tenia les
4514+puntes estripades i la color beguda. Aquesta dona els rebé amb
4515+gran amabilitat, i els oferí dues cadires. La concurrència era
4516+tota d'aspecte humil i deplorable: dones que venien de qui sap a
4517+on amb la canalla que se'ls adormia a la falda; algun noiet
4518+dependent de drogueria; algunes modistetes que anaven amb el pare
4519+i la mare i tota la família; i en un recó es distingia, pel seu
4520+aspecte encara més humil, un obrer monstruós com un goril·la, amb
4521+les espatlles de descarregador del moll i una alçària de Sant Pau,
4522+que anava amb samarreta i pantalons de vellut. En Melrosada i en
4523+Puntí cridaven l'atenció per llur aire de senyors; i el professor
4524+es meravellà de la manera com tota aquella gent tractava el seu
4525+amic, i de la germanor que presidia aquell acte.
4527+Al moment que arribaren, un mèdium feia admirables revelacions.
4528+Era, el tal subjecte, un xicot prim, fadrí llauner, que es sentia
4529+posseït feia dues hores, i encara no havia acabat la feina.
4531+Es posava a gesticular en mig dels concurrents, cloïa els ulls, i
4532+feia unes aspiracions estranyes amb el nas, com si volgués ensumar
4533+rapè; i de sobte deia que la república era un fet, i es passava
4534+els dits per la barba afaitada, i aleshores, un home gras i
4535+vermell que se'l mirava amb uns ulls com unes taronges, deia, tot
4538+-És en Ruiz Zorrilla!
4540+Després del seu discurs republicà, el fadrí mèdium obria els ulls,
4541+i els tornava a tancar de seguida. Es posava una mà damunt del
4542+pit, i l'altra mà, amb el puny clos, la col·locava damunt dels
4543+ronyons; aixecava el cap amb arrogància, i deia:
4545+-_Voto a cien mil bombas!_
4547+Aleshores el subjecte gras i vermell aclaria el personatge, i
4548+insinuava, tímidament:
4550+-És en Napoleó!
4552+En Melrosada, encara que no creia res de tot allò, s'estava quiet
4553+com un pollet, i per res del món s'hauria atrevit a parlar, ni a
4554+riure's del que veia.
4556+Per fi aquell xicot extraordinari s'assegué, demostrant una fatiga
4557+enorme. La mestressa de la casa li dugué un vas d'aigua, i va
4558+dir-li, maternalment:
4560+-No s'_entregui_ més: per avui ja n'hi ha prou.
4562+I el xicot, quan sentí aquestes paraules, s'embolicà el coll amb
4563+una bufanda, s'enfonsà la gorra, i fugí cap a la porta sense dir
4566+Tot allò, a judici d'en Melrosada, era bastant especial. En
4567+Salvador Puntí, completament oblidat del seu amic, s'entretenia
4568+llegint les revelacions més importants que havien fet aquells dies
4569+els esperits, i que la mestressa tenia copiades a màquina.
4571+No tardà gaire a arribar una dama menuda, embolicada amb una
4572+manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el
4573+nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un aspecte de mala
4576+Aquella dona era una professional de l'espiritisme, i estava molt
4577+carregada d'orgues. Tots la saludaren amb respecte. La mestressa
4578+va dur-li una botella de vi i un vas; i, després de fer beguda, la
4579+dama de les pells de conill començà un discurs sense cap ni peus,
4580+amb una veueta de nas ensopidora. Deia un grapat d'heretgies
4581+imponderables i tothom assentia amb el cap sense entendre'n un
4582+borrall perquè aquella bona dona no sabia què s'empescava.
4584+Després del seu discurs preparatori vingué una oració per a
4585+il·luminar les ànimes i allunyar els mals esperits. La mestressa
4586+recomanà als presents que es concentressin, i tots acotaren el cap
4587+i es posaren la mà al front; i de seguida la dama del discurs
4588+inicià una mena d'atacs de nervis,i, sense gaire esforç, es trobà
4589+posseïda per l'esperit d'un carreter de Teruel completament poca
4590+solta. La mestressa i en Salvador Puntí tractaren de convèncer
4591+l'aragonès incorrecte, que se'n va anar aviat, després de fer
4592+constar els desigs que tenia de pegar a la seva dona.
4594+De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i
4595+ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la
4596+Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense
4597+gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta
4598+feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una
4599+ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus
4600+que deia veritables inconveniències. Costà moltes penes el
4601+posar-la a to; i, pronunciant les oracions reglamentàries, la
4602+varen fer fugir més que de pressa.
4604+Quan encara no se n'havia anat aquella larva pertorbadora, dues
4605+noies més començaren a bufar i a estremir-se, i vinga esperits i
4606+esperits, que la pobra mestressa ja no s'hi entenia; i, en mig del
4607+desori, aquell home gras i vermell es posà a plorar i a grinyolar,
4608+i una _indivídua_ que tenia al costat, que era la seva pròpia
4609+muller, començà a bufar-li els ulls i a ventar-li el front.
4611+El pobre home no volia ser posseït, de cap manera, i els dimonis
4612+el violentaven.
4614+Gràcies al buf poderós de la seva dona, els esperits el deixaren
4615+en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i
4616+a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera espantosa.
4617+Una de les noies posseïdes, amb l'aspecte de somnàmbula, anà al
4618+seu encontre i s'agafaren les mans, i el tremolí era cada vegada
4619+més intens i més esfereïdor. Els roncs del bastaix i els gemecs de
4620+la noia arribaren a capficar en Melrosada, que ja es penedia
4621+d'haver vingut i tenia por que d'un moment a l'altre seria posseït
4622+per algun tarambana.
4624+La dona del nas de cigró començà a ventar el front de l'obrer, i
4625+declarà que estava pres de l'esperit d'un frare dolent que era
4626+molt orgullós i no podia parlar, i que la noia que l'agafava de
4627+les mans estava posseïda per un altre dimoni també dolent i
4628+orgullós. I el més trist és que aquells esperits no volien
4629+anar-se'n de cap manera.
4631+Aquest espectacle grotesc i esgarrifós durà fins a la una de la
4632+matinada ultra les oracions i les accions de gràcies. La
4633+concurrència se n'anà dolçament, com si sortissin d'una funció de
4634+puxinel·lis. La mestressa pregà als visitants que no descuidessin
4635+aquelles pràctiques i no deixessin de venir les nits següents.
4637+En Salvador Puntí i en Melrosada caminaven agafats del braç. En
4638+Melrosada estava intrigat i esverat per tot allò, i no gosava
4639+obrir la boca; i en Salvador Puntí, després d'un llarg silenci,
4640+digué aquestes paraules al seu amic:
4642+-Vostè ha vist, Melrosada: són gent humil, i sense cultura; però
4643+tenen fe, i Déu estima els pobres i les ànimes senzilles. Els
4644+miracles mai són provocats pels orgullosos.
4646+L'obra que avui hem fet és una obra piadosa, una bona obra de
4647+caritat. Ha de saber, amic meu, que les ànimes dels morts volen
4648+per l'espai, sense que es coneguin a si mateixes, amb tots els
4649+defectes i vicis que tingueren en vida; i aquest és el seu
4650+purgatori fins que Déu els dóna el coneixement de la veritable
4651+llum i assoleixen aleshores la felicitat eterna. Aquestes ànimes,
4652+que purguen encara en la ignorància de la veritat, es serveixen
4653+d'un cos viu per a manifestar-se. El mèdium és l'instrument de què
4654+es valen per a parlar als vius i per a confessar la seva
4655+desgràcia; i aleshores les nostres oracions i els nostres consells
4656+les ajuden a cercar la llum, a humiliar-se i que puguin conèixer
4657+la seva naturalesa d'esperits.
4659+L'obra d'ensenyament és la que hem celebrat avui. Nosaltres hem de
4660+procurar fer el bé a les ànimes del purgatori i conduir totes les
4661+nostres accions pel camí recte, perquè després de la mort el
4662+nostre esperit no fugi com el d'aquests desgraciats.
4664+-Li confesso, Puntí, que tot això és extraordinari- contestà en
4665+Melrosada; -però també dec dir-li que no em soluciona res, que no
4666+hi veig clar en lo que pugui referir-se al meu amor.
4668+-Veurà, Melrosada: no totes les ànimes es manifesten clarament.
4669+Aquell pobre obrer de l'atac epilèptic, fa vint anys que el domina
4670+un esperit i no vol abandonar, de cap manera, el seu cos, i només
4671+en circumstàncies de gran concentració l'esperit es manifesta a la
4672+intel·ligència dels altres, però no pot parlar mai. Algun mal amic
4673+que vostè ha tingut a la vida, alguna persona morta a qui vostè
4674+agravià involuntàriament, es venja en aquesta forma: fent-li
4675+creure que vostè sent una passió per una dona, donant-li les
4676+inquietuds i les vacil·lacions que ara el dominen.
4678+-Li confesso, Puntí, que tot això no m'acaba de convèncer. Em
4679+sembla que el meu enamorament serà tan fora de lloc com vulgui,
4680+però els esperits dels morts no hi tenen res que veure.
4682+-Vostè podrà opinar així, però el que jo li he dit és la pura
4683+veritat. No em ve de nou la seva poca fe: necessita altres
4684+experiències; però cregui'm, Melrosada, humiliïs...
4686+Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no
4687+li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera.
4688+Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de
4689+Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per
4690+mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames
4691+optimistes de la tia Paulina.
4693+Des d'aleshores comprengué que entre en Salvador Puntí i ell hi
4694+havia un abisme espantós. Com podia ser veritat, aquella teoria
4695+absurda? No era cap mal esperit, el que el dominava: era el cos
4696+eixerit de la vídua, la seva conversa, les seves mans fines i les
4697+seves ungles acurades. Oh! aquelles mans!
4699+El que no comprenia en Melrosada era per què el seu instint no
4700+s'havia despertat fins aleshores; com havia passat tota una vida
4701+sense pensar en la necessitat absoluta de cercar una dona honrada
4702+que l'estimés. I la por era sempre la mateixa: creure que potser
4703+havia fet tard, que era ja impossible que ell enamorés ningú.
4705+En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament casta, i
4706+una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es
4707+ruboritzava de confessar-s'ho a sí mateix; però era una cosa
4708+essencial, una cosa imprescindible, per a assolir el que
4711+Aquesta temor tan íntima no s'atreví a manifestar-la a ningú: fins
4712+es donava vergonya de consultar-ho a cap metge. En Melrosada era
4713+excessivament pudorós; però la seva por era excessivament
4714+inquietant. Aquella nit de l'espiritisme, quan en Melrosada
4715+abandonà el seu amic, es sentí més que mai dominat pel dubte
4716+corsecador. Es tancà a la seva cambra, i li vingué una idea
4717+ardida, veritablement impròpia d'ell. No volia viure més amb
4718+aquella intranquil·litat: decidí que l'endemà, a la caiguda de la
4719+tarda, faria la prova. Organitzà tot un programa: aniria a tal
4720+banda, beuria una mica, procuraria perdre el seny, i després...
4721+després... Quan pensà en lo de després en Melrosada s'esverà més
4722+que mai. Oh, no! De cap manera! No podia fer-ho, no havia de
4723+fer-ho: el seu amor l'en guardaria! ¿Ell, cometre semblant
4724+indignitat? Ni que fos a fi de bé.
4726+En Melrosada sentí unes esgarrifances de fred espantoses, i, sense
4727+saber com, els ulls se li ompliren de llàgrimes; i, tremolant,
4728+agafà la seva camisa de dormir i l'apretà contra el pit com si fos
4729+un lliri puríssim.
4735+Som al jardí dels Buxareu. Fa un solet deliciós, i la família
4736+acaba de dinar. La tia Paulina ha estat invitada. Truquen a la
4737+porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor
4738+de dibuix a interrompre les digestions.
4740+La tia Paulina s'està preparant per fer el salt del tigre, vull
4741+dir, per precipitar la declaració d'en Melrosada. Fa una pila de
4742+dies que ja té encarregats els melindros.
4744+En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat
4745+una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet
4746+ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra,
4747+impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota
4748+els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides
4749+amb l'elegància més elemental. La tia Paulina esguarda el fragment
4750+d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan
4751+observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet
4754+¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la
4755+Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça
4758+La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets
4759+li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange
4760+macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria. En
4761+Melrosada era absent a les angúnies de la tia Paulina: ell duia
4762+aquells calçotets perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres;
4763+i es lligava, les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de
4764+la bota, perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó.
4766+Una iniciativa pròpia, una graciosa reforma sobre aquest punt,
4767+hauria estat demanar massa al professor: prou feia amb el nus de
4768+la corbata i amb el raspall de les dents.
4770+La tia Paulina no veia res ni podia articular paraules. En
4771+Melrosada estava una mica torbat, sense saber a què obeïa
4772+l'actitud de la seva amiga: procurava seguir una conversa general
4773+amb en Víctor Buxareu i la seva dona. Els nens petits corrien pel
4774+jardí, i els dos grans estaven molestíssims fent preguntes
4775+geogràfiques. Estiraven l'americana de don Gaspar i li deien:
4777+-A veure si sap on és el Bramaputra.
4779+En Melrosada s'indignava per minuts en veure com els nens
4780+palesaven la seva ignorància i voltaven els fulls d'un atlas tot
4783+-Ela, ela, que no ho sap!
4785+La tia Paulina, com si estigués hipnotitzada, mirava fixament els
4786+calçotets: no podia separar-ne els ulls. Aquella tarda fou d'una
4787+tristesa aclaparadora.
4789+Unes hores després, quan en Melrosada anà cap a casa sense haver
4790+pogut veure la Isabel, fou sobtat per una visita.
4792+Quatre copets sonaren a la porta de l'habitació, i en Melrosada
4793+obrí. Era la tia Paulina.
4795+En Melrosada quedà lívid d'emoció. Excusà el desordre de la
4796+cambra, no sabé què dir; però la tia Paulina estava severa: una
4797+implacable decisió lluïa en els seus ulls. En Melrosada volia
4798+preguntar: no sabia el perquè d'aquella visita. Com era possible?
4799+La tia Paulina a aquelles hores, i sola! Què devia haver passat?
4800+Quina gran desgràcia venia a comunicar-li?
4802+La tia Paulina, com una deessa, despreciava totes les inquietuds
4803+del professor. Obrí una capseta blanca, i va treure una mena de
4804+tires flexibles armades de llaunes i gafets. Un cop les hagué
4805+posades damunt la calaixera del professor, ordenà:
4807+-Melrosada: posi un peu a la cadira i arremangui's els pantalons.
4813+En Melrosada té un peu a la cadira i s'ha arremangat el pantalon.
4814+Està vermell i tremola visiblement.
4816+-Melrosada: descordi's les vetes i lligui-se-les una mica més
4817+amunt de manera que el mitjó quedi fora dels calçotets.
4821+En Melrosada fa el que li manen, amb una poca traça desconcertant:
4822+es deslliga les vetes, i mostra una mica de carn groguenca com una
4823+cuixa de gallina plomada, amb quatre pèls estantissos.
4825+Aleshores la tia Paulina, solemnement, com si fundés una nova orde
4826+de la _Jarretière_, li posa la lligacama. Quan ha vist la
4827+lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir
4828+profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció.
4830+Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules:
4832+-D'avui endavant es posarà lligacames. On va, home, amb aquelles
4833+vetes! ¿No veu que no faríem res?
4835+En Melrosada encara no ha tornat en si de totes aquestes emocions,
4836+però la tia Paulina ja ha abandonat la cambra i ja és al corredor,
4837+don Gaspar li va al darrera cridant:
4839+-Paulina!... Paulina!...
4841+Els companys de dispesa s'han informat del fet. Es comenta la cosa
4842+de mil maneres. Una dama ha entrat a l'habitació del professor: en
4843+Melrosada ha estat una estona sol amb ella. La remor arribà a
4844+orelles de la mestressa. A l'hora de sopar s'insinuen rialles
4847+A la mestressa no li fa gens de goig, tot allò.
4849+En Salvador Puntí, que sempre seu al costat de don Gaspar, es
4850+troba, aquella nit, constipadíssim: resta a la seva cambra, perdut
4851+entre les mantes i ensumant vapor d'eucaliptus. En Melrosada està
4852+desarmat entre els seus companys; no gosa aixecar els ulls de la
4853+vianda; menja amb les galtes vermelles i suant d'angúnia.
4855+Quan el sopar ha finit, la dispesera emprén en Melrosada
4858+-Don Gaspar, vostè sap que la meva casa és una casa seriosa: hi ha
4859+dos sacerdots i hi ha la senyoreta Gertrudis, i... francament...
4860+don Gaspar, una servidora no voldria molestar-lo (vostè és el més
4861+vell de la casa... jo no més li dec que favor); però... don
4862+Gaspar... vostè comprèn...
4864+En Melrosada està tan emocionat i tan fora de si, que no sap si
4865+saltar al coll de la dispesera i estrangular-la com un gall
4866+d'indi. Això ja és massa! Aquesta broma no es pot tolerar!
4867+Imaginar-se semblant cosa d'ell!
4869+Per altra banda veu en Melrosada que tota protesta fóra inútil, i
4870+adopta un aire de víctima sacrificada, i pensa: -Tot això ho
4871+pateixo per la Isabel! per ella! Tot sigui per ella!
4873+Quan la dispesera ha finit el sermó, en Melrosada contesta, amb
4874+gran humilitat: -Està bé, Teresina: ho tindré present.
4876+-Per Déu, don Gaspar! Jo no voldria ofendre'l!... En Melrosada
4877+entra a la cambra d'en Salvador Puntí. El seu amic té un bromerot
4878+de mil dimonis dintre la closca: el constipat està en el període
4881+En Melrosada, caritativament, amablement, agafa una novel·la que
4882+és damunt la tauleta de nit, i comença la lectura.
4884+En Salvador Puntí s'endormisca. En Melrosada sent una dolor viva a
4885+les pantorrilles: les lligacames l'apreten que és un gust.
4891+La tia Paulina ja en té prou d'indecisions i de timideses.
4892+L'espectre dels calçotets ha desaparescut. En Melrosada ha promès
4893+que faria un punt d'home, i sembla que anirem a raure a allò de
4894+les primeres amonestacions.
4896+La tia Paulina ho ha preparat tot magníficament, amb una precisió
4897+admirable. No ha volgut invitar gaires persones: vuit o deu a tot
4900+Els invitats entraran a la sala. El menjador estarà a punt per a
4901+quan arribi l'hora: hi ha xocolata amb melindros, tortells,
4902+pastissos i vi ranci, flors per tot arreu, i un luxe de
4903+tovallonets, estovalletes i camins de taula.
4905+La declaració s'ha de fer abans del berenar: en Melrosada
4906+aprofitarà una ocasió favorable. El corredor, per exemple, li serà
4907+d'una gran utilitat: tot caminant podrà arreglar la cosa. La tia
4908+Paulina pensa que això és un ai! La qüestió és donar el primer
4909+pas: tota la resta ja anirà venint.
4911+En Melrosada està decidit, encara que la visita que li ha fet la
4912+tia Paulina la vetlla mateixa de l'esdeveniment, i l'aparició de
4913+les lligacames, el tenen una mica desorientat. El matí, en
4914+llevar-se, ha intentat posar-se-les, i ha notat que l'apretaven
4915+molt. Les ha afluixades una mica, però l'home no s'hi sent prou a
4918+La tia Paulina voldria fer d'en Melrosada un home elegant i
4919+gentil; i, com que ella no creu que res sigui impossible, treballa
4920+sense parar. El casament d'en Melrosada i la vidua l'interessa com
4921+si es tractés del casament d'ella mateixa: això justifica la
4922+visible inquietud que la domina quan tot just apunten les primeres
4923+hores de la tarda.
4925+En Melrosada arriba molt abans que els altres invitats. S'ha fet
4926+tallar els cabells i duu un vestit nou. Està agraïdíssim a la tia
4927+Paulina. La tia Paulina s'excusa per la conducta observada amb ell
4928+a propòsit de les lligacames. En Melrosada somriu.
4930+-Paulina, vostè és com la meva mare.
4932+Quan en Melrosada ha dit això, li sembla que pot ser ofensiu per a
4933+la tia Paulina.
4935+-Vostè és la meva germaneta. Per a vostè no tinc secrets. Com ho
4936+faria, sense vostè?
4938+En Melrosada pondera la serietat dels moments. Fa constar que
4939+aquest és potser el dia més important de la seva vida: si les
4940+circumstàncies li són favorables, avui es decidirà la seva sort.
4942+La tia Paulina parla del caràcter una mica especial de la seva
4943+amiga, del to reservat que adopta amb ella sempre que es tracta
4944+del professor; però la tia Paulina està plena de confiança.
4946+En Melrosada, a conseqüencia de les contínues emocions, no s'ha
4947+trobat gaire bé la nit passada i, al migdia, a penes ha dinat:
4948+això fa que senti una mica de mal de cor. Però no s'atreveix a
4949+demanar res: ha donat un cop d'ull a les llaminadures del
4950+menjador, i pensa, íntimament, que molt aviat barrejarà la dolçor
4951+dels tortells amb el sí de l'enamorada.
4953+Han arribat els invitats. Són tres cosines de Paulina: totes tres
4954+solteres, intensament xerraires, primes i complimentadores.
4955+Després ve el matrimoni Perearnau, que són veïns, no tenen
4956+descèndencia, i sempre que veuen xocolata en perspectiva hi
4957+acuden, encara que sigui a les portes de l'infern. Després han
4958+vingut dues germanes bessones, amigues de Paulina. Aquestes
4959+bessones són el plat fort de la reunió, perquè tenen
4960+l'especialitat que l'una toca el piano i l'altra canta. Són filles
4961+d'un asturià i una anglesa. Han estat molt desgraciades, i fan
4962+l'ofici d'institutrius. Volen que se les tracti de _miss_, i tenen
4963+pretensions de ser molt distingides. Van més encarquerades que un
4964+lloro dissecat, duen perruques postisses, i es creuen ser les
4965+úniques persones de Barcelona que saben donar un te.
4967+La tia Paulina les aprecia molt, per aquella debilitat que sent
4968+per totes les coses inútils. Les dues bessones no l'abandonen mai,
4969+perquè la tia Paulina és la sola persona que té paciència per a
4970+escoltar la història d'un plet que conten.
4972+L'última a arribar és la Isabel. En Melrosada, que fa dies que no
4973+l'ha vista, ha començat a sentir un moviment al cor que el
4974+desconcerta. Intenta posar-se al costat de la Isabel, però per ara
4975+és inútil: les dues bessones la tenen acaparada, contant-li una
4976+malaltia plena de complicacions. El marit Perearnau, que és un
4977+inconvenient i mai sap el que té de dir i el que té de callar, ha
4978+fet una sèrie d'apreciacions sobre el cutis de Paulina que
4979+mortifiquen la seva dona. Paulina vol girar la conversa, però en
4980+Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben
4981+treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en
4982+Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan
4985+En Melrosada, que no està per pintures, fa un paperot callat i
4986+fred, i no es sap treure les paraules de la boca. Veient que la
4987+situació s'allarga i que les bessones no deixen la Isabel, comença
4988+a posar-se nerviós i a perdre la mica d'aplom que s'ha endut de
4989+casa. Paulina se n'adona amb dolor; però, com que és tan hàbil,
4990+parla de música i de seguida una de les bessones es disposa a
4991+cantar no sé què d'en Borràs de Palau.
4993+La cançó que canta resulta ser allò de _Vora, voreta la mar_, i la
4994+melodia del fill adoptiu de Mataró obra l'ànima d'en Melrosada,
4995+que a la fi troba pretext per a col·locar-se al costat de la
4996+vídua, que, amb un joc de parpelles criminals va fent a bocinets
4997+l'ànima del professor enamorat.
4999+En Melrosada no diu res: està ben vist que el pobre home no ha
5000+nascut per fer l'ofici de don Juan. Ell prou es pensava: -Avui sí,
The diff has been truncated for viewing.


People subscribed via source and target branches